Un guàrdia civil denunciat per increpar un ciutadà que se li havia dirigit en valencià

Plataforma per la Llengua ha rebut la queixa d’un ciutadà que denuncia que un guàrdia civil el va increpar al Registre Civil d’Elda per dirigir-s’hi en valencià i ja ha presentat una reclamació a la Subdelegació del Govern a Alacant. L’entitat vol que s’investiguen els fets i es depuren responsabilitats i també ha demanat a l’Oficina de Drets Lingüístics que intervinga en el cas. Els fets van passar el 18 de novembre, quan el ciutadà, que havia anat a inscriure el fill al Registre Civil, es va deixar la manteta del xiquet a dins i va voler tornar a entrar al registre. En aquell moment, l’agent de la porta li va dificultar l’entrada al·legant que no entenia el que li deia en valencià i acusant-lo de “maleducat”.  

Tot i que finalment va poder accedir al registre, quan en va sortir, el mateix guàrdia civil el va continuar increpant i li va dir que li estava faltant al respecte. La víctima va defensar el seu dret legal d’expressar-se en valencià, però l’agent el va ignorar i li va exigir que se n’anés del Registre Civil. Davant d’aquests fets, el ciutadà va demanar el full de reclamacions i el policia el va fer esperar mentre feia telefonades dient-li, en castellà, “espera’t, que està de camí”. Després de demanar el full de reclamacions fins a tres vegades i de rebre la mateixa resposta per part de l’agent, la víctima va haver-se’n d’anar sense aconseguir-lo.  

L’ONG del valencià ha presentat una reclamació a la Subdelegació del Govern d’Alacant perquè considera que el guàrdia civil va abusar de la seua autoritat i va limitar dos drets del ciutadà: el d’expressar-se en valencià i el de presentar una reclamació. Per l’entitat, l’actuació de l’agent contradiu l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que reconeixen l’ús normal i oficial de la llengua, i pot ser objecte de sanció tenint en compte la Llei Orgànica 12/2007, del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, i la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.   

Segons el règim disciplinari del cos, la discriminació o l’assetjament per raó de llengua, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social suposa una infracció molt greu. El mandat de la Constitució demana a les forces i cossos de seguretat de l’Estat protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats dels ciutadans, i l’article 5.1 de la Llei orgànica 2/1986 estableix que els agents han de respectar la llei i han d’actuar “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió”.  

Pel que fa a la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, text refós al Reial decret legislatiu 5/2015, preveu que els funcionaris garantisquen “l’atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite sempre que siga oficial en el territori”. Per bé que l’article no obliga individualment els funcionaris estatals a saber valencià, sí que imposa a l’administració el deure d’organitzar-se per tal que l’atenció en aquesta llengua estiga disponible. A més, en qualsevol cas, cap treballador públic no té dret d’exigir a un ciutadà que no parle en una llengua oficial ni pot privar-lo d’un servei per aquesta raó. 

 

Els policies, responsables de la meitat de les discriminacions lingüístiques de les administracions 

Plataforma per la Llengua elabora anualment un informe sobre les discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions a l’Estat espanyol. En la darrera edició, la del 2020, l’informe va registrar fins a 52 discriminacions, de les quals 25 van ser perpetrades per cossos policials. Això suposa el 48,1% del total dels casos i inclou discriminacions per part d’agents de la Guàrdia Civil i el “Cuerpo Nacional de Policía”, però també dels Mossos d’Esquadra i de les policies locals. Per l’ONG del valencià això és preocupant perquè indica que el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d’intimidar els ciutadans.  

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Palma acull una mostra de videojocs en català

Palma acollirà aquest dissabte una mostra de videojocs en català, en el marc del Mallorca Game, la convenció més gran del sector a les Illes Balears. Organitzada per Gaming.cat, la comunitat en català d’aficionats als videojocs, se celebrarà a la segona planta de l’edifici de l’escola EDIB (avinguda de Portugal, 1 A), i comptarà amb una selecció de títols en llengua catalana per a totes les plataformes. L’esdeveniment també ha programat un seguit de torneigs de videojocs tan populars com ‘League of Legends’, ‘Teamfight Tactics’, ‘Super Street Fighter IV’ o ‘Game Jam’. 

El passat mes de desembre, Gaming.cat, gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, va impartir una sèrie de tallers per donar a conèixer els videojocs en català i fer créixer el nombre de jugadors. 

 

 

:

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

ERC vota ‘no’ al decret anticrisi pel ‘Catalangate’ en un “un primer avís” a Sánchez

Els 13 diputats d’ERC votaran en contra del decret anticrisi del govern espanyol que es convalida al Congrés dels Diputats, segons fonts dels republicans. La decisió –que se suma al ‘no’ de Junts i CUP- plasma el trencament de relacions entre els republicans i el govern espanyol fruit del ‘Catalangate’. Amb tot, el ‘no’ d’ERC no implica necessàriament que la cambra baixa no convalidi el decret, perquè el govern espanyol ha sumat a última hora el ‘sí’ per “responsabilitat” de Bildu, que li assegura 175 diputats, que afegits a l’abstenció de CC fan el mínim necessari. El decret es votarà aproximadament a les 13h amb Pedro Sánchez, a la cambra.

En un comunicat que s’ha fet públic prop de les 10 del matí, ERC apunta que ha decidit el seu ‘no’ després que el govern espanyol “no s’hagi mogut” per “assumir responsabilitats després del cas d’espionatge il·legal que afecta a més de 60 persones del moviment independentista”.

Segons els republicans, el seu “és un vot a la defensa de la ciutadania i la democràcia” i un “primer avís al govern espanyol” que “ha d’assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política”.

En aquest sentit, els republicans han insistit que la ministra de Defensa, Margarita Robles, “ha de dimitir”, però han reiterat que no renuncien al procés de diàleg. “els republicans abanderen la negociació per resoldre el conflicte polític”, apunten, i “exigim al govern espanyol les mínimes garanties per a la negociació”.

Els republicans van decidir el sentit del seu vot aquest dimecres al vespre en una reunió telemàtica de la permanent. La manca de reaccions pel ‘Catalangate’ per part del govern espanyol ha portat finalment a un no que –gràcies al ‘sí’ de Bildu, amb qui ERC té un acord de cooperació parlamentària- castiga el govern espanyol però no impedeix que s’aprovi el decret.

La decisió de Bildu salva el text encara que ERC i el PP votin en contra del text, però dibuixa un cop més una aritmètica al límit, semblant a la que es va veure durant la votació de la reforma laboral, que es va aprovar per un sol vot de diferència gràcies al suposat error del diputat del PP Alberto Casero.

Els socialistes disposen del suport de 175 diputats. Són els seus 120 diputats, els 33 de Podem, 6 del PNB, 5 de Bildu, 4 del PDeCAT, 2 de Més País, i els de Compromís (1), Nueva Canaria (1), Teruel Existe (1), PRC (1), a més de la diputada escindida de Podem María Pita. En total sumen 175 escons, un per sota la majoria absoluta, però suficients gràcies a l’abstenció de Coalición Canaria.

D’aquesta manera els suports al decret superaran els ‘no’ dels 13 diputats d’ERC, els 9 diputats de Cs, els 52 de Vox, els 4 de Junts, els 2 de la CUP i els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero. Falta per aclarir el vot del PP (88), Foro Asturias (1), BNG (1) i el diputat escindit de Cs Cambronero. Si tots voten ‘no’ sumen 173 vots, dos per sota dels ‘sí’.

Per aconseguir suports, el govern espanyol va intensificar aquest dimecres els contactes i es va obrir a tramitar el decret com a projecte de llei, de manera que les formacions hi podran introduir esmenes.

L’escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l’hemicicle durant la votació, que en el pitjor dels casos –com va passar a la reforma laboral- es pot decidir per molt pocs vots.

Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa encengués encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l’espionatge del CNI als líders independentistes.

La ministra va assegurar durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a “víctimes”, i ha preguntat “què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”

ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l’operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.

Paral·lelament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguin representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s’hi coneix.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Rufián, preguntat sobre el vot d’ERC al decret anticrisi: “Ho sap el CNI”

El portaveu d’ERC al Congrés, dels Diputats, Gabriel Rufián, ha evitat de moment fer públic el sentit del vot dels republicans al decret de mesures anticrisi que s’ha de convalidar al Congrés i que, per ara, només disposa de 170 vots, sis per sota la majoria absoluta. Preguntat als passadissos del Congrés, Rufián ha esta eloqüent: “Ho sap el CNI”. Els republicans van celebrar aquest dimecres a la nit una reunió telemàtica de la permanent del partit on van decidir el sentit del vot, i contemplen fer-lo públic al llarg del matí d’aquest dijous. La votació del decret tindrà lloc aproximadament a les 13h.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó MUSICAL: El segon Obrador d’arrel de la Fira Mediterrània inclou 24 propostes i obre la porta a artistes internacionals

La Fira Mediterrània de Manresa incorpora 24 propostes artístiques a la segona edició de l’Obrador d’Arrel 2022-2023, un programa d’acompanyament als artistes que treballen la cultural tradicional i popular des d’una òptica contemporània. Una de les novetats és la creació de l’Obrador internacional amb l’objectiu de promoure la transmissió de coneixements entre artistes catalans i estrangers. El director artístic de la fira, Jordi Fosas, ha destacat que el fet que tant l’espectacle inaugural com el de cloenda formin part de l’Obrador demostra l’aposta de la fira per aquestes propostes experimentals. El Departament de Cultura ha ampliat la seva dotació econòmica i enguany hi destinarà 80.000 euros.

La segona edició de l’Obrador de la Fira Mediterrània inclou propostes relacionades amb Manresa 2022, els 25 anys de la fira, l’Obra del Cançoner Popular -que enguany celebra el centenari-, i el Pla d’impuls a la dansa d’arrel, entre d’altres. El director artístic del certamen ha destacat que l’objectiu de l’Obrador és “permetre que els artistes puguin arriscar i provocar, i que puguin néixer projectes a l’entorn de l’arrel, la cultura popular i la tradició oral”. Totes les propostes s’inclouran a la programació de la Fira Mediterrània, que se celebrarà del 6 al 9 d’octubre a Manresa.

Una de les novetats d’aquesta segona edició és la creació de l’Obrador internacional amb l’objectiu de promoure la relació i la transmissió creuada de coneixement entre artistes catalans i internacionals. Entre les propostes que s’hi podran veure hi ha la taiwanesa Lin I-Chin, coreògrafa i directora de la companyia de dansa Bare Feet Dance Theatre, que compartirà un laboratori amb diversos artistes catalans. També hi haurà la proposta ‘ficus indica’, un espectacle musical i poètic creat pels occitans Rodin Kaufmann i Loís Pezet, la illenca Marina Hein i la catalana Azucena Moya.

A més, tant l’espectacle inaugural com el de cloenda estan inclosos al programa d’acompanyament de la fira. En tots dos casos el carrer hi tindrà un protagonisme especial. Pel que fa a la inauguració, la fira ha optat per un espectacle de carrer de gran format amb una proposta que combina circ, música i cultura popular i connecta amb la celebració de Manresa 2022. Es tracta de ‘El Pou de al gallina’, de la Cia Voël, que revisa la llegenda manresana des del llenguatge contemporani del circ en diàleg amb la colla castellera Tirallongues de Manresa.

La cloenda de la Fira Mediterrània serà un espectacle sonor amb motiu del 25è aniversari del certamen. Es tracta de ‘Narro’, que proposa una trobada sonora del diàleg entre la tradició, la contemporaneïtat i la ciutat de Manresa. Pau Benítez, flabiolaire, i Joan Cot, compositor que treballa des de l’electrònica, exploraran sonorament la Fira Mediterrània i Manresa. Aquest diàleg sonor s’enregistrarà durant els quatre dies de la fira.

 

L’Obra del Cançoner Popular a l’Obrador

Aprofitant la celebració enguany del centenari de l’Obra del Cançoner Popular, l’Obrador inclou diverses propostes que basen el seu repertori amb el llegat tradicional del recull. És el cas de ‘Les eines’, del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, un testimoni de les melodies que sonaven durant les jornades de treball al camp a principis del segle XX, amb arranjaments i acompanyament musical en directe de David Soler i Marcel Bagés. I de ‘Solc’, de l’Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols, que se centra en les figures dels missioners i missioneres que es van encarregar de fer el treball de recerca de l’Obra.

 

Propostes del Pla d’impuls

La Fira Mediterrània acompanya dins l’Obrador a quatre propostes del Pla d’impuls a la dansa d’arrel que ha engegat el Departament de Cultura i que compta amb el suport de la mateixa Fira, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, els festivals Ésdansa i Dansàneu, la Federació d’Ateneus i el programa Mans de Catalunya Ràdio. Es tracta del projecte ‘El Rӕpte’, de l’Esbart Manresà; ‘Flor de maig’, dels ballarins Xavier Gumà i Verònica Hernàndez; ‘L’Hereu Riera’, de l’Esbord de Pere Seda; i ‘I potser sentiràs el campanar’, el diàleg dels ballarins Roger Cusidó i Lali Mateu amb la companyia MINIMíssimA.

 

Més arts escèniques

L’Obrador d’arrel inclou altres propostes d’arts escèniques. En destaca de la proposta del ‘bailaor’ Israel Galván que, acompanyat del cor de veus blanques de l’Escolania de Montserrat, a ‘Seises’ s’inspira en el tradicional ball que fan a la catedral de Sevilla 10 nens en un dels actes més esperats de la Quaresma.

Bàcum i Xàldiga a ‘Correllums’ faran una reversió dels Balls de diables i els Correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser. Factoria Mascaró, Marcel Casellas Trio i Garazi Goñi agermanaran les figures del compositor i pianista cubà Manuel Saumell i el compositor i impulsor de la música de cobla i la tenora Pep Ventura a l’espectacle de música i dansa ‘Saumell-Ventura’.

El col·lectiu teatral Mos Maiorum a ‘Solar’ farà un ritual catàrtic amb testimonis reals parlant de la problemàtica de la desregularització de la transició energètica al camp. Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal, a ‘(La)Montserrat’, portaran la narració oral a escena a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat per parlar de la salut mental. I, finalment, Zum-Zum Teatre proposen fer un viatge a les arrels i als records de tota una vida a ‘Test… ament’.

 

Música a l’Obrador

L’Obrador inclou també altres propostes musicals. El trio Marala està preparant un nou disc per cantar a la mort com ho fan les padrines, amb espai per a l’electrònica i els sons orgànics. A ‘Re·Romanç’, Heura Gaya, Marçal Ramon, Ivó Jordà i Atzur portaran a l’actualitat l’obra de recerca que va fer el músic Felip Pedrell al ‘Cancionero musical español’, del qual se celebra el centenari de la seva mort. L’Adrià Grandia, al costat de Carlos Martorell i Anna Romaní, refarà l’imaginari sonor tradicional a ‘RE-‘. I Jaume Aiats, a ‘La balada d’en Solé Sugranyes’, presentarà una òpera de butxaca de polifonies per seguir els darrers anys de vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes.

 

ObradorLAB

Sota l’etiqueta ObradorLAB, s’inclouen tres propostes que aquest 2022 estan en procés de creació i s’estrenaran el 2023. Es tracta de ‘Condens’, una reflexió del ballarí i coreògraf Magí Serra que parteix de la transhumància artística feta a la Fira de fa dos anys amb Arnau Obiols i Pere Camps a ‘Brots Transhumants’; ‘Vocal Roots’, on Maria Coma va a la recerca de les arrels per reconnectar amb la natura, i ‘Foradada’, de Moll de l’os d’Àfrica Llorens, una proposta que combina circ i artesania i que parteix de la llegenda de Montserrat per parlar de gènere.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Rodoreda, Roig, Ferrater i Espriu triomfen a Whatsapp

Els adhesius són un dels continguts més populars per comunicar-se a través dels sistemes de missatgeria instantània. Una opció per aportar dinamisme i humor a les converses de Whatsapp o Telegram, a la que des de fa uns mesos s’han sumat paquets d’imatges protagonitzats per escriptors de literatura catalana, gràcies als creadors d’amemsillegim.

Els tres packs que han creat, amb autors com Rodoreda, Roig, Ferrater o Espriu, han superat les 12.000 descàrregues a través del seu perfil a l’aplicació Sticker.ly. La setmana passada, amb motiu de Sant Jordi, amemsillegim va publicar el darrer paquet, dedicat a Rodoreda. Són 10 imatges de l’escriptora que sumen en 6 dies 3.700 descàrregues.

L’anterior constava de 20 imatges de Maria Àngels Anglada, Bla Bonet, Gabriel Ferrater, J. V. Foix, Ausiàs March, Maria-Mercè Marçal, Anna Murià, Manuel de Pedrolo, Isabel-Clara Simó, Jacint Verdaguer, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català, Joan Fuster, Terenci Moix, Ramon Llull, Joan Oliver, Josep Pla, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda. Alguns d’ells van acompanyats de citacions dels mateixos autors i d’altres amb expressions com “verge santa» o «me la bufa”. D’aquest pack s’ha descarregat alguna imatge 8.700 vegades.

Creat al 2019, amemsillegim suma més de 200 mems amb citacions literàries, una vintena de gifs d’autors, a més dels tres paquets d’adhesius. 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Formentera reivindica el català com a llengua de cohesió social

Aquest divendres, 29 d’abril, arriba la segona edició de la Diada per la llengua de Formentera, que organitzam l’Obra Cultural Balear de Formentera i Plataforma per la Llengua Illes Balears. Una jornada de reivindicació del català com a llengua de cohesió social i per la normalització lingüística.

En concret, al matí, al CEIP Mestre Lluís Andreu, farem el “Saberuts de Formentera”, el concurs de preguntes sobre la cultura de Formentera. A partir de les 18.30 h, al Jardí de les Eres de Sant Francesc hi haurà sonada i ballada de Capgrossos. I finalment, a les 20.30 h, hi haurà les actuacions musicals d’Imaràntia i Joan Murenu i una colla de gent bona.

Durant tota la Diada hi haurà una paradeta de l’ONG del català amb marxandatge, informació de l’entitat i voluntaris.

 

Cartell de la Diada per la llengua a Formentera. Autor/a: OCB/ Plataforma per la Llengua Illes Balears

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Psiborn 5: La bagassa del demiürg

Una novel·la negra mediterrània, que amaga rere la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d’anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d’Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l’altar d’algun element retòric i grotesc.

 

Biografia de l’autora

Noèlia Arrotea (Mendoza, Argentina). Interpreta lliurement les tècniques Gestalt, tendència d’una psicologia aplicada que sovint funciona per modes. Amb un munt d’astracanades fa una reducció a l’absurd d’aquestes teràpies que reforcen l’autoestima i l’acceptació de qui és cadascú. Està molt satisfeta del que ha aconseguit a Barcelona, on va arribar sense papers perseguint un futur, i potser també, un amor perdut. Va sempre amb presses, decidida, no té por d’avançar. Pot resultar una dona terriblement intimidant en el tracte consuetudinari, però en canvi, dona molta confiança al llit.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

ENTREVISTA – Eduard Estivill: “El Paf no marxa de la vida de la gent, però sí que se’n van els Falsterbo”

A un prestatge del despatx de la Clínica del Son del doctor Eduard Estivill (Barcelona, 1948), neuropediatra amb llarga experiència d’especialització en el tractament de l’insomni, hi ha un vinil. Es titula ‘Adéu, Paf’ (U98 Music, 2021), i es tracta del darrer disc de Falsterbo, grup amateur de folk català amb cinquanta-cinc anys de trajectòria que Estivill integra actualment amb Montse Domènech i Jordi Marquillas. Després de més de mig segle de vida musical, reconeguda recentment amb el Premi Enderrock a la Trajectòria, els Falsterbo, els quals van popularitzar a Catalunya la cançó “Paf, el drac màgic”, s’acomiaden dels escenaris. Ho faran el febrer del 2023 al Palau de la Música, en una gran festa d’agraïment a les quatre generacions de catalans que s’han fet seu el Paf. “Allà plorarem tots junts i això serà el final”, afirma Estivill.

Text: Manuel Arenas (Clack)

Vídeo: Sara Aminiyan i Carla González (Clack)

 

 

El febrer del 2023 posen punt final, al Palau de la Música, a la trajectòria de Falsterbo després de cinquanta-cinc anys. Quan tiren la vista enrere, de totes les vivències que han tingut, amb quina es queden?

Hem tingut la gran sort de poder viure una afició, que és la música, sense haver de dependre d’ella econòmicament, i això ens ha donat molts amics, molta amistat; ens ha donat que no haguéssim de prendre ni ansiolítics ni hipnòtics ni antidepressius perquè hem pogut fer una feina molt agradable (riu), que, a més a més, ha estat patrimoni cultural i musical de tres generacions. Les cançons que vam començar a cantar ara fa 55 anys, la gent se les ha fet seves. La culminació, ara al Palau de la Música en aquest comiat, és un agraïment a tota aquesta gent que ens ha seguit i ens ha donat tanta felicitat.

 

Com defineix l’aportació diferencial de Falsterbo en l’àmbit de la música catalana?

No va ser una cosa volguda, sinó trobada. Nosaltres vam començar a cantar l’any 67. Va resultar que jo tornava d’Estats Units: vaig guanyar una beca quan tenia 17 anys i vaig viure un moment, quan em va tocar anar a Califòrnia, on la música que feien allà eren els Beach Boys, els The Mamas & The Papas, els Eagles… Tota aquesta gent ja començaven a cantar aleshores. I jo, quan vaig tornar, amb un amic meu, en Joan Boix, vam començar a traduir aquest tipus de música, que és el folk-rock. El què ho diferenciava del que feien en el seu moment Els Setze Jutges, que van ser molt importants, és que nosaltres fèiem cantar la gent. I això va constituir un moviment d’aquest tipus de música folk-rock on estàvem inclosos diferents persones; allà hi havia també el Pau Riba, en Jaume Arnella, hi havia els germans Casajoana, els germans Batista, el Xesco Boix i nosaltres. Això ha sigut el fet diferencial d’aquest tipus de música, i Falsterbo ha estat un dels continuadors durant tants anys d’aquesta música.

 

Després de tants anys, com han viscut l’evolució de la llibertat creativa en el marc del context social i polític vigent en cada moment?

Quan vam començar, a nosaltres ens deixaven cantar les cançons que volíem, però teníem censura. Encara érem al franquisme, i havíem de passar les lletres al Ministerio de Cultura perquè les aprovés. Una molt divertida que sempre ens la tombaven era “La Vall del Riu Vermell”, perquè l’havíem de traduir i la traducció era “El Valle del Río Rojo”, i ens deien: “No, no, el río no es rojo, esto es que ustedes quieren poner aquí algo de política” (riu). Des del punt de vista musical, Catalunya ha progressat moltíssim; els músics que tenim ara són molt bons, molt bons, molts són músics professionals perquè han estudiat la carrera de Música. Nosaltres, quan vam començar, tots estudiàvem alguna carrera, no érem músics de veritat. Només n’hi havia un, l’Enric Herrera, que després va crear diferents grups de música d’aquell moment, però ara el moment creatiu és molt important. Potser no hi ha tant compromís polític, però jo crec que encara hi ha grups que defensen la nostra llengua. Nosaltres hem cantat en català perquè som catalans.

 

I ja a l’etapa democràtica, han viscut algun episodi de censura o autocensura?

Mai, mai! La veritat és que hem tingut la gran sort de poder cantar sempre les cançons que hem volgut. Sí que hi va haver un moment crític, que va ser quan nosaltres teníem al voltant dels 23 o 24 anys. Aleshores ens van proposar, des d’una discogràfica estrangera, si volíem fer el pas a ser professionals. Era el moment en què cantaven grups com Mocedades, Nuestro Pequeño Mundo… Els agradava aquest tipus d’harmonies vocals. Ens deixaven cantar en català, castellà, anglès, però ells volien decidir quines cançons havíem de cantar. La gran llibertat que nosaltres vam triar en aquell moment va ser no ser professionals perquè així podíem continuar cantant les cançons que ens agradaven. Sempre hem tingut la sort de tenir aquestes cançons que la gent se les ha fet tan seves. Per exemple, ‘Paf, el drac màgic’ és una traducció del Ramon Casajoana de dos americans, Peter Yarrow i Leonard Lipton, que la gràcia ha estat que el Ramon va fer un conte d’aquesta cançó, i la gent se l’ha fet seva. Ningú ens ha dit mai què ni com havíem de cantar.

 

És a dir, que van dir ‘no’ a la professionalització per mantenir la llibertat creativa.  
Va ser així, realment, va ser així, però tampoc va ser una cosa tan pensada. Nosaltres en aquell moment ja estàvem a tercer de carrera tots tres, i vam pensar que ens quedaven dos anys, a alguns, als altres tres, com a mi, perquè feia Medicina, i vam pensar: “Nosaltres ja viurem de les nostres professions i podrem seguir cantant les cançons que ens agraden”. Si a nosaltres ens haguessin dit: “No, no, heu de fer aquesta cançó, amb aquest estil, perquè us anirà millor…”, doncs ja no ens hauríem sentit còmodes. O sigui, sí: la resposta és que vam triar la nostra llibertat.

 

Quina ha sigut la seva vinculació personal amb Falsterbo? És possible que, de la mateixa manera que professionalment s’ha especialitzat en la son dels nens, en termes musicals ho hagi fet en mantenir la gent desperta?

(Riu) Jo vaig entrar al món de la música abans de fer-ho al de la medicina. Després, la meva professió ha estat precisament ser pediatra, neuropediatra, i molt sensibilitzat amb tots els nanos que tenen dificultats sobretot de tipus cerebral. Jo vaig estar treballant com a neuropediatra vuit anys a la Vall d’Hebron i vuit anys més a Sant Joan de Déu. Va ser després, que em vaig dedicar a la medicina del son, que m’ha donat moltes alegries, igual que la música, perquè hem pogut ser pioners. Hem tingut la sort que un dels temes amb què hem pogut ajudar molt han sigut els nens, però a la consulta venen molts més adults que nens. Hem tractat i tractem persones amb insomni, persones que ronquen, persones que tenen altres malalties… I la conjunció de medicina i música a mi personalment em fa molt feliç.

 

En quins grups de l’actualitat veu representat el llegat de Falsterbo?

És molt curiós perquè, com que no hem sigut professionals a l’hora de viure de la música, hem tingut la gran sort de ser amics de tota la gent que canta. A través de ‘Paf, el drac màgic’ ens hem fet amics de Joan Manuel Serrat, Ramon Mirabet i Andrea Motis… És a dir, tenim amics a tot arreu. Aleshores, el què és molt divertit, com que som amics de tots, és que tothom ens diu: “Nosaltres vam començar a cantar gràcies a vosaltres!”. Això ho hem vist parlant amb en Gerard Quintana, el Pep Sala, el Carles Sabater… Tots ens diuen: “Oh, jo aquestes cançons les cantava de petit quan anava al CAU o d’excursió!”. Fins i tot els Txarango, saben aquestes cançons, i el Ramon Mirabet és un fan total de “Paf, el drac màgic”. Això ens fa molt feliços, perquè suposo que érem els referents de tota aquesta gent. Ells van començar a tocar la guitarra amb aquestes cançons, el què passa és que tota aquesta gent que cito són músics extraordinaris que han seguit la seva carrera, la seva línia, totalment diferent d’allò que fèiem nosaltres, però que ens diguin que van començar gràcies a nosaltres ens fa molt feliços.

 

Com entomen, personal i musicalment parlant, el gran comiat que han preparat al Palau de la Música el febrer del 2023?

Bé, jo ploraré, només et dic això. Jo ploraré perquè acabar una afició, de la manera que estan anant les coses ara… Tenim un espectacle molt rodat, amb uns músics magnífics, que són els mateixos que han gravat el disc. Esperem que el Palau s’ompli. I la gent que vindrà també plorarà, n’estic segur, perquè el Paf no marxa de la vida de la gent, però sí que se’n van els Falsterbo, que són els que han cantat aquesta cançó i l’han fet popular. I com que jo m’emociono i ho explicaré, plorarem tots junts i això serà el final.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

OPINIÓ – Francesc Abad: L’enquesta que desmunta la farsa turismofòbica de Colau

Tota la vida he fet turisme, i tota la vida m’ha semblat sensacional que el meu país i la meva ciutat siguin focus d’atracció turística.

Aquesta setmana Santa he passejat cada dia amunt i avall per Barcelona, i m’omplia de satisfacció veure els nostres carrers plens de gent disfrutant de la nostra ciutat, i encara em resultava més satisfactori veure un turisme internacional de múltiples procedències i de totes les edats, gaudint de Barcelona: entaulats a terrasses demanant vins, passejant pel litoral, pujant al Parc Güell, visitant els nostres monuments i museus, etc I tot amb un somriure de satisfacció i de disfrutar de la vida que s’encomanava o, millor dit, que els hi encomanàvem.

No, no ignoro els elements negatius que això pot tenir o ha pogut tenir. De fet en vaig ser víctima. Del 1996 al 2006 vaig viure de lloguer a la Barceloneta, uns anys meravellosos. Se m’acabava el contracte agost 2006. El mes de maig vaig començar a trucar al gestor immobiliari per poder renovar el contracte. Em van dir no hi hauria problema, perquè en 10 anys havia estat un llogater exemplar, que no vaig plantejar mai cap problema. Però no em van fer cap proposta pel nou contracte ni al maig ni al juny. A començaments de juliol em van trucar per dir-me que el nou contracte passaria a ser de 1.500€ mensuals. N’estava pagant 700. Els hi vaig dir de tot. Però el mes d’agost deixava el meu pis, després de 10 anys, i el mes de setembre ja s’ofertava com a pis turístic de lloguer. Ara no es podria fer, però llavors sí. La Generalitat va regular-ho molt positivament i va protegir els veïns de les finques de veïns, limitant la possibilitat de tenir pisos turístics a finques destinades a aquest efecte.

Aquell 2006 vaig pensar que eren coses de la vida, i vaig anar a parar al Poblenou, on des de llavors visc felicíssimament. Havia arribat a la Barceloneta emancipat, després de viure amb pares i germans a Les Corts, al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i a Lora del Río, entre Córdoba i Sevilla. A tot arreu vaig ser feliç.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet pública una enquesta, que gairebé no s’ha difòs, sobre com valora, veu i viu el turisme la ciutadania de Barcelona. I les dades són tremendes, perquè trenquen tots els esquemes, perquè deixen en evidència la manipulació goeeblesiana dels nostres profetes del pensament políticament correcte, de tota aquesta trama subvencionadíssima que alimenten Ada Colau i els Comuns des de l’Ajuntament de Barcelona, i tot aquest conjunt de pressumpte pensament progre i antisistema i de pressumpta activitat de solidaritat veïnal.

Abans d’entrar amb l’enquesta, només dues dades per desmuntar tanta farsa de tot aquest pensament turismofòbic.

De fa anys s’acusa al turisme de “fer-nos fora dels nostres barris”, situant la infrastructura turística de la ciutat com a responsable principal del problema de l’habitatge a la ciutat.

El lema “ens fan fora dels nostres barris” és el que resumeix tot aquest activisme contra el turisme. Segons aquest personal la cosa és molt clara: és el turisme el que ens fa fora dels nostres barris, el que genera problemes d’habitatge.

Segons aquest personal, cal combatre el turisme per solucionar el problema de l’habitatge. Perquè és el “turisme” i els pisos que s’hi destinen, el que ens fa fora dels “nostres” barris (parèntesi per dir que flipo amb això tan patrimonial dels “nostres” barris, sempre m’he sentit dels llocs on he viscut, a Lora, a Sant Ildefons, a Les Corts, a la Barceloneta, al Poblenou… però mai he pensat fossin “meus” amb aquesta visió patrimonial i excloent d’aquest personal pijoprogreencomú i palmeros.

Doncs bé, ara mateix a Barcelona hi ha 9.600 pisos/apartaments turístics.

Segons aquest personal, aquests 9.600 pisos/ apartaments turístics són la causa dels problemes d’habitatge que té la ciutat.

Curiosament no diuen res que en els últims 5 anys s’hagin instal·lat, per viure-hi, no per passar-hi uns dies, més de 300.000 persones procedents de fluxes migratoris de l’estranger.

O sigui, que a Barcelona hi haig 9.600 pisos que acullen una població temporal, durant tot l’any, que ve a la ciutat a conèixer-la i que ho fa gastant-s’hi una monumental dinerada, deixant a la ciutat i als seus negocis, comerços, etc, una milionada d’euros… això és un problema gravíssim, que ens fa fora dels nostres barris.

En canvi aquestes més de 300 mil persones que han arribat a BCN per guanyar-se la vida, per treballar, i que han necessitat i ocupat (llogant o comprant) centenars de milers de vivendes, això no té cap impacte en el mercat immobiliari ni en els problemes d’accés a l’habitatge.

La nostra ciutat ha d’estar oberta al turisme i a la immigració. Criminalitzar el turisme i no dir res de l’impacte dels fluxes migratoris és una més de les hipocresies i misèries morals dels nostres progres i un dels més grans exemples de com estan imposant aquesta farsa insostenible del seu pensament políticament correcte.

Si anem a l’enquesta, d’acord a tot aquest discurs del políticament correcte, contra el turisme, turismofòbic, que mediàticament han imposat els nostres pijoprogres, el turisme és el culpable de tot i la situació és insostenible, la ciutadania NO POT MÉS

Doncs bé, què diu l’enquesta?

Doncs diu coses que xoquen radicalment amb aquest pensament antiturisme que volen imposar, que han imposat mediàticament, els pijoprogres dels Comuns i entorn.

Un 71,4% dels veïns de Barcelona diuen que el turisme és beneficiós per a Barcelona.

Un 73,8% dels veïns creuen que el turisme tindrà un paper rellevant per a la recuperació econòmica de la ciutat després del Covid

Un 78,8% dels veïns de Barcelona afirmen que és bo per a Barcelona i per als barcelonins que la ciutat segueixi sent un destí turístic de referència.

Pel que fa als diferents tipus de turisme que té la ciutat, i en relació al model actual, només en relació al turisme de creuers hi ha una majoria de veïns que creuen s’hauria de limitar: són un48,5% dels veïns davant el 40,5% que diuen s’hauria de potenciar. Tota la resta de tipus de turisme que ara mateix hi ha a la ciutat, és una clara majoria de veïns que diuen s’han de potenciar.

Un 83,6% dels veïns de Barcelona afirmen que el turisme genera oportunitats econòmiques i de treball per als habitants de Barcelona.

La maduresa dels veïns de Barcelona en relació a aquest tema la podem veure clarament quan, malgrat aquesta visió clarament positiva en relació al turisme, evidencien ser conscients també dels problemes que el turisme pot generar a la ciutat, p.ex. amb aquest 68% de veïns que diuen el turisme genera pressió en l’ús dels espais públics.

Aquesta interessantíssima enquesta municipal, que trenca totalment el discurs pijoprogre de criminalització del turisme, no ha estat gaire difosa, per no dir gens. Jo perquè sóc un “malalt” del tema i vaig entrant als registres públics d’enquestes, que si no no me n’hauria assabentat.

Una última i contundent dada que hauria de fer reflexionar tothom: la visió positiva, altament positiva sobre el turisme, no és només des d’una perspectiva general de ciutat, que “tapi” la visió i l’opinió dels veïns dels barris més turístics de Barcelona. L’enquesta els distingeix, i gràcies a això podem veure que aquest 78,8% de veïns de Barcelona que defensen és positiu per a la ciutat i els seus habitants que la ciutat torni a ser un destí turístic de referència, implica tenir un 80% dels veïns dels barris menys turístics de la ciutat que volen així sigui, però també un 74,3% dels veïns dels barris més turístics, que així igualment ho volen.

La visió és, per tant, contundent i de ciutat.

Només amb dues dades i amb una enquesta ha quedat totalment desmuntat el discurs dels pijoprogres en comú i cupejadors i els seus satèl·lits. Només amb dues dades i una enquesta s’han fet miques les seves soflames i consignes. Només amb dues dades i una enquesta s’ha posat en evidència la buidor de tot aquest personal i polítiques.

Barcelona és una ciutat meravellosa, que esperem Colau no es pugui carregar. És una ciutat meravellosa i espectacular que tenim la sort i l’orgull que tothom vulgui visitar-la i viure-la, de la mateixa manera que els barcelonins massivament volem visitar i visitem i vivim ciutats com Londres, París, Roma, etc.

No té cap sentit ni el més mínim fonament voler fer responsable al turisme de problemes com l’habitatge, perquè és absurd.

I la immensa majoria de barcelonins són plenament conscients del paper econòmic que té el turisme, i hi estan a favor. Fer veure el contrari, crear discursos de “veïns” contra el turisme no té cap correspondència amb la realitat, és un muntatge, és la clàssica manipulació de tot aquest entorn arran dels Comuns dels cupaires i dels que sempre estan amb el que diguin els Comuns, els d’Esquerra i la seva estimadíssima i reverenciada lideressa Ada Colau.

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More