Centenars de milers de persones es manifesten a Barcelona contra la sentència del Procés

Cinc dies, quatre nits de disturbis i desenes de ferits i detinguts. Des que el Tribunal Suprem va condemnar per sedició entre 9 i 13 anys de presó els dotze líders de l’1-O el balanç ha estat copsat pels aldarulls -a Barcelona, principalment, tot i que també a diverses ciutats catalanes- i també per les múltiples concentracions pacífiques de protesta que s’han reproduït arreu del territori des de l’emissió del veredicte. Aquest divendres, però, Barcelona acull el que serà l’acte final de la vaga general convocada per la Intersindical CSC i el sindicat IAC.

Minuts abans de les 17.30h de la tarda, hora en què està previst l’inici de la manifestació unitària per protestar contra la sentència, centenars de milers de persones s’apleguen als Jardinets de Gràcia, a Barcelona, a punt per iniciar la marxa. Com en les grans mobilitzacions de la Diada de l’Onze de Setembre, desenes de milers de persones han arribat a la capital catalana d’arreu del país en les anomenades Marxes per la Llibertat que des de dimecres van començar a caminar. Tàrrega, Tarragona, Vic, Berga i Girona van ser els punt de sortida d’aquestes columnes que durant tres dies han recorregut el país per arribar aquest divendres a migdia a la ciutat comtal per incorporar el seu gra de sorra a la manifestació. 

Les Marxes per la Llibertat ja han arribat a Barcelona

Les Marxes per la Llibertat ja han arribat a Barcelona

En qualsevol cas, la marxa d’aquesta tarda descendirà des de Jardinets de Gràcia per passeig de Gràcia fins a la Gran Via, on hi ha instal·lat l’escenari des d’on es faran els parlament de la manifestació. Està previst que hi intervinguin la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el president d’Òmnium, Marcel Mauri, així com representants dels dos sindicats convocants de la vaga general d’aquest 18-O, la Intersindical-CSC i l’IAC. Al seu torn, també es preveu la lectura d’un manifest en suport dels membres dels CDR, detinguts el passat 23 de setembre. La capçalera de la marxa, però, s’ha hagut de situar finalment al passeig de Gràcia amb el carrer Diputació a causa de la gran afluència de gent.

“És un cop més, una demostració bestial de mobilització, d’aturada de país”, considera Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, que considera “exemplar” la resposta que la ciutadania està tenint a la sentència i una “mostra de lluita de no violenta”. “És impossible que puguin aguantar la seva pròpia repressió amb la ciutadania mobilitzada”, recalca Mauri, que assegura: “seguirem defensant els nostres drets”. 

El món de la cultura també es mobilitza

En paral·lel a la mobilització principal, més de 200 entitats culturals s’han reunit a la plaça del Diamant per demanar conjuntament l’alliberament dels presos i reclamar la llibertat d’expressió, d’autodeterminació i manifestació, de dissidència i de fer cultura. Sota el lema ‘La cultura per la llibertat’, els manifestants es mobilitzaran fins als Jardinets de Gràcia, on confluiran amb la manifestació. 

Entre els assistents, s’hi poden veure entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació d’Actors i Directors dels Països Catalans i diversos artistes a títol individual. És el cas del músic i cantant de Txarango, Alguer Miquel, que fa un “crit a la resta de la península” perquè se sumi a l’exigència dels alliberaments dels presos polítics. En aquesta línia, Miquel reclama que “el crit ressoni a tot el món antifeixista”, ja que, al·lega, “això va de defensar una democràcia molt millor de la que tenim”. 

La presidenta de l’Acadèmia del Cinema en Català, Isona Passola, també participa de la concentració i afirma que la “llibertat dels presos i exiliats polítics és fonamental”. En el seu cas, i en vista de la concentració del món de la cultura, Passola insta al Govern a “deixar de menystenir-la” i no “deixar-la al marge de l’Estat del Benestar”. 

Al seu torn, Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, denuncia la “usurpació dels drets i les llibertats individuals a Catalunya” i reclama “diàleg i una solució política al conflicte”. Casanovas, a més, subratlla que la sentència “és injusta” i que “empresona dues persones capdavanteres a les entitats civils que sempre han defensat l’oposició pacífica i no violenta”, en al·lusió a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: