Un 62% dels catalans està a favor de la llei d’amnistia i un 29% en contra

El 62% dels catalans està a favor de la llei d’amnistia mentre que el 29% hi està en contra, segons l’onada del baròmetre del març del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). L’enquesta es va fer del 9 de febrer al 7 de març. Així doncs, no inclou l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés. El 62% suposa dos punts més que el 60% dels enquestats que es mostraven partidaris de l’amnistia en el CEO del novembre. Pel que fa a la pregunta dicotòmica sobre la independència, el 42% hi està a favor mentre que el 51% hi està en contra. No hi ha canvis substancials respecte al baròmetre anterior, quan els partidaris eren un 41% i els detractors un 52%. Des del març del 2019, els partidaris del no a la independència superen els que hi estan a favor.

Pel que fa a la simpatia de partits, el suport a la independència és molt majoritari entre els simpatitzants de la CUP (89%), Junts (89%) i ERC (83%). En canvi, els enquestats que tenen simpatia pels comuns són els que estan més dividits. Un 52% es manifesta en contra la independència i un 35%, a favor. Els simpatitzants de PSC, Vox, PP i Cs diuen majoritàriament que són contraris a la independència.

Un terç de les persones enquestades és partidari d’una independència pactada i un altre terç, de la unitat d’Espanya pactada. Són minoritàries les opcions d’una independència unilateral o de la unitat d’Espanya sense negociació, que apleguen al voltant d’un 10% de suport cadascuna.

Els simpatitzants de la CUP són els que més aposten per una independència unilateral, un 42%, tot i que són més els que aposten per una independència pactada (51%). El 64% dels simpatitzants de Junts volen una independència pactada i aquesta xifra s’enfila al 72% en el cas dels d’ERC.

 

Empat entre un estat independent i una comunitat autònoma

Sobre la preferència en la relació entre Catalunya i Espanya, les opcions es troben dividides. Un terç dels enquestats prefereix que Catalunya sigui un estat independent (31%); un altre terç (31%), aposta per una comunitat autònoma d’Espanya i, un de cada quatre (23%), vol ser un estat dins d’una Espanya federal. L’opció que Catalunya sigui una regió d’Espanya només aplega un 9% de les respostes.

 

Poques perspectives per a la independència

La majoria dels enquestats creu que Catalunya es quedarà amb el mateix autogovern que té en els propers 10 anys. Només un 11% de les persones enquestades percep la independència de Catalunya com a segura, molt probable o bastant probable en els propers deu anys. I un percentatge encara més baix, un 6%, la veu factible en els propers cinc anys.

 

Suport majoritari a un referèndum

Un 76% de les persones enquestades està molt d’acord o bastant d’acord amb què els catalans tenen dret a decidir el seu futur com a país en un referèndum. Per contra, un 18% hi està molt o bastant en desacord.

El suport al referèndum és pràcticament unànime entre els partidaris de la independència. Entre aquells que són contraris a la secessió, el suport al referèndum també és majoritari i arriba al 57%. Entre aquells que no tenen una posició definida sobre la independència, el suport al dret a decidir supera el 80%.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

El PSC guanyaria les eleccions al Parlament amb 35-42 diputats, per davant d’ERC (26-32) i Junts (24-29)

El PSC guanyaria les eleccions al Parlament amb 35-42 escons, són entre 2 i 9 més que les últimes eleccions del febrer del 2021. La primera onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) situa ERC (26-32) en segona posició lleugerament per davant de Junts (24-29). Tant ERC com Junts perden escons en relació a la representació que tenen actualment al Parlament, 33 i 32 respectivament. En quarta posició es produiria un empat entre Vox i PPC amb una forquilla d’entre 9 i 13 escons. Per darrere se situen els comuns amb 8-13 i CUP, amb 7-10. Cs desapareixeria de la cambra catalana. La majoria independentista, fixada en 68 diputats, podria perillar. Obtindria entre 57 i 71 diputats, quan actualment és de 74.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Asens és el líder més ben valorat, Albiach se situa tercera mentre Aragonès supera Puigdemont

El candidat dels comuns a les eleccions europees és el líder més ben valorat amb un 5,5 sobre 10, segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). El segueix el president d’ERC, Oriol Junqueras, amb un 5,2 i en tercera posició hi ha la que serà cap de llista d’En Comú Podem al 12-M, Jéssica Albiach, amb un 5. El CEO apunta que el president de la Generalitat i cap de llista d’ERC, Pere Aragonès, obté amb un 4,9 millor nota que Carles Puigdemont (4,1), que avui farà públic si encapçala Junts a les eleccions al Parlament. El candidat del PSC, Salvador Illa, se situa en sisena posició amb un 4,7 empatat amb Xavier Pellicer (CUP). I a part baixa de la classificació hi ha Alejandro Fernández (2,6), Carlos Carrizosa (2) i Ignacio Garriga (1,9).

La valoració dels líders polítics forma part de la primera onada del baròmetre del CEO que es va realitzar del 9 de febrer al 7 de març. Així doncs no inclou ni l’avançament de les eleccions catalanes ni l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés.

 

Valoració (de l’1 al 10) d’alguns dels principals líders polítics catalans, segons el primer Baròmetre d’Opinió Política del 2024, del CEO

 

Els simpatitzants d’ERC donen un 6,5 a Aragonès i un 6,1 a Puigdemont

Segons els resultats de les enquestes a 2.000 persones, els líders de Junts, Carles Puigdemont, i d’ERC, Oriol Junqueras, són els més ben valorats pels seus simpatitzants amb una nota mitjana de 7’9 i 7,3 respectivament. I és dona la situació que els simpatitzants dels republicans donen al candidat, Pere Aragonès, un 6,5, només quatre dècimes més que el 6,1 que atorguen a Puigdemont. Per part dels seus propis simpatitzants Albiach té un 6,3; la mateixa nota que Illa i que la diputada de la CUP Laia Estrada; Alejandro Fernández del PPC obté un 6,1; Ignacio Garriga un 6,6 i Carlos Carrizosa un 6,2. La nota més baixa per part dels seus propis simpatitzants és per al diputat de la CUP Xavier Pellicer, amb un 5.

En general, els líders d’ERC i En Comú Podem són els que reben les puntuacions més homogènies entre els simpatitzants dels diversos partits.

Pel que fa a la valoració que donen els votants, el líder que obté una valoració més baixa per part dels seus propis electors és Ignacio Garriga de Vox. I Asens és l’únic líder que rep una mitjana superior a 5 entre els votants d’altres opcions polítiques.

Puigdemont, el més conegut

A la pregunta sobre el grau de coneixement dels líders polítics, un 98% afirma que coneix Carles Puigdemont seguit d’Oriol Junqueras (94%), Pere Aragonès (85%), Salvador Illa (80%) i Jordi Hereu (56%). La resta de líders com Carlos Carrizosa, Jaume Asens, Jéssica Albiach, Ignacio Garriga, Alejandro Fernández i Xavier Pellicer, se situen per sota del  50% de coneixement.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

‘Obremons’, de Cressida Cowell i ‘Una mínima infelicitat’, de Carmen Verde

Els plenilunis brollen novament amb els primers raigs de primavera deixant-nos empremtes de saviesa, d’emoció i joia.

De nou la fantasia obre aquesta secció per il·luminar-nos amb les seves qualitats extraordinàries, la fascinació per l’intangible que juga amb els nostres mons d’infantesa, el que ens fa por, ens atrau, ens envolta de misteri o ens regala instants d’esbarjo.

Els mons de ficció donen sentit al món i a la seva complexitat filosòfica; el que és irreal i tangible es fonen per esdevenir un univers de paradoxa i reflexió.

Cressida Cowell (Londres,15 d’abril 1966) és una escriptora britànica de literatura infantil i juvenil, principalment coneguda per la sèrie de llibres ‘Com entrenar al teu Drac’, que posteriorment s’ha convertit en una franquícia guardonada i adaptada per DreamWorks Animation.

Aquesta meravellosa autora ens té acostumats a històries màgiques plenes de mags, encantadors bruixots, dracs i criatures fabuloses. Els seus relats han captivat a molts nens i joves que somien desperts amb les aventures fantàstiques dels seus personatges, herois de mons antics o grups d’amics que anhelen revelar misteris i tresors.

Cressida Cowell ens convida junt amb els germanastres K”, la Izzbird, en Theo i La Mabel a deixar de banda les seves diferències i col·laborar plegats en una arriscada missió de rescat.

Ficció i realitat s’amalgamen per convidar al lector a una trepidant peripècia més enllà d’aquest món, màgics secrets que hauran de ser esbrinats tot amb el talent i la fantasia inesgotable de la seva autora.

‘Obremons’ (Barcanova) és creure en les mateixes possibilitats, els poders invencibles de l’amistat i la imaginació per aconseguir el que ens proposem, la màgia que s’amaga en la nostra quotidianitat.

Fantàstica invitació pels amants de la literatura juvenil; la fantasia i perspectiva en què sovint, observar la realitat.

 

Les Paraules del pleniluni es detenen ara en un llibre especial. Amb un títol més que suggeridor,  ‘Una mínima infelicitat’ (MésLlibres), Carmen Verde (Santa Maria Capua Vetere,1968) ens regala un esbós de vida, relacions humanes amb què ens podem emmirallar i poder sentir el que senten les seves protagonistes.

Anhels frustrats, somnis que mai es van complir en aquest relat entre la nena Anneta i la seva mare Sofia Vivier, una dona absorta en la seva pròpia bellesa i infelicitat. ‘Una mínima infelicitat’ ens transporta a una relació envoltada de paraules mai dites, de refugis del passat que sovint van servir de secrets sotmesos i obedients.

Passat i present per entendre la malenconia en la veu de la nena Annetta, explorant els misteris de qui tenim més a prop amb aquest elegant relat que ens evoca moltes infelicitats abstractes que vesteixen vestits de mundana presència.

Finalista del prestigiós Premi Strega, Carmen Verde navega amb aquesta novel·la entre naufragis emocionals on les protagonistes necessiten fugir de la indiferència i aspirar a un reconeixement d’una mare estranya i erràtica.

