Tota la vida he fet turisme, i tota la vida m’ha semblat sensacional que el meu país i la meva ciutat siguin focus d’atracció turística.
Aquesta setmana Santa he passejat cada dia amunt i avall per Barcelona, i m’omplia de satisfacció veure els nostres carrers plens de gent disfrutant de la nostra ciutat, i encara em resultava més satisfactori veure un turisme internacional de múltiples procedències i de totes les edats, gaudint de Barcelona: entaulats a terrasses demanant vins, passejant pel litoral, pujant al Parc Güell, visitant els nostres monuments i museus, etc I tot amb un somriure de satisfacció i de disfrutar de la vida que s’encomanava o, millor dit, que els hi encomanàvem.
No, no ignoro els elements negatius que això pot tenir o ha pogut tenir. De fet en vaig ser víctima. Del 1996 al 2006 vaig viure de lloguer a la Barceloneta, uns anys meravellosos. Se m’acabava el contracte agost 2006. El mes de maig vaig començar a trucar al gestor immobiliari per poder renovar el contracte. Em van dir no hi hauria problema, perquè en 10 anys havia estat un llogater exemplar, que no vaig plantejar mai cap problema. Però no em van fer cap proposta pel nou contracte ni al maig ni al juny. A començaments de juliol em van trucar per dir-me que el nou contracte passaria a ser de 1.500€ mensuals. N’estava pagant 700. Els hi vaig dir de tot. Però el mes d’agost deixava el meu pis, després de 10 anys, i el mes de setembre ja s’ofertava com a pis turístic de lloguer. Ara no es podria fer, però llavors sí. La Generalitat va regular-ho molt positivament i va protegir els veïns de les finques de veïns, limitant la possibilitat de tenir pisos turístics a finques destinades a aquest efecte.
Aquell 2006 vaig pensar que eren coses de la vida, i vaig anar a parar al Poblenou, on des de llavors visc felicíssimament. Havia arribat a la Barceloneta emancipat, després de viure amb pares i germans a Les Corts, al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i a Lora del Río, entre Córdoba i Sevilla. A tot arreu vaig ser feliç.
L’Ajuntament de Barcelona ha fet pública una enquesta, que gairebé no s’ha difòs, sobre com valora, veu i viu el turisme la ciutadania de Barcelona. I les dades són tremendes, perquè trenquen tots els esquemes, perquè deixen en evidència la manipulació goeeblesiana dels nostres profetes del pensament políticament correcte, de tota aquesta trama subvencionadíssima que alimenten Ada Colau i els Comuns des de l’Ajuntament de Barcelona, i tot aquest conjunt de pressumpte pensament progre i antisistema i de pressumpta activitat de solidaritat veïnal.
Abans d’entrar amb l’enquesta, només dues dades per desmuntar tanta farsa de tot aquest pensament turismofòbic.
De fa anys s’acusa al turisme de “fer-nos fora dels nostres barris”, situant la infrastructura turística de la ciutat com a responsable principal del problema de l’habitatge a la ciutat.
El lema “ens fan fora dels nostres barris” és el que resumeix tot aquest activisme contra el turisme. Segons aquest personal la cosa és molt clara: és el turisme el que ens fa fora dels nostres barris, el que genera problemes d’habitatge.
Segons aquest personal, cal combatre el turisme per solucionar el problema de l’habitatge. Perquè és el “turisme” i els pisos que s’hi destinen, el que ens fa fora dels “nostres” barris (parèntesi per dir que flipo amb això tan patrimonial dels “nostres” barris, sempre m’he sentit dels llocs on he viscut, a Lora, a Sant Ildefons, a Les Corts, a la Barceloneta, al Poblenou… però mai he pensat fossin “meus” amb aquesta visió patrimonial i excloent d’aquest personal pijoprogreencomú i palmeros.
Doncs bé, ara mateix a Barcelona hi ha 9.600 pisos/apartaments turístics.
Segons aquest personal, aquests 9.600 pisos/ apartaments turístics són la causa dels problemes d’habitatge que té la ciutat.
Curiosament no diuen res que en els últims 5 anys s’hagin instal·lat, per viure-hi, no per passar-hi uns dies, més de 300.000 persones procedents de fluxes migratoris de l’estranger.
O sigui, que a Barcelona hi haig 9.600 pisos que acullen una població temporal, durant tot l’any, que ve a la ciutat a conèixer-la i que ho fa gastant-s’hi una monumental dinerada, deixant a la ciutat i als seus negocis, comerços, etc, una milionada d’euros… això és un problema gravíssim, que ens fa fora dels nostres barris.
En canvi aquestes més de 300 mil persones que han arribat a BCN per guanyar-se la vida, per treballar, i que han necessitat i ocupat (llogant o comprant) centenars de milers de vivendes, això no té cap impacte en el mercat immobiliari ni en els problemes d’accés a l’habitatge.
La nostra ciutat ha d’estar oberta al turisme i a la immigració. Criminalitzar el turisme i no dir res de l’impacte dels fluxes migratoris és una més de les hipocresies i misèries morals dels nostres progres i un dels més grans exemples de com estan imposant aquesta farsa insostenible del seu pensament políticament correcte.
Si anem a l’enquesta, d’acord a tot aquest discurs del políticament correcte, contra el turisme, turismofòbic, que mediàticament han imposat els nostres pijoprogres, el turisme és el culpable de tot i la situació és insostenible, la ciutadania NO POT MÉS
Doncs bé, què diu l’enquesta?
Doncs diu coses que xoquen radicalment amb aquest pensament antiturisme que volen imposar, que han imposat mediàticament, els pijoprogres dels Comuns i entorn.
Un 71,4% dels veïns de Barcelona diuen que el turisme és beneficiós per a Barcelona.
Un 73,8% dels veïns creuen que el turisme tindrà un paper rellevant per a la recuperació econòmica de la ciutat després del Covid
Un 78,8% dels veïns de Barcelona afirmen que és bo per a Barcelona i per als barcelonins que la ciutat segueixi sent un destí turístic de referència.
Pel que fa als diferents tipus de turisme que té la ciutat, i en relació al model actual, només en relació al turisme de creuers hi ha una majoria de veïns que creuen s’hauria de limitar: són un48,5% dels veïns davant el 40,5% que diuen s’hauria de potenciar. Tota la resta de tipus de turisme que ara mateix hi ha a la ciutat, és una clara majoria de veïns que diuen s’han de potenciar.
Un 83,6% dels veïns de Barcelona afirmen que el turisme genera oportunitats econòmiques i de treball per als habitants de Barcelona.
La maduresa dels veïns de Barcelona en relació a aquest tema la podem veure clarament quan, malgrat aquesta visió clarament positiva en relació al turisme, evidencien ser conscients també dels problemes que el turisme pot generar a la ciutat, p.ex. amb aquest 68% de veïns que diuen el turisme genera pressió en l’ús dels espais públics.
Aquesta interessantíssima enquesta municipal, que trenca totalment el discurs pijoprogre de criminalització del turisme, no ha estat gaire difosa, per no dir gens. Jo perquè sóc un “malalt” del tema i vaig entrant als registres públics d’enquestes, que si no no me n’hauria assabentat.
Una última i contundent dada que hauria de fer reflexionar tothom: la visió positiva, altament positiva sobre el turisme, no és només des d’una perspectiva general de ciutat, que “tapi” la visió i l’opinió dels veïns dels barris més turístics de Barcelona. L’enquesta els distingeix, i gràcies a això podem veure que aquest 78,8% de veïns de Barcelona que defensen és positiu per a la ciutat i els seus habitants que la ciutat torni a ser un destí turístic de referència, implica tenir un 80% dels veïns dels barris menys turístics de la ciutat que volen així sigui, però també un 74,3% dels veïns dels barris més turístics, que així igualment ho volen.
La visió és, per tant, contundent i de ciutat.
Només amb dues dades i amb una enquesta ha quedat totalment desmuntat el discurs dels pijoprogres en comú i cupejadors i els seus satèl·lits. Només amb dues dades i una enquesta s’han fet miques les seves soflames i consignes. Només amb dues dades i una enquesta s’ha posat en evidència la buidor de tot aquest personal i polítiques.
Barcelona és una ciutat meravellosa, que esperem Colau no es pugui carregar. És una ciutat meravellosa i espectacular que tenim la sort i l’orgull que tothom vulgui visitar-la i viure-la, de la mateixa manera que els barcelonins massivament volem visitar i visitem i vivim ciutats com Londres, París, Roma, etc.
No té cap sentit ni el més mínim fonament voler fer responsable al turisme de problemes com l’habitatge, perquè és absurd.
I la immensa majoria de barcelonins són plenament conscients del paper econòmic que té el turisme, i hi estan a favor. Fer veure el contrari, crear discursos de “veïns” contra el turisme no té cap correspondència amb la realitat, és un muntatge, és la clàssica manipulació de tot aquest entorn arran dels Comuns dels cupaires i dels que sempre estan amb el que diguin els Comuns, els d’Esquerra i la seva estimadíssima i reverenciada lideressa Ada Colau.
Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina –
