El Govern commemorarà el centenari de la lluitadora antifeixista Victòria Pujolar Amat

El Govern commemorarà el centenari del naixement de la lluitadora antifeixista, veu catalana i femenina de La Pirenaica, Victòria Pujolar Amat. Ho farà a través d’un seguit d’activitats arreu del territori com l’edició d’un llibre amb la seva biografia, una representació teatral, una exposició itinerant, la mostra de la seva obra pictòrica, així com la presentació d’un documental a càrrec del seu fill, Jorge Amat. L’objectiu principal és recuperar la seva figura, tal com ha explicat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. “Tenim l’obligació de fer valdre les aportacions de dones, hem de donar a conèixer a la societat la lluita que van dur a terme en defensa de les llibertats personals i col·lectives”, ha subratllat.

Victòria Pujolar Amat, (Barcelona 1921 – Madrid 2017) va ser una de les primeres dones que va escapar de les presons franquistes. Va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat. Va criar quatre fills, i va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica – Ràdio Espanya Independent – l’emissora creada pel Partit Comunista. També va estudiar Belles Arts i va aconseguir el seu somni de ser pintora. Va exhibir la seva obra a capitals com París, Madrid i Barcelona.

En l’acte de presentació de la commemoració dels 100 anys del naixement d’aquesta militant, Verge ha lamentat que les dones hagin estat sempre “esclaves” dels relats històrics, tot i haver realitzat aportacions “cabdals”. Per això, ha recordat que existeix “una llarga trajectòria de dones que van dedicar la seva vida a una lluita per la democràcia”. “És un exemple de coratge, valentia i força”, ha afirmat.

En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Mertixell Benedí, que ha insistit en que cal posar “la seva obra i trajectòria” a disposició de les generacions que estan vives i la recorden. Així, ha explicat que l’esdeveniment es farà al voltant de cinc eixos principals: els valors republicans; la vocació artística; l’activisme antifeixista i antifranquista; la democràcia, llibertat i solidaritat, i la visibilitat de les trajectòries femenines.

Els darrers en agafar la paraula han estat els familiars de Pujolar, que han afirmat que es tracta d’un “honor”. Per la seva neta, Tamara Melchor, és també un reconeixement a la memòria històrica “de tota una generació que va lluitar contra els feixistes a Europa”.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Un col·lectiu destrossa monuments feixistes per tot el país

Les Lleis de Memòria Històrica obliguen a la reparació de les víctimes i a l’erradicació o ‘reinterpretació’ dels monuments feixistes. Als Països Catalans, dos jutges han salvat de la literalitat d’aquestes lleis dos dels monòlits franquistes més representatius, Sa Feixina a les Illes Balears, i el monument “als caiguts” de Tortosa. Al darrere associacions, que es mou entre la ignorància, la voluntat de dotar el conjunt d’un altre “significat” o directament, feixistes.

Cansats d’aquesta situació d’un temps ençà actua a Catalunya, Acció per la Independència, una organització dedicada a “reparar i reinterpretar” aquestes obres a la glòria de la dictadura del criminal Francisco Franco. Són els responsables de l’atac el 18 de juliol a la cripta de Montserrat dedicada als requetès, força paramilitar sorgida a les guerres carlines i que van donar suport al colpista general Franco. Allí van cremar banderes i simbologia d’aquest cos.

Vox ha decidit portar aquest assalt a la fiscalia i que s’acusi els responsables de delictes contra els sentiments religiosos, d’odi, danys al patrimoni públic i ultratge a la bandera.

Acció per la Independència, lluny d’espantar-se, ha anunciat més actes de desgreuge contra les víctimes del Franquisme i ha encoratjat a què se’n cometin molts més per tot Catalunya.

 

Des d’@AccioXIndepe anunciem el sabotatge exitós de la cripta dedicada al Tercio de Requetés ubicada a la muntanya de Montserrat, així com d’altres que anirem desvetllant en els propers dies!

Fem una crida a desobeir i eliminar d’una vegada i per sempre tota simbologia… pic.twitter.com/TLR79OPdpz

— Acció Per la Independència (@AccioXIndepe) July 18, 2021

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Castex salva el català i la immersió a França

El català a l’Estat francès té un gran aliat situat al número 2 de l’escalafó de persones més poderoses, el primer ministre, Jean Castex. Després que el Consell Constitucional tombés l’educació immersiva, una circumstància que va alegrar al periodista de ‘La Vanguardia’ Víctor Amela, el polític nord-català va encarregar un informe que ha parat el cop judicial contra l’educació catalana, basca, occitana, bretona i alsaciana.

El document estableix la creació d’un “consell nacional per a l’ensenyament de les llengües regionals”, controlat pel ministre d’Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer, un polític amb arrels familiars al País Valencià. Curiosament, és Blanquer qui va liderar aquesta ofensiva contra la resta de llengües de l’Estat que no són el francès. Ell va portar al Consell Constitucional la Llei Morlac, aprovada per l’Assemblea Nacional, i que entre moltes altres coses, reconeixia el sistema immersiu d’ensenyament. Aquest no era el punt que va motivar el recurs, sinó, un de referent al finançament d’aquestes escoles, que passaria perquè se’n responsabilitzés tant l’Estat com les administracions locals, en tant que s’acollien a una categoria de minoria a protegir. Els jacobins temien que altres col·lectius, sobretot el catòlic, amb una xarxa educativa molt nombrosa, s’acollís a aquest supòsit i acabés també rebent diners públics.

Blanquer no va preveure que el Constitucional denegués el seu recurs, però que l’aprofités per prohibir la immersió, un aspecte que mai va demanar el govern francès.

Davant les protestes generalitzades a diversos punts de l’Estat, el primer ministre, Emmanuel Macron, va fer una publicació a Facebook defensant les llengües catalana, basca, occitana, bretona i alsaciana, garantint-ne l’ensenyament i anunciant que farien front al tribunal,

Macron va posar a treballar al nord-català Jean Castex i a l’occità François Bayrou, aquest segon un dels polítics més reconeguts i actualment, un dels homes forts de la República en marxa, el partit del primer ministre. Bayroy, exministre en diferents governs i titular de diverses carteres, una d’elles la d’educació, als anys 90 va jugar un paper decisiu per a blindar les escoles immersives, garantint que tant l’Estat com els municipis on estaven ubicades, contribuïssin al seu finançament.

Castex, com a alcalde de Prada de Conflent, havia estat clau per consolidar l’escola Bressola de la població, i com a diputat, alt funcionari i home de confiança del llavors màxim representant de França, Nicolas Sarkozy, va aconseguir que firmés un pacte de reciprocitat televisiva amb el PP de Rajoy al poder, que va permetre legalitzar les emissions de TV3 a la Catalunya Nord, un acord que uns mesos abans, l’anterior president espanyol, José Luis Zapatero es va negar a subscriure.

Aquest és el tercer cop que Castex intervé decisivament per ajudar la llengua catalana a l’Estat francès.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Barcelona comptarà a partir de l’octubre amb un ‘Centre de Noves Masculinitats’

L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa a partir de l’octubre un ‘Centre de Noves Masculinitats’, un espai que neix amb la voluntat d’espai obert a la ciutadania per promoure models de masculinitats “positius, oberts, plurals i heterogenis”. L’acció s’emmarca en diferents iniciatives que el consistori impulsa per reivindicar la diversitat sexual i de gènere i prevenir i combatre l’LGTBI-fòbia. Entre aquestes iniciatives hi ha la d’una nova campanya de ciutat per dir que l’LGTBI-fòbia no és benvinguda. Concretament, aquest missatge es pot veure des d’aquest dilluns en catifes amb els colors de l’Arc de Sant Martí col·locades a les entrades d’edificis municipals, com el mateix consistori, i accessos al transport públic.

L’alcaldessa Ada Colau ha emfatitzat que és “importantíssim” que les institucions es posicionin de manera “ferma i contundent” en contra de l’LGTBI-fòbia i qualsevol discurs d’odi. Especialment, ha dit, en un moment que aquests discursos estan entrant a les institucions i “alguns pretenen banalitzar el feixisme, la discriminació i l’LGTBI-fòbia”.

Per això, ha considerat que avui Barcelona fa “un pas més” en la reivindicació de la ciutat com una ciutat “diversa”.

Centre de Noves Masculinitats
Segons Colau, una de les mesures “més interessants” impulsades pel consistori és precisament la creació d’un ‘Centre de Noves Masculinitats’ perquè les agressions estan molt vinculades a un “model de masculinitat patriarcal” que cal revisar.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha assegurat que “ser home no vol dir reaccionar de forma agressiva” i per això des del nou centre és vol impulsar formació i sensibilització cap als joves i ser un complement en clau educativa.

En aquests moments, ha dit Pérez, l’Ajuntament està treballant amb entitats representatives del col·lectiu LGTBI per omplir de contingut i de programació el centre, que es posarà en marxa a partir de l’octubre.

A preguntes dels mitjans, la regidora ha avançat que la seu física serà al Passeig Picasso, al costat de l’Estació de França. Actualment en aquest espai ja hi ha el Servei d’Atenció a Homes (SAH) per la promoció de les relacions no violentes i prèviament havia acollit un altre servei municipal, el Barcelona Cuida. La inauguració del nou centre està prevista a l’octubre.

Segons Pérez, la idea amb què treballen és que sigui un centre on qualsevol ciutadà s’hi pugui adreçar. Com a exemples d’activitats que es podrien impulsar des del centre la regidora ha citat unes jornades amb especialistes sobre com educar els nens en una masculinitat que no els “encaselli”. Per això, ha dit, es podrien fer aliances amb les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA).

“Som moltes les mares i pares que ens preguntem com educar un fill en el feminisme, necessitem més eines i hi ha experts que ho poden fer”, ha assegurat.

Per això, el nou centre no anirà dirigit exclusivament a homes sinó que tindrà una mirada global i farà sobretot formació, incidint en l’etapa educativa.

Altres iniciatives
A banda d’aquest nou centre i de la campanya ja en marxa amb catifes presidint les entrades a edificis municipals, el consistori també incorpora altres accions, com reforçar la regidora amb una persona més.

El nou pla específic de l’Ajuntament per combatre la LGTBI-fòbia es basa en quatre eixos: l’educació, la cultura, l’àmbit comunitari i l’àmbit laboral.

En l’àmbit educatiu, per exemple, s’amplia la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No Discriminació, un programa de sensibilització destinat a alumnes d’entre 6 i 16 anys que actualment ja es desplega en 28 centres de la ciutat. L’Ajuntament vol que el programa arribi a totes les escoles i no només aquelles que s’hi acullen de forma voluntària, un missatge que la institució ja ha traslladat a la Generalitat. “Aquest any ampliem a nou escoles però creiem que el programa ha d’arribar a totes les escoles de Catalunya”, ha dit Pérez.

D’altra banda també es vol generar més material audiovisual perquè la diversitat de gènere i sexual estigui més present en aquesta àrea. “És important que la diversitat hi sigui en les programacions dels cinemes i als llibres”, ha dit. L’objectiu és ampliar la programació de la mostra FIRE i que els continguts arribin també als centres cívics.

Un altre exemple d’iniciativa és l’increment de la perspectiva comunitària al Centre LGTBI inaugurat l’any 2019. L’Ajuntament vol reforçar la programació del centre per potenciar la part de treball comunitari, fent-la arribar a entitats i associacions.

En l’àmbit laboral, es preveu implementar la ‘Guia per millorar l’ocupabilitat trans’, adreçada a orientadors dels serveis d’ocupació, així com treballar amb les empreses perquè s’elaborin protocols de transició de gènere al lloc de treball.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

OPINIÓ – Francesc Abad: El pacte irracional de Colau i ERC contra la Via Laietana

Es fa molt difícil parlar en termes racionals del que està passant a Barcelona quan tot el que ens envolta de la gestió municipal de Colau i els seus socis (PSC i ERC) és una absoluta irracionalitat.

Fa un parell de setmanes aquest personatge funest que és la Janet Sanz, algú que no ha treballat mai, algú que no pot dir “sé això, he fet això” s’atrevia a dir de Josep Acebillo, un dels pares de la Barcelona olímpica, que les seves opinions no servien perquè era “antic”.

Josep Acebillo, arquitecte reputadíssim, i urbanista excepcional, que vam tenir la sort que estigués al capdavant de l’urbanisme a la nostra ciutat, a Barcelona, en un moment clau, com és la Barcelona olímpica, i al que li devem pràcticament tot en la Barcelona dels nostres dies, és, per a aquest personal que no ha treballat mai, que són uns absoluts incompetents, indocumentats, incultes, irresponsables… un “antic”.

Colau, els Comuns, i els seus socis (PSC i ERC) entenen per “antic” ser una persona racional, una persona que raona les seves posicions, una persona que argumenta amb dades i visió global les seves posicions.

Com per exemple en el cas del tramvia per la Diagonal. Acebillo explica com el tramvia és un mitjà del s.XIX destinat a unir perifèries d’habitatge amb centres laborals, i que resulta, en termes de nou plantejament, en termes d’execució d’obra nova per implementar-lo, una obra absolutament desfasada. I explica Acebillo que l’obra, el cost i l’impacte urbà que implica el tramvia és totalment estalviable amb els nous mitjans del s.XXI, com per exemple el bus elèctric. Executar l’obra del tramvia per la Diagonal, a banda del que implica en termes de repugnant vulneració de la democràcia, atès que els veïns vam rebutjar l’obra en l’única consulta directa que s’ha fet a Barcelona, és un total despropòsit, en termes d’inversió pública, urbanístics i de mobilitat.

Tots els elements positius que pot tenir la connexió via tramvia avui en dia es poden assolir i millorar, sense comparació possible, amb la tecnologia dels busos elèctrics. Aquesta racionalitat d’Acebillo denunciant el despropòsit del tramvia per la Diagonal és, per a Colau, Janet i els seus socis del PSC i ERC, una opinió que no hem ni de considerar perquè és “antiga”. La racionalitat és antiga. La irracionalitat és l’única política de Colau i els seus socis d PSC i ERC.

Atacava també Janet a Acebillo com a antic per la seva racionalitat en el plantejament de les polítiques urbanístiques, davant les gilipollades permanents de la irracionalitat de Colau, PSC i ERC en matèria urbanística, com això de l’urbanisme tàctic, les superilles i les restriccions delirants a la mobilitat urbana, sense fer mai cap planificació, ni estudi d’impacte, ni res.

Doncs mireu, jo em declaro absolutament fan de Josep Acebillo, de la seva obra i del seu coratge per defensar la racionalitat davant la permanent barbàrie urbanística irracional de Colau, Comuns, PSC i ERC.

I aquesta setmana hem tingut la gota que fa vessar el got d’aquesta barbàrie irracional de les polítiques de Colau i els seus socis. Aquesta setmana hem conegut que Colau també ha arribat a un acord amb ERC per carregar-se la Via Laietana.

El que Colau i ERC han acordat per a la Via Laietana és d’una irracionalitat tan descomunal que se m’acaben les paraules. Sento una infinita tristesa per la meva ciutat, el que estan fent amb ella i al que ens condemnen. Sento un fàstic infinit per aquesta irracionalitat permanent de Colau i aquesta ERC tan repugnantment servil i submisa a la seva lideressa, a Colau. Sento una irritació sense precedents en veure com a la meva ciutat no hi ha espai per a la racionalitat, per al coneixement, per als estudis, per a la planificació, per a l’ambició, per a la prosperitat, per a la gent, per a la bellesa, per al futur.

Aquest pacte de Colau i ERC per tancar la Via Laietana s’estudiarà com el que és, un deliri irracional que es carrega tota la història de la ciutat i el seu futur.

Les ciutats, també Barcelona, són “organismes vius”, són espais i realitats en permanent transformació que acullen una diversitat vital, econòmica i social extraordinàries.

Alhora, les ciutats, també Barcelona, estan subjectes, lliguen el seu futur i el de tota la vida que acullen, a l’encert de les decisions que es prenguin sobre el seu futur, sobre el seu desenvolupament, creixement, vida.

La història de Barcelona té dos moments excepcionals en el que allò que urbanísticament es va fer va marcar positivament el nostre futur, va fer possible el futur d’una Barcelona pròspera, i són dos moments que es coneixen com moments en els que es va “obrir” Barcelona.

Aquests dos moments són l’enderrocament de les muralles medievals durant el s.XIX, projectant l’Eixample i l’obertura de la Via Laietana i l’obertura al mar de la ciutat en el disseny de la Barcelona olímpica, al 1992.

Ildefons Cerdà projectà l’Eixample i l’obertura de la Via Laietana per COMUNICAR la ciutat, per comunicar Eixample i litoral. La Via Laietana és un projecte excepcional guiat per un extraordinari objectiu de futur i prosperitat per a la ciutat: comunicar-la. La Via Laietana s’obre per a comunicar, per a conectar, per permetre transitar, per unificar la ciutat. Fou una obra extraordinàriament ambiciosa. Tan ambiciosa com racional. I tan racional com clau per assegurar el futur i la prosperitat de la ciutat.

La segona gran “obertura” de la ciutat la tenim durant l’urbanisme de la Barcelona olímpica, amb l’obertura de la ciutat al mar. Crec que no cal entrar en detalls del que va implicar recuperar tota la façana marítima, des de la Barceloneta fins Sant Adrià, enterrant les vies de tren, executant la Ronda Litoral, construint la Vila Olímpica, etc etc etc

L’obertura de la Via Laietana i l’obertura al mar de la ciutat són dos moments històrics excepcionals de descomunal transcendència per a la nostra ciutat i país. Dos projectes gestats des del racionalisme.

Ara Colau i ERC han pactat, enduts per la seva follia irracional i destructiva, carregar-se la Via Laietana. La Via Laietana només té sentit si es respecta pel que es va fer, pel que es va obrir: COMUNICAR.

Ara Colau i ERC han pactat tancar la Via Laietana, desposseir-la de la seva funció de comunicació vital de la nostra ciutat.

Diuen que ho volen fer, tancar-la a la comunicació, per habilitar carrils bici i ampliar voreres.

Així en abstracte tots hauríem d’estar d’acord en que es puguin ampliar voreres. La cosa és que les decisions no es prenen en abstracte, sinó sobre una realitat. I aquí és on se situa la frontera entre les polítiques racionals i les irracionals.

Les polítiques racionals actuen sempre sobre una realitat. Les polítiques irracionals es plantegen sempre ignorant la realitat.

I quina és la realitat? Doncs que la Via Laietana, ara mateix, és l’única via de comunicació de tot el centre de la ciutat en sentit mar/muntanya en tot l’immens perímetre que es configura entre l’Avinguda Paral·lel i el Passeig Lluís Companys. Hi va haver un temps en que el centre de la ciutat era obert al trànsit rodat. Això ja no és així. La Rambla no admet lliure circulació. Portal de l’Àngel fa dècades que és una zona peatonal. Ni pel gòtic ni per la Rivera, des de Paral·lel fins Lluís Companys, en tot aquest immens perímetre, no hi ha cap altra via de comunicació mar-muntanya que la Via Laietana.

I ara Colau i ERC la volen tancar. Diuen que “per guanyar espai als vianants”. Entre Paral·lel i Lluís Companys, en tot aquest immens espai urbà del que és Ciutat Vella, tot és espai gairebé exclusiu per als vianants. Més de 400 Ha en les que només per Via Laietana és possible la comunicació mar/muntanya. Més de 400 Ha on la pràctica totalitat dels espais són exclusius per als vianants.

La irracionalitat és això. Ignorar que tota Ciutat Vella és espai per als vianants i dir que es vol guanyar espai per als vianants en una via que fou oberta per assegurar la comunicació mar/muntanya, fent-la impossible, amb totes les gravíssimes conseqüències que això implicarà.

Els veïns de Via Laietana, els comerciants, les empreses, mercats com el de Santa Caterina… estan en contra de l’irracional tancament que projecten Colau i ERC. Però això a Colau i a ERC els hi és igual, ja ho hem vist amb el tramvia. Per a les polítiques irracionals de Colau i ERC el que opinem els veïns no importa, com tampoc importen les gravíssimes conseqüències que les seves actuacions comportaran, en termes de tancament de comerços, acomiadament de treballadors, desertització dels espais, incomunicació entre barris, etc.

Per això són polítiques irracionals. Per això, per a la Janet i ERC Acebillo és antic, perquè és racional, perquè sap perquè es van fer les coses, quins usos tenen i quines conseqüències poden tenir les nostres actuacions.

(permeteu-me un petit parèntesi sobre les aberracions d’aquesta irracionalitat de les polítiques de Colau i ERC. Sota la presa de pel que ha estat això dels “pressupostos participatius” a Barcelona, la secta colauer ha “colat” actuacions demencials. Ho fan refugiats en aquest tan empalagós com efectiu llenguatge amb el que volen justificar les seves polítiques irracionals. Un dels exemples més delirants el trobem amb això que en diuen “pacificació dels entorns escolars”. Com si estessin en una guerra horrorosa. Una d’aquestes “pacificacions” que han aprovat és la de l’entorn de l’escola Duran i Bas, al barri de Les Corts. La “pacificació” consisteix en tallar el trànsit del carrer Vallespir entre Travessera i Marquès de Sentmenat. Diuen que cal tallar aquest carrer per garantir un entorn segur a la canalla i tenir espai per facilitar la seva relació. Si llegeixes fins aquí penses, pobrets, com me n’alegro per aquesta canalla d’aquesta escola que puguin sortir a un entorn segur que ara no tenien i que tinguin espai per relacionar-se quan surten de l’escola. Tornem al que deia abans: la irracionalitat es basa perquè ignora la realitat. Per què aquesta actuació de “pacificació” d’aquest entorn escolar és un deliri irracional? Doncs molt fàcil, perquè la realitat és que la sortida, la porta de sortida, per on surten tots els alumnes de l’escola Duran i Bas és a un parc, a un jardí, al Jardí de les Infantes, que té 6.800 m2, amb jocs per a la canalla, amb pista de bàsquet, amb bancs, arbres, jardí… La demència irracional d’aquest personal és que faran tallar el trànsit a una via de comunicació de sempre del barri, per guanyar uns 100m2 d’asfalt, quan la sortida de l’escola és a un parc urbà preciós i enorme, de més de 6.000m2. La irracionalitat és això)

L’acord de Colau amb ERC per carregar-se la Via Laietana, per carregar-se la funcionalitat clau per la que va ser dissenyada i executada, per la que existeix, per la que es va “obrir” la Via Laietana, ha esdevingut, sense cap mena de dubte, l’actuació icònica de la irracionalitat de la gestió municipal de Colau i d’ERC.

“Ho fem per guanyar espai per als vianants!”. Doncs mireu, Colauers i ERC, estalvieu-vos tractar-nos d’idiotes. A Ciutat Vella, a dreta i esquerra de la Via Laietana, és on els vianants tenim més espai exclusiu per a nosaltres, on més zones de vianants hi ha, on menys carrers oberts al trànsit hi ha. Les més de 400 hectàrees del perímetre de Ciutat Vella, a dreta i esquerra de Via Laietana, són més de 400 hèctàrees per als vianants. Enlloc més de la ciutat hi ha tant d’espai per als vianants. O sigui que no ens tracteu d’imbècils intentant fer creure que us carregueu la Via Laietana, pel que va ser creada, i per tot el que viu al seu voltant… perquè voleu fer guanyar espai als vianants”

Sí, Acebillo i Cerdà són “antics”, perquè són racionals, perquè pensen, perquè treballen sobre la realitat, perquè projecten actuacions on tothom hi guanyi.

Acebillo i Cerdà, els pares de la Barcelona que va assegurar el seu futur i la seva prosperitat “obrint-se”, obrint Barcelona, obrint la Via Laietana, obrint Barcelona al mar.

Colau i ERC, amb el pacte per carregar-se Via Laietana esdevenen la imatge de la Barcelona que es tanca al futur, als veïns, a les múltiples barcelones, a la prosperitat.

Així és com Via Laietana esdevindrà la imatge de la Barcelona oberta i pròspera i, alhora, la imatge de la Barcelona tancada, arruïnada, empobrida, lletja, desertitzada, inhabitable.

Així és com Via Laietana esdevindrà la imatge de la lluita de la raó i la racionalitat contra la irracionalitat.

L’admirat professor Francesc Xavier Hernandez Cardona, catedràtic d’Història de la UB deia, fa un parell de mesos, que “els dos moments de major destrucció de la nostra ciutat, de Barcelona, al llarg dels segles, són l’assalt, saqueig i destrucció de la ciutat al s.X per part d’Almansor i l’actual Ajuntament de Barcelona de l’alcaldessa Ada Colau.”

El pacte entre Colau i ERC per carregar-se la Via Laietana exemplifica, com poques coses, aquesta destrucció de la ciutat que lidera Colau, amb el suport incondicional d’ERC. Ja no hi ha res a amagar: ERC ha decidit donar la cara i assumir que les seves polítiques són les mateixes polítiques irracionals de Colau i els Comuns, i que la destrucció de Barcelona que està liderant Colau és un objectiu que des d’ERC també es comparteix, incondicionalment, servilment.”Els dos moments de major destrucció de Barcelona, al llarg dels segles, són l’assalt, saqueig i destrucció de la ciutat al s.X per part d’Almansor i l’actual Ajuntament de Barcelona d’Ada Colau.”

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

“Esto es España, hablamé en español”

La catalanofòbia no cedeix. Nou cas, un més a les Illes Balears, aquest cop perpetrat per un treballador del servei d’infocovid contra un ciutadà catalanoparlant.

Segons informa l”Ara’, “Esto es España, hablamé en español”o “ésto es importante, lo hablamos en castellano” són dos dels intents realitzats per part d’aquest treballador per forçar que en Dídac Martorell, víctima d’aquesta situació, cedís, renunciés a parlar en català i es passés al castellà. Martorell simplement demanava canviar-se l’hora per fer-se una prova PCR, no canviar ell d’idioma ni molt menys fer-li canviar al supremacista lingüístic amb qui havia topat.

Òbviament, el ciutadà ha presentat una denúncia davant l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics del Govern balear per tal de poder gaudir del “nostre dret constitucional” i “viure en mallorquí a Mallorca”. El treballador d’infocovid, segons sembla, va arribar als crits i a les amenaces per intentar fer doblegar en Dídac Martorell, però no es va sortir amb la seva. En una piulada a Twitter, parla que va utilitzar “males maneres” per coaccionar-la. Segons aquest infractor, la pandèmia era “un tema muy importante” que no es podia parlar en català i calia recórrer al “castellano”, i per això li va recordar que vivia a “España” i que havia de parlar-li “en español”. Una situació violenta, que segons la víctima d’aquest nou episodi de catalanofòbia, el va deixar “tremolant”.

La intransigència d’aquest empleat que treballa en l’atenció al públic va ser tan gran que va cometre la negligència de negar-se a tramitar el canvi d’hora, sol·licitar per en Martorell.

 

 

Acab de patir una discriminació lingüística en una telefonada d’Infocovid, en què m’han intentat obligar, reiteradament, a parlar en castellà, amb moltes males maneres. Per la nirviada de la discriminació ja no sé ni què m’ha arribat a dir, però m’ha deixat tremolant. (Seguesc)

— Dídac Martorell (@diMartorell) July 25, 2021

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó CULTURA POPULAR: L’eterna lluita del bé i el mal

Article de Jordi Cubillos

 

Aquest és sens dubte un dels arguments principals en la simbologia dels Balls integrants de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya. I, com si es tractés d’una lluita similar, tots els balls de diables han maldat per a oferir actuacions presencials i vèncer els efectes col·laterals de la pandèmia que estem vivint: restriccions sanitàries i administratives; normatives que incomprensiblement “obliden i castiguen” la cultura popular i són un més que evident greuge comparatiu en respecte a altres àmbits de la cultura; la incertesa en programar actuacions, davant les canviants, setmana a setmana, mesures oficials de contenció sanitària; i les reticències (i, a voltes, el desinterès o desconeixement) d’alguns ajuntaments que són els qui tenen en última instància la legal i real potestat d’autoritzar o prohibir actuacions a la via pública.
 

Tot amb tot, ja hem flairat pólvora en les primeres festes majors d’estiu.

Reus, per Sant Pere, fent passades de cercavila a la gran carpa habilitada a l’efecte ( ‘El carrer de la Festa’), amb la resta del seguici. A Torredembarra, Festa del Quadre de Santa Rosalia, fent dues enceses de lluïment el 14 de juliol, i participant en les passades de tot el seguici popular a diversos espais. També a La Riera de Gaià, els seus diables, tot i haver suspès la carretillada del divendres 16, van realitzar el seu lluïment i el ball parlat el dissabte següent, a la carpa de les festes.

Pròximes festes

Al Vendrell tenen prevista cercavila de Santa Anna, el 26 al matí (aforament limitat, públic assegut…), versos a la Plaça Vella, i cercavila de foc a la nit. A La Llacuna, previsió de dues enceses de lluïment, dissabte 31 de juliol, a la Plaça Major porticada, i diumenge 1 d’agost, el ball parlat. A Vilanova i la Geltrú, a la plaça del Port, recitada de versots el dia 2 al vespre, i cercaviles el dia 4 i el dia 5, a la tarda, a la Rambla Sant Jordi, on la nit del dijous 5 participaran en una cercavila de foc. A Sant Quintí de Mediona, el dissabte 21 d’agost al vespre, al poliesportiu, cercavila, i representació d’El Típic el vespre del diumenge.

l’Arboç tenen la previsió de fer actuacions en estàtic, a la Plaça/Carrer Major i altres dos llocs, tant dissabte 28 com diumenge 29 d’agost, després de renunciar a la tradicional carretillada. A Vilafranca del Penedès, tot i que encara no s’ha tancat el programa, tenen previst diverses actuacions estàtiques dels balls en quatre patis d’escola, així com un acte solemne el dia 30, Sant Fèlix, a la Basílica de Santa Maria. El Ball de Diables, a més, farà una exposició sobre El Ball de foc. A Tarragona la previsió és representar els balls parlats a la plaça de la Pagesia, els dies 20 i 21 de setembre, i fer diverses passades de tot el seguici, matí i tarda, a la plaça de la Font, el dia 22, vigília, i el dia 23, Santa Tecla.

I, a hores d’ara, més enllà de “bones intencions”, no hi ha res concretat pel que fa a actuacions presencials a la festa major de Sant Bartomeu, 24 d’agost, ni a Sitges, ni a Igualada.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Comunisme i estratègia

Malgrat tot, la història no s’ha acabat. El gran relat de la victòria de la democràcia s’esquerda, la promesa de benestar generalitzat dels liberals d’altre temps dona pas a l’amenaça del pitjor agitada pels neoliberals, en un món gangrenat per l’explotació i les opressions, la competència generalitzada, les guerres i la devastació del medi ambient. En aquesta terra àrida, unes alternatives sense arrels broten i es marceixen mentre s’esforcen per evitar els fracassos passats eludint la qüestió de l’Estat o denunciant la «forma-partit», i redescobreixen –de vegades sense saber-ho, de vegades somniant tornar a les arrels– les inspiracions del primer moviment obrer del segle XIX.

A contracorrent de la tendència que relega la perspectiva de l’emancipació als registres de la utopia i de la nostàlgia, també contra l’entusiasme que pot suscitar una opció «populista» inconscient de les seves renúncies, Isabelle Garo estudia en aquest assaig les condicions per a un rellançament contemporani de l’alternativa. Considerant els problemes amb els quals topen molts dels pensaments radicals més en voga –l’Estat i el partit, el treball i la propietat, el dissens i l’hegemonia-, l’autora els recupera inspirant-se en Marx i Gramsci (i passant per Badiou, Laclau i Negri), en una operació que converteix la qüestió estratègica en el cor de les articulacions a inventar entre l’anàlisi teòrica i la intervenció política.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixem les coses clares d’entrada: El PP és un partit que no li vol cap bé a Catalunya, ans al contrari, és un partit construït sobre la base d’atacar tot allò que soni, sembli o sigui remotament català. O com us penseu que treuen vots a Múrcia, el País Valencià, l’Aragó i fins i tot Madrid? On la nova líder, Isabel Díaz Ayuso, va protagonitzar en plena campanya electoral una entrevista radiofònica on la majoria de missatges eren dards dirigits contra Pedro Sánchez en relació a Catalunya.

Desenganyem-nos, sense Catalunya no són res. El PP sense el seu anticatalanisme no seria res. Únicament un partit d’extrema dreta a l’ús. Volen que ho oblidem, però els seus impulsors eren homes forts del ‘règim’, un eufemisme per no dir “franquistes”, i els seus dirigents, en aquella dictadura signaven sentències de mort o enviàvem la policia per a reprimir pacífics manifestants a Gasteiz. Fins i tot, abans tenien el valor de presentar-se a les eleccions amb l’etiqueta de ‘neofranquistes’, perquè pensaven que la ‘mòmia’ de Franco encara venia.

En algun moment indeterminat de meitat dels 80, Manuel Fraga, algú que va morir entre honors de demòcrata, quan a Alemanya hauria patit el seu Nuremberg, va decidir que calia ser més intel·ligent, més centristes i abaixar el braç alçat. Van provar de fabricar el seu ‘Felipe González’ amb un candidat anomenat Hernández Mancha, que va durar el temps que es van adonar que era un polític sense carisma, ni grapa.

Parlant de polítics sense carisma, ni grapa, Fraga va girar el seu cap a Castella i Lleó i va designar nou successor al president d’aquella comunitat, un personatge llavors gris i apocat anomenat José María Aznar, d’ascendència basca, nét de militant del PNB i amic personal del lehendakari Agirre. El criminal cop d’Estat feixista protagonitzat pel general Franco i els militars traïdors contra el règim legal que imperava a Espanya, van convertir en Manuel Aznar, l’avi de la criatura José María, en un voluntariós feixista, servidor dels colpistes i un altre gran traïdor a la història, a qui recorden després d’un bon ‘blanquejament’ per ser un escriptor i periodista a l”ABC’ i ‘La Vanguardia’.

Amb aquest ADN és normal que, com Franco, els ‘peperos’ odiïn a Catalunya, el què representa i vulguin reprimir les seves ànsies de llibertat tal com van fer l’1 d’octubre del 2017. El PP està disposat a tot per la unitat d’Espanya. Un altre partit, el PSOE presumptament, o almenys els seus dirigents del ministeri d’Interior, Vera i Barrionuevo, van recórrer al segrest (cas Segundo Marey) i a l’assassinat no només contra ETA, sinó contra abertzales com Lasa i Zababala per preservar la sacrosanta unitat d’Espanya i van entrar i sortir de la presó com aquell qui va a un resort de vacances. Ells sí, els presos polítics catalans, no. 

El PP ha trobat en el regionalisme més caspós la manera de desgastar i combatre la idea d’una pàtria comuna basca a Nafarroa o uns Països Catalans units al País Valencia i les Illes Balears. Allí, enlloc més són ‘regionalistes’. Són els campions del fals valencianisme i del balearisme (si existeix aquest terme). Tot un president com Bauzá deia que català i mallorquí, o menorquí, o formenterenc, o eivissenc i cabrerenc si hi visqués algú allí, no eren el mateix idioma perquè “en català es diu ‘gat’ i en mallorquí, ‘moix'”. No em puc imaginar major ridícul, demostració d’ignorància i mala fe d’un personatge fosc, que fins i tot els seus van acabar repudiant i ara parasita amb C’s a Europa. L’impulsor d’un decret lingüicida que pretenia marginar el català a l’escola i va acabar amb tota la comunitat educativa en peu de guerra.

I els exemples són molts, múltiples, infinits, cadascun més sòrdid, trist i manipulador que l’anterior. Ara qui ha negat la unitat del català és el seu president Pablo Casado, amb un discurs que volia ser incendiari i només ha servit per projectar la trista imatge d’un personatge incapaç, destinat a l’oblit, que promet fer de Pedro Sánchez, si es vol presentar a un segon, tercer i fins i tot quart mandat, un dels presidents més longeus de la història d’Espanya, Francisco Franco, a part.

I que no us vinguin que el PP és també un partit català. El PP a Catalunya és l’ou de la serp.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Una web per lluitar contra la ‘pesta blava’

El president del PP, Pablo Casado, esquarterava aquest passat cap de setmana la llengua catalana en mallorquí, menorquí, formenterenc i eivissenc, i per descomptat, encara que no ho va dir perquè es trobava a les Illes Balears, en valencià i xapurriáu. Aquest nou moviment segregacionista ha trobat una ràpida resposta des dels Fòrums de ‘Racó Català’, Un usuari registrat ha obert un fil manifestant la seva preocupació pels constants atacs contra la llengua catalana de sectors espanyolistes camuflats de valencianistes i mallorquinistes, i ha manifestat l’existència d’un nou projecte web destinat a desmuntar,un per un, els vells tòpics recurrents del blaverisme. 

Unes mentides emparades sovint per les administracions locals i nacionals, els governs del PP al País Valencià en són un clar exemple, amb publicacions pròpies, fòrums a internet i ara semblen haver revifat a Twitter on es dediquen a atacar, de manera coordinada i virulenta, a usuaris que fan servir per exemple l’etiqueta “#PaïsosCatalans”. Uns atacs en castellà o en aquell esguerro gramatical conegut com les “normes de’l (sic) Puig), a cop de mem, frase treta de context, mantres falsos i prejudicis contra Catalunya i la seva llengua. “La pesta blava”, tal com els va batejar Francesc Ribera ‘Titot’ a la mítica cançó del mateix nom, continua, malauradament, més viva que mai, però cada cop, troba una major oposició que no combrega amb els seus discursos identitaris i d’extrema dreta.

L’impulsor ha demanat ajuda als altres usuaris del Fòrum per començar a posar fil a l’agulla i passar a l’atac. En nom del ‘Racó Català’ teniu a la vostra disposició tota la nostra hemeroteca i estem a la vostra disposició pel que necessiteu.

 

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More