LLIBRE – Les millors vacances de la meva vida

Hi ha moments a la vida en què només ens venen al cap les coses dolentes que ens han passat. Dins la memòria, es van fent cada dia més i més grans, fins que arriba el dia en què l’únic que desitgem és desaparèixer, escapar de tant de dolor. Per sort, les maneres de provar-ho i, fins i tot, d’aconseguir-ho són molt diverses. La protagonista d’aquest llibre n’és un exemple. Fins que arriba el moment en què cau definitivament, i ja no sap com aixecar-se. Després de cinc anys de silenci literari, Neus Canyelles ofereix als lectors una obra delicada i estremidora, que connecta amb les veus de Jean Rhys i de Natalia Ginzburg.

 

Biografia de l’autora

 

Neus Canyelles i Estapé (Palma, 1966) va començar la seva trajectòria literària amb Neu d’agost. Un llibre de memòries. El seguiren les novel·les Cap d’Hornos (Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2002), L’alè del búfal a l’hivern (premi El Lector de l’Odissea 2006 i finalista del premi Llibreter 2007), La novel·la de Dickens (2010) i el llibre de contes Mai no sé què fer fora de casa (premi Mèrcè Rodoreda, 2013). La publicació de Les millors vacances de la meva vida (2019) va merèixer l’elogi generalitzat de la crítica i l’aplaudiment dels lectors 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó DE DADES ESTúPIDES (AMB MúSICA): Mickey Rourke, l’actor que no es dutxa per fer pel·lícules

Mickey Rourke és un brut. Els seus personatges són bruts. Aquell cabell llardós, pell greixosa, ens parlen d’una manca evident d’uns hàbits d’higiene bàsics. Aquest és un detall que salta a la vista a moltes de les seves pel·lícules, però que sembla que fins avui mai ningú hi havia reparat.

A ‘L’any del drac’ (1983) el camufla un cabell tenyit de canós que necessita per donar certa versemblança al personatge que ha de clavar, un policia de Nova York que es deu moure al voltant dels 50 anys -en tenia 32-, i a qui li col·loquen una esposa i uns amics d’aquesta edat per si no queda suficientment convincent.

La pel·lícula que el va convertir en una estrella mundial i mite eròtic, ‘9 setmanes i 1/2’ (1986), l’obliga a dutxar-se i encara més quan ha de protagonitzar escenes de llit -bonic eufemisme- amb un altre ‘sex symbol’ de l’època, Kim Bassinger. A més, la poc higiènica escena de menjar al llit sobre un tors nu, entrants, primer plat, segon i postres, el deuria també forçar a passar-se una bona estona sota l’aigua si no volia fer ferum a sexe falsejat, suor, nata i pollastre de rostisseria.

És a ‘El cor de l’àngel’ (1987) quan la cosa comença a fer-se pudent i evident. Nova Orleans, canícula… Segurament li devia dir al director, Alan Parker. “Escolta Alan, en Harry és un tipus que es passa tota la pel·lícula amb un abric llarg, passant una calor del cal déu: No seria més realista si no es dutxés?”. Parker li va comprar la idea. No hi ha un sol pla en tota la pel·lícula on Rourke llueixi acabat de sortir del bany. L’escena de llit -un altre cop- amb Lisa Bonet, de nou un ‘sex symbol’ vuitanter, se’ns fa ara insuportable si pensem que els seus crits fingits de plaer igual eren d’ajuda per treure’s de sobre aquell munt de carn suada i pudent.

‘Rèquiem pels que han de morir’ (1987), rodada al mateix any que ‘El cor de l’àngel’ agafa Rourke amb tan poc temps lliure que no passa per casa, ni tampoc li dona per dutxar-se a l’hotel. Aquí a més es tenyeix de color caoba per passar per irlandès i bé, la sensació de combatent de l’IRA perseguit per la policia i els seus antics companys, reforça aquesta necessitat de donar una imatge de persona que entre pis franc i pis franc, atemptat i tiroteigs, no té temps tampoc de passar pel plat de dutxa.

‘El borratxo’ (1987) també del 1987 i encara sense passar per casa, decideix a més deixar-se el cabell llarg. Un borratxo com el del títol no perd ni un segon amb assumptes d’higiene personal.

‘Homeboy’ (1988). Un boxejador amb dany cerebral té assumptes més urgents que atendre que agafar una pastilla de sabó i refregar-se-la pel cos.

‘Francesco’ (1989). Interpreta un místic i està situada a l’edat mitjana, dos bones excuses per ‘brutejar’. Crec recordar que es banya a un riu.

‘Handsome Johnny’ (1989). El dubte: Llard o brillantina? Una pregunta que tothom va oblidar fer-li a les entrevistes promocionals.

‘Orquidea salvatge’ (1990). Corre la llegenda urbana que Jacqueline Bisset, coprotagonista d’aquest film eròtic, va renunciar a 150.000 dòlars del seu sou a canvi que Rourke es dutxés.

’37 hores desesperades’ (1990). Ha segrestat la família d’un jutge a casa seva. En una situació així, qui va al quarto de bany?

‘Dos durs sobre rodes’ (1991). Viatja tota la pel·lícula amunt i avall amb moto amb un carregament de drogues robat. Qui pararia tan sols a fer un pipí?

Ho deixem aquí. De tanta pudor que transpira aquest article, se’m fa irrespirable continuar. Espero que us hàgiu fet una idea del drama i de com devien fumigar el plató al final de cada rodatge que feia, si no li calaven foc directament.

 

La cançó? Només una: Joss Stone i el seu “Dirty Man”.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Millo denunciat per delicte d’odi per una piulada contra l’independentisme

L’exdiputat del Parlament i actual secretari general d’Acció Exterior d’Andalusia, Enric Millo ha estat denunciat per delicte d’odi davant els Mossos d’Esquadra per una piulada, en que comparava l’independentisme amb una secta. “Això no té una solució política, requereix un intens exercici de desprogramació de la secta”, va escriure en resposta al líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, que assegurava que “són molts els separatistes que accepten la decadència de Catalunya si és el preu que s’ha de pagar per la independència”.

Els denunciants, que han acudit als Mossos d’Esquadra, argumenten que les expressions d’Enric Millo poden comportar “delictes d’injúries, calúmnies, contra l’honor, de xenofòbia i d’odi contra una determinada opció política”.

Paral·lament, davant l’augment d’aquest tipus d’infracció els cos de Mosssos d’Esquadra va crear a principis d’enguany la unitat específica per investigar els delictes d’odi i discriminacions. Segons Joan Carles Molinero, comisari i portaveu dels Mossos d’Esquadra, aquesta unitat funcionarà a ple rendiment a mitjans de setembre.

Aquesta és la piulada que ha generat la denúncia és del passat 4 d’agost i era en resposta a una altra piulada del l líder actual del PP català Alejandro Fernández.

 

Esto no tiene una solución política , requiere un intenso ejercicio de desprogramación de secta. https://t.co/1VmUaEqYFg

— J. Enric Millo Rocher (@EnricMillo) August 4, 2021

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Interior impulsa un procediment per l'”extinció” d’Izquierda Castellana

El Juzgado Central Contencioso-Administrativo número 6 de la Audiencia espanyola va notificar aquest 5 d’agost a Publo comunero la resolució promoguda pel Ministeri de l’Interior a través de l’Advocacia de l’Estat en la qual insta a l'”extinció” d’Izquierda Castellana (IzCa), és a dir, la seva desaparició com a organització política jurídica. La formació que va donar suport a les mobilitzacions independentistes a Catalunya ha rebut el suport explícit de l’Assemblea i Òmnium en les darreres hores.

En aquesta ocasió s’acusa a l’organització que obertament totes les activitats corruptes, antisocials i antidemocràtiques de l’estat amb l’argucia que els estatuts d’IzCa no s’ajusten als canvis introduïts per la reforma legislativa de la Llei Orgànica 3/2015, de 30 de març, de control de l’activitat economicofinancera dels partits polítics.

Tal com expliquen en el seu darrer manifest Izquierda Castellana (IzCa) no ha rebut ni sol·licitat ni un euro de l’arari públic. “La nostra activitat es basa únicament i exclusivament en els nostres recursos, especialment en els nostres recursos humans, és a dir, en els militants i activistes que ens donen suport cada dia d’una manera o altra. IzCa no té com a tal -ni pretén- representació en les institucions d’aquest règim postfranquista”.

A més recoden que “al 2008 ja hi va haver un intent de prohibir IzCa, que finalment es va arxivar al mateix Tribunal”. I subratllen que es d’IzCa han estat denunciant “la política repressiva cap al moviment popular i afavorint simultàniament l’extrema dreta que s’ha dut a terme des del Ministeri de l’Interior i especialment des de la Delegació del Govern a Madrid, la repressió accentuada des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19”. Finalment, també insisteixen que seguiran amb la seva activitat. “Lluitarem contra la nostra il·legalització a l’Audiència Nacional i davant de tots els òrgans judicials, inclosos els europeus, on sigui necessari” per construir poder popular.

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Moncloa du dos decrets catalans al TC tot i la bilateral

El Consell de Ministres de dimarts passat va autoritzar la iniciativa del Ministeri de Política Territorial, la interposició de dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra legislació catalana en matèria d’habitatge.

El primer recurs és contra el decret llei del govern 37/2020, del 3 de novembre, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la covid-19, que va ser validat pel Parlament el dia 18 del mateix mes. En concret, s’impugnen els tres primers apartats de l’article únic, que modifiquen la llei del 2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, a fi d’endurir les condicions per permetre els desnonaments mentre duri l’estat d’alarma o sigui vigent alguna mesura que restringeixi la llibertat de circulació, fins al punt de suspendre’ls de manera “excepcional i transitòria” si afecten llars vulnerables sense alternativa residencial.

En el cas del segon és contra el decret llei 50/2020, del 9 de desembre, de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatges en règim de protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer, validat per la Diputació Permanent del Parlament el 13 de gener. En concret, s’impugna l’article 4, que modifica la normativa anterior en la matèria per incloure una nova disposició: que en els contractes d’arrendament d’habitatges arrendats en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, sigui “nul” el pacte que obliga l’arrendatari a assumir despeses generals i serveis individuals que no s’havien previst en el contracte anterior.

La ministra, Isabel Rodríguez, destacava fins i tot que dels 26 mecanismes de negociació endegats des de l’anterior bilateral, fa tres anys, només dos havien acabat en un recurs al TC. L’endemà ja n’hi afegia, així, dos més, tot i el compromís de les dues parts a la comissió bilateral de reduir al mínim possible els litigis al TC per dirimir conflictes de competències.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó TECNOLòGIC: Enigmas Tour, la ludificació del turisme europeu feta des del Maresme

La covid-19 ens ha impedit viatjar durant els darrers mesos i, tot i que encara estan actives determinades restriccions i cal extremar la precaució, el turisme es recupera a poc a poc arreu del món. La preparació de les expedicions és cada vegada més àmplia gràcies als recursos disponibles a internet, i la tecnologia possibilita noves maneres d’experimentar les ciutats. Una d’aquestes alternatives innovadores és Enigmas Tour, una ‘start-up’ catalana amb seu a Mataró dedicada a la gamificació de rutes turístiques.

“És una manera de fer turisme diferent. No t’estem oferint visitar un únic espai, sinó que t’ho ampliem i et fem jugar i gaudir d’una altra manera”, explica la CFO de l’empresa, Isabel Vico. El projecte neix del món de les escape rooms, i és que una de les sòcies d’Enigmas Tour va ser la impulsora de la primera sala d’escapament de la ciutat del Maresme. Aquesta primera idea va créixer fins a convertir-se en un model portàtil de gran format que acceptava fins a 50 participants, i aquest canvi va fer reflexionar l’equip. “Com que ens agrada molt viatjar, vam pensar: per què no busquem donar-li una volta per descobrir la ciutat amb una aplicació mòbil?”, recorda Vico.

 

Vico: “Busquem els llocs d’interès més emblemàtics, creem una ruta entre ells i en cada ubicació els oferim que hagin d’esbrinar un repte o un enigma”

 

El resultat és una aplicació web que ja recull més d’una trentena de jocs dedicats a 16 ciutats diferents. “Busquem els llocs d’interès més emblemàtics, creem una ruta entre ells i en cada ubicació fem que hagin d’esbrinar un repte o un enigma”, apunta la CFO de la ‘start-up’. A més a més, cadascuna de les rutes es diferencia per una temàtica o un públic determinat. Barcelona, per exemple, té un trajecte dedicat al Barri Gòtic i una altre per a la Vila de Gràcia, mentre que Madrid en té un centrat en l’art i la literatura, i un altre, en la Movida Madrileña que recorre el barri de Malasaña.

 

Jocs basats en la temàtica

A l’hora de dissenyar les rutes, la temàtica és l’element clau al voltant del qual es preparen els diferents jocs que les conformen, que tenen molt en compte el públic al qual van dirigits. “Si ens adaptem a nens, el llenguatge és més fàcil, juguem molt amb trencaclosques perquè els agrada molt tocar els mòbils, amb verificacions d’imatges, amb recol·locar parts d’una fotografia…”, exemplifica Vico. D’aquesta manera, les mecàniques estan adaptades a les funcionalitats de dispositius mòbils i tauletes digitals. Enigmas Tour es troba disponible només en format d’aplicació web, però en el futur pròxim es preveu la creació d’una app per a telèfons intel·ligents.

Després de registrar un compte, l’usuari pot consultar les diverses ciutats que tenen rutes disponibles, les quals es poden adquirir per preus que van des dels 10 als 15 euros. Algunes rutes són gratuïtes, com és el cas de les dues experiències de la ciutat de Girona.

 

D’Europa a Catalunya

L’enfocament geogràfic dels jocs d’Enigmas Tour ha passat per una metamorfosi, atès que van iniciar el camí dissenyant rutes per a grans ciutats europees i mediterrànies, i amb el temps, han anat produint experiències més locals. “Havíem començat més globals, d’Europa fins a Espanya, però ens hem adonat que volíem englobar massa. Al final, som tres sòcies i fins que no hi hagi més creixement de personal, no podem acaparar tant”, desvela la cofundadora. Aquesta aposta per la proximitat els ha permès crear rutes interconnectades: “L’última ruta que hem fet és per l’Empordà, i inclou diferents pobles petits que entre ells es correlacionen”.

La flexibilitat i la permeabilitat són dos trets característics de la plataforma, que poc després de la seva creació va haver d’afrontar les conseqüències de l’emergència sanitària: “Amb la pandèmia se’ns van tancar les portes i no vam poder sortir a viatjar, així que vam intentar reinventar-nos a través de game creators. Nosaltres dissenyàvem les rutes i aquestes persones eren els nostres ulls a les ciutats”. Amb aquesta metodologia, l’equip va poder afegir al seu catàleg ciutats com Londres, París, Sant Sebastià, Sevilla, Madrid o Jerez de la Frontera.

 

Vico: “Els guies turístics són els qui es coneixen millor els racons i ens poden donar dades d’interès que guanyen molt a l’aplicació”

 

Aquests col·laboradors són, majoritàriament, guies turístics que resideixen a la ciutat de la qual es vol dissenyar una nova ruta. “Són els qui es coneixen millor els racons i ens poden donar dades d’interès que guanyen molt a l’aplicació”, reconeix Vico. Tot i que es pot pensar que Enigmas Tour neix com una alternativa a aquests guies, per a la cofundadora la convivència no només és possible, sinó buscada: “El guia turístic pot oferir aquestes rutes alternatives més tecnològiques, que no es basin únicament a escoltar i seguir, sinó que permetin una mica més d’independència al viatger”.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Aeri de Montserrat. 90 anys

L’Aeri de Montserrat fou un mitjà de transport innovador en l’època en què es va construir, va suposar que el viatge entre Barcelona i Montserrat es pogués fer en poc més d’una hora. La seva construcció va tenir lloc en un temps relativament curt, i ben aviat es va convertir en un dels mitjans de transport montserratins més utilitzats per accedir al santuari. Durant la Guerra Civil, una part de les seves instal·lacions van quedar destruïdes: el pont, l’estació inferior i una de les cabines en resultaren afectats. En la reconstrucció, el pont passà a ser de formigó i, com que mancava una de les cabines, en fou cedida una procedent de l’Aeri del port de Barcelona. Amb el temps, l’Aeri s’ha anat adaptant a les necessitats del moment, però sempre conservant les instal·lacions pràcticament com des del dia de la seva inauguració, cosa que fa que ens transporti en una altra època.

 

Biografia dels autors

 

David Blasco i Planesas. Membre fundador de l’Associació d’Amics del Cremallera i funiculars de Montserrat i membre de l’associació cultural Fotoconnexió. És coautor de llibres i articles sobre temàtica montserratina, monistrolenca, de l’antic cremallera de Montserrat i de fotografia antiga.

Héctor García i Collado. Graduat en Seguretat per la Universitat de Barcelona i màster en Direcció d’Empreses per la Universitat Oberta de Catalunya. És director general de l’Aeri de Montserrat des del 2019.

Antoni Puigbò i Gelada. Diplomat en Infermeria per la Universitat de Barcelona, especialista en Medicina del Treball, tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals i auditor en Prevenció de Riscos Laborals. Actualment està jubilat.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Neguen la catalanitat de Cap d’Ona després de guanyar el World Beer Challange

En un article al diari esportiu madrileny As s’han fet ressò de la notícia sobre el fet que Cap d’Ona ha guanyat el premi a millor cervesa al concurs World Beer Challange però qüestionant la seva catalanitat, tot i procedir d’Argelers de la Marenda.

Al titular en qüestió posen ‘L’Embolic amb la procedència de la millor cervesa del món: és o no espanyola?’. I al cos de l’article deixen anar arguments com: ‘Malgrat que la braseria es troba a França, la proximitat amb les nostres fronteres ha creat confusió sobre si és espanyola o francesa”.

Davant del dubte a l’eslògan de la marca es pot llegir ‘la cervesa dels Països Catalans’, però segons el mateix diari As apareix “al costat d’una bandera molt similar a la catalana, la seva procedència no sorgeix de Catalunya, sinó al sud de França”.

Preguntes sobre fets destacats o efemèrides importants d’aquests dos dies que respondríem de memòria si el marc de referència fos el d’una nació sencera:
–Què en sabem dels fets de Vallmanya?
–Què en sabíem de Paco el Genovés?
–Sabem que la millor cervesa del món és catalana?

— Carles Puigdemont (@KRLS) August 1, 2021

Entre les reaccions a la xarxa hi ha la del president Carles Puigdemont que el passat dia 1 ja posava de relleu aquest premi, posant en valor la seva procedència. I també d’altres twitaires com Aleix Renyé.

La cerveseria nord-catalana Cap d’Ona, d’Argelers de la Marenda, guanyadora del concurs mundial de cerveses. Amb una nota de 100 sobre 100 la seva cervesa “Wood aged imperial stout” obté l’estatut de revelació mundial 2021 i millor cervesa mundial. https://t.co/zvIvCC8gVn

— Aleix Renyé (@aleixrenye) August 1, 2021

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

The Intolerance Network: 17.000 documents interns i confidencials per generar odi

La plataforma internacional de filtracions de documents d’interès públic Wikileaks, fundada per Julian Assange s’ha aliat amb una sèrie de mitjans: Il Fatto Quotidiano (Itàlia), Taz (Alemanya), Público (Espanya) i Contralínea (Mèxic) per fer públics milers de documents interns i confidencials generats per les organitzacions espanyoles d’ultradreta Hazte Oir i CitizenGo generats entre 2001 i 2017, en un projecte que es denomina The Intolerance Network (La Xarxa de la Intolerància).

Es tracta d’uns 17.000 documents, que inclouen campanyes de propaganda i captació de fons, instruccions internes sobre la gestió d’informacions adverses, cartes dirigides a socis internacionals i molt més.

Entre els documents fets públics aquest dijous n’hi ha que demostren que grans fortunes espanyoles han finançat organitzacions d’extrema dreta com la pròpia Hazte Oir o el partit neofeixista Vox.

Entre el més destacable de tota aquesta base de dades de documents hi figuren les taules d’Excel amb tots els donants que varen finançar el naixement i creixement de la plataforma internacional ultracatólica, CitizenGo.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Kosovo ja disposa de bandera a Whatsapp i Instagram. Catalunya quan?

Cada cop hi ha més icones o “emogis” que s’incorporen a la col·lecció d’aplicacions com Instagram o WhatsApp. Entre aquests també existeixen les banderes que representen un símbol o una organització, com és el cas de la bandera pirata o de la Unió Europea. Però, i la de Catalunya? De moment, no la contemplen.

Malgrat que l’any 2019 constaven 195 països registrats oficialment als diferents sistemes operatius clàssics, aleshores ja es comptabilitzaven fins a 268 banderes d'”emojis”. Es tracta de representacions visuals d’altres 73 territoris derivats de països més grans com províncies i illes.

De tota manera diverses iniciatives com la de dos joves alumnes de la UPF D.P y A.R., tutelats per un dels professors de la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona), van aconseguir desenvolupar l”Estelapp 17.14′ a l’abril de 2015 i malgrat han posat de manifest l’interès per incorpora-la, en els darrers mesos i anys no ha acabat de reixir. En el seu dia, van trigar quatre mesos en desxifrar el codi de Whatsapp per posar aquesta emoticona i l’aplicació va estar disponible tant per Android com per iOS.

L’aplicació permetia utilitzar l’estrellada tot i que també hi ha una versió en vermell i cap de les dues ha desbancat l’altra. I actualment n’hi ha d’altres que faciliten aquesta opció com ‘Adhesius de banderes de nacions sense estat’.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More