Categoria: ELNACIONAL.CAT

Encara amb el record d’una nova manifestació massiva als carrers de Barcelona per demanar la independència i també la dimissió d’un Govern que no avança cap aquest objectiu, el secretari general de Junts ha parlat de l’èxit d’aquesta convocatòria que ha definit com a inclusiva i transversal, ja que si no no hauria aplegat a 700.000 independentistes, tot i les crítiques d’ERC, que va optar per no assistir-hi: “La gent no falla, nosaltres no podem fallar. Ens hem de concentrar en les solucions, així no podem seguir“, ha reflexionat en una entrevista a RAC1 qui va ser conseller de Presidència durant el Govern de Carles Puigdemont. I bona part d’aquestes solucions passen, segons Turull, en una reunió de la direcció estratègica de l’independentisme, que es va pactar en l’acord de Govern entre ERC i Junts. 

“Tots els actors independentistes, entitats i formacions, hem d’asseure’ns a parlar. Quan va ser l’1-O, tot i que cadascú tenia la seva estratègia legitima, vam ser capaços de trobar punts d’acords. Demanem que es formi un espai de direcció estratègica”, ha reclamat el secretari general de Junts, lamentant fins ara la interacció ha estat pels mitjans de comunicació. Perquè aquesta funcioni, però, ha advertit que “tots hem de estar disposats a pujar o baixar un esglaó per oferir un horitzó als ciutadans”, i ha fixat com a punt bàsic que els partits s’oblidin de la calculadora i se centrin a trobar un camí per fer efectiu el mandat de l’1-O. 

La Diada, un punt d’inflexió per a l’independentisme 

En la mateixa línia, ha lamentat que tot i que després d’arribar a aquest acord es van produir un seguit de reunions, una de les parts implicades, sense identificar quina, va decidir que aquest no era el camí que s’havia de seguir i es van deixar de reunir: “El que demanem és el que consta al acord de Govern, és bàsic que es torni a constituir aquest espai i després de la manifestació d’ahir urgeix”. Però, qui ho hauria de convocar? Abans de res, Turull creu que el més important és garantir que hi siguin tots els agents independentistes, però defensa que “si hi ha un acord de govern entre dues formacions polítiques, tots dos hauríem de convocar els altres. Si el problema és qui convoca, també ens posarem d’acord”. 

Davant el “triomf” de la Diada, el secretari general de Junts ha assegurat que en cap cas el moviment independentista hagi tocat fons, però creu que les formacions polítiques, molt criticades durant la manifestació, han de prendre nota: “Això ha de suposar un punt d’inflexió pels partits, per intentar entendre com podem millorar per aconseguir la independència i no allunyar-nos-en”. 

“Quan anem a l’una, ens en sortim”

Una de les grans reclames del president d’Òmnium, Xavier Antich, que va aconseguir reunir tot l’independentisme en un acte, a diferència de l’ANC, va ser la de canviar de cicle i trobar nous lideratges del moviment. Per Trull, però, és més important no personalitzar la lluita i prendre les decisions que acostin Catalunya a la independència: “El que està clar és que quan anem a l’una, ja no dic junts, ens en sortim. Quan ens desendrecem i passem els retrets, és quan fracassem”, ha conclòs. 

Font: ElNacional.cat – Read More

El principal motiu que ha fet de Dacia una de les marques més venudes al nostre país així com en la resta de mercats importants d’Europa ha estat essencialment els seus baixos preus.

La idea de la marca romanesa des que va decidir el salt als grans mercats del vell continent no va ser cap altra que aquesta, convertir-se en la referència entre els low-cost. Veient les xifres de vendes de models com el Duster o el Sandero, és evident que el fabricant associat a Renault ha encertat en aquest sentit, i que ha complert el seu propòsit de forma més que evident també.

El problema en el seu cas és que, tal com es temien i s’esperaven en el fabricant, cada vegada són més les marques que estan apostant per seguir també aquesta estratègia, que no és cap altra que era de posar models al mercat amb preus més baixos que la immensa majoria que les generalistes. Un bon exemple d’això és MG, la històrica marca anglesa que ara està en mans del gegant asiàtic Saic Motors i que té per objectiu convertir-se a la Dacia dels elèctrics és a dir, que la marca low cost de referència entre aquells que busquen un model 100 × 100 elèctric.

 

MG ja ho té tot preparat per al llançament d’un elèctric que serà clau a Europa

Si bé és cert que el fabricant ha optat per llançar també models amb motors de combustió, expliquen des de la marca que no és cap altra cosa que és una manera de donar-se a conèixer a molts dels mercats europeus, però que la intenció final és convertir-se en una marca de referència entre els que busquen una elèctric a un preu molt competitiu.

 

És per això que el fabricant està apunto de posar a la venda el MG4, un compacte 100 × 100 elèctric amb una carrosseria tipus crossover que, com no podia ser de cap altra manera tenint en compte les intencions de la marca, tindrà preus o millor argument de venda.

De moment ja s’han obert els llibres de reserva, amb un preu de partida de 30.000 € per a la versió més bàsica de totes. Això sí, com passa amb altres models com el MG ZS, aquest MG4 arriba més que ben dotat de sèrie en tots els sentits, començant pel seu motor de 170 cavalls i 350 quilòmetres d’autonomia i acabant amb un equipament de sèrie més que notable.

 

No seria estrany que, com ha passat amb el SUV compacte, aquest compacte amb una excel·lent relació qualitat/preu es converteixi en un dels models més venuts de la marca així com una de les principals opcions entre els quals volen un elèctric sense pagar cert sobre costos.

Font: ElNacional.cat – Read More

Les enquestes segueixen portant bones notícies a la seu del Partit Popular. Un sondeig de GAD3 per a l’ABC ha confirmat la deriva alcista que viuen els populars. Si les eleccions tinguessin lloc aquest setembre, la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo passa de 89 escons a un màxim de 151, és a dir concentraria un 35,1% dels vots. De manera que la dreta espanyola s’alçaria com a vencedora, però en aquesta victòria el pes de l’extrema dreta de Vox seria cada cop menor. 

Mentre als populars les enquestes els auguren un futur de gran creixement, Vox ha arribat al seu topall i ara recula. La formació de Santiago Abascal ha deixat enrere els dies en què semblava que no pararien mai de créixer. Des de la patacada de la formació verda a les eleccions andaluses els sondejos apunten que obtindran menor representació i aquest darrer no és una excepció. Vox passaria dels 52 escons actuals a un màxim de 40 i un mínim de 30. Es tracta d’una pèrdua significativa de força i sobretot un límit a la seva capacitat de créixer. Part dels votants de Vox han passat a estar més seduïts pel PP. 

Font: ABC

Mals temps per l’esquerra espanyola 

Per altra banda, l’esquerra espanyola seria a la gran derrotada en unes noves eleccions. L’enquesta apunta que el PSOE passaria de 120 escons a un màxim de 108, concentrant un 2,69% dels vots. Si bé és un mal resultat, es troba per sobre de la barrera dels 100 diputats, un fita que fa mesos no semblava a l’abast dels socialistes. El partit de Pedro Sánchez és el partit al govern espanyol que millor parat sortiria d’unes eleccions actualment, ja que els seus socis, Unidas Podemos, continua la seva desfeta electoral als sondejos. La formació morada podria perdre fins a una vintena d’escons, passant de 35 a un màxim de 16 i un mínim de 14. Lluny queda l’efecte Yolanda Díaz que semblava donar ales a l’esquerra espanyola, però que després de tants mesos sembla que quedarà en poc.

Pel que fa als partits catalans, unes noves eleccions no suposarien grans canvis per aquests. Tant Esquerra Republicana de Catalunya com Junts per Catalunya mantindrien els seus resultats actuals, 13 diputats i 8 i respectivament. Mentre que la CUP sumaria un escó més, quedant amb un total de 3. 

Finalment, hi ha una formació que denou desapareix del mapa parlamentari: Ciutadans. Un cop més tot apunta que la formació taronja no aconseguiria cap diputat, una previsió que no ha canviat ni amb el procés de refundació que va iniciar el partit després de les eleccions a Andalusia.  

Font: ElNacional.cat – Read More

Acudir periòdicament a un centre d’estètica no és una cosa que totes les dones es puguin permetre. Bé sigui per falta de temps o diners. Però principiants i expertes tenen l’oportunitat de realitzar la manicura a casa de manera professional amb un llum LED. A Amazon hi ha un model que costa 19,29 euros i és el número 1 en assecatge d’ungles.

Conservar les ungles és un propòsit de cada dia, sense importar l’estació, les tendències o l’ocasió. Per complir aquest objectiu, cal ser fidel a les visites al saló de bellesa o tenir totes les eines a casa. Tant si ets de les que busca establir un protocol d’aplicació fàcil o si pretens tornar-te experta, sens dubte voldràs tenir un llum LED. I és que la manicura i pedicura et seran molt més senzilles i eficaces. A Amazon aconseguiràs un desplegament de models i marques, nosaltres te’n recomanem una que et donarà grans resultats per un preu indiscutible.

Amazon té el llum LED per aconseguir el nail art perfecte

El llum LED Aokyom és d’assecatge ràpid i una de les més estimades pels usuaris a Amazon. Està dissenyada per a gels, resines i altres. El fabricant suggereix que escurça el temps d’assecatge en un 80 %, es deu que integra 36 perles de llarga durada LED UV i tecnologia d’ona dual. Aquest sistema és molt avançat, comprèn un sensor intel·ligent d’infrarojos que s’encén en ingressar la mà a l’interior del producte. També està equipada amb una pantalla LCD que mostra els lapses de curat, així com la selecció de les diferents maneres.

Assecador d’ungles d’Amazon

Pots comprar-lo ara a Amazon

Un dels aspectes fonamentals és que té prou espai per eixugar les 10 ungles dels peus o les 10 ungles de les mans alhora. Així mateix, es pot traslladar d’un lloc a un altre, només demanda connexió al corrent per funcionar. Té un preu de 19,29 euros que et farà oblidar les anades a l’estètica per lluir mans i peus de revista.

Estem segurs que el llum LED d’Amazon et canviarà la vida.

Pots comprar-lo ara a Amazon

Font: ElNacional.cat – Read More

Tot i que les enquestes apuntaven a un cop sobre la taula de l’extrema dreta sueca en les eleccions celebrades ahir, la realitat ha estat que si bé els vots cap a Suècia Demòcrates s’han incrementat en aquests comicis no ha estat una victòria per majoria absoluta, i si volen governar ho hauran de fer amb el partit Moderat, també conservador, però amb qui hauran de posar-se d’acord per arribar a un pacte que els permeti governar i passar per davant dels Socialdemòcrates. En les eleccions d’aquest diumenge, el partit de l’actual primera ministra (la primera dona a arribar a aquesta posició a Suècia), Magdalena Anderson ha estat el més votat, amb el 92% de l’escrutini, amb un 30,5 % dels vots, dos punts més que el 2018.

50.000 vots de diferència entre blocs

Així, els Socialdemòcrates superen en 10 punts la ultradreta de Demòcrates de Suècia, que n’obté un 20,7%, 3 punts més que fa quatre anys. Davant el seu creixement, el partit que baixa és el Moderat, amb un 19% dels vots i passaria a ser el tercer partit més votat. La seva suma, més la resta de partits de dretes (cristianodemòcrates i liberals) sumen el 49,7% dels vots, mentre que els Socialdemòcrates i la resta de partits que podrien pactar amb ells per evitar un govern encapçalat per la ultradreta sumen un punt menys, el 48,8%. Cal tenir en compte que falta per comptar el vot exterior. 

La distància que separa els dos blocs és així, molt reduïda, ja que només hi ha uns 50.000 vots de diferència. Per tant, s’haurà d’esperar al resultat preliminar actualitzat que es publicarà dimecres, on sí que estarà inclòs el vot exterior i el vot per correu que no ha estat comptabilitzat en les dades d’aquest diumenge i que poden resultar decisius. Concretament, l’Autoritat Electoral de Suècia ha enviat enguany fins a 160.000 paperetes a suecs que resideixen fora de les fronteres del seu país, però no tots voten. Segons els càlculs, ho fan un 40% dels electors i, normalment, els partits de dretes solen rebre més suports. 

Un vot exterior que pot ser decisiu 

Ara, amb aquesta diferència tan ajustada a molts suecs els hi ve a la memòria el cas de les eleccions de 1979, quan el bloc d’esquerres, liderat per Olof Palme, que va ser assassinat tres anys després, va perdre els comicis pels vots de l’estranger. Amb tot, aquest ha estat l’únic moment històric en què els vots exteriors han tingut un pes notable, a la resta d’eleccions, el seu paper han estat molt menys rellevants. Per això, l’encara primera ministra Magdalena Andersson ha alertat que cal esperar a que hagi acabat el recompte per fer una valoració real dels resultats, però destacant que el seu partit ha fet un bon paper. 

Es desfà el cordó sanitari 

Tot i que la dreta pugui governar a Suècia, ara per ara, la realitat és més complexa, ja que la diferència de només un punt entre els dos principals partits (ultres i moderats), comença una gran batalla per decidir qui en seria el primer ministre. Per vots, hauria de ser el líder del SD,  Kimmi Åkesson, que es dedica a la política des de fa anys, però estava aïllat per la resta de formacions, ja que el partit té unes fortes arrels neonazis. Aquesta mena de cordó sanitari, que la dreta evita fer a Espanya amb Vox, ha permès que els Socialdemòcrates governin a Suècia en els últims anys, encara que la majoria era de dretes.

Font: ElNacional.cat – Read More

A mitja tarda de la Diada —i per què no— en el Moll de la Fusta on treballava Salvat-Papasseit “fent foc d’estelles dins la gola del llop”, alguns somriures que havien començat tremolosos anaven guanyant fermesa. Eren moltes les persones que es reconeixien i se sentien més fortes en la determinació d’altres, vinguessin d’on vinguessin, fossin qui fossin i votessin el que votessin. La manifestació de l’Onze de Setembre d’enguany guanyava cos, omplia les avingudes que voregen la mar fins a deturar-se on hi ha trens que arriben i una caserna es convertí en Parlament. Senyeres i estelades, barrejades amb tots els colors de l’arc de Sant Martí, feien ressaltar, encara més, el negre escollit com a emblema d’aquest any, amb l’estrella de cinc puntes i la creu de Santa Eulàlia com a bandera. Recordava el tricentenari de la Guerra de Successió, el setge de ciutats resistents… I es contraposava, de manera volguda, a qualsevol bandera blanca de rendició. Mentre la Diada lluïa divisa de “ni oblit ni perdó”, a la manifestació i parlaments de la festa nacional de Catalunya, el crit acompanyava la proposta.

Si algú volia menystenir l’ANC, ha fracassat. Si algú volia fer una demostració al govern espanyol de l’ensinistrament acurat i desmobilitzador de l’activisme sobiranista, ha vist com esgarrava el tret. Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, presidenta i vicepresident de l’ANC, han aguantat dempeus el desafiament del conformisme i han resumit la proposta d’acció en complir el mandat de l’1-O o tornar a donar la veu al poble. No massa lluny del que també podia proposar Xavier Antich, quan en l’acte unitari organitzat per Òmnium Cultural demanava “cares noves” a la política (i a l’activisme). En aquest sentit, seguien el fil iniciat per Carme Forcadell quan va exigir, més que demanar, a Artur Mas, a la Diada del 2014: “President, posi les urnes”. I Muriel Casals, amb el seu etern somriure, li feia costat. El que per uns pot arribar a ser una llista cívica, des d’una versió més suau es pot considerar com la necessària saba nova. En els dos casos, però, la sang i el pensament que calen es troben en el gruix de la nostra societat, com diu Feliu. I haurien de representar, també, nous compromisos de coherència, consciència i credibilitat.

Cap polític ni cap partit s’hauria de creure en poder de cartes blanques d’impunitat per no complir les promeses que els han portat a l’escó o al govern

Un polític serveix de veritat quan no creu que ningú, ni els partits ni cap dels seus dirigents, gaudeixen d’una mena de monopoli per ser els únics a fer política. Cap polític ni cap partit s’hauria de creure en poder de cartes blanques d’impunitat per no complir les promeses que els han portat a l’escó o al govern. Aquesta seria la millor protecció contra corruptes i corruptors… i la manca de transparència. Un polític, ara per ara, sols pot servir la gent —i no servir-se’n— quan es pren seriosament que potser l’alternativa, com avançava Albano Dante Fachin, “és deixar de mentir”. I quan es creu que la gent és prou gran i té prou senderi per ser tractada com un conjunt de persones adultes, de ciutadanes amb drets, en les quals, de fet, quan són nació —com és el cas— hi radica el poder.

Aquesta Diada ha estat, com tantes altres Diades, una ocasió d’encerts i d’errades. L’errada més gran és la que, seguint pèssims consells, es vulgui fer més minsa la mobilització, quan és precisament la mobilització el que ens fa ser qui som i dona sentit a la vida democràtica. L’encert més necessari: deixar clar que l’1-O i el 3-O no són efemèrides per donar gruix a catàlegs d’hemeroteques o veus d’enciclopèdies. La proposta de sobirania plena segueix assenyalant el nord i encara pot ser més plural, compartida i resoluda quan celebrem el cinquè aniversari d’un Octubre nostre, com els carrers i les places.

La Diada ha estat de nou de reivindicació i fermesa. I del seu èxit tots i totes ens n’hem de sentir una mica particips. I si hi ha joc, juguem joc net, i a l’octubre fem-ho encara millor. Com avui es deia al Moll de la Fusta, tornem-hi, per vèncer.

Font: ElNacional.cat – Read More

Els preus de l’electricitat no ens donen treva als particulars, però també estrenyen el seu setge en torn de les empreses. Algunes, cas del gegant siderúrgic Arcelor Mittal, pleguen temporalment a Espanya i paralitzen l’activitat als seus principals centres de treball. Si no canvien les coses, milers de treballadors es veuran afectats per Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació (ERTO) a Gijón, Avilès, Sagunto i Sestao.

Alts forns Gijón

Tancament de l’Alt Forn A de Veriña

Arcelor Mittal és actualment l’única siderúrgia integral que opera a Espanya i és hereva de les desaparegudes Ensidesa, Alts Forns de Biscaia i Alts Forns de la Mediterrània. Dona ocupació a més de 8.000 persones a tot el país i ha anunciat ja que, en els propers dies, paralitzarà temporalment l’Alt Forn A de la seva planta de Veriña (Gijón) en no poder assumir els elevats costos que es deriven dels actuals preus de l’electricitat. La decisió és tan ferma que està obert ja el període de consultes amb els sindicats que precedeix al més que possible ERTO. Quedarà funcionant el segon alt forn de la siderúrgia, però la situació tindrà efectes adversos en la resta d’instal·lacions de l’empresa, que depenen en bona part de la producció de l’alt forn que es paralitza durant, en principi, tres mesos i en el que treballen 150 persones.

ERTO’s en cadena

Però el ERTO que afectarà els operaris de Veriña no serà l’únic a Arcelor Mittal: a Sestao, l’Acereria Compacta Bizkaia (ACB) que fabrica acer a partir de ferralla i és hereva dels Alts Forns de Biscaia, no reprendrà la seva activitat després de l’aturada estiuenca i més de 300 operaris es veuran afectats també per un altre ERTO. En Avilès, també a Astúries, hi haurà també expedients de regulació d’ocupació a l’acereria, els trens de laminació en fred i altres instal·lacions que es proveeixen del ferro colat que produeix l’alt forn que paralitza la seva activitat i en Sagunto, el tren de laminació en fred i la línia de galvanització en calent que són hereus de l’antiga factoria d’Alts Forns de la Mediterrània també pararan. Finalment, altres plantes menors, com les de Lesaka (Navarra), Bergara i Olaberría (Guipúscoa) i Etxebarri (Vizacaya) podrien tenir també problemes. Els costos de l’electricitat i altres matèries primeres i el context general de crisi inflacionària tenen la culpa. A Catalunya, la siderúrgia CELSA, que fabrica acer amb ferralla, també té problemes i a Reinosa (Cantàbria). Sidenor també té problemes. Mentrestant, les tèrmiques nacionals, capaços de produir energia barata amb carbó nacional i importat, segueixen tancades, les menys, i desmantellades, les més.

Font: ElNacional.cat – Read More

Ara fa deu anys servidor estava palplantat, suant sota un sol inclement, i tanmateix, conscient de participar en un moment històric, enmig d’aquella gernació que va protagonitzar una de les manifestacions més grans de la història d’Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. Vam estar més d’una hora i, de dues, drets, totalment immobilitzats a la cruïlla de la rambla Catalunya amb el carrer Aragó, fins que, finalment, vam poder avançar en direcció a la Via Laietana. Ahir, acompanyava uns quants amics a la terrassa d’una vermuteria del Poble Sec, fent-la petar, fent memòria dels grans moments d’aquests anys, amb la nostàlgia com a convidada. Amb serenor, i, també amb una mica de ràbia. Però, malgrat tot i contra tot, els meus amics hi eren, com sempre hi han estat. La generació que ho va fer, la que va fer por a un Estat poderós, més poderós del que estaven i estan disposats a admetre, i que Europa encara no sé si va aconseguir aturar el tot en la seva reacció desproporcionada i revengista.

Quan he començat a escriure això, desconeixia quines serien les xifres de participació. I el dubte es mantenia. De seguida, m’han enviat fotos de la marxa, força atapeïda de gent. “Ho hem tornat a fer!” I, certament, poden dir-ho amb orgull. Elles i ells, sí. Al final, a la manifestació de la Diada del 2022, hi ha hagut més gent de la que s’esperava. Contra la desmobilització, atiada de manera inaudita des de la presidència de la Generalitat i el principal partit que la sustenta i sustenta el Govern, ERC, per més que no fos de bon pair el manifest de l’ANC, molta gent hi ha tornat a ser. Són els que, com els meus amics, han anat a totes les manifestacions, sense excepció. I uns quants més. Els que aguanten la parada. Els que l’han aguantat durant la dècada del procés i els que sempre hi han estat i no necessiten mítings per proclamar-ho. Ni refregar-li a ningú per la cara el pedigrí independentista ni cap altre pedigrí. Ni tampoc escridassar ningú ni asseure’s amb cara de pomes agres amb ningú. Al capdavall, són prou grandets per decidir si van o no van a la manifestació de la Diada o on sigui. Sense saber de Kant no gaire més del que ens explicaven al Batxillerat, els meus amics tenen molt clar que són majors d’edat per atrevir-se a pensar per ells mateixos, Sapere Aude. Compte amb els que aguanten la parada, com aquells barcelonins del 1714 que l’endemà van tornar a aixecar les persianes; compte perquè al final són els que aguanten totes les parades.

La Diada del 2022 no ha estat històrica però ja forma part de la història dels Onzes de Setembre perquè és la Diada que va parar el cop que menys s’esperava: el cop des de dins

O l’independentisme oficial, el Govern —format pels dos grans partits independentistes—; el Parlament del 52% —us imagineu què faria Vox amb aquest percentatge?—; els partits, ERC, Junts, CUP —majoritaris o determinants a gairebé totes les grans institucions—; les entitats, l’ANC, Òmnium, l’AMI —amb desenes de milers d’afiliats—, dissenyen un nou full de ruta operatiu, capaç d’il·lusionar la gent, o el perímetre de la base, lluny d’eixamplar-se, serà cada vegada més estret. El punt de partença per refer la confiança necessària entre els diversos actors implicats és bastant fàcil d’assenyalar. L’independentisme, si vol tornar a ser creïble, per als independentistes i, sobretot, per als que no ho són, s’haurà de conjurar per fer tot el contrari del que ha fet en els prolegòmens d’aquesta Diada: autodesmobilitzar-se, dividir-se i afeblir-se encara més per la incapacitat de separar les estratègies de partit dels seus objectius mínims com a moviment polític, social i cultural.

La Diada del 2022 no ha estat històrica, és obvi si la comparació es fa amb la Diada de fa 10 anys i les següents, però ja forma part de la història dels Onzes de Setembre perquè és la Diada que va parar el cop que menys s’esperava: el cop des de dins. El cop d’una part del moviment independentista, la que representa i s’identifica amb ERC i el seu legítim projecte i estratègia de partit, contra la resta, que, i aquest és l’error de Pere Aragonès i Oriol Junqueras, és molt més que l’ANC. La manifestació d’ahir no va ser només un aplec de quatre friquis i arreplegats, per bé que —com ja es preveia— centenars de milers d’independentistes es van quedar a casa. El problema de les majories silencioses és que no se sap com trencaran el silenci. La Diada del 2022 no és cap punxada de l’independentisme, és una punxada en tota regla d’aquells que, des de l’independentisme, han pretès passar per sobre de la gent, de la seva gent. No és la millor política i l’antipolítica, present a l’independentisme com a tot arreu, no és excusa.  

Font: ElNacional.cat – Read More

A qui no li agrada gaudir del cel estrellat? L’agost, el mes que gairebé acabem de tancar, és especialment propici; ja que, durant la seva primera quinzena; es pot gaudir de les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç però, potser, aquest entreteniment vacacional tingui els dies comptats: un gegantí satèl·lit de comunicacions que acaba de llançar-se, pot arribar a ser gairebé més brillant que Venus, conegut a Espanya com l’Estel de l’Alba.

BlueWalker 3

De què es tracta?

El seu nom és BlueWalker 3, està fet de vidre i aliatges de metall, l’ha dissenyat una empresa anomenada AST SpaceMobile amb seu a Texas, Estats Units i acaba de ser posat en òrbita pel coet Falcon 9 de Space X. Pes 1,5 tones i, quan funcioni a ple rendiment, haurà desplegat una gran estructura feta de mosaics quadrats modulars que assoleix els 64,4 metres quadrats i reflectirà moltíssima llum solar. La seva proximitat a la terra (orbitarà a uns 500 quilòmetres del nostre planeta) el convertirà en un cos molt visible des de la Terra. Tant que, fins i tot, pot arribar, segons els pitjors pronòstics, a eclipsar tot el cel nocturn, ja que només la Lluna serà més brillant. El més greu del cas és que AST Space Mobile té previst llançar uns altres 100 satèl·lits més que podrien arribar a crear ratlles brillants en les imatges captades per qualsevol telescopi terrestre.

Per a què serveix?

Es tracta, com no, d’un satèl·lit de telecomunicacions que permetrà crear una xarxa global de banda ampla  en l’espai que funcionarà directament amb dispositius mòbils estàndard. No faran falta, per tant, ni parabòliques ni routers i serà suficient amb un telèfon 4G o 5G per al qual hagis contractat el servei. És interessant, però els astrònoms s’estiren ja els cabells: a l’observatori Vera C. Rubin de Filadelfia i en el Centre de la Unió Astronòmica Internacional per a la Protecció del Cel Fosc creuen que el satèl·lit canviarà per sempre la imatge del cel nocturn. Elon Musk, amo de Space X, diu que els beneficis superen als inconvenients però jo, que soc d’aquells als quals cada any agrada veure les Llàgrimes de Sant Llorenç, em pregunto ja avui que serà el que acabaré veient al cel del meu poble; Barruelo, al nord de Palència; allà pel deu d’agost de 2023. Espero no haver de recordar, per a mal, la mare del senyor Musk.

Font: ElNacional.cat – Read More

Mentre a Espanya totes les nostres mines (excepte Pilotuerto, a prop de Tineo, i el pou Nicolasa, a Mieres, les dues a Astúries) estan tancades des de 2018 i les tèrmiques de carbó estan tancades o desmantellades descomptant la d’Aboño (Astúries) i Los Barrios (Andalusia) en altres països de la UE es manté un volum notable de producció carbonífera cap al qual la població gira la mirada ara que els preus del gas i l’electricitat es disparen. Un d’aquests països és Polònia i, allà, la gent ha decidit aprovisionar-se del negre mineral a peu de mina.

Carbó polonès

Més barat

Putin és implacable i davant de l’amenaça de tancament dels gasoductes, a Polònia la gent ha decidit confiar en un vell conegut: el carbó. A la regió de Silèsia, on encara, i fins al seu tancament programat el 2049, funcionen encara gran nombre de pous carbonífers, la població va diàriament a les explotacions per comprar les tres tones per persona que es permeten adquirir. Una tona de carbó, ben administrada, dona per garantir calor i aigua calenta a una família de quatre persones durant més de quinze dies. Comprant en les mateixes explotacions, els polacs s’estalvien costos. Malgrat el seu notable volum de producció, Polònia importa cada any unes cinc tonelades de carbó rus i Putin ha cancel·lat les exportacions del negre mineral. Avui, a Polònia, una tona de carbó costa 640 euros, el triple dels 210 euros que el govern de Varsòvia va intentar imposar com a límit|topall màxim per al carbó venut a consumidors domèstics a començaments d’agost. A Polònia, el salari mínim és de 610 euros mensuals i a Polònia es produeix el 71% de l’energia amb carbó.

A Espanya, amb una producció testimonial

A Espanya, encara que disposem de reserves conegudes i accessibles superiors als 1.000 milions de tones de carbó, només funcionen dues mines a Astúries amb una producció testimonial. A començaments de segle, la nostra producció anual superava els 10 milions de tones. El 2011, una tona de carbó produït a Espanya costava 127 euros i avui, cremem carbó estranger en les dues úniques tèrmiques que queden operatives: Aboño, a Astúries i Los Barrios, a Andalusia. L’electricitat, mentrestant, no dona treva, però aquí no es pot fer com en Polònia. Mentrestant, el desplegament de les renovables continua llastat per una legislació restrictiva.

Mina clausurada a Palència

 

Font: ElNacional.cat – Read More