Cau una altra gran mentida de les clavegueres

I ara què? Què fem? Un recull del que van publicar alguns i del que van dir alguns altres sobre el cas de la incineradora de Sant Adrià i de la resta de casos que van penjar-ne? Sí? Assenyalem els col·laboradors necessaris en la propagació de la difamació planificada i executada? Ara que l'Audiència de BCN ha confirmat l'arxivament del muntatge, què hem de fer? Doncs miri, res, queixar-nos i tal dia fotrà un any. Perquè, com sempre, aquí no passa res. Sobretot als uns menys que als altres.

Repassem un cop més la cosa? Doncs res, que el 26 d'octubre del 2017, precisament el dia abans dels fets del 27, les clavegueres de l'Estat van dur a terme el pla ideat per intentar desacreditar (un cop més) els Mossos. I de pas el Govern i el Parlament. Es tractava d'instal·lar en l'opinió pública la idea que la policia catalana havia espiat gent, que havia comés un munt d'irregularitats i que aquell dia volia fer desaparèixer les proves.  

Per això van fer anar diversos membres del CNP a la porta de la incineradora de Sant Adrià del Besós. L'objectiu era impedir que els Mossos hi entressin unes quantes caixes plenes de papers sense valor però que es va fer creure que eren papers molt compromesos i que simplement formaven part del protocol que se segueix habitualment amb diversa documentació sense valor. I ves que potser no tots aquells papers sense valor, a més, fossin autèntics. I ves que alguns d'aquells papers possiblement falsos els hi posés algú a la furgoneta dels Mossos. Ves.

Total, que amb aquest operatiu van poder mostrar la foto desitjada del moment en que el CNP desmantellava heroicament una maniobra dels Mossos de Trapero intentant cremar documentació secreta i molt conspiradora. I així demostrar la seva deslleialtat. El següent pas va ser que la cosa anés a parar a mans de la jutgessa Carmen Lamela, que si en aquella època hagués jugat a la grossa ara seria súpermilionària ja que sempre li tocava el premi. I a partir d'aquí ja vam tenir cas, que era del que es tractava. El famós cas de l'intent de fer desaparèixer les proves que relacionaven la policia catalana amb l’atemptat gihadista de les Rambles i Cambrils, inclosa la famosa The Nota, i amb l'espionatge a polítics unionistes i a periodistes “desafectes” amb el règim totalitari del maleït Puigdemont.

Han hagut de passar dos anys de persecucions, difamacions, mentides, manipulacions i assenyalaments perquè la secció sisena de la l'Audiència de BCN hagi confirmat la decisió del jutjat d'instrucció 22 del passat gener i arxivar el cas que mai va ser.

El més apassionant és que polítics i periodistes que van col·laborar en aquella campanya de destrucció de persones i institucions, no només sense cap prova sinó sabent que col·laboraven en una trama conspirativa, mesos després s'han atrevit a donar-nos lliçons d'ètica i moral.

Alguns dels que van ajudar a crear i engrandir aquell muntatge de forma i manera prevaricadora, ara fa una setmana feien escarafalls de les informacions publicades per Carlos Enrique Bayo sobre l'imam de Ripoll i ens deien que ens estàvem creient una gran mentida. I una terrible manipulació. ELLS! Ho van dir precisament ells! Ei, i després se'n van anar cap a casa amb les seves famílies com si fossin persones respectables.

Oído barra! Una de cinisme! Mida familia nombrosa amb cunyats diversos!

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: