Cinc raons per endinsar-te a l’oblidada Catalunya del Nord

Estimats i estimades, potser algú de vosaltres haurà viatjat a Perpinyà últimament per a sentir a Toni Comín, Clara Ponsatí o Carles Puigdemont. Molts coneixem fins i tot els pobles de l’Alta Cerdanya i hem fet excursions pels seus cims i valls. Però molts cops no ens atrevim a pujar més enllà de les muralles de Montlluís. Avui m’agradaria proposar-vos un seguit de raons per visitar les comarques del nord del país més enllà dels seus meravellosos paisatges, els seus pintorescs pobles i la seva impressionant història. Catalunya va perdre les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya el 7 de novembre del 1659 amb el Tractat dels Pirineus, però avui més que mai la cultura catalana existent més enllà de Puigcerdà i Portbou és testimoni de l’existència de la nostra identitat. Si voleu divertir-vos una mica, us recomano fer el test on es recullen fets i dades històriques sobre el Tractat dels Pirineus.

Perpinyà, el centre del món

Dalí parlava de l’estació de Perpinyà com a “centre còsmic de l’univers”, entre altres fórmules. Va citar per primera vegada l’estació en aquests termes, quan va preveure l’estereoscòpia com a mitjà de representació de la tercera dimensió. “És a l’estació de Perpinyà on sempre […] em venen les idees més brillants de la meva vida […] L’arribada a l’estació de Perpinyà és l’ocasió d’una autèntica ejaculació mental que després assoleix la seva més gran i sublim alçada especulativa […] Doncs bé, aquest 19 de setembre vaig tenir a l’estació de Perpinyà una mena d’èxtasi cosmogònic més fort que els anteriors. Vaig tenir una visió exacta de la constitució de l’univers. L’univers que és una de les coses més limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l’estructura similar a l’estació de Perpinyà”, assegurava l’artista.

Però Perpinyà va més enllà d’aquesta anècdota. Els carrerons de la ciutat vella són testimoni de la història de l’antiga capital del Regne de Mallorca. Els edificis gòtics catalans com El Castellet, la Catedral de Sant Joan Baptista o l’antiga llotja es barregen amb les construccions neoclàssiques típiques franceses; convertint la ciutat en una mena de París catalana on, gràcies a la seva història es barregen trets característics de les cultures catalana, francesa i espanyola. Convertint Perpinyà en una ciutat única que cal conèixer més enllà dels seus pocs monuments i l’arribada de la ultradreta al capdavant del seu ajuntament.

Castillet Perpinyà WikipediaAl centre de Perpinyà destaquen l’antic Castillet i la Catedral de Sant Joan Baptista/Wikipedia

Els paisatges de la Costa Vermella

La Costa Vermella banya la subcomarca de La Merenda, des d’Argelers de la Marenda fins a la frontera entre Cervera i Portbou. El conegut Camí de Ronda de la Costa Brava continua per la Catalunya del Nord, una ruta que permet als excursionistes conèixer els diferents pobles, cims, platges i amagades cales.

Sota aquesta denominació turística s’amaga la continuació de la Costa Brava, amb Cotlliure com el màxim exponent de la seva bellesa. La vila és coneguda pels seus carrerons que desemboquen al mar, el seu port vigilat pel campanar de l’església, les seves cases de colors pastel, les seves anxoves i la seva rellevància cultural. Cotlliure ha estat també motiu d’inspiració per a pintors com MatisseDerainChagall, GrisBraque, PicassoDufy i Dalí; i és també on descansen Antonio Machado i el novel·lista irlandès Patrick O’Brian.

Cotlliure Wikipedia

Wikipedia

El tren groc i les vistes als Pirineus

Aquest trenet turístic surt de l’antiga estació internacional de la Tor de Querol – Enveig i recorre l’Alta Cerdanya fins a Montlluís, parant pels diferents poblets de la vall. La vila actual es va començar a construir després de la fundació i construcció de la ciutadella ideada per l’enginyer i mariscal francès Sébastien Le Prestre de Vauban. Les seves obres, entre les quals es troba la fortificació de Montlluís, han sigut declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Tot seguit el tren enceta el descens de la vall del riu Tet fins a una altra vila emmurallada i fortificada per Vauban: Vilafranca de Conflent. La vila, murallada des del segle XI, inclou dins de les seves muralles la totalitat de la població, on les cases són bastides generalment amb griota, nom d’un tipus de marbre. El conjunt del recinte murallat pertany essencialment a tres moments històrics diferents: el fundacional, al primer terç del segle XI, a les obres de Sébastien Le Prestre de Vauban, durant el darrer terç del segle XVII, i a mitjan segle XVIII, quan es van dreçar les dues portes extremes, est i oest, del recinte.

Prop de Vilafranca es poden visitar també les coves del Conflent. Cal destacar la cova Lachambre, una important xarxa de galeries que supera els 20 km, la cova d’en Gorner, amb un desenvolupament lleugerament inferior als 20 km i la cova de Fullà-Canaletes, un important sistema subterrani que també supera àmpliament els 20 km de desenvolupament.

Tren Groc Wikipedia

Wikipedia

Els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó

El monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà és un dels monuments més importants del Conflent. Va ser fundat per l’arxipreste Protasi l’any 878. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan va esdevenir un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l’arquitectura preromànica o del romànic inicial. El monestir és un dels millors exemples dins de l’art romànic català, malgrat una història marcada per moments d’abandó, destrucció d’alguns dels seus espais més singulars i la dispersió. Aquest gran centro conserva importants elements, especialment dels segles X-XII. La seva història està agermanada amb la del monestir de Ripoll i la de la catedral de Vic, mostra eloqüent d’uns camins entrecreuats, especialment en època de l’abat Oliba, que ho va ser de Cuixà i Ripoll, a més de bisbe de Vic.

Saint Michel de Cuxa Wikipedia

Wikipedia

Situada al bell mig del massís del Canigó, sobre un niu d’àguila, l’antiga abadia benedictina de Sant Martí del Canigó domina discretament la vall del Cadí des del segle XI i us convida a descobrir aquest paratge únic. El campanar llombard, els capitells de marbre, l’església abacial i la cripta voltada en fan una joia del primer art romànic regional. L’abadia de Sant Martí del Canigó és una visita imprescindible del patrimoni romànic del Conflent que us donarà l’oportunitat de gaudir d’un entorn excepcional. L’abadia, construïda sobre un pic rocós, va ser fundada el 1009 per Guifré II, comte del Conflent i la Cerdanya. L’antiga abadia benedictina de Sant Martí del Canigó va viure les seves hores de glòria fins al 1783, quan va ser abandonada, confiscada durant la Revolució i més tard comprada per un propietari de la regió.

El Festival Pau Casals a Prada i el Visa pour l’Image a Perpinyà

El Festival Pau Casals, creat en 1950 pel famós violoncel·lista i director d’orquestra català, acull a solistes mundialment reconeguts a Prada de Conflent. Cada any, entre finals de juliol i mediats d’agost, més de 10.000 melòmans i curiosos acudeixen a escoltar els nombrosos concerts programats en els monuments religiosos més bells de la Catalunya del Nord, com l’abadia de San Miguel de Cuixà, el priorat de Serrabone, el priorat de Marcevol o l’abadia de Sant Martí del Canigó.

Visa pour l'Image ACN

ACN

Des de finals d’agost fins a mitjans de setembre, la ciutat de Perpinyà acull el festival internacional Visa pour l’Image dedicat al fotoperiodisme. S’organitzen exposicions dels fotoperiodistes i agències fotogràfiques més importants del moment en diversos edificis històrics i centres culturals de la ciutat; en l’edició de 2008 n’hi va haver més de trenta, repartides per tota la ciutat. Alguns dels espais utilitzats són l’església de Sant Domènec i el convent dels Mínims. També tenen lloc (en el recinte del Campo Santo i excepcionalment a la Plaça de la República) vetllades amb projeccions fotogràfiques tant d’actualitat com a retrospectives.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cinc raons per endinsar-te a l’oblidada Catalunya del Nord

Estimats i estimades, potser algú de vosaltres haurà viatjat a Perpinyà últimament per a sentir a Toni Comín, Clara Ponsatí o Carles Puigdemont. Molts coneixem fins i tot els pobles de l’Alta Cerdanya i hem fet excursions pels seus cims i valls. Però molts cops no ens atrevim a pujar més enllà de les muralles de Montlluís. Avui m’agradaria proposar-vos un seguit de raons per visitar les comarques del nord del país més enllà dels seus meravellosos paisatges, els seus pintorescs pobles i la seva impressionant història. Catalunya va perdre les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya el 7 de novembre del 1659 amb el Tractat dels Pirineus, però avui més que mai la cultura catalana existent més enllà de Puigcerdà i Portbou és testimoni de l’existència de la nostra identitat. Si voleu divertir-vos una mica, us recomano fer el test on es recullen fets i dades històriques sobre el Tractat dels Pirineus.

Perpinyà, el centre del món

Dalí parlava de l’estació de Perpinyà com a “centre còsmic de l’univers”, entre altres fórmules. Va citar per primera vegada l’estació en aquests termes, quan va preveure l’estereoscòpia com a mitjà de representació de la tercera dimensió. “És a l’estació de Perpinyà on sempre […] em venen les idees més brillants de la meva vida […] L’arribada a l’estació de Perpinyà és l’ocasió d’una autèntica ejaculació mental que després assoleix la seva més gran i sublim alçada especulativa […] Doncs bé, aquest 19 de setembre vaig tenir a l’estació de Perpinyà una mena d’èxtasi cosmogònic més fort que els anteriors. Vaig tenir una visió exacta de la constitució de l’univers. L’univers que és una de les coses més limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l’estructura similar a l’estació de Perpinyà”, assegurava l’artista.

Però Perpinyà va més enllà d’aquesta anècdota. Els carrerons de la ciutat vella són testimoni de la història de l’antiga capital del Regne de Mallorca. Els edificis gòtics catalans com El Castellet, la Catedral de Sant Joan Baptista o l’antiga llotja es barregen amb les construccions neoclàssiques típiques franceses; convertint la ciutat en una mena de París catalana on, gràcies a la seva història es barregen trets característics de les cultures catalana, francesa i espanyola. Convertint Perpinyà en una ciutat única que cal conèixer més enllà dels seus pocs monuments i l’arribada de la ultradreta al capdavant del seu ajuntament.

Castillet Perpinyà WikipediaAl centre de Perpinyà destaquen l’antic Castillet i la Catedral de Sant Joan Baptista/Wikipedia

Els paisatges de la Costa Vermella

La Costa Vermella banya la subcomarca de La Merenda, des d’Argelers de la Marenda fins a la frontera entre Cervera i Portbou. El conegut Camí de Ronda de la Costa Brava continua per la Catalunya del Nord, una ruta que permet als excursionistes conèixer els diferents pobles, cims, platges i amagades cales.

Sota aquesta denominació turística s’amaga la continuació de la Costa Brava, amb Cotlliure com el màxim exponent de la seva bellesa. La vila és coneguda pels seus carrerons que desemboquen al mar, el seu port vigilat pel campanar de l’església, les seves cases de colors pastel, les seves anxoves i la seva rellevància cultural. Cotlliure ha estat també motiu d’inspiració per a pintors com MatisseDerainChagall, GrisBraque, PicassoDufy i Dalí; i és també on descansen Antonio Machado i el novel·lista irlandès Patrick O’Brian.

