RACó CULTURA POPULAR: Nit d’autors, llibres i cultura popular al CAT

La diada de Sant Antoni Abat, patró dels rucs, del porquet, és també la data que va morir, el 1959, Joan Amades, el folklorista més prolífic pel que fa a obra escrita i publicada d’aquest país. Aprofitant aquesta coincidència, i com a preludi dels Foguerons de Sant Antoni a Gràcia, el CAT Tradicionàrius organitza la segona edició de la ‘Nit de Sant Antoni, una vetllada literària de cultura popular’.

La proposta és una trobada, en un ambient distès i entre amics, entre autors, editors, divulgadors lectors i entusiastes de la cultura popular per recuperar i revisar i, en algun cas, descobrir, algunes de les obres més destacades publicades entre la diada de l’any 2023 i aquesta, i també per conèixer algunes novetats que tindrem aquest 2024.

Els organitzadors, el CAT Tradicionàrius, l’Associació Cultural Fes ta Festa i la Tradillibreria, expliquen que la iniciativa vol ser una “vindicació de tot el treball que autors, autores i editorials realitzen amb l’objectiu de divulgar i estendre el coneixement de la cultura popular”.

La cita serà a partir de les 19h, primer al vestíbul CAT, per parlar amb autors i editors i adquirir les seves obres, i a partir de les 20h al bar del centre. L’entrada és lliure.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

OPINIÓ – Oriol Ibàñez: Sense fronteres

Recordo com em fascinava, quan era petit, l’inici del programa de Catalunya Ràdio ‘Sense fronteres’: diferents persones dels Països Catalans s’anaven saludant, l’una a l’altra, cadascuna, és clar, amb el seu accent. La primera es presentava i saludava la següent i així successivament entre quatre o cinc persones fins a recórrer tot el domini lingüístic.

Així començava el programa que es va emetre entre el 1998 i el 2007, que el 2004 va obtenir el premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio en català i que pretenia, ni més ni menys, el que el seu nom expressava: interrelacionar els ciutadans d’aquest tros de terra entre Salses i Guardamar i Fraga i l’Alguer en què la llengua comuna és el català.

Segurament, doncs, en el meu cas, aquest va ser una eina més de socialització política i normalització d’un marc nacional que no surt als mapes ‘oficials’. Sense ser un programa polític comptar amb un espai que de manera natural i sense tabús el seu marc geogràfic de referència eren els Països Catalans i en què hi participaven indistintament persones de tot el domini i s’informava de tot el que passava en aquest àmbit, vulgues no vulgues, et creava, si no el tenies, una concepció de quin era el teu país i quines eren les fronteres que hi dibuixaves.

Aquesta temporada radiofònica hem tingut una excel·lent notícia i és que ‘Sense fronteres’ ha tornat a la graella. Aquesta vegada amb el format de ‘road-movie’ en què el conductor, de nou Kilian Sebrià, viatge en algun indret dels Països Catalans per conèixer algú que li expliqui alguna història sempre relacionada amb el país o amb la llengua.

En paral·lel se segueix fent una ronda de nord a sud i d’est a oest per tal que diferents corresponsals posin al dia sobre l’actualitat de la setmana, s’obre el micròfon a catalans que ara viuen en altres latituds i se’n coneixen del cas contrari: persones d’arreu del món que ara són als Països Catalans i han après la nostra llengua.

El català és, doncs, un dels leitmotiv del programa tractat de manera natural, tal com hauríem de fer en el nostre dia a dia i en tots els àmbits en què ens relacionem.

Com bé sabeu i no m’he cansat de repetir un dels temes recurrents d’aquesta humil tribuna és la vertebració d’aquest boci de món tan interconnectat per tants motius (econòmics, socials, culturals, lingüístics), però alhora tan separat per tants d’altres, sovint totalment interessats i contra tot sentit comú. I ‘Sense fronteres’, és clar, vertebra d’allò més. Així doncs sempre és motiu d’alegria i cal difondre quan hi ha noves espurnes que permeten il·luminar el camí.

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Univers!

Un dels treballadors d’una empresa que acaba de posar en marxa una màquina per viatjar en el temps és enviat milions d’anys enrere, abans de la creació del món, amb una missió de màrqueting d’alt voltatge: ha de segellar cadascuna de les partícules de matèria que es generin amb el logotip de l’empresa, per tal de patentar l’univers i que a la tornada l’empresa sigui propietària del món. Aquesta és la premissa d’una de les històries que componen Univers!, que va ser nominat als prestigiosos Premis Eisner del còmic 2017, en la categoria de millor còmic digital.

Missions megalòmanes abans del big-bang, viatges a planetes llunyans a la recerca d’altres espècies intel·ligents, dessincronitzacions temporals, androides massa amorosos, insectes antropomorfs… Albert Monteys sempre ha sigut un apassionat de la ciència-ficció, i a Univers! deixa anar les seves fantasies i les seves pors per crear relats vibrants de color i espurnejants de sorpresa còsmica.

 

Biografia de l’autor

Albert Monteys i Homar (Barcelona, 1971) és un autor de còmic català, conegut sobretot pels seus treballs per al setmanari satíric ‘El Jueves’, revista de la qual va ser director del 2006 al 2011. És guanyador dels premis a l’Autor Revelació (1997), al Millor Guió (2006) i a la Millor Obra (2019) del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Actualment, és un dels il·lustradors i guionistes catalans més reconeguts a l’àmbit internacional, sobretot degut a la repercussió al mercat americà dels seus últims treballs; ‘Univers!’, ‘Solid State’ i ‘Slaughterhouse-Five’). Per aquest últim volum, que adapta l’obra mestra de Kurt Vonnegut va rebre el 2021 la seva segona nominació als premis Eisner, els guardons més importants del món en el camp del còmic.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Pinten els cartells d’una botiga perquè torni a incloure “Gerona” i la llengua castellana

Els vinils retolats en català de la botiga que obrirà a Girona la cadena de roba infantil Pepco, han aparegut amb pintades d'”en español también” i “en dos lenguas” traduint al castellà la informació.

Una acció que ha difós Izquierda por la Lengua, un blog i perfil catalanòfob d’X que es va donar a conèixer reclamant l’oficialitat del castellà a Andorra, una idea copiada posteriorment, per Convivencia Cívica Catalana. És precisament el president d’aquesta entitat, Ángel Escolano, qui més peixet dona a les idees d’aquest blog, amb qui comparteixen objectius (la supremacia del castellà) i un anticatalanisme furibund.

En el cas de Pepco, la cadena va aterrar a Girona amb tota la retolació en castellà, incloent-hi el nom de la ciutat castellanitzat (“Gerona”), en contra del topònim oficial que és exclusivament en català. A Lleida, van fer el mateix amb un nou establiment de la marca; en castellà i la denominació no oficial “Lérida”.

Després que algú pintés els vinils exigint la retolació en català a Girona, l’empresa, després de posar-se en contacte amb la regidoria de Llengua Catalana de l’Ajuntament, va procedir a substituir els anuncis per uns nous en català. Ara, han aparegut pintats exigint que el castellà hi estigui present.

Aquesta petició de les dues llengües per part d’Izquierda por la Lengua i adlàters no es dona mai quan el local està retolat en castellà. No van badar la boca quan es denunciava a X que Pepco tenia un “Hola Gerona!” als seus vidres, i excloïa el català, com tampoc han dit res que la cadena de productes d’higiene personal, Normal, hagi inaugurat el seu primer local a Mataró, amb la retolació, els cartells i la informació únicament en castellà.

 

Y #Pepco suprime el español en Girona en su cartelería

El gobierno conjunto de la CUP y Junts, grupo que pretende decidir expulsar inmigrantes, se benefician de acciones para presumir de empujar al “100% en catalán”

hispanohablantes responden

Hilo https://t.co/6sqvJBjKxq

— Izquierda por la lengua #vehicularidad (@IzquierdaLengua) January 13, 2024

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

La Vanguardia’ aposta per l’agermanament entre Barcelona i Madrid fins i tot en les gires musicals

‘L’agenda del retrobament’, tan pregonada per l’unionisme entre Catalunya i Espanya, també passaria per la música, segons ‘La Vanguardia’. Per Miquel Molina, director adjunt del diari i un expert a atacar tot el que faci olor del Procés i a parlar de la “Barcelona d’abans”, es referelx en un article a Barcelona i Madrid com a “urbs complementàries” i fins i tot les titlla de “megàpolis” (la unió de dues grans ciutats) en potència. El seu entusiasme el porta al punt d’inventar-se dues possibles denominacions per aquesta unió; “Madbarna” i “Barnamad”, aprofitant el fet que Sza actua a Barcelona i Taylor Swift a Madrid. Una circumstància que es dona des de fa molts anys, perquè les grans gires per qüestions de costos, aposten molts cops per actuar en una sola ciutat i repetir més d’un dia, si cal.

Després d’anys de preeminència de Barcelona en el terreny d’aquesta mena de macroconcerts, pels seus equipaments i la seva proximitat amb Europa, ‘La Vanguardia’ sembla celebrar el retorn de l’Estadi Santiago Bernabéu com a escenari musical i el situa com una “molt seriosa alternativa” a l’Estadi Lluís Companys.

Finalment, després de realitzar una ferma defensa dels festivals que es fan a Barcelona, acaba amb la següent frase lapidària “El següent pas seria assumir que no es pot confiar sempre en el públic estranger per omplir els concerts i que cal recuperar l’afició de la resta d’Espanya, allunyada de Barcelona als anys del procés. Però aquesta és una altra història”. Una història d’una ciutat com Barcelona que si acull aquests tipus d’esdeveniments és perquè els promotors acaben exhaurint entrades amb públic vingut d’arreu.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Aragonès avisa Junts que “barrejar” immigració i seguretat “s’allunya del catalanisme”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha referit a la qüestió migratòria i ha avisat Junts que “barrejar” immigració i seguretat “fa un mal favor al país”. “Barrejar immigració i delinqüència és un error i s’allunya de la llarga tradició del catalanisme, que també Junts o anteriorment Convergència havia defensat, d’aquell catalanisme integrador”, ha puntualitzat Aragonès en una entrevista dominical a ‘La Vanguardia’. “Per tant, a nosaltres no ens trobaran amb els discursos populistes que utilitzen la immigració per a finalitats electorals”, ha afegit el president de la Generalitat, que també ha obert la porta a tornar ser el candidat d’ERC a les properes eleccions al Parlament: “Tinc tota l’energia i tota la força per continuar”.

“Els candidats d’ERC els decideix el partit i, per tant, els decidim entre tots amb els procediments establerts. Jo no em saltaré aquests procediments”, ha volgut matisar Aragonès, que ha reiterat que esgotarà la legislatura i convocarà eleccions el febrer del 2025. “Feia molts anys que a Catalunya no s’aprovaven pressupostos un any rere l’altre, de manera continuada, i que no tenim una legislatura completa”, ha recordat el president de la Generalitat, que sí ha llançat un toc d’atenció al govern central per la seva estratègia de negociació. “Crec que el govern de l’Estat haurà de reflexionar sobre quines són les dinàmiques que afavoreixen i quines no”, ha avisat Aragonès.

“Tenim un plantejament estratègic molt clar que no es basa ni en tàctiques ni en curses de l’últim moment”, ha afirmat el president de la Generalitat i també coordinador nacional d’ERC, en una crítica indirecta a Junts. “Tenim una clara aposta per la negociació, per la resolució del conflicte polític, per poder culminar-lo amb l’exercici d’un referèndum”, ha recalcat Aragonès, que igualment ha aigualit el suport als pressupostos generals de l’Estat. “Esquerra no ha firmat cap xec en blanc. Com tampoc no demanarem a ningú que firmi un xec en blanc pel nostre Govern. La nostra voluntat és que hi hagi uns bons pressupostos a Catalunya i uns bons pressupostos a l’Estat”, ha apuntat el president català.

 

“La llei d’amnistia ha de ser molt sòlida, hi ha risc de boicot”

Finalment, Aragonès s’ha referit a la llei d’amnistia i ha reclamat que sigui “tan sòlida com sigui possible”. “Hi ha enemics de passar del fet que aquest país passi d’una situació de conflicte a una institució de debat, diàleg, negociació i poder trobar acords”, ha assenyalat el president de la Generalitat. “I aquests enemics són molt poderosos a Espanya i intentaran boicotejar l’aplicació de la llei en el seu esperit i en la seva forma”, ha conclòs Aragonès.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó GASTRONòMIC: Bacallà amb Samfaina

Instruccions:

 

Preparació del Bacallà:

Poseu el bacallà dessalat en una cassola amb aigua bullint i deixeu-lo durant uns 5 minuts.

Traieu el bacallà de la cassola i deixeu-lo refredar una mica. Un cop refredat, desfeu el bacallà en trossos mitjans, eliminant les espines i la pell.

 

Preparació de la Samfaina:

En una paella gran, escalfar 2 cullerades d’oli d’oliva a foc mitjà.

Afegiu la ceba i els alls picats, i sofregiu fins que estiguin daurats.

Afegiu els pebrots vermells, els carabassons i les albergínies. Saltegeu les verdures fins que estiguin ben tendres.

Incorporeu els tomàquets tallats, la fulla de llorer i la branca de farigola. Deixeu coure a foc baix durant uns 15-20 minuts, remenant de tant en tant.

Ajusteu de sal i pebre segons el vostre gust.

 

Combinació de Bacallà i Samfaina:

Afegeix el bacallà desfet a la samfaina i remena amb compte perquè els ingredients es barregin bé.

Deixa coure la barreja durant uns 10 minuts més a foc baix perquè els sabors es fusionin.

Retireu la fulla de llorer i la branca de farigola abans de servir.

Es pot emplatar acompanyant amb una mica d’oli d’oliva per sobre i amb una rameta de farigola com a decoració opcional.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Sis pòdcasts sobre cultura

La cultura és el nexe en comú de la següent selecció de pòdcasts que us oferim. Tots ells es graven des dels Països Catalans cap a la resta del món.  

L’ordre dels pòdcasts en les recomanacions es fa de manera aleatòria.

Una selecció de programes sobre cultura.

 

Això és Can Pixa
Un pòdcast de Cultura Popular creat per Can Galta i La Lira, dos equipament de Sant Andreu de Palomar dedicats a la creació, difusió i conservació de la cultura popular.

 

La Llibreria d’Arkham
Un pòdcast on es llegeixen tot Lovecraft per a que tu no tingues que fer-ho.

 

Poc Cas

Poc Cas és un pòdcast de literatura infantil i juvenil. Però no només, perquè al Poc Cas s’hi parla de bons llibres i la bona literatura no té edat.

 

Les Aules
Un espai dedicat a la cultura de Castelló.

 

Viatge a Júpiter
Viatge a Júpiter és el pòdcast de la Filmoteca de Catalunya que et permetrà conèixer la nostra activitat futura més immediata, i recuperar els esdeveniments i visites esdevinguts més destacats.

 

La prèvia del Liceu
El pòdcast del Gran Teatre del Liceu.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Simó traspassa als centres la potestat de decidir sobre l’ús dels mòbils a l’aula

L’Associació Federada de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha acusat la consellera d’Educació, Anna Simó, “d’eludir” la seva responsabilitat en la regulació de l’ús dels telèfons mòbils a l’aula. Ho ha dit en un missatge a la xarxa social X després que en una entrevista a Ser Catalunya, Simó hagi tornat a defensar l’autonomia de centre i hagi negat estar delegant responsabilitats. “Estem propiciant un debat perquè no sigui una cosa vertical”, ha insistit. Alhora, ha explicat que s’estan analitzant els resultats de les enquestes que s’han fet a 120.000 alumnes de cinquè a 4t d’ESO. La previsió és tenir-les treballades abans que acabi el mes de gener i poder traslladar recomanacions i pautes als centres a principis de febrer.

En el seu missatge, l’aFFAc ha exigit una “normativa clara, feta amb criteris pedagògics i aplicable a tots els centres”. En aquest sentit, ha avisat que “delegar la responsabilitat” pot generar diferències entre centres i afavorir la segregació.

 

Avui @AnnaSimo torna a eludir la seva responsabilitat en la regulació de l’ús dels mòbils a l’aula.

Exigim normativa clara, feta amb criteris pedagògics i aplicable a tots els centres. Delegar la responsabilitat genera diferències entre centres i afavoreix la segregació. pic.twitter.com/P4qXbFhgnU

— aFFaC (@affac_cat) January 11, 2024

 

Per la seva banda, Simó ha assegurat que el departament ha volgut intervenir perquè es tracta d’un tema que el 50% d’instituts ja tenen regulat i perquè socialment existeix una inquietud a la qual cal donar resposta. Amb tot, la consellera ha recordat que l’autonomia de centre està regulada a la LEC i ha insistit a garantir aquesta llibertat i respecte.

Així, ha reiterat que des del departament només es donaran recomanacions i que cada centre haurà de fer un debat previ que tingui en compte el posicionament de les famílies, l’alumnat, el claustre i el seu Consell Escolar. “En començar el curs 2024 i 2025 tots els centres de secundària hauran de tenir regulat l’ús del mòbil a través de les seves normes de funcionament i això haurà de recollir-se a les seves pàgines web”, ha remarcat Simó.

La consellera també ha recordat que es posarà en marxa una pàgina web amb recomanacions sobre l’ús d’aquests dispositius, estudis destacats sobre la matèria, informacions per a les famílies i enllaços a articles de la Societat Catalana de Pediatria o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, entre d’altres. En paral·lel, ha comentat que a finals de mes està prevista una trobada de consellers de comunitats autònomes de l’Estat amb el ministeri d’Educació.

Preguntada sobre el paper que els mòbils han jugat en els mals resultats de les proves PISA, ha considerat que vincular aquests dos temes seria “simplificar”. A més, ha opinat que les decisions educatives “no es poden prendre a partir de percepcions personals”. Així mateix, ha considerat que fer aquesta afirmació és “arriscat”, ja que els alumnes que han participat en aquestes proves van escolaritzar-se el curs 2011 – 2012 i, per tant, fa només dos o tres anys que tenen telèfon.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – La casa sense clau

John Quincy Winterslip, membre de l’’alta societat de Boston, viatja a Hawaii per visitar els seus familiars Dan i Amos, que fa anys que van deixar la ciutat a favor de la calma paradisíaca. Ara bé, a l’’illa l’’espera una sorpresa: Dan ha estat assassinat. Mentre investiga per descobrir la veritat, es deixa seduir per l’’estil de vida de Honolulu, radicalment diferent de l’’estrès bostonià. Per resoldre el misteri comptarà amb l’’ajuda de la seva tia Minerva i de l’’enigmàtic detectiu Charlie Chan, un home d’’enginy i perspicàcia inigualables.

‘La casa sense clau’ és el primer llibre de les aventures de Charlie Chan, el detectiu protagonista de diverses adaptacions cinematogràfiques i televisives durant la primera meitat del segle XX. En una època en què la literatura estatunidenca era plena de personatges asiàtics associats a estereotips negatius, Earl Derr Biggers va arriscar i guanyar amb la creació de Chan, un home noble, valent i heroic que no renega dels seus orígens. L’’ambientació del misteri a un indret exòtic per al lector com Hawaii va ser un precedent per a sèries d’’èxit com ‘Hawaii 5.0’ o ‘Magnum P.I’.

 

Biografia de l’autor

Earl Derr Biggers (Warren, 1884, EUA – Pasadena, 1933) va ser un escriptor i dramaturg conegut per crear el detectiu Charlie Chan. Va estudiar a la Universitat de Harvard, on va ser membre de la revista humorística ‘Lampoon’. Després d’una època com a periodista a Ohio i Nova York, va saltar a l’escriptura. Moltes de les seves novel·les es van adaptar al teatre i posteriorment al cinema. Les novel·les de Charlie Chan, considerat el primer detectiu asiàtic de la ficció, el van portar a Hollywood, on va treballar en el guió de diverses pel·lícules basades en els seus llibres. Va morir el 1933, als 48 anys, a causa d’un problema cardíac.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More