Ciutadans, un partit a l’atac

Rate this post

La fúria desproporcionada amb què el regidor de Ciutadans a Gavà, Miguel Ángel Ibáñez, s’ha adreçat per carta a les autoritats franceses de Perpinyà, ajuda a entendre que els incidents contra l’Ajuntament de Reus i els enfrontaments, contra pacífics ciutadans pels llaços grocs, formen part d’una inacceptable campanya d’intimidació política, d’incitació a la violència. A través de l’ús de la força i dels fets consumats. La doctrina de Jordi Cañas segons la qual “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar” s’ha acabat imposant com l’estratègia prioritària del partit del ressentiment anticatalanista, el qual d’aquesta manera, expressa la seva frustració per haver esdevingut políticament irrellevant, tant al Parlament espanyol com a la Cambra de la Ciutadella. Ciutadans és avui el partit de l’exaltació tumultuària, de la confrontació contra tot allò que sigui independentista, catalanista o català a Catalunya i, no cal oblidar-ho, és el partit que té en la pràctica la impunitat necessària per fer-se amo i senyor dels carrers de les poblacions catalanes, gràcies a la passivitat de les forces de l’ordre. La policia de Catalunya continua ben bloquejada sota els efectes de l’article 155, la situació és aquesta ara com ara, i els paramilitars de la Guàrdia Civil i els agents de la policia espanyola ja no serveixen l’interès general de la ciutadania sinó que actuen com una força d’ocupació colonial. L’agressió al fotoperiodista Jordi Borràs per part d’un inspector de la policia que es va identificar públicament com a feixista —al crit de Viva España i Viva Franco— no només no ha estat castigada sinó aplaudida pel secretari de la Unión de Oficiales de la Guàrdia Civil (UO), Juan Ramón Manzanares, el qual va burlar-se recentment de l’agredit. La convivència a Catalunya avui és exemplar però tampoc no es pot negar que hi ha qui fa tots els esforços possibles perquè deixi de ser-ho. Perquè s’arribi a un enfrontament físic entre catalans que serveixi per desfermar, com a reacció, una duríssima repressió contra l’independentisme, fins al punt que deixi fora de la llei totes les formacions polítiques que reclamen la separació de Catalunya de la resta de l’Estat. Aquesta és, lamentablement, l’estratègia de terra cremada de l’espanyolisme, l’última estratègia, perquè està convençut que la independència catalana és irreversible, i que només a través de la violència podrà mantenir la sacrosanta unitat d’Espanya.

A través de Twiter, l’espanyolista Eduardo Llorens (@Eduardo_Llorens) deia això ahir a les 7 i 30 minuts: “La acción es buena. Muy buena. Hay que forzar la reacción violenta de los independentistas. El relato de rotura social lo tenemos bien construido pero faltan actos de violencia suyos donde consolidarlo. Al final saltarán, es cuestión de insistir.” Els enemics de Ciutadans —em sembla que ja s’han guanyat a bastament el dret que els anomenem així— són conscients que la violència policial i paramilitar del primer d’octubre contra una població indefensa ha estat fatal contra l’espanyolisme. Són conscients que estem guanyant a cada minut la batalla incruenta per la independència. Però també saben que, davant de l’opinió pública internacional, partidària sempre de la democràcia i del pacifisme, qualsevol agressió física per part de l’independentisme català seria el pretext ideal per destruir-lo, per anihilar-lo. Perquè si això passés s’acabaria suspenent de nou la ridícula autonomia que tenim, els partits independentistes serien declarats il·legals i, en nom de la reconciliació i de la bona harmonia dels habitants de Catalunya, se’ns exigiria sotmetre’ns a una espanyolització radical, a una lobotomia que ens pacifiqués almenys durant algunes generacions. L’única resposta a les provocacions del partit d’Inés Arrimadas, la filla del policia, és la de sempre. Indiferència pacífica i bon humor, encara que sigui una resposta difícil de mantenir quan la sang et raja per la cara. L’única resposta a les provocacions violentes de l’espanyolisme hauria de ser la unitat provisional de l’independentisme en un únic moviment polític, perquè no puguin dir mai més que són el partit que va guanyar les eleccions i que Ciutadans representa a la majoria dels catalans. Deixem de banda, d’una punyetera vegada, les idees primàries de la violència i del partidisme entre compatriotes. Ei, només és una opinió.

Anar a la font
Jordi Galves

Powered by WPeMatico

Translate »