Dues propostes que ens endinsen en els laberints del misteri, de la realitat i la que ho sembla. Les aparences que sovint són distorsionades en els nostres propis ulls.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó MUSICAL: La FiM Vila-seca oferirà una quarantena de propostes musicals “arriscades i diverses”

La FiM, la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca (Tarragonès), ha programat una quarantena de propostes “arriscades i diverses”, coincidint amb la 20a edició del certamen, la quarta des de la represa. Del 16 al 19 de maig s’oferiran 23 actuacions de grups emergents amb “molts noms desconeguts i per descobrir” com la cantautora Elena García, el duet Carmen y María, Dianka o Andreu Peral, i altres “que ja comencen a sonar i que se’ls augura una trajectòria de futur interessant” com Eloi Duran, LLUM o Mama Dousha, segons ha detallat el director artístic del festival, Martí Marfà. D’altra banda, s’oferiran setze propostes familiars, amb 32 actuacions, on es barregen estrenes de noves produccions i companyies històriques.

Marfà ha celebrat que des que el 2021 es va reprendre el projecte de la FiM -es va deixar de fer durant cinc anys, entre el 2016 i el 2020- s’han aconseguit els objectius marcats. “La FiM torna a ser la cita primaveral del sector musical”, ha defensat el director artístic del certamen, qui ha afegit que també esdevé “una trobada professional de referència i, alhora, és un escenari d’estrena per a nous artistes i nous públics”.

Unes paraules que també ha compartit la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, qui ha afirmat que “arribar a una 20a edició és tota una declaració d’intencions”. Moya ha subratllat que la FiM és “un espai necessari” a Catalunya, sobretot, per ajudar aquelles propostes emergents i familiars a projectar-se.

Marfà i Moya també han coincidit en afirmar que enguany, amb la celebració dels vint anys, “es culmina el cicle de represa” i “és moment de fer balanç, de gaudir de la feina feta i de celebrar els èxits assolits”. De fet, el consistori ja està treballant en un nou espai per a l’homenatge de les dues dècades de recorregut de la FiM, on s’espera que hi participin tots els directors artístics que han format part del projecte.

 

Unes 40 propostes musicals

De moment, del 16 al 19 de maig, la fira oferirà 39 propostes musicals -55 actuacions- que tindran lloc en vuit escenaris diferents: el Castell de Vila-seca, el Celler de Vila-seca, el Parc de la Formiga, l’Auditori Josep Carreras, l’Auditori Alcalde Josep Malapeira, el magatzem i trencadora d’avellanes ‘Cal Parera’ i la Plaça de Voltes.

Per aquests escenaris hi passaran més de 150 artistes, dels quals un 65% seran propostes liderades o formades per dones. A més, Marfà ha destacat que, enguany, un 92% dels projectes musicals són estrenes.

La secció emergent estarà formada per Alba Armengou, Andreu Peral, Apel·les Carod, Belén Natalí, Carla Collado, Carmen y Maria, Dianka, Elena García, Eloi Duran, Filipin Yess, Kuu, La Niña Paracaídas, Les Testarudes, LLUM, Mama Dousha, Sandra Monfort, Sara Aldana i VITTARA.

D’altra banda, les propostes familiars aniran a càrrec de 2princesesbarbudes, Alba Careta i Henrio, David Font Forcada, December Quintet, Kune Teatre, La Curiosa, La Ludwig Band, La Menuda Produccions, Landry, Parcours, Pentina el Gat, Pep Farrés i Guillem Martí, Ramon Prats, Sound de Secà, The Penguins- Reggae Per Xics i Txalap.art.

 

Més de 700 propostes presentades

Aquests quaranta grups i artistes han estat els escollits per a la programació oficial del certamen de les més de 700 propostes presentades. Una tasca “apassionant i traumàtica” a parts iguals, per tal d’oferir una programació “diversa, representativa i amb perspectives de futur”, segons ha afirmat el director artístic del FiM, qui ha reconegut que han hagut de deixar fora “propostes que els agraden i que els resulten interessants”.

Paral·lelament a la programació oficial, el FiM també acull la Programació OFF, comissariada pel Conservatori de Vila-seca i per l’Associació Rodautors, on també hi participen grups locals del municipi amb diferents estils i formacions. En aquest cas, les actuacions tindran lloc a la Plaça de Voltes, al Parc de la Formiga i pels carrers de Vila-seca del 6 al 7 de maig.

 

Programa per a professionals

Amb la voluntat de seguir sent un espai per als professionals del sector, la FiM també ha organitzat diversos tallers i espais de trobada. Entre elles, destaca la Jornada Catalan Arts per a Professionals Emergents que tindrà lloc el 17 de maig. A més, enguany i com a novetat, també s’ha organitzat, conjuntament amb la Fundació SGAE, una jornada específica adreçada a músics i autors musicals emergents, que tindrà lloc el 18 de maig, en el marc del projecte SOC AUTOR, i on també hi participa la xarxa de Cases de la Música.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

OPINIÓ – Biel Ferrer: Rosalia o Ucraïna lliure

M’adreço a tu per a fer-te sabedora que un escriptor català, Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 1963), ha escrit una novel·la en què tu ets un dels escenaris més esmentats: ‘Ucraïna, mon amour‘. La novel·la de Carles Torner potser també s’hauria pogut dir ‘Rosalia o Ucraïna lliure’, tot fent un exercici d’intertextualitat amb el títol de l’obra dramàtica més rellevant del nostre escriptor neoclàssic més important: ‘Lucrècia o Roma lliure‘, de l’il·lustrat menorquí Joan Ramis Ramis. És clar que Ucraïna no és Roma ni Rosalia és Lucrècia, però totes dues obres comparteixen coses com ara el protagonisme femení i unes circumstàncies hostils que tenen conseqüències personals i alhora col·lectives car totes dues heroïnes fugen de tirans sense defugir els seus raonables principis. De fet, has de saber que el títol que ha triat Torner té una altra font: ‘Hiroshima mon amour’, la pel·lícula francojaponesa del 1959 que, amb un guió de Marguerite Duras, parla sobre la relació entre una dona francesa i un home japonès, amb el rerefons dels efectes de la bomba atòmica sobre Hiroshima, que és recordada pel Miquel Timoneda, un dels amics de Rosalia, de quan la van veure plegats al cinefòrum de l’escola, i li suggereix que ara hauria de ser ‘Ucraïna, mon amour’.

De bombes, també se’n senten retronar, al relat de Torner, però cal dir que la novel·la no és ben bé una crònica de guerra o, més ben dit, no és només una crònica de guerra: sí, la invasió russa d’Ucraïna n’és el punt de partida perquè el començament in media res presenta Rosalia arribant a Barcelona, de tornada de Lviv, la preciosa ciutat de l’occident ucraïnès, per l’esclat del conflicte armat. En acabat, la història es desenvolupa, sobretot, a Barcelona, però amb constants referències a Ucraïna, on la protagonista treballava de traductora, i als fets bèl·lics que s’hi esdevenen.

Una de les bombes que cau al dedins de la novel·la és la que esclatà al museu de l’artista plàstica ucraïnesa Maria Prymatxenco, a la ciutat d’Ivànkiv, una mica al nord de Kíiv, destruït durant l’ocupació de l’àrea per l’exèrcit rus el 28 de febrer del 2022, pocs dies després d’haver-se iniciat la invasió russa d’Ucraïna. Per això la imatge de la coberta del llibre és una pintura esplèndida seva intitulada ‘Un colom ha obert les ales, vol pau a la terra’. I per això la nostra Rosalia se’n doldrà tot enraonant amb el seu pare (en una mena de monòleg interior rodoredià atès que ell és mort) i li dirà, amb raó: “Bombardejar museus és destruir la memòria de la gent”. Però compte de caure, arran d’aquesta referència a la pau mitjançant aquesta manifestació plàstica, en una idea tòpica del pacifisme ‘prêt a porter’. T’ho explicaré tot seguit, estimada Ucraïna.

L’avinentesa del llibre és, doncs, del tot adient en un moment com l’actual, en què fa justament dos anys que la invasió russa d’Ucraïna va començar. El llibre, com ja t’he apuntat, narra, amb un argument ben travat, organitzat en quatre apartats (“Retorn a Catalunya”, “Les veus d’Ucraïna”, “La setmana dels set somnis” i “La setmana de les dues Pasqües”), i amb un estil ben encertat, en què hi ha un savi equilibri entre acció, descripció i diàlegs, la història de la Rosalia Sanahuja. Que ella sigui una traductora catalana, de 59 anys, divorciada precisament des del 2017 i mare de la Mireia, que té 20 anys i estudia Filologia Francesa, li atorga un perfil ben adequat per a tot allò que voldrà dir Torner a la seua història. I també està ben jugat per Torner que es vegi obligada, per l’inici de les hostilitats de Rússia contra Ucraïna el 24 de febrer de 2022, a abandonar la ciutat ucraïnesa de Lviv, on hi havia anat a traduir al català La corona de plomes del gran escriptor polonès jueu Isaac Bashevis Singer i on hi té bons amics, com la Solveig, que ha deixat de traduir i ara prepara còctels Molotov en una fàbrica de cerveses. Quan torna a la capital de Catalunya, Barcelona és una ciutat enfonsada pel fracàs del darrer intent fallit d’alliberament nacional.

Tanmateix, a Ucraïna, com tu ja saps, el conflicte ja havia començat, com bé explica el solvent politòleg Abel Riu, quan l’any 2014 Putin va ordenar l’ocupació militar de la península ucraïnesa de Crimea pel fet que, feia poc, el poble ucraïnès havia gosat revelar-se contra el govern pro-rus d’Ucraïna i l’havia fet caure mitjançant la revolta popular anomenada Euromaidan quan el govern d’aleshores, presidit per Víktor Ianukòvitx, cedint a les pressions de Rússia, es va negar a signar els documents que significaven l’inici del procés per a l’ingrés d’Ucraïna a la Unió Europea. La gènesi de la invasió encara ens podria fer anar encara més enrere car, ben mirat, allò que no accepta la Rússia imperialista de Putin és el fet que tu, Ucraïna, vas esdevenir un Estat Independent el 24 d’agost de 1991 i et vas separar, doncs, de l’URSS. Vet aquí com els ucraïnesos vau saber aprofitar l’avinentesa que us oferia la conjuntura política per a fer la vostra independència, cosa que no va saber ni voler fer el Govern ni el Parlament de Catalunya arran del referèndum d’autodeterminació vinculant del Primer d’Octubre de 2017 quan els catalans vam votar i vam guanyar la independència, però després els tres partits polítics de la majoria absoluta suposadament independentista al Parlament de Catalunya ens va trair. Un bon Euromaidan a la catalana es mereixen tots plegats a les eleccions catalanes i europees vinents. De les tres lliçons que els catalans hauríem d’aprendre de vosaltres, els ucraïnesos, ja en vaig parlar en un altre article: la proclamació de la independència, la caiguda del govern dels traïdors i la defensa de la independència.

Aquesta anàlisi comparativa entre Catalunya i Ucraïna apareix a la novel·la i fa molt bé Torner de plantejar-la a la seva manera, és clar, en la ficció narrativa i mitjançant dues referències que et comentaré tot seguit. Al cap i a la fi, la Rússia de Putin nega la teua condició de nació, Ucraïna; talment Espanya afirma que Catalunya no és una nació. Les mentides del sanguinari Putin són enormes i, en el seu discurs, la veritat hi brilla per la seua absència: una de les més sonores és l’acusació que Ucraïna és un cau de nazis, sobre la qual ja vaig contraargumentar en un altre article i que també desmenteix molt bé Javier Borràs Arumí al capítol que, amb el títol “Viatge al cor del nacionalisme ucraïnès”, dedica a la seva estada a Lviv l’abril de 2018, al seu assaig a manera de llibre de viatges al futur i al passat d’Euràsia, ‘Les cicatrius de la Història‘: “Els nacionalistes ucraïnesos no es van aliar amb els nazis per afinitat ideològica, sinó per combatre els soviètics i aconseguir així la independència d’Ucraïna. Haurien lluitat contra qui fos per tal d’alliberar-se’n. Per això després ho van fer contra els nazis”.

La novel·la té, doncs, entre molts d’altres, l’interès de fer una doble crítica: d’una banda, retreu, d’una forma molt ben enraonada, contra cert pacifisme, els tòpics que l’incapacita de superar el seu ideologisme, que li impedeix d’analitzar els fets bèl·lics amb realisme i d’entendre la legítima defensa armada de la independència d’Ucraïna; d’altra banda, també carrega contra cert independentisme català que és incapaç de superar les divisions partidistes, que li impedeixen d’actuar amb la determinació i la unitat imprescindibles. Al bell mig de totes dues crítiques, hi ha el personatge de Fidel, l’exmarit de Rosalia: fidel als tòpics més tronats del pacifisme de flors i violes i romaní i fidel també als defectes més freqüents dels funcionaris obedients, submisos i traïdorets de l’administració catalana, que va provocar, amb la seua inacció i amb el seu col·laboracionisme, el desastre d’en acabat del Primer d’Octubre. Totes dues crítiques es vehiculen amb dos episodis més molt ben trobats i que ara esmentaré.

L’un, referit al pacifisme tronat que gasten Fidel i els seus amics, és el que té a veure amb la primera manifestació a Barcelona arran de l’esclat del conflicte, en la qual els organitzadors neguen la paraula als refugiats de guerra ucraïnesos perquè el que els ucraïnesos volen demanar, lògicament i legítima, és més armes per a defensar-se. Gabriel Ferrater, el savi de Reus, ja va deixar clar per què detestava les ideologies, és a dir, els ismes. Ho va dir en prosa i en vers. En prosa, ho va explicar en una entrevista: “L’ideòleg generalment és un distret que no es fixa en el capteniment de la gent, que va com al·lucinat”. En vers, ho va deixar ben clar al poema “El distret”: “Segur que avui hi havia núvols, / i no he mirat enlaire. […] Mirava de prop, no m’aixecava de terra. / Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols. / Que demà me’n recordi”.

L’altre, referit a la repressió de l’Estat espanyol contra els catalans però també a la mentida, a la traïció i a la divisió del processisme, és a dir, del fals independentisme, és el que apareix al capítol “M’anomenen divisió”, en què parla el Diable o el Dimoni: “A l’assemblea, fa uns anys, es va subhastar el país dels catalans”.

La veu narrativa en primera persona de la protagonista, Rosalia, és convincent, versemblant, fluïda i parla a cau d’orella del lector amb tendresa i amb energia alhora. Però també cal fer esment dels personatges de la Magda, la Valentina i de tot l’exèrcit d’amigues de la Rosalia, que l’acullen i en tenen cura, ben retratades i ben disposades a escoltar-la i a saber-ne els neguits i els anhels. I també cal tenir en compte el Pavlo, a Ucraïna, en relació amb el qual ella manifesta certa relació especial sobre la qual el lector pot imaginar, albirar, conjecturar positivament.

El relat està farcit d’interessants reflexions religioses (d’una espiritualitat cristiana ben particular no gens institucional) i de delicioses notes culturals i artístiques. La metaliteratura hi és ben present en tota l’obra. Hi apareixen moltes referències implícites a autors catalans com Ovidi Montllor (“A la vida”) o Maria Mercè Marçal (“Foguera Joana”) i explícites d’arreu (a més d’Isaac Bashevis, Rainer Maria Rilke, François Villon, George Simenon, Hannah Arendt…). També s’hi poden trobar reflexions relatives a la teoria de l’art a propòsit de Giorgio Morandi: “En Morandi deia que al món no hi ha res de nou, o que la novetat és molt molt poca. Molt poqueta. Que l’única cosa nova que pot aportar l’artista és la seva posició, el lloc des d’on s’ho mira i la manera de mirar la natura i les obres dels que l’han precedit i li interessen”. Torner ho fa i se’n surt molt bé. O referències musicals com aquesta: “Suposo que un clarinetista virtuós s’eleva així quan interpreta l’adagio del famós concert de Mozart”. Torner també fa, en aquesta novel·la, una ferma reivindicació de la traducció com a instrument de relació democràtica i intercultural, i un elogi de l’ofici de traductor com a ambaixador de la pau i del coneixement recíproc i a favor de la fraternitat que hauria d’haver-hi entre les llengües. En un somni de migdiada, Rosalia hi veu Catalunya convertida en un país de traductors gràcies a la reforma radical del Batxillerat per fer de Catalunya, amb la independència, un país farcit de bons traductors a totes les llengües del món.

És perquè la novel·la es tanca amb un final epistolar que m’he decidit a escriure’t aquesta carta, estimada Ucraïna. Del que diu la lletra de Rosalia sobre el seu futur immediat, no te’n diré res perquè els lectors futurs com tu puguin meravellar-se’n com jo ho faig fer en arribar-hi. És un desenllaç que aclareix un dilema que es planteja i jo crec que es resol de manera ben raonable, honesta i valenta.

A Barcelona, aquesta magnífica novel·la de Carles Torner, un autor i gestor que té molt de món i que ha conreat amb encert i bon ofici la poesia, l’assaig i la narrativa, es va presentar, entre altres dates i indrets, el proppassat 4 de març a la Llibreria Jaimes, on hi ha el Racó d’Ucraïna, amb llibres en ucraïnès i sobre Ucraïna, i una exposició fotogràfica, “La màgica Ucraïna”, de diversos llocs, paisatges i monuments d’Ucraïna, organitzada per l’Ambaixada de les Arts d’Ucraïna, coordinada per Victoria Tissot: els bells llacs blaus d’Oleshnya, la imponent fortalesa de Khotyn a Bukovyna, l’illa fantàstica de Dzharylgach… En el meu cor enamorat del teu país, t’haig de confessar que hi ha un racó molt especial per a l’església de Sant Estanislau de Txortkiv.

Com que t’escric des de Reus, et faig saber que hi presentarem aquest llibre aviat: dimecres, 3 d’abril de 2024, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Centre d’Amics de Reus, amb la presència de l’autor. Les qualitats literàries del text i la vinculació de l’obra amb el context polític actual de Catalunya i d’Ucraïna fan que Ucraïna, mon amour sigui una lectura del tot recomanable i una adquisició absolutament adient aquest Sant Jordi vinent, quan els catalans omplim els carrers i les places amb llibres i flors. La meua primera parella lingüística va ser una noia ucraïnesa que volia aprendre la nostra llengua i se’n va enamorar, de la festa que suara et descrivia. A Catalunya, on hi ha molts nous catalans procedents de la diàspora ucraïnesa i refugiats de guerra d’Ucraïna, la novel·la s’ha publicat en català, òbviament, la nostra llengua nacional com ho és la vostra l’ucraïnès. Tant de bo la puguis llegir en ucraïnès ben aviat, ‘Ucraïna, mon amour’, gràcies a la bona tasca d’un traductor competent ben pagat. Frisem per poder visitar-te ben aviat, estimada Ucraïna, un cop assolida la victòria sobre l’invasor, l’enemic, el tirà rus. Els catalans que no estem intoxicats per les mentides podrides de Putin t’entenem perfectament i maldem per explicar a tothom la veritat del teu patiment i dels teus anhels de llibertat.

Slava Ucraini! Heròiam slava! Glòria a Ucraïna! Glòria als herois!

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Lo rol de rèquiem

‘Lo Rol de Rèquiem’ és un joc de rol ambientat a l’univers d’HP Lovecraft que combina ATURA’T AQUÍ. Sé què et passa pel cap. T’estàs preguntant qui necessita un altre joc ambientat als mites de Cthulhu. Per què ‘Lo Rol de Rèquiem’ hauria de ser diferent a ‘La Crida de Cthulhu’, el ‘Parxís d’Innsmouth’ o ‘El Backgammon de la Follia’.
Pot ser que coneguis o hagis sentit a parlar de la novel·la ‘L’horror de Rèquiem’. Pot ser que fins i tot l’hagis llegit o n’hagis vist el musical. Aleshores no cal explicar-te gaire què tens entre mans. Per si no és el cas: què és ‘Lo Rol de Rèquiem’?

‘Lo Rol de Rèquiem’ (tornem-hi) és un joc de rol molt seriós d’humor còsmic, el fill bastard entre els monstres de la Universal o de la Hammer i les pel·lícules dels ZAZ, una barreja de terror i paròdia on podràs investigar cultes misteriosos o formar-ne part, on lluitaràs contra divinitats alienígenes o els prepararàs la llet calenteta d’abans d’anar a dormir.

Oblida’t de jocs cooperatius on tots feu pinya per derrotar el primigeni de torn. Aquest és un joc de rols ocults, competitiu, en què no és aconsellable refiar-se de qui tens al costat i la millor manera de vèncer (sí: vèncer) és mentint.

 

Biografia de l’autor

Marc Pastor (Barcelona 1977) és criminòleg i treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Novel·lista consumat, és una rara avis que combina sense complexos un ampli ventall de gèneres literaris amb un domini de la llengua i de la tensió narrativa que enganxa des de la primera pàgina. És autor d’algunes de les novel·les negres de més èxit els últims anys en llengua catalana, i un dels seus màxims exponents, entre elles ‘La mala dona’ (2008), Premi Crims de la Tinta i ‘L’any de la plaga’ (2010), de la qual es va fer una adaptació al cinema. Les seves novel·les han estat traduïdes a més d’una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, el japonès, el coreà o el turc. Whovian fins al moll de l’os, ‘lovecraftià’ d’esperit, ‘montypythonesc’ com a filosofia de vida. Porta barba, és ‘matchaddicte’ i detesta escriure bios d’ell mateix, encara més si són en tercera persona.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Gairebé la meitat dels estands del Saló de l’Ensenyament atenien en castellà

Gairebé la meitat dels estands del Saló de l’Ensenyament atenien els visitants en castellà, bé sigui de forma oral (el 47,3% del total), bé sigui a través de fullets publicitaris (46,2%). Són conclusions de l’informe d’Usos Lingüístics a la fira de l’educació que ha elaborat la Plataforma per la Llengua, i que ha presentat aquest dimecres. Els observadors es van fixar en l’atenció oral, en els fullets i en la retolació de les parades. En aquest últim aspecte, una de cada tres la tenien en castellà (35,3%), mentre que les altres dues l’oferien almenys en català (64,7%). Plataforma per la Llengua ha observat també els webs de les empreses expositores i ha comprovat que el 41,4% presenten la informació només en castellà.

L’entitat ha comparat els resultats observats amb els que va registrar l’any passat i ha constatat retrocessos en alguns àmbits. Per exemple, pel que fa a la retolació, l’any passat el 85% l’oferien almenys en català, davant del 64,7% d’aquest any.

En el cas dels fullets publicitaris, la xifra també ha fet marxa enrere, del 89% del 2023 que els oferien almenys en català al 54,7% d’aquest any. En el cas dels webs la xifra es manté en termes similars, del 59% que l’any passat l’oferien almenys en aquest idioma al 58,6% que ho fan el 2024. L’atenció oral no es compara perquè l’any passat no es va registrat aquest aspecte.

Els observadors de Plataforma per la Llengua van assistir al Saló de l’Ensenyament dos dies diferents per recollir les dades i es van fixar principalment en tres aspectes, la llengua de la informació visible i fixa als estands, la llengua dels fullets informatius i l’atenció oral de les persones dels estands. Dies després de l’observació es van buscar les pàgines web de les empreses i institucions presents al saló per veure si tenien versió en català.

Plataforma per la Llengua conclou que les dades del Saló de l’Ensenyament del 2024 pel que fa a l’ús del català són “molt pitjors en general” que les de l’any anterior. El 2023 “un gran problema” eren els webs dels centres, però retolació i fullets complien amb la premissa de ser presentats almenys en català.

L’associació esperava que aquest any la situació millorés, perquè l’informe del 2023 es va presentar al Departament d’Educació i al d’Universitats i Recerca i el problema estava “molt focalitzat”. Però “lluny d’això” la situació al seu parer ha empitjorat, un fet que atribueixen, d’una banda, a l’augment d’expositors -hi havia per exemple escoles de negocis de la Xina o universitats i centres europeus-, i de l’altra al fet que molts que l’any passat complien els paràmetres desitjables, aquest any “ho han deixat de fer”.

“Sistemàticament”, afirma l’informe, els expositors de procedència internacional no complien amb l’oferiment del català en fulletons i retolació, “cosa que significa un menyspreu per a la llengua pròpia del territori on aspiren a tenir més alumnat”, lamenta Plataforma per la Llengua.

Per tot plegat l’entitat alerta que si la tendència del Saló “és a créixer” i a tenir més expositors nous i internacionals, “que la política lingüística” de la fira educativa “sigui nul·la” pot acabar comportant “que el paisatge lingüístic sigui com més va més castellanitzat”.

És per aquest motiu que considera “urgent” regular les condicions amb els expositors i fer-los signar clàusules perquè “tota la informació” aparegui “com a mínim en català”. També demana que els centres que tenen seu a Barcelona disposin de versió en català del web per garantir els drets lingüístics de l’estudiant.

Eloi Planas, membre de l’executiva de Plataforma de la Llengua, ha assegurat que l’entitat ha detectat que el Saló de l’Ensenyament “ha patit una gran castellanització aquest 2024 envers el 2023”.

Ha posat com a exemple l’observació sobre els fullets informatius que els expositors oferien als visitants, “que han passat de no estar disponibles en català en un 11% dels casos a un 45% aquest 2024”.

A parer de Planas, els resultats de l’informe indiquen “una deixadesa i una manca de voluntat” d’aplicar polítiques lingüístiques i de potenciar el català a l’educació “tant per part dels organitzadors com dels departaments que intervenen i també d’alguns expositors fins i tot amb seu a Catalunya que no tenen cap mena d’informació en català”.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Girauta, el camaleó polític, cada cop més verd Vox

Vox, aprofitant que ara toca poder polític a l’Ajuntament de València ha muntat a través de València Activa, entitat que lidera el regidor d’Ocupació, Juanma Badenas, també portaveu de Vox, una jornada de “Lideratge amb valors”.

L’objectiu de l’esdeveniment és el de “crear un marc de diàleg, coordinació i col·laboració amb els distints agents socials i econòmics i amb els organismes públics del sector privat per a promoure el lideratge del segle XXI i reflexionar sobre els principis i els valors inspiradors de nous lideratges”.

L’acte, informen els seus promotors, comptarà amb “importants ponents relacionats amb el constitucionalisme espanyol i amb la defensa de valors i principis que integren la nostra societat”. L’esmentat Juanma Badenas tancarà les jornades, i qui les inaugurarà serà el diputat de Vox al Congrés Carlos Flores Juberías.

Un d’aquests ponents, és l’exportaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, que serà un dels encarregats de participar en la sessió de cloenda. Cada vegada més pròxim a Vox, Girauta és un autèntic camaleó polític; ha militat al PSC als anys vuitanta del segle passat, va ser candidat a tres eleccions amb el PP a inicis dels 2000 i definitivament, va fer el salt a la política institucional el 2014 amb Ciutadans, on va ser eurodiputat i diputat al Congrés fins que va perdre l’escó a les eleccions generals del novembre del 2019. Mig any després es va donar de baixa, al·legant diferències amb la direcció del partit i partir d’aquí va iniciar el nu viratge cap a Vox, rebent comentaris elogiosos del seu líder Santiago Abascal, que el tenia com un polític de referència.

En el programa també figura una taula redona moderada pel director de ‘Levante-EMV’, José Luis Valencia, i en què participaran el soci director de S2 Grupo, Miguel Juan; la vicepresidenta de la patronal AVE, Agnès Noguera; i Francisco Martínez Boluda, soci d’Uría y Menéndez, despatx ubicat a València.

La segona taula redona la moderarà Daniel Martín, delegat a València del diari digital ultraconservador ‘El Debate’, i hi participaran el rector del CEU UCH, Higinio Marín, amb la rectora de la Universitat Europea de València, Rosa Sanchidrián; la secretària general de la Universitat de València, Maria Elena Olmos, i Ismael Moya, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Politècnica de València.

Finalment, la darrera taula redona la moderarà Esperanza Ferrando, degana de la facultat de Dret de la Universitat CEU UCH, i hi participaran Pau Xipell, subdirector de la Fundació Eifor Centro de FP; María José Juan Senabre, gerent de la Fundació Laboral de la Construcció; i Aurora Aranda, directora de Càritas Diocesana. Curiosament, aquesta taula rodona està relacionada amb l’ocupació, la formació i l’emprenedoria en el tercer sector.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Urtasun enfurisma Vox anunciant l’activació de l’Any Estellés

El ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar), ha viatjat aquest matí a València per a anunciar que des del Govern espanyol sí que celebraran l’Any Estellés, a propòsit del centenari del poeta de Burjassot (Horta Nord). Urtasun ha aprofitat la visita per a defensar que València, per al seu Ministeri, “és una autèntica prioritat”, i tot i que no ha volgut valorar públicament el fet que la Generalitat no celebre l’Any Estellés, des de la Vicepresidència de la màxima institució valenciana s’han donat per al·ludits.

Vicente Barrera, vicepresident i conseller de Cultura, ha dit per primera vegada que el seu departament està preparant activitats relacionades amb Estellés, i ha criticat que Urtasun ha anat a València a “fer apologia del pancatalanisme”. Barrera ha respost així a la premsa quan ha sigut preguntat als passadissos de les Corts Valencianes. Curiosament, el vicepresident es va vantar al novembre d’haver retirat tots els ajuts a la càtedra dedicada a Vicent Andrés Estellés. “Zero euros de subvenció pública”, va sentenciar, insistint que “no defensarem cap entitat que defense la implementació dels Països Catalans en aquesta part d’Espanya, que es diu Comunitat Valenciana”.

 

Més enllà d’Estellés

D’altra banda, el ministre Urtasun s’ha referit a l’actualitat política durant l’acte celebrat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, des d’on ha expressat la seua intenció de “tindre les millors relacions amb tots els governs autonòmics” i des d’on ha defensat que els últims tres anys el Ministeri de Cultura ha invertit 13 milions d’euros a “València”.

El seu viatge estava centrat en l’Any Estellés, tot i que Urtasun també ha dit que hi tornarà més vegades perquè el seu equip és “perfectament conscient de les necessitats que hi ha, i estem estudiant la manera com poder continuar avançant”, ha expressat en referència a futures reunions amb els directors dels equipaments culturals més destacats.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More