Cotlliure Wikipedia

Wikipedia

El tren groc i les vistes als Pirineus

Aquest trenet turístic surt de l’antiga estació internacional de la Tor de Querol – Enveig i recorre l’Alta Cerdanya fins a Montlluís, parant pels diferents poblets de la vall. La vila actual es va començar a construir després de la fundació i construcció de la ciutadella ideada per l’enginyer i mariscal francès Sébastien Le Prestre de Vauban. Les seves obres, entre les quals es troba la fortificació de Montlluís, han sigut declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Tot seguit el tren enceta el descens de la vall del riu Tet fins a una altra vila emmurallada i fortificada per Vauban: Vilafranca de Conflent. La vila, murallada des del segle XI, inclou dins de les seves muralles la totalitat de la població, on les cases són bastides generalment amb griota, nom d’un tipus de marbre. El conjunt del recinte murallat pertany essencialment a tres moments històrics diferents: el fundacional, al primer terç del segle XI, a les obres de Sébastien Le Prestre de Vauban, durant el darrer terç del segle XVII, i a mitjan segle XVIII, quan es van dreçar les dues portes extremes, est i oest, del recinte.

Prop de Vilafranca es poden visitar també les coves del Conflent. Cal destacar la cova Lachambre, una important xarxa de galeries que supera els 20 km, la cova d’en Gorner, amb un desenvolupament lleugerament inferior als 20 km i la cova de Fullà-Canaletes, un important sistema subterrani que també supera àmpliament els 20 km de desenvolupament.

Tren Groc Wikipedia

Wikipedia

Els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó

El monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà és un dels monuments més importants del Conflent. Va ser fundat per l’arxipreste Protasi l’any 878. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan va esdevenir un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l’arquitectura preromànica o del romànic inicial. El monestir és un dels millors exemples dins de l’art romànic català, malgrat una història marcada per moments d’abandó, destrucció d’alguns dels seus espais més singulars i la dispersió. Aquest gran centro conserva importants elements, especialment dels segles X-XII. La seva història està agermanada amb la del monestir de Ripoll i la de la catedral de Vic, mostra eloqüent d’uns camins entrecreuats, especialment en època de l’abat Oliba, que ho va ser de Cuixà i Ripoll, a més de bisbe de Vic.

Saint Michel de Cuxa Wikipedia

Wikipedia

Situada al bell mig del massís del Canigó, sobre un niu d’àguila, l’antiga abadia benedictina de Sant Martí del Canigó domina discretament la vall del Cadí des del segle XI i us convida a descobrir aquest paratge únic. El campanar llombard, els capitells de marbre, l’església abacial i la cripta voltada en fan una joia del primer art romànic regional. L’abadia de Sant Martí del Canigó és una visita imprescindible del patrimoni romànic del Conflent que us donarà l’oportunitat de gaudir d’un entorn excepcional. L’abadia, construïda sobre un pic rocós, va ser fundada el 1009 per Guifré II, comte del Conflent i la Cerdanya. L’antiga abadia benedictina de Sant Martí del Canigó va viure les seves hores de glòria fins al 1783, quan va ser abandonada, confiscada durant la Revolució i més tard comprada per un propietari de la regió.

El Festival Pau Casals a Prada i el Visa pour l’Image a Perpinyà

El Festival Pau Casals, creat en 1950 pel famós violoncel·lista i director d’orquestra català, acull a solistes mundialment reconeguts a Prada de Conflent. Cada any, entre finals de juliol i mediats d’agost, més de 10.000 melòmans i curiosos acudeixen a escoltar els nombrosos concerts programats en els monuments religiosos més bells de la Catalunya del Nord, com l’abadia de San Miguel de Cuixà, el priorat de Serrabone, el priorat de Marcevol o l’abadia de Sant Martí del Canigó.

Visa pour l'Image ACN

ACN

Des de finals d’agost fins a mitjans de setembre, la ciutat de Perpinyà acull el festival internacional Visa pour l’Image dedicat al fotoperiodisme. S’organitzen exposicions dels fotoperiodistes i agències fotogràfiques més importants del moment en diversos edificis històrics i centres culturals de la ciutat; en l’edició de 2008 n’hi va haver més de trenta, repartides per tota la ciutat. Alguns dels espais utilitzats són l’església de Sant Domènec i el convent dels Mínims. També tenen lloc (en el recinte del Campo Santo i excepcionalment a la Plaça de la República) vetllades amb projeccions fotogràfiques tant d’actualitat com a retrospectives.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: