Si es digués que Distòcia, primera novel·la de Pilar Codony (Banyoles, 1987) i guanyadora del premi Documenta 2021, es localitza en un poble petit del món rural de la Catalunya interior, i que la protagonista, la Goja, és una dona de trenta-cinc anys que regenta una granja i que posa tot l’empeny i tota l’ànima a “aparentar una rudesa pròpia de la gent aguerrida del camp”, el lector podria témer enfrontar-se una altra vegada al que ja ha llegit últimament, a les peripècies d’una dona que, havent-se quedat sense feina, deixa enrere la ciutat, s’instal·la en qualsevol aldea i ha d’aprendre a entomar les adversitats implícites en el nou hàbitat. Distòcia, per sort, evita aquesta tendència i estalvia al lector la presentació del medi rural com l’àmbit nostàlgic de la infància, com un oasi on fugir i descansar de les vicissituds de la metròpoli, com el lloc idíl·lic on es recupera la calma perduda. Pilar Codony ha escrit una novel·la des d’una posició semblant a la que planteja María Sánchez —totes dues són veterinàries d’animals de granja— a Tierra de mujeres: “Nos toca no avergonzarnos de nuestras raíces ni de nuestras manchas. Nos toca contar. No dejar que nos quiten la voz y que vengan otros una vez más a contarnos. Nos toca señalar, hacer ver, cambiar la luz de la postal para que el espectador no se quede en lo de siempre, para que el que observa no nos ficcionalice de nuevo”.
Seguir leyendo.
Font: Edició Catalunya d’EL PAÍS – – [#item_author]