El PP llença un comptador de dies sobre Puigdemont que acaba amb un codi nazi

És molt estrany que un partit com el PP endegui aquest divendres una nova campanya contra Pedro Sánchez, comptant els dies que fa que va prometre que entregaria Carles Puigdemont a la justícia espanyola, i la xifra resultant, 1.488, no li grinyoli a ningú. Ignorància o filofeixisme?

1.488 coincideix amb dos codis numèrics adoptats pels moviments neonazis per amagar les seves proclames. El primer, 14/88, fa referència a un eslògan del supremacisme conegut com les catorze paraules (“Hem de garantir l’existència de la nostra gent i un futur per als nens blancs”); el 88, es refereix a la vuitena lletra de l’alfabet, l'”h” i amaga la salutació nazi “Heil, Hitler”.

Pel que fa a la frase a la que fa referència el PP, la va pronunciar Pedro Sánchez durant la campanya electoral a les generals, el 10 de novembre del 2019: “Em comprometo aquí i ara a portar-lo de tornada a Espanya (a Carles Puigdemont), i que rendeixi comptes davant la justícia espanyola”.

 

Querido PSOE:

Recordatorio de la promesa hecha por Pedro Sánchez de traer a Puigdemont para ser juzgado: 1.488 días.

…y contando. pic.twitter.com/YPBRzgOJQ2

— Partido Popular (@ppopular) December 1, 2023

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Post Title

La segona edició del saló SAGA arrenca aquest divendres a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat i se celebrarà fins diumenge amb l’objectiu de “normalitzar la llengua catalana dins de la industria del videojoc”, com explica a l’ACN Susana Pérez, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua i una de les organitzadores de SAGA. Organitzat per Plataforma per la Llengua amb el suport de la Generalitat, aquesta edició s’allarga un dia més que l’any passat, duplica pràcticament l’espai, amb 7.000 metres quadrats i passa de 50 a 75 expositors. S’han creat 50 nous punts per jugar a videojocs actuals i ‘retro’ i la LAN Party, on els assitents poden instal·lar el seu ordinador o consola i jugar, creix amb més hores i escenari propi.

Més enllà de l’objectiu de normalitzar la llengua catalana en el món del videojoc, Pérez apunta que volen ser un punt neuràlgic dels eSports i les seves competicions en català i donar visibilitat a tots els àmbits de la industria com l’empresarial, educatiu i comunitari. “Volem ser punt de trobada, difusió i promoció”. També remarca que volen trencar les escletxes de la industria tan a nivell d’inclusió, de gènere i accessibiltiat.

De fet, recalca que enguany hi ha mentories femenines perquè aquelles dones que volen ser professionals de la industria vegin que hi ha referents en el món del videojoc. “És una industria molt masculinitzada, però ara estem lluitant molt amb diferents accions”.  

 

Competicions  

En un escenari de 14 metres, i a través d’una pantalla gegant, SAGA permet seguir en directe diverses competicions organitzades i locutades en català per Gamesports Electrònics: una Copa de les Estrelles dels vuit millors equips de la competició LlOP del League of Legends (LOL) i dos partits d’exhibició de l’equip del League of Legends del Futbol Club Barcelona contra els dos finalistes de la Copa de les Estrelles. Les competicions LlOP són les competicions regulars de videojocs que organitza Gamesports Electrònics i que es retransmeten en català a Twitch. 

A més de l’espai de competicions, SAGA inclou una LAN Party amb 200 places perquè, qui ho vulgui, instal·li el seu ordinador o consola en una taula i jugui a diferents jocs durant un màxim de 56 hores. Els jocs disponibles són una vintena, entre els que hi ha el FIFA, el Hearthstone, el Legends of Runaterra, el Rocket League, l’Age of Empires II, el Fortnite, el Call of Duty: Warzone, l’Apex Legends, el Counter-Strike: Global Offensive o el League of Legends.  

Les xerrades, tallers, formacions i sessions informatives es concentren a l’Espai Tallers i a l’Espai Aula, que també ofereix mentories específiques per a dones professionals del sector. A més, SAGA també incorpora enguany un nou Espai Pòdcast i més de 50 nous punts de joc, entre la zona de videoconsoles, l’espai del retrogaming i les diverses estacions de la marató de videojocs. 

Així, SAGA 2023 ofereix més possibilitats perquè els assistents puguin jugar a videojocs en català. Per fer-ho, el saló incorpora una zona amb una vintena de videoconsoles perquè qui ho vulgui descobreixi els millors jocs en català dels darrers anys. També afegeix un espai per als amants dels jocs retro, amb una vintena més de propostes de la mà de Retro Barcelona, i una marató de videojocs amb una dotzena de propostes repartides en diferents estacions i una PlayStation 5 de regal.  

 

Expositors  

Pel que fa a l’espai firal, la llista d’expositors del SAGA ha passat dels 50 de l’any passat als 75 d’enguany. Hi participen empreses de videojocs (25), clubs d’esports electrònics (10), associacions vinculades als videojocs (19), centres formatius (19) i institucions (2).  

Julien Gatumel, de SandBloom Studio, repeteix per segona vegada, enguany presentant tres jocs diferents: ‘De-Exit’, ‘Emma: Lost in Memories’ i un tercer que deixen provar en exclusiva a la parada que han posat al saló. En el seu cas, es tracta de jocs que donen molta importància a la cinemàtica, pensats per tot tipus de jugadors, però sobretot per un públic a partir dels deu anys. “És per gent que els agraden els videojocs, però tampoc han de ser professionals”, assegura. 

Gatumel celebra que s’hagi donat ales a una iniciativa com el SAGA, ja que “desafortunadament” feia temps que faltava un esdeveniment d’aquest tipus. En aquest sentit, assegura que acudir a la cita els permet endinsar-se en un entorn “més directe, familiar i proper”. “Ens agrada haver format part de tot plegat des del principi”, admet. 

Un cas similar és el del David Guzman, d’Astral Pixel, que juntament amb el seu germà Eloi porta al saló ‘Super Magbot’ un joc de plataformes en 2D que juga amb el poder magnètic per avançar, un repte que pot semblar “complicat” però que és absolutament “accessible”. 

Els Guzman van assistir l’any passat com a visitants i aquest 2023 han volgut repetir com expositors, aprofitant que el seu joc es pot trobar en català. “Volem donar suport al món del videojoc en catala”, afirma, “fa dècades no trobaves res i ara sí, això és bo”. 

 

‘Batalles’ amb aspiradores Roomba

Per altra banda, s’organitzen a SAGA ‘batalles’ amb aspiradores Roomba (Roombattle, de Dust Games), es poden provar jocs que sortiran els pròxims anys a l’estand de Level Up, incubadora de videojocs, i Socialpoint fa la presentació de Top Troops, un joc de rol i fantasia per a mòbils que s’ha estrenat mundialment aquest octubre també en català.  

Així mateix, el saló acull ‘Nova Pantalla’, la primera gran exposició dedicada completament a la trajectòria i el moment actual de la indústria del videojoc a Catalunya. El seu objectiu és apropar a tots els públics el procés de creació que hi ha darrere d’un videojoc, donar a conèixer els perfils professionals que hi participen i celebrar les grans produccions d’èxit internacional fetes pels estudis catalans. La mostra itinerant és una iniciativa del Departament de Cultura i ha passat pel Modern, Centre Audiovisual i Digital Girona, i el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta. 

 

Assistents  

Alegria Breto, de Terrassa, és estudiant d’animació en 3D, i explica que juga a videojocs i que vol assistir a xerrades del saló SAGA i provar videojocs en els expositors. Admet que li agraden els jocs moderns, però té una estima especial pels ‘retro’: “El meu joc preferit és el de ‘Narnia’, és meravellós, i ara mateix estic jugant al nou d’Spiderman”. 

Danae Lopez és de l’Hospitalet de Llobregat i visita el saló amb el seu institut. Ella no és molt ‘gamer’, però explica que li agrada l’entorn interactiu i poder “fer realitat allò que tens a la imaginació i jugar amb això”. López estudia també 3D i li agrada tot allò visual, relacionat amb la imatge. 

 

Premis 

En el marc del saló, es lliuraran els Premis Saga, que incorporen una categoria per al videojoc en català amb més impacte social, i un premi de l’AMIC al creador en català de l’any de continguts sobre videojocs. 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

La fira nordcatalana de Nadal del Barcarès s’anuncia en català als autobusos de Barcelona

Els catalans del Principat tenim molt presents els anuncis en català de la reserva de Sigean al llarg del país i al transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un espai, situat a la localitat occitana de Sijan, que té el català present a la retolació i entre els treballadors.

Al Barcarès, a la comarca del Rosselló, se celebra una fira de Nadal molt popular a banda i banda de la frontera, que visiten molts catalans del sud cada any i que compta amb més de dos-cents expositors, una pista de gel, un laberint i tota mena d’atraccions de fira. Més de quatre hectàrees dedicades a les festes nadalenques, amb espai gastronòmic, música i espectacles. 

Allí, el català és un idioma ben viu i present, una circumstància de la qual en algun cop s’ha queixat amargament a xarxes catalanòfobs francesos i espanyols.

Aquest any l’organització de la fira ha anat un pas més enllà i ha contractat publicitat als autobusos de TMB anunciant la Fira de Nadal. Les dates, en català (“del 18 de novembre al 7 de gener); la localització, “Catalunya Nord”, malgrat que afegeixen “França” com a estat; el nom del municipi “El Barcarès” i el què si està en francès és “Village Noël”, la denominació més popular d’aquesta fira.

 

La Fira de Nadal de Barcarès, any 2022  Autor/a Village de Noël

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

‘L’escurçó negre’, ‘Allò Allò’, ‘Els joves’, ‘Sí, ministre’ o ‘Mr. Bean’ estaran disponibles al 3Cat

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, ha anunciat que sèries històriques de TV3 com ‘L’escurçó negre’, ‘Allò Allò’, ‘Els joves’, ‘Sí, ministre’ i ‘Sí, primer ministre’ estaran disponibles a partir d’aquest dissabte al 3Cat. Durant la sessió de Control de l’Actuació de la CCMA al Parlament, Romà ha anunciat que el 6 de desembre també aterrarà al 3cat la incombustible sèrie de ‘Mr. Bean’. Per la seva banda el director de TV3, Sígrid Gras, ha avançat que 3cat oferirà en directe la Champions Femenina de Futbol, gràcies a un acord amb DAZN, per la transmissió d’un màxim de 10 partits de la UEFA Women´s Champions League del Futbol Club Barcelona. La primera retransmissió es farà el 13 de desembre.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Totes les novetats en català a plataformes (del 24 de novembre a l’1 de desembre)

De la mà de ‘Goita què fan, ara!’, us oferim una llista de totes les novetats en català a les plataformes de l’última setmana.

Tots els títols estan ordenats per plataforma, especificant si es tracta d’una sèrie o una pel·lícula i amb l’enllaç perquè pugueu accedir a la seva fitxa del web ‘Goita què fan ara!’, amb la sinopsi, informació tècnica i l’enllaç directe per a poder veure-la des de la plataforma on s’allotja. La setmana passada vam incloure els títols que havien aparegut fins el 24 de novembre a les 10 del matí, i aquesta hem inclòs els que van sortir la resta del dia 24 i fins el divendres 1 de desembre, a les 10 hores. En total, s’han incorporat als diferents catàlegs 46 pel·lícules i 4 sèries doblades o amb subtítols en català.   

 

3CAT

Pel·lícules

Alcarràs (Àudio i subtítols)

Barça Dreams (Àudio i subtítols)

Catalunya: afer exterior (Àudio i subtítols)

Dones davant dels míssils (Àudio i subtítols)

El comboi dels 927 (Àudio i subtítols)

El cos del delicte (Àudio i subtítols)

El partit de Sud-àfrica (Àudio i subtítols)

El preu de la memòria (Àudio i subtítols)

Estiu 1993 (Àudio i subtítols)

Goodbye Scotland? (Àudio i subtítols)

Jarabe contra el càncer (Àudio i subtítols)

La gent és el negoci (Àudio i subtítols)

La Perona: després de les barraques (Àudio)

Lapons: un poble amenaçat (Àudio i subtítols)

Les guerres del Besòs (Àudio i subtítols)

Més que futbol (Àudio i subtítols)

Portaavions nimitz: un arsenal flotant (Àudio)

Som el que llencem (Àudio i subtítols)

Spirit, cavalcant en llibertat: L’esperit de Nadal (Àudio i subtítols)

Total: Rentant la cara a la petroliera (Àudio)

Trànsit, menors transsexuals (Àudio i subtítols)

Trànsit, menors transsexuals (versió llarga) (Àudio i subtítols)

Una mica gelosa (Àudio i subtítols)

 

Sèries

Andorra. Entre el torb i la Gestapo (Àudio i subtítols)

El cor de la ciutat (Àudio)

 

FILMIN

Pel·lícules

Creatura (Àudio)

Joan Manén: variacions sense tema (Àudio i subtítols)

Petits grans amics (Àudio i subtítols)

Rovelló a Conte de nadal (Àudio)

Rovelló. El carnaval de la Ventafocs (Àudio)

Terenci: La fabulació infinita (Subtítols)

The Genius of Gianni Versace Alive (Àudio i subtítols)

 

HBOMAX

Pel·lícules

Matrix (Àudio i subtítols)

 

MOVISTAR +

Pel·lícules

Cocaine Bear (Subtítols)

En corps (Subtítols)

La mort de Stalin (Àudio i subtítols)

Mon crime (Subtítols)

Renfield (Subtítols)

Something You Said Last Night (Subtítols)

Sushi (Àudio)

 

PRIME VIDEO

Pel·lícules

Candy Cane Lane (Subtítols)

El viatge d’Ernest i Célestine (Àudio)

La Lego pel·lícula 2 (Àudio)

Mentre Nova York dorm (Àudio)

The Survivalist (Àudio i subtítols)

 

Sèries

Pombo (Subtítols)

 

RAKUTEN

Pel·lícules

Amics per sempre (Àudio)

Creatura (Àudio)

El viatge d’Ernest i Célestine (Àudio)

Petits grans amics (Àudio i subtítols)

 

SX3

Pel·lícules

El manual dels dracs (Àudio i subtítols)

La llegenda del drac trencaossos (Àudio)

L’origen de les curses de dracs (Àudio)

 

Sèries

Els contes de la Pinya (Àudio)

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Borriana adquireix revistes de bous en valencià blaver i cancel·la la subscripció a ‘Cavall Fort’ i a ‘Enderrock’

L’Ajuntament de Borriana (la Plana Baixa), governat per PP i Vox, va decidir cancel·lar les subscripcions que tenia a revistes en valencià, tal com va anunciar el 8 de juliol el regidor de Cultura, Jesús Albiol, pertanyent a la formació d’ultradreta. La mobilització social i cultural contra la mesura que va culminar en una demostració de força del valencianisme davant de la Biblioteca Municipal, on es van concentrar un miler de persones, va fer que el consistori rectificara i que les publicacions censurades tornaren a estar disponibles a la Biblioteca fins que venceren els abonaments a les publicacions el 2024.

Ara, com era d’esperar, Albiol ha «fet efectives» les noves adquisicions i subscripcions a revistes «en espanyol i en valencià autèntic» per a la Biblioteca. Una acció amb què pretén «posar fi a una llarga polèmica que arrossegava el consistori, que subvencionava amb els diners de tots publicacions d’índole ideològic independentista i separatista», ha afirmat.

Així, l’expedient d’alcaldia signat el 23 de novembre confirma la contractació de la subscripció de dues revistes en valencià no normatiu: ‘Ucrònica. Lliteratura i Vanguarda’ i ‘Lletrafaller-L’Oronella’, i altres quatre publicacions, entre les quals la taurina ‘¡Eh toro!’, revista oficial de la Federació Taurina de Castelló, que té el propòsit de “garantir la conservació i promoció de la tauromàquia com a patrimoni cultural de tots els espanyols”. Substituiran les infantils ‘Camacuc’ i ‘Cavall Fort,’ el setmanari ‘El Temps’ i ‘Enderrock’ i ‘Llengua Nacional’.

 

Algunes de les revistes que ja no continuaran a la Biblioteca de Borriana

Segons Albiol, la Regidoria de Cultura aposta “per polítiques que beneficien al conjunt de la ciutadania, substituint revistes que no tenien interés per unes altres que abasten diferents qüestions amb gran arrelament cultural com són les falles, els bous i l’arqueologia i història, el turisme rural, l’actualitat tecnològica o la difusió del valencià i no del català”.

D’aquesta manera, l’Ajuntament de Borriana se suma a les propostes de la conselleria de Cultura, encapçalada pel torero Vicente Barrera, que ha eliminat en els pressupostos del seu departament les subvencions a l’Espai Fuster de Sueca, la càtedra Vicent Andrés Estellés o la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. A més, també ha retirat el 60% d’ajudes a la Fundació Bromera o a FULL Fundació pel Llibre i la Lectura. En canvi, concedirà importants partides de diners públics a Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a més dels 300.000 euros que aportarà a la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid.

 

Censura de llibres de temàtica LGTBI

D’altra banda, el mes de juliol, Compromís va denunciar la “censura” de llibres de diversitat familiar i sexual de la zona infantil de la Biblioteca. Albiol, artífex de la decisió, argumentava que era “per a protegir els menors”, segons la llei.

Un informe tècnic emés per la Biblioteca va assenyalar que els llibres de temàtica LGTBI que estan en la zona infantil i juvenil havien de quedar-s’hi. Aquesta situació va obligar a l’alcalde, Jorge Monferrer (PP), a garantir que l’Ajuntament no anava a censurar ni retirar “cap llibre” del centre. Per part seua, el PSPV i Compromís van demanar el cessament de l’edil de Cultura pels seus “reiterats atacs a la llibertat d’expressió, la diversitat familiar i sexual i la llengua i cultura valencianes”.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

OPINIÓ – Jordi Martí Monllau: De quina llibertat lingüística parlen?

El nacionalisme lingüístic espanyol s’omple la boca de clams per la “llibertat lingüística” i, en conseqüència, aquesta idea, i la manera com se cercaria de concretar, es troba present, en un lloc destacat, tant dels programes, com dels acords i els discursos dels dos partits, PP i Vox, que ara mateix tenen a les seues mans l’autogovern de les Illes Balears i del País Valencià (autogovern que, si hem de fer cas a la voluntat manifestada per qui és el soci minoritari en vots però aparentment majoritari en influència política, en sortirà considerablement emmagrit).

“Llibertat lingüística” és una expressió que sona molt bé. És lògic, no definiran les seues intencions amb paraules inquietants. Ara bé, tenint en compte qui són i d’on venen (i de fet PP i Vox venen del mateix lloc ,i han fet camí junts les darreres dècades sota les sigles del primer), sabem que en realitat la idea els serveix només per a enfarinar les seues potetes del llop, i que allò que de debò pretenen és aprofundir en la imposició del castellà, tot garantint que els qui han arribat a casa nostra (i continuaran arribant-hi, especialment en els indrets que s’ha lliurat al Déu turisme) puguin fer vida en castellà com si mai no haguessin marxat mai del seu poble o que, si fos el cas que encara no el parlessin, hagin d’integrar-se en aquest idioma, i prescindint del català. I això alhora que s’assetja aquesta darrera llengua i se l’elimina o residualitza en els àmbits públics, tot esperant-ne el col·lapse (una perspectiva de la qual a més d’un els ulls li fan pampallugues).

“Llibertat lingüística”, diuen, però enarboren aquesta idea mentre s’aferren al precepte constitucional que tothom ha de saber castellà, llengua sense la qual ningú no pot exercir els seus drets civils i polítics en aquest país (entre altres el de ser funcionari, que en castellà sí que hi ha requisit lingüístic, i en la seu versió més forta), en la qual llurs parlants nadius tenen el dret de restar perfectament monolingües (mentre que els altres cal que siguen perfeccionats en castellà) i poden fer servir allí on vulguin, limitant de facto el dret dels qui voldrien fer servir altres llengües estatals sense restriccions.

La llibertat lingüística a què es refereixen és, per tant, llibertat per als castellans a costa de l’assetjament lingüístic dels catalans, valencians i balears (que, de fet, amb el temps ja ens hem acostumat tant, a aquest supremacisme, que ni el veiem, i tendim a considerar-lo una cosa normal, apolítica, de sentit comú).

Potser ens hauria de sobtar que, sent així les coses, les institucions valencianes i balears hagin acabat, després d’unes eleccions, en mans de castellanistes militants. En realitat, però, no té res d’estrany: per una banda és conseqüència d’aquesta naturalització del discurs del supremacisme lingüístic castellà de què parlàvem, però també, especialment en el cas de les Illes, d’allò que precisament es coneix com a “balearització” i que, entre moltes altres conseqüències negatives, comporta profunds canvis demogràfics amb conseqüències polítiques (i un gran cost ambiental, social i cultural). A la pràctica, les Balears i les Pitiüses s’han privatitzat i s’exploten en benefici d’uns pocs, amb la col·laboració (insensata) de molts i sempre ─contra les aparences superficials─ en detriment de la gran majoria (que inclou tant treballadors nouvinguts, que fan feina en condicions precàries, com el gruix de la població autòctona, immersa en un procés avançat d’estranyament). “Aquí ja no hi cabem”, se sent cada cop més a les Illes, i és veritat que el creixement demogràfic comença a adquirir tonalitats de bogeria, però és que, a més, n’hi ha que més que no cabre, hi sobren: els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs que encara volen ser-ho i no es resignen a tornar-se apèndixs insulars de Castella. Quan Abascal i els seus (i, per extensió, els qui hi pacten entre somriures) diuen que cal triar entre “ellos y nosotros”, tingueu clar que dintre dels primers s’inclouen, en primer lloc, aquells. I així ho demostren les seues prioritats de govern.

Però en fi, han guanyat les eleccions, és veritat, i ara volen garantir l’imperi del castellà (la impunitat de la seua supremacia), lligant ben curt el català. És la democràcia, diuen… però ho és de debò? Era això la democràcia? No implicaria aquesta també certs valors, com ara la igualtat i la justícia, i per tant, la igualtat i la justícia lingüístiques? Perquè, si reduïm la democràcia a votar, la reduïm a forma, la buidem de substància i la convertim en potencial coartada de tota mena d’abusos, en font de legitimació de, per exemple, de les temptacions lingüicides de les majories etnolingüístiques de l’estat.

Si, per contra, situéssim al centre del sistema els valors democràtics ja esmentats de la igualtat (que és aquell que legitima la mateixa democràcia i exigeix que les decisions es prenguin a través de l’exercici del sufragi) i de la justícia (que se li pressuposa al sistema i el faria desitjable), aleshores aquella llibertat tan esgrimida només podria ser entesa com a alliberament de la dominació dels uns sobre els altres, com a alliberament de tota pràctica que pretengués que negar-li a ningú els drets que li corresponen (al capdavall, justícia significa precisament això: donar-li a cadascú el que li correspon). Aleshores no totes les polítiques serien acceptables, perquè n’hi hauria que encara que tinguessin suport popular, serien profundament antidemocràtiques.

En termes de drets lingüístics l’acabat de dir es traduiria en l’exigència de plena igualtat entre les comunitats lingüístiques estatals, cosa que implicaria que l’estatut de la llengua catalana en el seu domini lingüístic històric hauria de ser el mateix que se li reconeix a la castellana en el seu, i que, correlativament, els drets lingüístics dels catalanoparlants a les illes Balears i les Pitiüses, al País Valencià, a l’Aragó catalanoparlant i al Principat de Catalunya, fossin els mateixos drets dels quals els castellanoparlants han gaudit sempre a Castella (a totes elles) i a l’Aragó castellanoparlant. Un estatut i uns drets que el català i els seus parlants mantenen legalment en l’únic indret del domini lingüístic històric que no ha acabat governat pels forasters i els seus servidors: el Principat d’Andorra, i que si no conservem més enllà és només perquè hi hem perdut aquella llibertat de què s’omplen la boca els qui construeixen el seu estat-nació a sobre nostre i que demanen llibertat (impunitat) per a fer-ho. Llibertat de dominació, llibertat pera no tractar-nos coma iguals i per a no haver de ser justos amb nosaltres.

Volen llibertat lingüística? Nosaltres també, i volem la mateixa que tenen ells, els castellans, i que consideren que els escau tant que ni se’ls passa pel cap de renunciar-hi: volem la llibertat de viure plenament en català a casa nostra. Llibertat, igualtat, fraternitat i justícia lingüístiques signifiquen això: que els espanyols de llengua castellana puguin viure en castellà a les comunitats històricament de llengua castellana (que són, per posar un exemple, les úniques que tenen el dret a una escola en la seua llengua), i que els espanyols de llengua catalana puguem viure plenament en català en aquelles altres de llengua catalana (on, tornant la mateix exemple, la possibilitat que l’escola sigui en català, sense restriccions, es nega constantment). La idea que en castellà s’ha de poder viure a Castella, però també a fora, no té pròpiament res a veure amb la llibertat. És fer als altres allò que no acceptaries que se’t fes a tu.

¿No és veritat que si els catalanoparlants ens traslladem Castella endins no portem al nostre equipatge els nostres drets lingüístics (i que, si pretenguéssim fer-ho, en realitat no estaríem exigint un dret sinó un privilegi)? No és veritat que els catalans no ens arroguem el dret a decidir l’estatut del castellà a Castella? Idò, a l’inrevés igual.

Ja sé què diran: el castellà i el català no són en realitat iguals, perquè “el castellano és la llengua que nos une“. Mireu, no: allò que uneix és el respecte, i a nosaltres no ens en tenen gens. I sabeu, per què? Perquè no ens tracten com a iguals, sinó com algú a subjugar… com a ellos.

Quan segons qui es posa certes paraules a la boca les mastega fins a fer-ne una bola irreconeixible. Potser que li retornem a la llibertat el seu significat veritable, que té a veure amb desfer-se de les cadenes de l’opressió i no pas amb donar carta blanca al fort que aspirar a dominar sense traves.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó FILOSòFIC: Connexions entre pensaments

Les nostres accions i, per tant, els nostres pensaments, poden influenciar a distància en el comportament d’una persona (o unes persones)? Què ens mostra l’experiència quotidiana? A distància observem que no hi ha canvis. Sense contacte no hi ha canvi. Tanmateix, se’ns diu, per part de determinats pensadors, que hem d’anar en compte amb el que pensem perquè pot afectar, a distància, a persones. Malgrat que la realitat s’entesti en no mostrar reflexions que canviïn realitats a distància, és ben factible creure en un pensament capaç de canviar realitats a distància.

La reflexió és un sentit que hem desenvolupat notablement els humans i, junt amb la comprensió, la memòria, la previsió, la imaginació i la resta de sentits, forma part d’una estructura específica amb la que experimentar les nostres vivències. Una estructura que posseeix unes propietats determinades, les quals estan emmarcades en les setze dimensions que componen l’univers que habitem. Això significa que el conjunt de captacions del conjunt de la humanitat presenta unes característiques concretes constants al llarg del temps. Nogensmenys, en absència d’una observació entre dues persones, pot ser que hi hagi algun tipus de factor que se’ns escapi, quelcom que atorgui al pensament noves característiques que, de moment, romanen ocultes.

Per tant, malgrat la tossuderia de la realitat, no hem de deixar d’estar alertes davant preguntes que aparentment semblen de senzilla resposta i que, a cop de raonaments, potser ens aportin profitoses sorpreses.

 

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

PP i Vox destinaran a una coral religiosa la subvenció a la promoció de llibres valencians

Les esmenes conjuntes de PP i Vox  al projecte de pressupostos de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per al 2024, contemplen la eliminació de la partida de 8.000 perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua promocione el llibre en valencià. Aquests diners es destinaran al foment de la música en valencià entre els membres de l’Escolania la Mare de Déu dels Desemparats. Sempre que la majoria de PP i Vox ho aproven en el ple que se celebrarà abans que acabe l’any.

PP i Vox destinaran a empreses privades 160.000 euros de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) anteriorment previstos per a institucions i organismes sense ànim de lucre, a més de 100.000 euros per a l’organització de la “gran gala de les arts valencianes”.

Dins de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, suprimiran 40.000 euros dedicats a concursos de festes inclusives i no sexistes, que seran per als premis “Construint municipis igualitaris”.

A més, els socis del Consell canvien el nom de la línia «Programes per al foment de la igualtat en la diversitat sexual» per “Foment de la igualtat” i la de “Concurs de promoció de la igualtat de gènere” per “Concurs del Dia Internacional de la Dona Literària”.

En Agricultura, Ramaderia i Pesca, concediran 200.000 euros a ajudes per danys causats per espècies cinegètiques amb fons abans dedicats a la protecció per danys no coberts per l’assegurança agrària. I atorgaran al Comité de Gestió de Cítrics les transferències de suport a la internacionalització abans previstes per a la Federació de Cooperatives Agroalimentàries del País Valencià.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

PP i Vox ofeguen la pilota valenciana i eliminen l’ajuda a la càtedra de Drets Lingüístics de la UV

En les esmenes conjuntes al projecte de pressupostos de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per al 2024, PP i Vox eliminen l’ajuda de 80.000 euros a la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, que es defineix com “l’espai de referència per a l’anàlisi, la investigació i la difusió dels aspectes relacionats amb els drets lingüístics i el multilingüisme”. Els diners es destinaran a la partida més genèrica d’”ajudes a la promoció del valencià en l’àmbit social”.

A més, retallen 350.000 euros per a la línia de suport a competicions d’elit de pilota valenciana, el beneficiari de la qual és la Fundació Pilota Valenciana, que es quedarà en 55.000 euros. Els 350.000 euros restants es destinaran al “foment i suport als esports valencians i jocs tradicionals”, que inclou també el foment del nostre esport autòcton per part de la Federació de Pilota, així com la columbicultura, colom esportiu, tir i arrossegament, jocs tradicionals i vela llatina, i l’organització de competicions esportives i exhibicions.

La decisió de PP i Vox és el darrer episodi de la crisi de la gestió del món professional de la pilota, una lluita oberta uns mesos abans de les eleccions autonòmiques entre la Federació i la Fundació per a organitzar els tornejos professionals, en mans de la darrera entitat durant els últims cinc anys i que ara durà a terme la Federació, amb qui han signat contracte durant dos anys a partir del primer del gener del 2024 la majoria dels jugadors. Cal tindre en compte que la Fundació és un model de gestió instituït pel govern del Botànic.

Segons un informe jurídic encarregat per la Fundació, la contractació de pilotaris per part de la Federació “és il·legal”, d’acord amb l’article 66 de la Llei de l’esport valenciana, i l’organització de tornejos professionals no és funció d’aquest organisme. Així, a les federacions els correspon “qualificar les competicions professionals” i de l’organització ha d’ocupar-se “únicament una lliga professional constituïda a tal efecte, tal com estableix l’article 83” de la llei.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More