Categoria: ESPORTS

No a la SAE i sí al soci

No hi ha campanya electoral sense una llarga llista de propostes en benefici dels socis i múltiples promeses als penyistes. Són elements indissolubles. És el que toca dir i escoltar. El debat de diumenge en el 41è Congrés Mundial de Penyes en va ser un clar exemple. Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa van centrar els seus missatges a intentar seduir els socis amb una proposta atractiva de l’àrea social. Les restriccions d’aforament a l’acte per culpa de la pandèmia van evitar que tots tres puguessin fer un acte masses amb els penyistes del club. Debat telemàtic i una promesa compartida: no apujar els preu dels abonaments durant el seu mandat. En aquest punt Freixa és clar i defensa que un hipotètic augment dels abonaments hauria de quedar sempre supeditat a l’assemblea i que no pot ser mai una mesura únicament aprovable per la junta directiva.

Un altre punt de consens és la reforma dels estatuts en l’apartat de la durada dels anys de mandat. Clara voluntat d’escurçar el regnat. Laporta vol rebaixar els anys de mandat dels sis actuals a cinc i Font encara aplica més la tisora i considera que un mandat de quatre anys seria la durada òptima.

Un Gran Repte 2.0?

Més discrepàncies hi ha en el programa electoral dels tres candidats pel que fa a la carpeta de la condició de soci. Com defensava ja en les eleccions del 2015, Laporta està absolutament a favor d’obrir l’entrada a nous socis sense restriccions ni limitacions: “Obrirem la condició de soci a tot aquell que estimi el Barça i vulgui formar part d’aquest club. Ja ho vam fer en el seu moment. I donarem facilitats de pagament a aquells que tinguin dificultats econòmiques.” El seu missatge xoca de ple amb l’opinió de Freixa. Ell és contrari a aquesta obertura i durant la campanya ha atacat en diverses ocasions el projecte del Gran Repte liderat per Laporta en el seu dia: “Nosaltres volem donar valor a la condició de soci. Ja vaig viure allò del Gran Repte i ja vam veure com va acabar. Des del 2010 s’ha fet el carnet de compromís i també hi ha figures com les del fan. Ser soci del Barça ha de ser un orgull familiar. No podem permetre que qualsevol sigui soci. La condició de soci no es pot obrir així com així perquè acabem llavors confonent el soci amb el client.” Font opta per un equilibri. Està d’acord amb obrir la condició de soci igual que Laporta, però amb matisos: “Obrirem la condició de soci a tothom però hem d’aprendre dels errors del passat. La proposta que fem és que durant els primers tres anys els nous socis tinguin els drets polítics limitats, com ara el de votar en unes eleccions. Sí que podran participar en consultes no vinculants. En el tema de les entrades volem premiar la fidelització i evitar el mercadeig per anar a les finals.”

La via telemàtica

Tots tres aposten per una democratització del club, amb assemblees més participatives. Laporta vol introduir la figura d’un segon suplent per assegurar una major participació en el cas que el soci compromissari i el seu suplent rebutgin d’assistir a l’acte. Freixa vol crear un consell de joves, amb una junta de vint membres que siguin part d’aquestes assemblees. Però també avisa que l’objectiu no ha de ser tenir assemblees de 5.000 persones. Font té clara la importància del soci en la vida social del club i vol promoure les consultes vinculants i no vinculants, “com fan els suïssos amb els seus ciutadans”. El nom de l’estadi, el model de la nova samarreta, etc., considera que són actius a decidir entre tots i vol fer reunions trimestrals per saber l’opinió del soci en aspectes que afecten el club. Ell va ser qui va liderar la proposta del vot electrònic, tombada el 2019 per l’assemblea de compromissaris. Calia l’aprovació de dos terços de l’assemblea, 417 vots i en va obtenir 359 vots a favor, 173 en contra i 67 en blanc. Va quedar a 58 vots de l’objectiu. L’actual llei de l’esport no ho preveu –en aquestes eleccions s’ha habilitat només el vot postal després d’una reforma exprés–, però tots tres són partidaris a obrir el club telemàticament. La Covid-19 ha generat nous hàbits.

La Grada d’Animació

Font vol exportar el model de la Grada d’Animació del Camp Nou a l’estadi Johan Cruyff i Freixa s’ha reunit durant la campanya amb diversos grups d’animació que són part de la Grada d’Animació per copsar les seves inquietuds i millorar logísticament un aspecte que quan la pandèmia permeti de nou omplir els estadis ha de tornar a ser un element diferencial al Camp Nou.

El binomi club-penyes

Freixa, Font i Laporta han mostrat el seu compromís a favor del projecte Penyes Segle XXI. Recuperar la Trobada Mundial de Penyes de caràcter anual és un objectiu clar. Quant a propostes concretes, Laporta vol habilitar un servei d’autocars per a penyistes que enllaci l’estadi Johan Cruyff amb les localitats d’origen. Freixa vol obrir l’Espai d’Animació a les penyes i millorar els actuals avantatges del carnet del penyista. Font assegura que el 0,5% del pressupost del club serà per a les Penyes a partir del curs 2022/23 i diu que vol reformular el model actual fomentant els eSports i el gaming en els locals de les penyes i exigint el requisit que almenys un jove menor de 30 anys formi part de la junta directiva de cada penya.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Ja coneixen el camí

I enmig de la tempesta, el futbol. La pilota tornarà a rodar aquesta nit al Camp Nou per donar l’oportunitat al Barça de remuntar en la semifinal de la copa i, si ho aconsegueix, redimirà molts dels seus mals i, el que és més important, regalarà una bona notícia al barcelonisme en un dels moments més convulsos de la seva història. No serà gens fàcil, en tot cas, respondre contra el Sevilla al 2-0 del partit d’anada de fa tres setmanes, al Sánchez Pizjuán. Encara que dissabte, en el mateix escenari, els jugadors de Ronald Koeman es van demostrar que poden aconseguir-ho, signant un partit rodó i aconseguint un resultat de 0-2 que avui forçaria la pròrroga. L’holandès no va confirmar, en roda de premsa, si avui repetirà la fórmula dels tres centrals, però sí que va demanar intensitat en la pressió i, sobretot, efectivitat en atac. De tot plegat dependrà que la d’avui sigui, encara que sense l’afició a les graderies, una altra nit per al record.

En l’entrenament d’ahir al matí, a la ciutat esportiva, hi va haver bones i males notícies: mentre que Pedri va completar tota la sessió amb el grup a bon ritme, Ronald Araujo es va haver d’entrenar al marge. Fins avui mateix no se sabrà si aquests dos futbolistes, que van acabar amb evidents molèsties el duel de dissabte passat contra el mateix Sevilla, podran entrar en la llista de convocats. El més probable és que el canari, miraculosament recuperat, estigui disponible i que, en canvi, l’uruguaià hagi d’esperar uns dies més. El cas és que si Koeman torna a apostar pels tres centrals, aquests podrien ser Mingueza, Piqué i Lenglet. Davant seu, Dembélé per la dreta i Jordi Alba per l’esquerra, amb De Jong, Busquets i Pedri ocupant el mig del camp, i en punta, Messi i Griezmann.

Viatgen tots

El Sevilla afronta el partit com una oportunitat immillorable de plantar-se a una altra final tombant, a més, un dels grans. La prova més evident de la importància que dona l’equip de Julen Lopetegui a l’eliminatòria que es resoldrà avui és que viatjaran a Barcelona tots els futbolistes de la plantilla, incloent-hi els lesionats Ocampos i Acuña. La derrota contra el Barça de fa només quatre dies, en la lliga, com a locals, va suposar un fort cop i, alhora, una seriosa advertència per al conjunt andalús. Avui, doncs, cal esperar un rival amb la lliçó ben apresa.

D’altra banda, s’espera que aquesta nit siguin titulars Suso Fernández, Óliver Torres i el marroquí Youssef en-Nesyri, en els llocs, respectivament, de l’exblaugrana Ivan Rakitic, Papu Gómez i Luuk de Jong. I és que Lopetegui també posarà tota la carn a la graella perquè el partit s’ho val.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Ja coneixen el camí

I enmig de la tempesta, el futbol. La pilota tornarà a rodar aquesta nit al Camp Nou per donar l’oportunitat al Barça de remuntar en la semifinal de la copa i, si ho aconsegueix, redimirà molts dels seus mals i, el que és més important, regalarà una bona notícia al barcelonisme en un dels moments més convulsos de la seva història. No serà gens fàcil, en tot cas, respondre contra el Sevilla al 2-0 del partit d’anada de fa tres setmanes, al Sánchez Pizjuán. Encara que dissabte, en el mateix escenari, els jugadors de Ronald Koeman es van demostrar que poden aconseguir-ho, signant un partit rodó i aconseguint un resultat de 0-2 que avui forçaria la pròrroga. L’holandès no va confirmar, en roda de premsa, si avui repetirà la fórmula dels tres centrals, però sí que va demanar intensitat en la pressió i, sobretot, efectivitat en atac. De tot plegat dependrà que la d’avui sigui, encara que sense l’afició a les graderies, una altra nit per al record.

En l’entrenament d’ahir al matí, a la ciutat esportiva, hi va haver bones i males notícies: mentre que Pedri va completar tota la sessió amb el grup a bon ritme, Ronald Araujo es va haver d’entrenar al marge. Fins avui mateix no se sabrà si aquests dos futbolistes, que van acabar amb evidents molèsties el duel de dissabte passat contra el mateix Sevilla, podran entrar en la llista de convocats. El més probable és que el canari, miraculosament recuperat, estigui disponible i que, en canvi, l’uruguaià hagi d’esperar uns dies més. El cas és que si Koeman torna a apostar pels tres centrals, aquests podrien ser Mingueza, Piqué i Lenglet. Davant seu, Dembélé per la dreta i Jordi Alba per l’esquerra, amb De Jong, Busquets i Pedri ocupant el mig del camp, i en punta, Messi i Griezmann.

Viatgen tots

El Sevilla afronta el partit com una oportunitat immillorable de plantar-se a una altra final tombant, a més, un dels grans. La prova més evident de la importància que dona l’equip de Julen Lopetegui a l’eliminatòria que es resoldrà avui és que viatjaran a Barcelona tots els futbolistes de la plantilla, incloent-hi els lesionats Ocampos i Acuña. La derrota contra el Barça de fa només quatre dies, en la lliga, com a locals, va suposar un fort cop i, alhora, una seriosa advertència per al conjunt andalús. Avui, doncs, cal esperar un rival amb la lliçó ben apresa.

D’altra banda, s’espera que aquesta nit siguin titulars Suso Fernández, Óliver Torres i el marroquí Youssef en-Nesyri, en els llocs, respectivament, de l’exblaugrana Ivan Rakitic, Papu Gómez i Luuk de Jong. I és que Lopetegui també posarà tota la carn a la graella perquè el partit s’ho val.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

El Joventut s’ho jugarà tot a una carta a Nanterre

Decepció majúscula però, per sort, encara queda una oportunitat dimarts vinent (20 h) a la pista del Nanterre, on tots dos equips es jugaran a una sola carta el bitllet que queda per decidir per als quarts. Serà una final, perquè la plaça és per a un dels dos equips, amb cinc punts de basket-average de la Penya del partit d’anada (95-90). La decepció, però, va ser perquè ahir els de Carles Duran ho tenien tot de cara per obtenir la classificació perquè jugaven a casa contra un Unicaja que no s’hi jugava literalment res. Fins al punt que els malaguenys van deixar a casa Brizuela, Carlos Suárez, Alberto Díaz i Herun –Malcom Thomas, inscrit més tard–. Però la Penya no va saber interpretar que els malaguenys volien evitar un desgast i en lloc d’augmentar des del salt inicial la intensitat de joc, l’agressivitat i sobretot marcar territori, la Penya va donar vida a un Unicaja que va entrar de ple en el partit. I sense pressió els malaguenys ho van aprofitar. En el primer temps només Bassas va estar a l’altura (19 punts), però ningú més es va afegir a la causa (41-40). Després del descans, el Joventut es va diluir al final del tercer quart (60-65), i dos triples d’Abromaitis van acabar d’enfonsar una Penya tocada anímicament i amb males sensacions que ja no va ressorgir davant la impotència general. No hi ha temps per a lamentacions: cal aixecar-se.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

“Si Xavi diu que no té res a veure amb mi, no hi haurà la meva papereta diumenge”

Víctor Font (Granollers, 1972), soci del Barça número 67970, sabrà diumenge si el seu projecte, Sí al futur, guanya les eleccions a la presidència del Barça. Els últims dies de campanya tenen per a ell 30 hores. Actes, debats i entrevistes com aquesta per arribar al màxim nombre de socis possible.

Com ha viscut aquests últims dies, amb la detenció de Josep Maria Bartomeu?
Dilluns va ser un altre dia trist per al barcelonisme, lògicament respectant la presumpció d’innocència. Va ser una altra taca important per a la imatge institucional del club, amb portades arreu del món, i no per un èxit. Per a nosaltres, reforça moltíssim el que fa anys que expliquem. La urgència, la necessitat, de canviar el model de club. En teoria, el Barça és un club propietat dels seus socis, amb uns òrgans de governança i uns mecanismes de control, però no funciona. La realitat és aquesta. Els d’ara han fet això, els d’abans espiaven directius. Qui governa el club actua com a propietari. No hi ha transparència. Cal canviar el model de club.
Creu que pot influir en les eleccions?
Si hi influeix, espero que sigui perquè es faci la reflexió de com ha estat el Barça de les darreres dècades i que en aquesta cruïlla històrica girem full per construir el Barça del futur.
Se li ha fet llarga, la campanya?
Tinc moltes ganes que arribi diumenge, perquè serà el final d’un procés llarg, que en el nostre cas ve de molts anys i molta feina. Tenim molta il·lusió per reconstruir el club, i no només en els aspectes de governança, sinó també per donar solucions a la situació econòmica, perquè el tren continua anant a 200 contra una paret. Estem molt il·lusionats també per construir un projecte esportiu i retornar la il·lusió al barcelonisme.
Tenia ganes de debatre.
És una llàstima que més de 20.000 socis hagin votat sense veure cap debat. Ens hem trobat molta gent que ens diu que ja havia votat per correu i que si hagués vist els debats ho hauria fet per nosaltres. Que hi hagi contrast de projectes i que no votem amb el record del passat és fonamental ara.
Com creu que li han anat?
Per a mi, en cada debat queda claríssim que hi ha un projecte que fa uns anys va decidir començar a treballar per construir un pla de govern contra dues candidatures molt improvisades. Ho veig en cada debat, en què les propostes es van ajustant. En el cas dels bons Laporta, és claríssim. Primer estaven regulats i serien 200 o 300 milions, ara ja no cal que estiguin regulats i potser en són 100. L’altre gran contrast és que tant Laporta com Freixa són solucions del passat. És aquest presidencialisme, un lideratge de mascle alfa de tota la vida del món del futbol contra una altra manera de fer que és la nostra.
Xavi és el pal de paller del seu projecte esportiu. Què donarà Xavi al Barça?
Donarà capacitat de lideratge, visió, coherència en totes les decisions que es prenguin en l’àrea esportiva. Des de dalt de tot fins al futbol de base, més les àrees de suport, direcció esportiva i secretaria tècnica. Donarà confiança i capacitat de treballar en equip.
Li hauria agradat que hagués fet algun missatge de suport?
No, perquè això és prendre partit. I no té sentit que ho faci. Ell té relació amb Laporta i ell ara fa això de “si no vas amb mi, estàs contra mi”. Xavi és un actiu únic i crec que tot el barcelonisme té clar que després de Pep ha de venir Xavi. Jo puc explicar amb més detall el projecte de Xavi, perquè l’he treballat amb ell. Laporta genera la necessitat de desacreditar-nos. I això perjudica el Barça. Tenim el permís de Xavi per explicar tot el que hem treballat amb ell. Si algú troba unes declaracions en què Xavi digui que això no és veritat, me’n vaig a casa.
Florentino va prometre que si Figo no anava al Madrid pagaria el carnet a tots els socis. Si Xavi no ve al Barça amb vostè de president, què promet?
El que vulguin els socis. Si avui Xavi diu que no té res a veure amb el senyor Font, diumenge no hi haurà ni la meva papereta.
Vostè va admetre que una de les seves errades va ser dir que Koeman no continuaria.
Va ser una errada per haver-ho dit amb aquella contundència, però el que volia dir és que per tenir èxit hem de posar els llums llargs i prioritzar un projecte ben estructurat. No podem pensar a curt termini i decidir la continuïtat de Koeman en funció de dos partits bons o dos de dolents. Cal tenir una estructura per sobre de tot. Per això demano a les altres candidatures que expliquin el seu projecte. Estem a punt de decidir qui ha de governar el club i no exigim que s’expliqui qui farà què i qui prendrà les decisions. Això és votar a cegues. Nosaltres hem explicat amb detall com es prendran les decisions. Qui fitxarà si guanya Laporta? Amb la situació econòmica que tenim, no es poden cometre errades perquè ens n’anem encara més avall.
Li van saber greu les declaracions de Jordi Cruyff?
Em van sorprendre, i després de parlar amb ell vaig entendre que estan en el marc aquest de la necessitat de desmarcar-se més per Laporta. És una mica això d’“amb mi o contra mi”. És molt perjudicial per al Barça, perquè aquests actius no han d’estar al servei del club en funció de dinàmiques electorals.
Què va passar amb Benaiges?
Li van trucar de la candidatura del Jan i li van dir: “Si vols treballar al Barça, has de venir demà a fer-te la foto; si no, no comptarem amb tu.” Va trucar al Joan Vilà desconsolat. Nosaltres, lògicament, li vam dir que no passava res i que comptàvem amb ell. Nosaltres no el posarem entre l’espasa i la paret.
Si és president, Eric Garcia jugarà al Barça?
Sí, segur.
Sí al futur… amb Leo Messi?
També, segur. No podem confondre el soci. Per sobre de tot, el Leo prioritza el projecte esportiu, no prioritza tenir una relació passada amb un president. Ell el que vol és guanyar. I en un projecte esportiu, la màxima credibilitat la té qui lidera el projecte. Guardiola sempre ho diu, que si tens la capacitat de convèncer els jugadors, que et creguin, ja hi tens molt de guanyat perquè l’equip després rutlli. I aquesta tasca la pot fer molt bé Xavi amb Messi. No m’imagino cap altre entrenador que ho pugui fer millor. I és aquí on som una garantia perquè Messi es quedi. Qui té més credibilitat des d’un punt de vista esportiu? Laporta o Xavi? A més, tenim la solució en el vessant econòmic i en l’institucional per fer-li una oferta molt engrescadora.
Què va passar amb Jordi Majó?
Improvisar. És l’única improvisació que hem fet. Mentre que en les altres candidatures tot són improvisacions. Si una improvisació et pot fer mal, imagini’s tantes. Són candidatures o directives en què els membres fa mesos que es coneixen. Això sempre ha estat una bomba de rellotgeria. Mirin el 2003. Eren tres grups diferents, que es coneixen durant el període electoral. Al cap de dos anys, un dels tres salta. I al cap de tres anys, salta el segon.
Creu que ha explicat bé el seu projecte, que ha arribat al soci?
A tothom que l’ha volgut escoltar, he arribat. Si tots els
socis veiessin les trobades que fem, el documental que vam fer, guanyaríem les eleccions per golejada. Perquè som els únics que tenim la capacitat d’explicar de manera molt concreta com resoldrem els problemes del club, com retornarem la il·lusió al barcelonisme i amb quines persones. Ningú sap qui són els directius de Laporta. Per això vull confrontar projectes. Estem en un moment molt important per al club i no podem votar com el 2015, per un triplet. Ara no podem votar pel record d’un sextet, perquè no hi ha ningú d’aquells anys. Només el president. Ni per l’experiència. L’any 2015 va donar la responsabilitat esportiva a algú que després es va demostrar que no estava preparat. Estem com el 2003. Allà el soci va votar foc nou, no volia res del passat. Ara estem en la mateixa situació i nosaltres encarnem el que Laporta va ser llavors.
No creu que ha criticat massa Laporta en aquesta campanya i ha explicat poc el seu projecte?
No hi estic d’acord. Criticar hauria estat anar a buscar errades o moments foscos del seu mandat. Però si estem en una campanya electoral, hem de contrastar projectes perquè el soci decideixi. Ell mateix ha dit que el projecte és ell. Això és el que jo he estat explicant i després el laportisme m’ha criticat, quan ell mateix ho reconeix.
Vostè feia molts anys que treballava en un projecte. Quan Laporta va decidir presentar-se, va ser un problema per a vostè?
És cert que tenim un projecte molt treballat. Diria que és l’únic projecte treballat. No sé si va ser un problema per a nosaltres. Diumenge sabrem si és un problema per al Barça.
Però vostè havia parlat amb ell.
El nostre projecte sempre ha estat integrador i Laporta té actius que poden ser molt vàlids per al club, però no per liderar-lo. Per liderar el club has de ser capaç de retenir talent, de tenir idees innovadores, i això Laporta ja no ho té. Pot ser vàlid per a altres coses i ja li he dit que quan guanyem comptarem amb ell perquè ens ajudi.
Com a solució del problema econòmic, proposen anar a vendre entre els 400 milions de seguidors que té el Barça al món. Com es fa, això?
Amb el model tradicional no ens en sortirem. El Barça no és una empresa, però necessitem gestionar la part econòmica com si ho fos. Hem de mantenir el que es feia i innovar en noves línies de negoci. Per monetitzar aquests milions de seguidors, tenim tres àrees: el món dels continguts, el del marxandatge i el dels jocs, que ens permetrà connectar amb els més joves.
Sandro Rosell va dir que influiria en aquestes eleccions, però ha estat callat. L’ha sorprès?
Potser el silenci ha estat la seva manera d’influir.
Com definiria Toni Freixa?
Com un bon extrem.
I Joan Laporta?
Com un bon cigalero.
Faria seu algun punt dels programes dels altres candidats?
És que no he vist cap novetat, cap tema innovador, en cap de les altres dues candidatures. Laporta parla del vot electrònic i quan governava el club no va fer res per implantar-lo, tot i que el senyor Majó l’any 2003 ja el va posar sobre la taula. No va fer res per canviar les comissions de control, ni el funcionament de les assemblees. Es fa difícil, quan vols construir el futur, agafar alguna cosa de dos programes que són del passat.
Si és president, què farà el dia 8?
Trucar a Messi, planificar el traspàs de poders…
Com espera el dia 7?
És una llàstima que no pugui ser un dia com han estat sempre les eleccions. Jo m’hauré de quedar a casa de ma mare a Barcelona el cap de setmana per poder anar a votar. Hi ha socis que no podran votar pel confinament comarcal. Una mostra més que s’ha d’implantar el vot electrònic.
El president el decidiran els indecisos?
Segur. N’hi havia 35.000 fa pocs dies. Per això els debats són importants. Ajuden a obrir els ulls. Passat contra futur. Improvisació contra projecte. I això els socis ho estan veient.
Per què els socis han de votar Víctor Font?
Perquè si volem sortir d’aquesta situació pràcticament de fallida econòmica i continuar sent competitius, necessitem recuperar la il·lusió. I qui més il·lusiona és Xavi. Perquè construir els fonaments del Barça del futur només es pot fer amb foc nou. Perquè amb records del passat no es construeix el futur. Perquè no pensin que ens hem tornat a equivocar com va passar l’any 2015.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

“Si Xavi diu que no té res a veure amb mi, no hi haurà la meva papereta diumenge”

Víctor Font (Granollers, 1972), soci del Barça número 67970, sabrà diumenge si el seu projecte, Sí al futur, guanya les eleccions a la presidència del Barça. Els últims dies de campanya tenen per a ell 30 hores. Actes, debats i entrevistes com aquesta per arribar al màxim nombre de socis possible.

Com ha viscut aquests últims dies, amb la detenció de Josep Maria Bartomeu?
Dilluns va ser un altre dia trist per al barcelonisme, lògicament respectant la presumpció d’innocència. Va ser una altra taca important per a la imatge institucional del club, amb portades arreu del món, i no per un èxit. Per a nosaltres, reforça moltíssim el que fa anys que expliquem. La urgència, la necessitat, de canviar el model de club. En teoria, el Barça és un club propietat dels seus socis, amb uns òrgans de governança i uns mecanismes de control, però no funciona. La realitat és aquesta. Els d’ara han fet això, els d’abans espiaven directius. Qui governa el club actua com a propietari. No hi ha transparència. Cal canviar el model de club.
Creu que pot influir en les eleccions?
Si hi influeix, espero que sigui perquè es faci la reflexió de com ha estat el Barça de les darreres dècades i que en aquesta cruïlla històrica girem full per construir el Barça del futur.
Se li ha fet llarga, la campanya?
Tinc moltes ganes que arribi diumenge, perquè serà el final d’un procés llarg, que en el nostre cas ve de molts anys i molta feina. Tenim molta il·lusió per reconstruir el club, i no només en els aspectes de governança, sinó també per donar solucions a la situació econòmica, perquè el tren continua anant a 200 contra una paret. Estem molt il·lusionats també per construir un projecte esportiu i retornar la il·lusió al barcelonisme.
Tenia ganes de debatre.
És una llàstima que més de 20.000 socis hagin votat sense veure cap debat. Ens hem trobat molta gent que ens diu que ja havia votat per correu i que si hagués vist els debats ho hauria fet per nosaltres. Que hi hagi contrast de projectes i que no votem amb el record del passat és fonamental ara.
Com creu que li han anat?
Per a mi, en cada debat queda claríssim que hi ha un projecte que fa uns anys va decidir començar a treballar per construir un pla de govern contra dues candidatures molt improvisades. Ho veig en cada debat, en què les propostes es van ajustant. En el cas dels bons Laporta, és claríssim. Primer estaven regulats i serien 200 o 300 milions, ara ja no cal que estiguin regulats i potser en són 100. L’altre gran contrast és que tant Laporta com Freixa són solucions del passat. És aquest presidencialisme, un lideratge de mascle alfa de tota la vida del món del futbol contra una altra manera de fer que és la nostra.
Xavi és el pal de paller del seu projecte esportiu. Què donarà Xavi al Barça?
Donarà capacitat de lideratge, visió, coherència en totes les decisions que es prenguin en l’àrea esportiva. Des de dalt de tot fins al futbol de base, més les àrees de suport, direcció esportiva i secretaria tècnica. Donarà confiança i capacitat de treballar en equip.
Li hauria agradat que hagués fet algun missatge de suport?
No, perquè això és prendre partit. I no té sentit que ho faci. Ell té relació amb Laporta i ell ara fa això de “si no vas amb mi, estàs contra mi”. Xavi és un actiu únic i crec que tot el barcelonisme té clar que després de Pep ha de venir Xavi. Jo puc explicar amb més detall el projecte de Xavi, perquè l’he treballat amb ell. Laporta genera la necessitat de desacreditar-nos. I això perjudica el Barça. Tenim el permís de Xavi per explicar tot el que hem treballat amb ell. Si algú troba unes declaracions en què Xavi digui que això no és veritat, me’n vaig a casa.
Florentino va prometre que si Figo no anava al Madrid pagaria el carnet a tots els socis. Si Xavi no ve al Barça amb vostè de president, què promet?
El que vulguin els socis. Si avui Xavi diu que no té res a veure amb el senyor Font, diumenge no hi haurà ni la meva papereta.
Vostè va admetre que una de les seves errades va ser dir que Koeman no continuaria.
Va ser una errada per haver-ho dit amb aquella contundència, però el que volia dir és que per tenir èxit hem de posar els llums llargs i prioritzar un projecte ben estructurat. No podem pensar a curt termini i decidir la continuïtat de Koeman en funció de dos partits bons o dos de dolents. Cal tenir una estructura per sobre de tot. Per això demano a les altres candidatures que expliquin el seu projecte. Estem a punt de decidir qui ha de governar el club i no exigim que s’expliqui qui farà què i qui prendrà les decisions. Això és votar a cegues. Nosaltres hem explicat amb detall com es prendran les decisions. Qui fitxarà si guanya Laporta? Amb la situació econòmica que tenim, no es poden cometre errades perquè ens n’anem encara més avall.
Li van saber greu les declaracions de Jordi Cruyff?
Em van sorprendre, i després de parlar amb ell vaig entendre que estan en el marc aquest de la necessitat de desmarcar-se més per Laporta. És una mica això d’“amb mi o contra mi”. És molt perjudicial per al Barça, perquè aquests actius no han d’estar al servei del club en funció de dinàmiques electorals.
Què va passar amb Benaiges?
Li van trucar de la candidatura del Jan i li van dir: “Si vols treballar al Barça, has de venir demà a fer-te la foto; si no, no comptarem amb tu.” Va trucar al Joan Vilà desconsolat. Nosaltres, lògicament, li vam dir que no passava res i que comptàvem amb ell. Nosaltres no el posarem entre l’espasa i la paret.
Si és president, Eric Garcia jugarà al Barça?
Sí, segur.
Sí al futur… amb Leo Messi?
També, segur. No podem confondre el soci. Per sobre de tot, el Leo prioritza el projecte esportiu, no prioritza tenir una relació passada amb un president. Ell el que vol és guanyar. I en un projecte esportiu, la màxima credibilitat la té qui lidera el projecte. Guardiola sempre ho diu, que si tens la capacitat de convèncer els jugadors, que et creguin, ja hi tens molt de guanyat perquè l’equip després rutlli. I aquesta tasca la pot fer molt bé Xavi amb Messi. No m’imagino cap altre entrenador que ho pugui fer millor. I és aquí on som una garantia perquè Messi es quedi. Qui té més credibilitat des d’un punt de vista esportiu? Laporta o Xavi? A més, tenim la solució en el vessant econòmic i en l’institucional per fer-li una oferta molt engrescadora.
Què va passar amb Jordi Majó?
Improvisar. És l’única improvisació que hem fet. Mentre que en les altres candidatures tot són improvisacions. Si una improvisació et pot fer mal, imagini’s tantes. Són candidatures o directives en què els membres fa mesos que es coneixen. Això sempre ha estat una bomba de rellotgeria. Mirin el 2003. Eren tres grups diferents, que es coneixen durant el període electoral. Al cap de dos anys, un dels tres salta. I al cap de tres anys, salta el segon.
Creu que ha explicat bé el seu projecte, que ha arribat al soci?
A tothom que l’ha volgut escoltar, he arribat. Si tots els
socis veiessin les trobades que fem, el documental que vam fer, guanyaríem les eleccions per golejada. Perquè som els únics que tenim la capacitat d’explicar de manera molt concreta com resoldrem els problemes del club, com retornarem la il·lusió al barcelonisme i amb quines persones. Ningú sap qui són els directius de Laporta. Per això vull confrontar projectes. Estem en un moment molt important per al club i no podem votar com el 2015, per un triplet. Ara no podem votar pel record d’un sextet, perquè no hi ha ningú d’aquells anys. Només el president. Ni per l’experiència. L’any 2015 va donar la responsabilitat esportiva a algú que després es va demostrar que no estava preparat. Estem com el 2003. Allà el soci va votar foc nou, no volia res del passat. Ara estem en la mateixa situació i nosaltres encarnem el que Laporta va ser llavors.
No creu que ha criticat massa Laporta en aquesta campanya i ha explicat poc el seu projecte?
No hi estic d’acord. Criticar hauria estat anar a buscar errades o moments foscos del seu mandat. Però si estem en una campanya electoral, hem de contrastar projectes perquè el soci decideixi. Ell mateix ha dit que el projecte és ell. Això és el que jo he estat explicant i després el laportisme m’ha criticat, quan ell mateix ho reconeix.
Vostè feia molts anys que treballava en un projecte. Quan Laporta va decidir presentar-se, va ser un problema per a vostè?
És cert que tenim un projecte molt treballat. Diria que és l’únic projecte treballat. No sé si va ser un problema per a nosaltres. Diumenge sabrem si és un problema per al Barça.
Però vostè havia parlat amb ell.
El nostre projecte sempre ha estat integrador i Laporta té actius que poden ser molt vàlids per al club, però no per liderar-lo. Per liderar el club has de ser capaç de retenir talent, de tenir idees innovadores, i això Laporta ja no ho té. Pot ser vàlid per a altres coses i ja li he dit que quan guanyem comptarem amb ell perquè ens ajudi.
Com a solució del problema econòmic, proposen anar a vendre entre els 400 milions de seguidors que té el Barça al món. Com es fa, això?
Amb el model tradicional no ens en sortirem. El Barça no és una empresa, però necessitem gestionar la part econòmica com si ho fos. Hem de mantenir el que es feia i innovar en noves línies de negoci. Per monetitzar aquests milions de seguidors, tenim tres àrees: el món dels continguts, el del marxandatge i el dels jocs, que ens permetrà connectar amb els més joves.
Sandro Rosell va dir que influiria en aquestes eleccions, però ha estat callat. L’ha sorprès?
Potser el silenci ha estat la seva manera d’influir.
Com definiria Toni Freixa?
Com un bon extrem.
I Joan Laporta?
Com un bon cigalero.
Faria seu algun punt dels programes dels altres candidats?
És que no he vist cap novetat, cap tema innovador, en cap de les altres dues candidatures. Laporta parla del vot electrònic i quan governava el club no va fer res per implantar-lo, tot i que el senyor Majó l’any 2003 ja el va posar sobre la taula. No va fer res per canviar les comissions de control, ni el funcionament de les assemblees. Es fa difícil, quan vols construir el futur, agafar alguna cosa de dos programes que són del passat.
Si és president, què farà el dia 8?
Trucar a Messi, planificar el traspàs de poders…
Com espera el dia 7?
És una llàstima que no pugui ser un dia com han estat sempre les eleccions. Jo m’hauré de quedar a casa de ma mare a Barcelona el cap de setmana per poder anar a votar. Hi ha socis que no podran votar pel confinament comarcal. Una mostra més que s’ha d’implantar el vot electrònic.
El president el decidiran els indecisos?
Segur. N’hi havia 35.000 fa pocs dies. Per això els debats són importants. Ajuden a obrir els ulls. Passat contra futur. Improvisació contra projecte. I això els socis ho estan veient.
Per què els socis han de votar Víctor Font?
Perquè si volem sortir d’aquesta situació pràcticament de fallida econòmica i continuar sent competitius, necessitem recuperar la il·lusió. I qui més il·lusiona és Xavi. Perquè construir els fonaments del Barça del futur només es pot fer amb foc nou. Perquè amb records del passat no es construeix el futur. Perquè no pensin que ens hem tornat a equivocar com va passar l’any 2015.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

“Si Xavi diu que no té res a veure amb mi, no hi haurà la meva papereta diumenge”

Víctor Font (Granollers, 1972), soci del Barça número 67970, sabrà diumenge si el seu projecte, Sí al futur, guanya les eleccions a la presidència del Barça. Els últims dies de campanya tenen per a ell 30 hores. Actes, debats i entrevistes com aquesta per arribar al màxim nombre de socis possible.

Com ha viscut aquests últims dies, amb la detenció de Josep Maria Bartomeu?
Dilluns va ser un altre dia trist per al barcelonisme, lògicament respectant la presumpció d’innocència. Va ser una altra taca important per a la imatge institucional del club, amb portades arreu del món, i no per un èxit. Per a nosaltres, reforça moltíssim el que fa anys que expliquem. La urgència, la necessitat, de canviar el model de club. En teoria, el Barça és un club propietat dels seus socis, amb uns òrgans de governança i uns mecanismes de control, però no funciona. La realitat és aquesta. Els d’ara han fet això, els d’abans espiaven directius. Qui governa el club actua com a propietari. No hi ha transparència. Cal canviar el model de club.
Creu que pot influir en les eleccions?
Si hi influeix, espero que sigui perquè es faci la reflexió de com ha estat el Barça de les darreres dècades i que en aquesta cruïlla històrica girem full per construir el Barça del futur.
Se li ha fet llarga, la campanya?
Tinc moltes ganes que arribi diumenge, perquè serà el final d’un procés llarg, que en el nostre cas ve de molts anys i molta feina. Tenim molta il·lusió per reconstruir el club, i no només en els aspectes de governança, sinó també per donar solucions a la situació econòmica, perquè el tren continua anant a 200 contra una paret. Estem molt il·lusionats també per construir un projecte esportiu i retornar la il·lusió al barcelonisme.
Tenia ganes de debatre.
És una llàstima que més de 20.000 socis hagin votat sense veure cap debat. Ens hem trobat molta gent que ens diu que ja havia votat per correu i que si hagués vist els debats ho hauria fet per nosaltres. Que hi hagi contrast de projectes i que no votem amb el record del passat és fonamental ara.
Com creu que li han anat?
Per a mi, en cada debat queda claríssim que hi ha un projecte que fa uns anys va decidir començar a treballar per construir un pla de govern contra dues candidatures molt improvisades. Ho veig en cada debat, en què les propostes es van ajustant. En el cas dels bons Laporta, és claríssim. Primer estaven regulats i serien 200 o 300 milions, ara ja no cal que estiguin regulats i potser en són 100. L’altre gran contrast és que tant Laporta com Freixa són solucions del passat. És aquest presidencialisme, un lideratge de mascle alfa de tota la vida del món del futbol contra una altra manera de fer que és la nostra.
Xavi és el pal de paller del seu projecte esportiu. Què donarà Xavi al Barça?
Donarà capacitat de lideratge, visió, coherència en totes les decisions que es prenguin en l’àrea esportiva. Des de dalt de tot fins al futbol de base, més les àrees de suport, direcció esportiva i secretaria tècnica. Donarà confiança i capacitat de treballar en equip.
Li hauria agradat que hagués fet algun missatge de suport?
No, perquè això és prendre partit. I no té sentit que ho faci. Ell té relació amb Laporta i ell ara fa això de “si no vas amb mi, estàs contra mi”. Xavi és un actiu únic i crec que tot el barcelonisme té clar que després de Pep ha de venir Xavi. Jo puc explicar amb més detall el projecte de Xavi, perquè l’he treballat amb ell. Laporta genera la necessitat de desacreditar-nos. I això perjudica el Barça. Tenim el permís de Xavi per explicar tot el que hem treballat amb ell. Si algú troba unes declaracions en què Xavi digui que això no és veritat, me’n vaig a casa.
Florentino va prometre que si Figo no anava al Madrid pagaria el carnet a tots els socis. Si Xavi no ve al Barça amb vostè de president, què promet?
El que vulguin els socis. Si avui Xavi diu que no té res a veure amb el senyor Font, diumenge no hi haurà ni la meva papereta.
Vostè va admetre que una de les seves errades va ser dir que Koeman no continuaria.
Va ser una errada per haver-ho dit amb aquella contundència, però el que volia dir és que per tenir èxit hem de posar els llums llargs i prioritzar un projecte ben estructurat. No podem pensar a curt termini i decidir la continuïtat de Koeman en funció de dos partits bons o dos de dolents. Cal tenir una estructura per sobre de tot. Per això demano a les altres candidatures que expliquin el seu projecte. Estem a punt de decidir qui ha de governar el club i no exigim que s’expliqui qui farà què i qui prendrà les decisions. Això és votar a cegues. Nosaltres hem explicat amb detall com es prendran les decisions. Qui fitxarà si guanya Laporta? Amb la situació econòmica que tenim, no es poden cometre errades perquè ens n’anem encara més avall.
Li van saber greu les declaracions de Jordi Cruyff?
Em van sorprendre, i després de parlar amb ell vaig entendre que estan en el marc aquest de la necessitat de desmarcar-se més per Laporta. És una mica això d’“amb mi o contra mi”. És molt perjudicial per al Barça, perquè aquests actius no han d’estar al servei del club en funció de dinàmiques electorals.
Què va passar amb Benaiges?
Li van trucar de la candidatura del Jan i li van dir: “Si vols treballar al Barça, has de venir demà a fer-te la foto; si no, no comptarem amb tu.” Va trucar al Joan Vilà desconsolat. Nosaltres, lògicament, li vam dir que no passava res i que comptàvem amb ell. Nosaltres no el posarem entre l’espasa i la paret.
Si és president, Eric Garcia jugarà al Barça?
Sí, segur.
Sí al futur… amb Leo Messi?
També, segur. No podem confondre el soci. Per sobre de tot, el Leo prioritza el projecte esportiu, no prioritza tenir una relació passada amb un president. Ell el que vol és guanyar. I en un projecte esportiu, la màxima credibilitat la té qui lidera el projecte. Guardiola sempre ho diu, que si tens la capacitat de convèncer els jugadors, que et creguin, ja hi tens molt de guanyat perquè l’equip després rutlli. I aquesta tasca la pot fer molt bé Xavi amb Messi. No m’imagino cap altre entrenador que ho pugui fer millor. I és aquí on som una garantia perquè Messi es quedi. Qui té més credibilitat des d’un punt de vista esportiu? Laporta o Xavi? A més, tenim la solució en el vessant econòmic i en l’institucional per fer-li una oferta molt engrescadora.
Què va passar amb Jordi Majó?
Improvisar. És l’única improvisació que hem fet. Mentre que en les altres candidatures tot són improvisacions. Si una improvisació et pot fer mal, imagini’s tantes. Són candidatures o directives en què els membres fa mesos que es coneixen. Això sempre ha estat una bomba de rellotgeria. Mirin el 2003. Eren tres grups diferents, que es coneixen durant el període electoral. Al cap de dos anys, un dels tres salta. I al cap de tres anys, salta el segon.
Creu que ha explicat bé el seu projecte, que ha arribat al soci?
A tothom que l’ha volgut escoltar, he arribat. Si tots els
socis veiessin les trobades que fem, el documental que vam fer, guanyaríem les eleccions per golejada. Perquè som els únics que tenim la capacitat d’explicar de manera molt concreta com resoldrem els problemes del club, com retornarem la il·lusió al barcelonisme i amb quines persones. Ningú sap qui són els directius de Laporta. Per això vull confrontar projectes. Estem en un moment molt important per al club i no podem votar com el 2015, per un triplet. Ara no podem votar pel record d’un sextet, perquè no hi ha ningú d’aquells anys. Només el president. Ni per l’experiència. L’any 2015 va donar la responsabilitat esportiva a algú que després es va demostrar que no estava preparat. Estem com el 2003. Allà el soci va votar foc nou, no volia res del passat. Ara estem en la mateixa situació i nosaltres encarnem el que Laporta va ser llavors.
No creu que ha criticat massa Laporta en aquesta campanya i ha explicat poc el seu projecte?
No hi estic d’acord. Criticar hauria estat anar a buscar errades o moments foscos del seu mandat. Però si estem en una campanya electoral, hem de contrastar projectes perquè el soci decideixi. Ell mateix ha dit que el projecte és ell. Això és el que jo he estat explicant i després el laportisme m’ha criticat, quan ell mateix ho reconeix.
Vostè feia molts anys que treballava en un projecte. Quan Laporta va decidir presentar-se, va ser un problema per a vostè?
És cert que tenim un projecte molt treballat. Diria que és l’únic projecte treballat. No sé si va ser un problema per a nosaltres. Diumenge sabrem si és un problema per al Barça.
Però vostè havia parlat amb ell.
El nostre projecte sempre ha estat integrador i Laporta té actius que poden ser molt vàlids per al club, però no per liderar-lo. Per liderar el club has de ser capaç de retenir talent, de tenir idees innovadores, i això Laporta ja no ho té. Pot ser vàlid per a altres coses i ja li he dit que quan guanyem comptarem amb ell perquè ens ajudi.
Com a solució del problema econòmic, proposen anar a vendre entre els 400 milions de seguidors que té el Barça al món. Com es fa, això?
Amb el model tradicional no ens en sortirem. El Barça no és una empresa, però necessitem gestionar la part econòmica com si ho fos. Hem de mantenir el que es feia i innovar en noves línies de negoci. Per monetitzar aquests milions de seguidors, tenim tres àrees: el món dels continguts, el del marxandatge i el dels jocs, que ens permetrà connectar amb els més joves.
Sandro Rosell va dir que influiria en aquestes eleccions, però ha estat callat. L’ha sorprès?
Potser el silenci ha estat la seva manera d’influir.
Com definiria Toni Freixa?
Com un bon extrem.
I Joan Laporta?
Com un bon cigalero.
Faria seu algun punt dels programes dels altres candidats?
És que no he vist cap novetat, cap tema innovador, en cap de les altres dues candidatures. Laporta parla del vot electrònic i quan governava el club no va fer res per implantar-lo, tot i que el senyor Majó l’any 2003 ja el va posar sobre la taula. No va fer res per canviar les comissions de control, ni el funcionament de les assemblees. Es fa difícil, quan vols construir el futur, agafar alguna cosa de dos programes que són del passat.
Si és president, què farà el dia 8?
Trucar a Messi, planificar el traspàs de poders…
Com espera el dia 7?
És una llàstima que no pugui ser un dia com han estat sempre les eleccions. Jo m’hauré de quedar a casa de ma mare a Barcelona el cap de setmana per poder anar a votar. Hi ha socis que no podran votar pel confinament comarcal. Una mostra més que s’ha d’implantar el vot electrònic.
El president el decidiran els indecisos?
Segur. N’hi havia 35.000 fa pocs dies. Per això els debats són importants. Ajuden a obrir els ulls. Passat contra futur. Improvisació contra projecte. I això els socis ho estan veient.
Per què els socis han de votar Víctor Font?
Perquè si volem sortir d’aquesta situació pràcticament de fallida econòmica i continuar sent competitius, necessitem recuperar la il·lusió. I qui més il·lusiona és Xavi. Perquè construir els fonaments del Barça del futur només es pot fer amb foc nou. Perquè amb records del passat no es construeix el futur. Perquè no pensin que ens hem tornat a equivocar com va passar l’any 2015.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

El Barça de Bartomeu va cedir les dades personals dels socis a I3 Ventures

Es coneixen nous detalls del Barçagate que esgarrifen. El Barça, durant la presidència de Josep Maria Bartomeu, va cedir les dades personals dels socis i sòcies a l’empresa I3 Ventures amb l’objectiu de combatre als crítics a la junta directiva, segons ha avançat La Vanguardia, que ha tingut accés a un dels informes dels Mossos d’Esquadra que consten al sumari judicial d’aquest cas.

Propaganda particular

Aquestes dades dels socis anaven a parar a una base de dades i així es tenia informació privada per modificar el missatge segons el perfil. “Algun responsable del club hauria cedit les dades personals dels socis del Barça, que formen el cens electoral, amb finalitats de propaganda particular i en contra de possibles opositors o crítics amb la direcció”, segons apunta l’informe.

Bartomeu FC Barcelona

Bartomeu, el dia de la seva dimissió / FCB

Recordem que I3 Ventures, empresa contractada pel Barça, gestionava diferents comptes a les xarxes socials que difamaven a jugadors de la primera plantilla, exjugadors, candidats a la presidència i inclús polítics.

El principal públic al qual es volien dirigir era a les penyes del Barça i saber quin era el seu perfil ideològic i polítics. En l’informe apareixen noms com el Joan Laporta i Víctor Font, candidats a la presidència, i també una llista de periodistes i opinadors favorables i crítics a Bartomeu i els seus directius, com Jaume Roures, Xavier Sala-i-Martin, Antoni Bassas, Xavi Torres i Josep Maria Minguella.

La raó principal per la qual Bartomeu va decidir contractar els serveis d’I3 Ventures és per la quantitat de missatges negatius que circulaven a les xarxes socials relacionats amb l’expresident. La investigació també ha certificat que el Barça va contractar diverses empreses del mateix conglomerat (NS Group) propietat de Carlos Ibáñez i algunes amb seu a Sud-amèrica. En qualsevol cas, la gestió i totes les feines es realitzaven des d’I3 Ventures a Barcelona.

Perjudici d’entre 843.000 euros i 1,2 milions

Com ja se sabia, en ser diferents empreses, es van fraccionar els pagaments perquè així s’evités passar pels controls de junta directiva. En resum, el perjudici que ha provocat al Barça és de 843.300 i 1,22 milions d’euros, segons han calculat els Mossos i ha informat RAC1.

Bartomeu i Masferrer han quedat en llibertat amb càrrecs aquest dimarts i els Mossos els van detenir perquè no van col·laborar amb la investigació. 

Imatge principal: Bartomeu al cotxe, en una imatge d’arxiu / EFE

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Els Mossos xifren el perjudici del Barçagate entre 800.000 euros i 1,2 milions

Ja tenim una primera xifra sobre la taula del cas Barçagate. Els Mossos calculen que el perjudici al club és d’entre 843.300 i 1.220.700 euros. És el que haurien costat les campanyes per millorar la imatge de Josep Maria Bartomeu i la seva junta i… Anar a la font – RAC1.CAT

La Penya perd (77-90) i es jugarà la classificació a Nanterre

El Joventut ha perdut contra un Unicaja (77-90), que ja estava eliminat, i que venien sense Carlos Suárez, Brizuela, Herun, Maclon Thomas i Alberto Díaz. Els verd-i-negres s’hauran de jugar la classificació pels quarts de final a la pista del Nanterre dimarts vinent amb cinc punts de renda del partit d’anada. El què segur que no podrà ser la Penya és primera de grup. El Mònaco ja és líder matemàticament.

La Penya ha començat amb un monòleg espectacular de Bassas que ha anotat 17 punts en els primers set minuts i ha donat avantatge als verd-i-negres (21-17). Però la defensa de la Penya no ha estat prou agressiva i els malaguenys han trobat l’encert de Jaime Fernández i de Waczynski (11 punts cadascun) per posar-se per davant (27-32). La reacció als darrers instants ha vingut de la mà de Pau Ribas i la intensitat de Parra i Ventura al darrera per marxar al descans amb un mínim avantatge (41-40). Jackson s’ha lesionat al primer temps a l’inguinal.

Al tercer quart la Penya ha encaixat 25 punts i això ha fet que els andalusos agafessin un màxim avantatge de cinc punts després d’una tècnica a Carles Duran (60-65). Al darrer quart els nervis i la pressió ha pogut amb la Penya que ha vist com l’Unicaja anotava dos triples seguits per encendre les alarmes (65-73) a cinc minuts pel final. Els verd-i-negres s’han vist impotents davant la poca resposta que han tingut i l’Unicaja ha rematat la feina.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports