Caterina Albert descobreix els sintetitzadors

Quan Caterina Albert va escriure La Infanticida l'any 1898 la gent no podia ni imaginar el tipus de sons nous que es crearien amb l'electrònica. Com deu ser descobrir tot un ventall de nous sons que creen músiques diferents de tot el que has sentit fins aleshores? Imaginem una societat tan tancada que ni tan sols Caterina Albert va poder guanyar els Jocs Florals d'Olot en descobrir el jurat que darrere el pseudònim de Víctor Català s'hi amagava una dona, l'obra mai va ser publicada en el seu temps.

Es tracta d’una peça que s’avença dràsticament a l’aparició dels primers discursos feministes al nostre país. Caterina Albert va alçar la veu a través de la seva protagonista Nela en contra dels estàndards de comportament del seu temps, la moral catòlica imposada i el patriarcat que va negar tota voluntat individual de la dona mitjançant fins i tot les amenaces de mort. Un discurs de finals del segle XIX que es carrega tota idea preconcebuda de la dona com a ésser cridat a la maternitat de manera natural i que encara arrosseguem avui dia.

'La Infanticida' Sal Atrium Pau Cotina/ACN

És sincerament commovedor veure com un grup de "boges i bojos" amants de la creació decideixin portar uns versos antics i a la vegada tan contemporanis als discursos sonors del segle XXI a la sala Atrium de Barcelona. Clara Peya aconsegueix amb l'ajut de Marc Rosich convertir la primera novel·la de Caterina Albert en això que amb tota raó han anomenat òpera electrònica. A sobre l'escenari la dolça veu de Neus Pàmies dóna vida a Nela i als seus terribles records. Acompanyats per la música en directe interpretada per Gerard Marsal. A la roda de premsa el músic comparava els sons dels primers àlbums del músic britànic James Blake i, salvant les distàncies, duia tota la raó. Pàmies aconsegueix amb les treballades expressions del seu rostre i la veu esgarrada en certs moments transportar al públic a la sala del manicomi on s'esdevé l'interrogatori després del terrible crim de la Nela. "Per què tots em miren?", pregunta la Nela al públic, però la sala no pot fer res més que clavar la mirada sobre el desolat personatge. La trista història d'amor que ha viscut i la crueltat dels homes fan plantejar-se aquest horrible crim d'una altra manera: realment és ella la culpable? Ella que ha admès l'amor incondicional de la seva filla tot just al moment de néixer? Realment Nela podia ser mare?

'La Infanticida' Sala Atrum Pau Cortina/ACN

La infanticida és una romàntica màquina del temps que permet reviure l’ànima d’una jove Caterina Albert mitjançant les tecnologies i sons propis del nostre temps on les realitats que vivim no s’allunyen tant com desitjaríem a aquelles que Albert va viure a finals del XIX.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: