RACó TECNOLòGIC: La primera incubadora de ‘serious games’ especialitzats en salut

La consultoria barcelonina Peninsula – Corporate Innovation ha presentat el Serious Games Lab, la primera incubadora de ‘serious games’ de Catalunya especialitzada en el camp de la salut. La primera edició, que tindrà les inscripcions obertes fins al 31 d’agost, impulsarà els projectes de tres equips que vulguin fer servir la gamificació per superar problemàtiques presents en el món de la sanitat.

En aquest primer intent, la incubadora proposa tres reptes a què els projectes han d’intentar donar solució: promoure l’activitat física i saludable a nens i nenes amb un joc familiar, potenciar el benestar emocional en joves adults o potenciar l’autoestima de joves entre 12 i 18 anys. Amb tot, el programa està obert a “altres propostes”, segons confirma a MetaData el director del programa i fundador de la consultora Cookie Box, Òscar Garcia Pañella. La iniciativa s’ha llançat amb el suport de la Gerència Territorial Metropolitana Sud, que engloba l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans i Atenció Primària Metropolitana Sud.

 

Formacions i perfils transversals

El període d’incubació del Serious Games Lab tindrà una durada de quatre mesos, de setembre a desembre, que iniciaran amb una auditoria per determinar l’estat dels projectes i continuaran amb un procés de cocreació i de mentories. “Treballem una sèrie de dimensions molt importants: quina és la problemàtica que es vol treballar, quines són les particularitats del ‘target’, què pensem que motiva aquestes persones, si s’està fent alguna proposta narrativa…”, detalla Garcia Pañella.

“És molt important formar-se en producció d’aquesta classe de serveis, normalment digitals, però que no tenen per què ser-ho”, rebla Garcia Pañella. “També serà fonamental que coneguin les claus i les lleis, tant de la gamificació com de la narrativa transmèdia, i que treballin la creativitat, el treball en equip, la diversitat i aspectes de negoci com la monetització o la usabilitat”, continua. El programa ha preparat una sèrie de formacions i mentories perquè els participants entenguin què són els ‘serious games’, quins beneficis aporta una capa de gamificació i com es pot ajudar la gent perquè faci canvis de comportament en positiu. Tanmateix, com que la proposta està oberta tant a professionals sanitaris com del món tecnològic, la iniciativa és prou flexible per adaptar els continguts educatius.

 

Garcia Pañella: “En salut tradicionalment hi ha hagut una mica més de separació o desconeixement cap als ‘serious games’, però ara ja comencem a tenir evidències, projectes i informació que testifiquen que això funciona, és interessant i és rigorós”

 

L’elecció del món de la salut per impulsar un programa d’incubació en ‘serious games’ respon, segons Garcia Pañella, a una “efervescència” que el sector comença a desprendre: “En educació ja es fa molt, els perfils docents són molt proactius. Passa molt també amb recursos humans, amb el màrqueting… En salut, per un tema de rigor i que és necessari generar evidència, tradicionalment hi ha hagut una mica més de separació o desconeixement, però ara ja comencem a tenir evidències, projectes i informació que testifiquen que això funciona, és interessant i és rigorós”. És per aquesta raó que el projecte no està limitat a un únic perfil professional, sinó que està obert a “professionals sanitaris, terapeutes, directius, emprenedors o fins i tot estudiants”.

L’objectiu no és altra que apropar el món de la salut i el de la tecnologia: “A vegades es fa producció des del món de la salut amb un gran desconeixement en carències narratives, estètiques o tecnològiques, i des del món de la tecnologia es volen fer coses, però hi ha carències deontològiques o sanitàries”. Tot això per impulsar un sector, el dels ‘serious games’, que a Catalunya ja el conformen gairebé una trentena d’empreses. “Hem d’ajuntar els perfils tecnològics i sanitaris perquè ens puguem creure de veritat els projectes”, insisteix el director del programa.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Eleccions del 23-J: 38 escons per a partits independentistes o nacionalistes

Les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol d’aquest 23 de juliol deixen una correlació de forces en què el concurs dels partits d’àmbit no estatal serà imprescindible per a la formació del nou govern espanyol. El president del govern i candidat del PSOE, Pedro Sánchez, necessitarà el suport de la majoria d’aquests partits per a poder reeditar el govern de coalició que ha manat a Espanya des de 2019.

Com els ha anat a tots aquests partits, i als que no han aconseguit entrar? Al nou Congrés hi haurà 38 escons de partits d’àmbit no estatal, d’un total de 350. D’aquests 38, 37 són de partits independentistes, sobiranistes, federalistes o autonomistes: 10 han estat elegits en les llistes de la coalició Sumar (d’àmbit estatal) mentre que els altres 27 pertanyen a candidatures no estatals. El restant escó, fins arribar a 38, és el d’UPN, l’únic d’aquests partits que no reclama més autogovern per al seu territori.

 

Catalunya: davallada dels tres partits independentistes

Els partits independentistes catalans han passat de 23 escons i el 52% dels vots el 2019 a 14 i el 28% ara. És la davallada més forta que el nacionalisme català ha patit d’unes eleccions al Congrés a les següents i és, també, el resultat més baix del bloc independentista des que l’antiga CDC s’hi va afegir el 2015.

Aquest resultat —7 escons per a ERC (13 el 2019), 7 per a Junts (8) i cap per a la CUP (2)— coincideix amb la crisi d’orientació de l’independentisme després del Procés i té lloc en un context d’abstenció més elevada a Catalunya (34,6%) que al conjunt d’Espanya (29,6%). Aquests tres partits han obtingut 954.000 vots, lluny del 1.652.000 assolit fa quatre anys.

Tanmateix, el resultat tan ajustat de les eleccions fan que els partits independentistes catalans siguin clau per a la formació del nou govern espanyol. La reelecció d’un govern encapçalat per Pedro Sánchez i sustentat per una majoria d’esquerres depèn del vot favorable d’ERC i, com a mínim, de l’abstenció de Junts.

Fora de l’independentisme, els federalistes de Catalunya en Comú han aconseguit 6 dels 7 escons que ha obtingut la seva coalició amb Sumar —el setè escó és per a Lilith Verstrynge, de Podem.

 

País Basc: Bildu fa el sorpasso al PNB

Mentre que l’independentisme català baixa, el basc puja. L’esquerra basca de Bildu tindrà per primera vegada més diputats al Congrés, 6, que no pas el Partit Nacionalista Basc, 5. A Euskadi, els dos partits han assolit el mateix nombre de diputats (5 cadascun), però Bildu en suma un més a Navarra. Globalment, aquest resultat (11 diputats) marca un increment per al nacionalisme basc d’un escó respecte del resultat de 2019 (10).

Els 11 escons del nacionalisme basc, com els del català, són imprescindibles perquè Sánchez pugui reeditar el govern de coalició. El PSOE necessita que tant Bildu com el PNB hi votin a favor. Els dos partits bascos han expressat reiteradament la seva predisposició a evitar un govern de la dreta espanyola.

A Navarra, la Unió del Poble Navarrès (UPN), precisament aliada tradicional de la dreta espanyola, ha obtingut un escó. A diferència de la resta de partits d’àmbit no estatal que tindran representació al Congrés, UPN no reclama més autonomia per al seu territori.

 

Galícia: el BNG torna a créixer, però es queda amb un sol escó

El Bloc Nacionalista Gallec, com és habitual des de fa diverses eleccions, continua millorant els seus resultats i, aquest cop, passa del 8% dels vots a Galícia obtinguts el 2019 al 9,5%. Són 32.000 vots més que, no obstant això, no li han servit per arribar al segon escó, objectiu que s’havia fixat el partit. Els sobiranistes gallecs es quedaran amb l’escó que ja tenien fins ara, que ocuparà Néstor Rego. Segons el que el mateix BNG ha avançat, el seu escó s’afegirà a una possible majoria d’esquerres.

 

País Valencià: dos escons per a Compromís

La coalició valencianista Compromís tindrà dos escons al Congrés: els que ocuparan Àgueda Micó (Més-Compromís) i Alberto Ibáñez (Iniciativa del Poble Valencià). Compromís els ha aconseguit dins de la coalició Sumar, en què participaven diversos partits de l’esquerra espanyola (Moviment Sumar, Podem, Esquerra Unida, Més País i Equo) i un seguit de partits sobiranistes o autonomistes de diversos pobles, que citarem més endavant. Els dos escons assolits aquest cop són el doble que els aconseguits el 2019 (1), però la meitat del màxim històric (4) de les eleccions de 2015.

 

Illes Balears: històrica elecció d’un diputat de Més

De forma similar que al País Valencià, la coalició Sumar integrava dos partits illencs: Més per Mallorca i Més per Menorca. El cap de llista de la coalició era el candidat de Més per Mallorca, Vicenç Vidal, que amb la seva elecció aquest 2023 es converteix en el primer diputat sobiranista de les Balears al Congrés dels Diputats en tota la història. La coalició Més-Sumar ha obtingut el 16,6% dels vots a les Balears, cosa que no només li ha valgut per a aconseguir l’escó, sinó també per quedar per davant de Vox, que venia d’obtenir un resultat extraordinari a les eleccions al Parlament de les Illes.

 

Aragó: la Chunta recupera el seu escó

La Chunta Aragonesista (CHA) encapçalava la coalició de Sumar a la circumscripció de Saragossa i, en obtenir un escó, enviarà al Congrés dels Diputats un representant seu per primer cop des de les eleccions de 2011. En aquest cas, en la persona del jove advocat Jorge Pueyo, que s’ha fet popular a Aragó per la seva tasca de visibilització de la llengua aragonesa a internet i a Aragón TV.

 

Canàries: el trencament de la coalició deixa fora Nova Canàries

A les eleccions de 2019, Coalició Canària (CC) i Nova Canàries (NC) es van presentar en coalició i van guanyar dos escons (un cada partit). En aquesta ocasió han concorregut per separat, amb el resultat que CC ha mantingut el seu escó (per Tenerife), però NC l’ha perdut (a Las Palmas). L’escó de CC l’ocuparà Cristina Válido, que la nit de les eleccions no volgut avançar quina posició prendrà el seu partit davant de les negociacions per a formar govern a Espanya. Fa poques setmanes, CC i el PP van tancar un acord per governar les Canàries en coalició.

 

Miscel·lània de partits que no han entrat

Fins aquí els partits que han entrat al Congrés. I, a banda de NC i la CUP, que, com ja hem explicat, se’n queden fora, tampoc han aconseguit entrar-hi altres partits independentistes, sobiranistes, federalistes, autonomistes o regionalistes. Els repassem.

El cas més destacat és el dels provincialistes de Terol Existeix, que el 2019 van assolir un escó que ara, amb una davallada de vots considerable (de 19.700 a 11.300), s’han quedat a 2.000 paperetes de repetir acta al Congrés. Tampoc no hi han pogut entrar —en el seu cas hauria estat el primer cop— els també provincialistes de Sòria Ja, que tot i sumar el 19,2% de les paperetes, es veuen perjudicats pel fet que a la seva circumscripció només es reparteixen dos escons. Altres candidatures provincialistes (se’n presentaven un grapat) han tingut resultats encara més discrets.

Els lleonesistes d’Unió del Poble Lleonès han aconseguit un creixement notable —del 3,6% al 8,3%dels vots a la província de Lleó— però han quedat lluny del repartiment dels quatre únics escons de què disposa la província. Un altre partit lleonesista, el PREPAL, ha obtingut resultats testimonials.

A Catalunya, la gran decepció se l’ha emportada el Partit Democràta (PDeCAT), que aspirava a reconstruir l’antic espai autonomista de centredreta de CiU: amb el 0,90% dels vots, n’ha quedat ben lluny.

A Navarra, una vella coneguda del Congrés, Geroa Bai, ha fet un resultat molt discret (2,90% dels vots) que l’ha deixada sense opció d’escó.

Tampoc ha reeixit l’aposta de Teresa Rodríguez d’obtenir un escó per a Endavant Andalusia (AA) per Cadis, única circumscripció on es presentaven els andalusistes. Un resultat molt baix (1,4% dels vots a la província) que la mateixa formació ha qualificat de “dolents”.

El Partit Aragonès (0,6% dels vots a Aragó), Ara Canàries (0,2% a l’arxipèlag), Coalició per Melilla (4,7% a la ciutat autònoma, després d’haver fet el 29% ara fa quatre anys) o el Bloc Extremeny (0,9%) són altres partits no han entrat al Congrés.

Pel que fa a la resta de partits que es presentaven amb Sumar, tampoc hi han entrat Iniciativa del Poble Andalús, Batzarre (Navarra), Projecte Drago (Canàries) i Esquerra Asturiana.

Finalment, cal esmentar que el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), que fins ara tenia un diputat al Congrés, va decidir no presentar-se en aquestes eleccions.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Guia d’iniciatives dignificadores de les contractacions laborals

La Comissió d’Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) presenten ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’, una guia que recull bones pràctiques implementades per 19 iniciatives público-comunitàries d’arreu del territori, per sentar les bases d’una gestió de les cures responsable.

A través d’un mètode qualitatiu basat en més de 25 entrevistes a projectes de caràcter público-comunitari, la Comissió d’Economies Feministes de la XES i la XMESS n’han seleccionat 19 que conceben les responsabilitats econòmiques i laborals tenint en compte els drets de les persones i el context social i ho traslladen a la pràctica. La guia analitza els antecedents de cada iniciativa i en planteja tant les dificultats per implementar les pràctiques com els èxits que se’n deriven, per tal d’inspirar polítiques, dispositius i accions responsables i interpel·lar l’administració pública.

Específicament aquesta guia vol “impulsar processos de dignificació de les contractacions laborals amb una mirada crítica-constructiva, provinent de l’experiència de les treballadores del sector” i promoure mètodes de treball “a partir de l’atenció integral centrada en la persona”, un procés en el que reclamen la implicació de l’administració pública.

Dolors Martín, tècnica d’Ocupació i Emprenedoria de l’Ajuntament de Salt i membre del Grup de Treball de Cures de la XMESS, qui ha col·laborat en l’elaboració de la guia, explica que la iniciativa neix de la necessitat de donar continuïtat a altres projectes impulsats anteriorment per la XES en la línia de revaloritzar les cures. Segons explica Martín, “l’objectiu és crear sinergies entre l’administració pública i iniciatives de l’ESS i poder inspirar altres projectes a implementar pràctiques més responsables”. 

“El procés de selecció dels projectes s’ha basat en un treball en equip: diverses persones hem revisat que complissin uns requisits inicials establerts arrel de l’expertesa de la XES “, detalla Martín. La persona que ha liderat la iniciativa és Mireia Bosch, ex-regidora d’Igualtat i Gènere i Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, i coneixedora tant de la XMESS i de la XES, d’on ha estat membre.

 

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS)

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització formada per persones sòcies que vetlla per la defensa d’un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris. S’organitza en xarxes de grups locals i desenvolupa projectes alineats amb els valors de l’economia social i solidària (ESS) per promoure la transformació social. 

La Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) és una agrupació de municipis amb la voluntat de desenvolupar iniciatives socioeconòmiques de l’ESS. L’objectiu és fer-ho a través de la implementació d’objectius i estratègies comunes, fomentant la cooperació i el diàleg.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Una temporada per xiular

“No cuina, però tampoc mossega.” Aquestes paraules encapçalaven l’anunci amb què la Rose Llewellyn, una vídua de “bons costums i disposició excepcional”, s’oferia la tardor de 1909 com a majordoma. Inevitablement, la frase va cridar l’atenció de l’Oliver Milliron, un vidu amb tres fills i poca traça per a les feines de la llar, que no va dubtar ni un segon a contractar-la perquè posés una mica d’ordre a casa seva, a Marias Coulee, en un racó isolat de Montana.Va ser així com la Rose i el seu germà Morris, tot un dandi sempre impecable, van arribar a aquest poble de grangers. Per acabar-ho d’arrodonir, quan per aquelles dates la mestra de l’escola va decidir escapar-se amb un predicador itinerant, en Morris es va veure obligat a substituir-la, perquè de fet era l’únic del poble que estava remotament capacitat per fer-ho. Sigui com sigui, els seus enginyosos mètodes d’ensenyament marcarien per sempre els joves alumnes d’aquesta escola rural, i ni ells ni la família Milliron i el poble de Marias Coulee tornaran a ser com eren abans de l’arribada de la Rose i en Morris. Ivan Doig és un dels darrers cronistes de l’Amèrica rural, i Una temporada per xiular és la millor evocació d’una forma de vida desapareguda i dels individus excepcionals que la van fer possible.

 

Biografia de l’autor

Ivan Doig (White Sulphur Springs, Montana, 1939 – Seattle, 2015). D’origen escocès, va néixer al ranxo familiar de Montana, una zona del nord-oest dels Estats Units majoritàriament rural, que es convertiria en l’escenari de bona part de la seva obra narrativa. Després de la mort de la seva mare quan ell era petit, va viure amb el pare i l’àvia. Graduat en Periodisme i Història, va treballar com a granger i en el servei forestal abans de convertir-se en col·laborador habitual de diaris i revistes. El 1979 va aparèixer la seva primera obra, ‘This House of Sky’, un text autobiogràfic que arribaria a ser finalista del National Book Award. ‘Una temporada per xiular’ (2006) és la seva obra més reconeguda.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

La direcció d’ERC escoltarà la militància

Els “mals” resultats d’ERC el 28-M i el 23-J han empès la direcció a analitzar la situació del partit. Els republicans han iniciat aquesta setmana un diàleg intern que clourà a finals d’any per “millorar l’organització”. En paral·lel, i tal com ha pogut saber l’ACN, la direcció d’ERC obrirà al setembre un procés informatiu amb les assemblees territorials per escoltar directament la militància. L’executiva republicana vol conèixer de primera mà com respiren les bases del partit, per canalitzar qualsevol proposta, crítica o debat intern. A més, ERC podria tornar a consultar a la militància un acord sobre les negociacions per la investidura espanyola, tal com ja va fer el 2019. El Consell Nacional d’aquest divendres a la tarda ho ha d’avalar.

A Calàbria són conscients que els “mals” resultats d’ERC el 28-M i el 23-J han generat un cert neguit entre les bases. La direcció entén el malestar, considera que és “raonable”, i defensa que està ordenat i endreçat. En aquest sentit, la cúpula republicana aposta per canalitzar el debat intern i situar-lo directament sobre les assembles territorials -locals i comarcals.

De fet, representants de la pròpia direcció del partit seran els qui assisteixen a aquest procés d’assemblees locals per escoltar directament el parer de la militància. De moment, a ERC argumenten que les crítiques internes no són tant sobre l’estratègia política en si, sinó sobre com s’està podent aplicar i executar la pròpia estratègia.

Des de l’executiva republicana recorden que la nova ponència política del partit va rebre el suport del 96,7% dels vots al Congrés Nacional de Lleida, el 28 de gener d’enguany. I que només hi va haver 7 vots en contra i 14 abstencions. El document aposta per la ‘via Montenegro’, és a dir, per un referèndum amb un mínim de participació del 50%, i del 55% a favor del ‘sí’ per “negociar” la independència.

La ponència també defensa imbricar estratègies amb l’esquerra espanyola i dels Països Catalans per defensar l’autodeterminació.

 

Consulta a les bases

ERC preveu tornar a sotmetre a validació de les bases el suport a una possible investidura de Sánchez. Tal com ja va fer el 2019, quan el 94,6% de la militància que va votar la consulta interna -ho va fer un 70% del cens- va avalar l’estratègia de la direcció. Així, Esquerra va poder facilitar -amb una abstenció- l’arribada del candidat del PSOE a la Moncloa, amb la condició que els socialistes activessin la taula de diàleg entre Generalitat i Moncloa.

El Consell Nacional d’aquesta tarda ha d’avalar la proposta de la consulta interna i, segons fonts consultades per l’ACN, l’executiva confia que així sigui. El calendari és imprevist, ja que les Corts espanyoles es constitueixen el 17 d’agost, però tot apunta que les negociacions sobre investidures -i per tota la legislatura- s’allargaran durant la tardor, com a mínim.

 

Equip negociador

ERC també ha designat ja l’equip negociador per a una possible investidura de Sánchez. Es tracta dels número 1 i 2 de la llista al Congrés, Gabriel Rufián i Teresa Jordà, i la senadora Sara Bailac. Les 3 pilotaran les converses amb els socialistes.

S’hi afegiran, per definir la negociació estratègica: la secretària general, Marta Rovira -des de l’exili-; el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové; la portaveu i vicesecretària, Marta Vilalta; i l’exconseller Juli Fernández. Jordà farà de portaveu a la negociació.

 

“Millorar l’organització”

Al marge de les assemblees territorials, ERC ja ha iniciat un procés de diàleg intern que culminarà a finals d’any, amb l’objectiu de “millorar l’organització”. El partit ha designat una vuitantena de persones representatives dels àmbits sectorials i territorials per conduir aquest procés. Les reflexions giraran sobre demoscòpia, resultats electorals, comunicació i modernització de l’organització.

Després de la pèrdua de vots del 28-M i el 23-J, ERC analitzarà els perquè d’aquests resultats. El partit busca ser “més eficient”, interpel·lar el votant jove i les dones, i estudiar els mecanismes amb què s’explica i es comunica, tant a la ciutadania com als mitjans de comunicació. Tot i això, l’estratègia en un marc general i els seus lideratges no estan en dubte, més enllà de si cal fer alguns ajustos o canvis, sempre menors.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Organitzen dues trobades per a veure ‘Barbie’ en català a Palma

‘Barbie’ és la gran pel·lícula de l’estiu, per davant de ‘Flash’, ‘Indiana Jones i el Dial del Destí’, ‘Mission Impossible: Dead Reckoning Part One’ i ”Oppenheimer’. Totes es poden veure en català, excepte les dues últimes. Com sol passar, les versions en català s’estrenen als cinemes amb poques còpies, menys sessions, pitjors horaris, sales petites i allunyades del centre i projeccions anunciades a última hora quan la venda anticipada en castellà fa setmanes que funciona.

La programació de ‘Barbie’ a Catalunya ha estat un bon exemple d’aquesta tendència. Així i tot, segons ha anunciat el Departament de Cultura, 14.000 persones ja han vist la pel·lícula doblada al català, tot un èxit de públic.

A Andorra, ni s’ha estrenat en català, malgrat ser l’única llengua oficial del país i a les Illes Balears, només es pot veure a Palma i a un cinema, l’Ocimax, que n’ha programat dues sessions diàries fins al pròxim dijous, amb els pitjors horaris, a les 12:05 i a les 16 hores.

Davant d’aquesta situació, segons informa ‘Diari de Balears’, s’han organitzat dues trobades per a veure la pel·lícula a Palma; aquest divendres, a la segona sessió i dissabte, a la primera, per a demostrar que “també volem veure pel·lícules en català” a Mallorca.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Exigeixen que El Hachmi no faci el pregó de la Mercè per la seva “islamòfobia i transfòbia”

L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), ACATHI, Unitat Contra el Feixisme i Racisme (UCFR) i la Plataforma Trans Estatal reclamen a l’Ajuntament de Barcelona que descarti a l’escriptora Najat El Hachmi com a pregonera de les festes de la Mercè i que busqui una “figura pública amb una perspectiva política feminista”. A través d’un comunicat conjunt, les entitats han mostrat la seva “preocupació i rebuig” per aquesta elecció perquè en reiterades ocasions ha “expressat posicions islamòfobes i transfòbiques i ha anat en contra de l’educació sexual” a les aules. A parer seu, “el pregó és un acte polític, de visibilitat i de referència on no poden tenir cabuda els missatges i discursos que atempten contra els drets humans”.

Les entitats han fet una crida la ciutadania a rebutjar Najat El Hachmi com a pregonera per garantir que les festes de la Mercè “siguin amables, lliures de masclisme, xenofòbia, transfòbia, islamofòbia o qualsevol altra forma de discriminació”.

Per l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), ACATHI, Unitat Contra el Feixisme i Racisme (UCFR) i la Plataforma Trans Estatal “és inadmissible que una persona pública que té un discurs d’odi centrat en contra dels drets i les llibertats de les dones trans” i que ha fet “declaracions obertament islamòfobes faci l’obertura de les festes de la ciutat”. A parer seu, “aquestes declaracions no promouen ni construeixen els valors fonamentals d’una societat plural i orgullosa de la seva diversitat”. A més, han subratllat que “hi ha altres persones a la ciutat amb un perfil similar que podrien” obrir les festes de la ciutat.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Totes les novetats en català a plataformes (del 21 al 28 de juliol)

De la mà de ‘Goita què fan, ara!’, us oferim una llista de totes les novetats en català a les plataformes de l’última setmana.

Tots els títols estan ordenats per plataforma, especificant si es tracta d’una sèrie o una pel·lícula i amb l’enllaç perquè pugueu accedir a la seva fitxa del web ‘Goita què fan ara!’, amb la sinopsi, informació tècnica i l’enllaç directe per a poder veure-la des de la plataforma on s’allotja.

La setmana passada vam incloure els títols que havien aparegut fins el 21 de juliol a les 12 del matí, i aquesta hem inclòs els que van sortir la resta del dia 21 i fins el divendres 28 de juliol, a les 12 hores. En total, s’han incorporat als diferents catàlegs 49 pel·lícules i 2 sèries doblades o amb subtítols en català.

52

FILMIN

Pel·lícules

A prop de Vermeer (Subtítols)

Ali i Ava (Àudio i subtítols)

Beach House

Ben (Subtítols)

Burning Days (Subtítols)

Camí cap a l’èxit (Àudio i subtítols)

Coupez! (Subtítols)

Disturbis (Subtítols)

Human Flowers of Flesh (Subtítols)

Il Boemo (Subtítols)

Kompromat: L’expedient rus (Subtítols)

La montagne (Subtítols)

La Nau (Àudio)

Leonora Addio (Subtítols)

Marx pot esperar (Subtítols)

Néixer per néixer (Àudio i subtítols)

Norwegian Dream (Subtítols)

Oink, oink (Àudio)

Peter von Kant (Subtítols)

Rushed (Subtítols)

Transfusion (Subtítols)

Umberto Eco: la biblioteca del món (Subtítols)

Vera (Subtítols)

We might as well be dead (Subtítols)

 

Sèries

Liv Ullmann: El camí menys transitat (Subtítols)

The Architect (Subtítols)

 

HBO MAX

Pel·lícules

Ocean’s eleven (Àudio i subtítols)

Ocean’s thirteen (Àudio i subtítols)

Ocean’s twelve (Àudio i subtítols)

 

MOVISTAR +

Pel·lícules

Big Hero 6 (Subtítols)

L’alta societat (Àudio i subtítols)

Love actually (Àudio)

Oink, oink (Àudio)

Rabiye Kurnaz contra George W. Bush

Yesterday (Subtítols)

 

NETFLIX

Pel·lícules

El franctirador (Àudio)

Happiness for Beginners (Subtítols)

Jack, el matagegants (Àudio)

L’òrfena (Àudio)

Paradise (Subtítols)

The blind side: Un somni possible (Àudio)

Xarxa de mentides (Àudio)

 

PRIME VIDEO

Pel·lícules

Asedio (Subtítols)

Break (Àudio i subtítols)

GOTTI (Àudio i subtítols)

No ploro mai (Àudio i subtítols)

Oink, oink (Àudio)

Parkland (Àudio)

The Shadow Effect (Àudio i subtítols)

Vildmænd (Àudio i subtítols)

War Pigs (Àudio i subtítols)

 

Sèries

Good Omens (Subtítols)

 

RAKUTEN

Pel·lícules

265 días sin olas (Àudio)

Oink, oink (Àudio)

Valentine (Àudio i subtítols)

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Collboni fitxa Santi Vila per presidir un comitè d’experts en infraestructures

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha encarregat a l’exconseller de la Generalitat, Santi Vila, que presideixi un comitè d’experts en infraestructures per la ciutat de Barcelona. L’objectiu, segons ha anunciat l’alcalde en una atenció als mitjans, és que l’Ajuntament es pugui “projectar al 2030” i prendre “decisions que afectaran el futur de la ciutat” sobretot en la qüestió del compromís climàtic. “Ambiciono que la ciutat tingui una posició en matèria d’infraestructures que sigui escoltada pel Govern”, ha argumentat Collboni. Aquest comitè es reunirà cada trimestre i hi haurà dues reunions plenaries a l’any. Tot entrarà en funcionament a partir de setembre.

En la mateixa línia, l’alcalde ha remarcat que l’Ajuntament no té competències directes en matèria d’infraestructures, però que aquestes afecten el conjunt de barcelonins. Per això, Collboni ha assegurat que el comitè servirà per fixar posicions “rigoroses, expertes i plurals”. En aquest sentit, ha matisat que el debat sobre les d’infraestructures sovint “ha quedat encallat i cronificat” i que precisament la voluntat del comitè és que “la recerca de consens no paralitzi”.

En concret, el comitè estarà centrat en infraestructures de transport i energètiques. Així, Collboni ha defensat el creixement del metro i la voluntat de convertir la ciutat en “una de les entrades més grans d’hidrogen verd del sud d’Europa. “Refermo el compromís energètic i sostenible d’aquest govern”, ha asseverat Collboni.

L’alcalde ha fet confiança a Santi Vila, i ha assegurat que la proposta neix de forma “independent” a la trajectòria política de l’exconseller. En aquest sentit, Collboni ha valorat “la doble dimensió” de Vila, que va ser conseller i alcalde. “Santi Vila sap què és endreçar la ciutat i projectar-la cap al futur”, ha dit. En aquest sentit, Collboni ha volgut remarcar que la presidència d’aquest comitè, “no és retribuïda” i que tant Vila com la resta de membres de la comissió, seran “militants i voluntaris per la ciutat de Barcelona”.

 

El comitè sorgeix de “posicions ideològiques” diferents

Collboni també ha explicat que Vila tindrà “tota la llibertat” per establir la composició dels membres del comitè, que començarà a funcionar després de les Festes de la Mercè. Per la seva banda, Vila ha agraït la confiança de l’alcalde, i ha refermat que el comitè actuarà “amb independència i coneixement”. “Ha de ser plural, i per això ve de posicions ideològiques diferents”, ha afirmat.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

“El PP de Prohens ha començat a aplicar la ‘solució final’ per al català”

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha denunciat la deriva espanyolista i lingüicida del govern de les Illes Balears. “El PP de Marga Prohens s’ha acabat de llevar del tot la careta de partit moderat i conciliador i ha començat a aplicar la ‘solució final’ per arraconar el català, la llengua pròpia de Mallorca, i imposar la ‘lengua del imperio’ dins les administracions públiques”.

L’entitat fica dos exemples d’aquesta mateixa setmana: l’eliminació del requisit del català per a treballar a les empreses municipals de Calvià i els canvis al Reglament de Normalització Lingüística de Cort, per a marginar la llengua catalana a l’Ajuntament de Palma. Totes dues iniciatives aprovades sense buscar cap mena de consens pel binomi al poder PP- Vox.

En el cas de la modificació del Reglament a Palma, atempta contra la Llei de capitalitat de la ciutat, que estableix que el català és la llengua pròpia del consistori. També és una vulneració de l’Estatut d’Autonomia, que estableix que les institucions han d’actuar per promoure el català, i de la Llei de Normalització Lingüística, encara vigent, malgrat la nova vulneració estatutària que suposa la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística decretada pel govern de Prohens.

“La imposició del castellà a Mallorca té per objecte evident que els castellanoparlants arribats de la península no hagin de tenir el més mínim contacte amb la nostra llengua, que com és sabut és odiada per tots els colonitzadors”, assegura L’Assemblea.

“PP i Vox pretén justificar aquest atac frontal al català amb un suposat ‘bilingüisme’, un ‘bilingüisme’ que no exigeixen mai per afavorir el català en àmbits com els mitjans audiovisuals, el cinema, el comerç, la restauració, els jutjats, la policia i ja no en parlem de l’exèrcit d’ocupació. Uns àmbits, no ho oblidem, on el català continua essent marginat governi el PP o el PSOE, l’extrema dreta o els ‘pactes de progrés'”, afegeixen.

La solució real, per l’associació, “no pot ser altra que comandar de bon de veres dins ca nostra, és a dir, disposant d’un Estat propi independent que vetlli pel nostre benestar i per la nostra supervivència com a poble amb identitat pròpia”. Un govern espanyol d’esquerres tampoc seria la solució, perquè “mentre ens comandin els partits espanyols, tant si són de dretes com d’esquerres, la nostra llengua, cultura i identitat es troben en greu perill, més encara amb la substitució demogràfica de que som objectes sense aturall”.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More