Alerta en molts barris de la ciutat de Barcelona per la presència d’eruga processionària a parcs i jardins. Ja fa setmanes que, sobretot els propietaris de gossos i gats, posen el crit al cel perquè aquestes erugues (cadascuna de les quals té gairebé 500.000 pèls que actuen com autèntics dards tòxics) poden matar les nostres mascotes pocs minuts després d’haver-hi mantingut contacte o, de vegades, encara que només s’hagin apropat a les erugues. I atenció perquè l’eruga del pi també pot resultar mortal per a les persones, sobretot entre la canalla, gent gran o persones que tenen alguna patologia crònica. Què hem de fer si els nostres fills, el nostre gos, el nostre gat o nosaltres mateixos resultem intoxicats per aquestes erugues que, aquests dies, es compten a milers a la ciutat de Barcelona? Com podem evitar patir un xoc anafilàctic? Com podem evitar que als nostres gossos els caigui la llengua a trossos? No us perdeu les respostes a aquestes i altres preguntes de Pere Renedo, veterinari de Gràcia Veterinaris en aquest vídeo:
Si el teu fill toca una eruga d’aquestes porta’l corrents a urgències: pot morir d’anafilaxi
Més avall podeu veure entrevistes en vídeo a diversos propietaris de gossos indignats i emprenyats que passegen pel parc del Turó del Putxet, un dels més afectats per l’eruga processionària. Ja fa setmanes que està ple d’erugues i, segons els experts, en tenim per dies, probablement fins a Setmana Santa. “Si el teu fill toca una eruga de la processionària del pi, porta’l ràpidament a urgències perquè, tot i que inicialment pot semblar una reacció local molt petita com una cremada, en qüestió de minuts això pot estendre’s i generalitzar-se a tot el cos i tenir un xoc anafilàctic, una mena de reacció explosiva del sistema immunològic que pot ser mortal“, adverteix Pere Renedo. I si un adult toca una d’aquestes erugues? Quins símptomes ens han d’alarmar? “Normalment el primer que provoca un xoc anafilàctic és una baixada de la pressió arterial i, per tant, ens marejarem. També podem tenir una inflamació de les vies respiratòries i, per tant, tindrem dificultat per respirar, sensació d’ofec…. Aquesta és la simptomatologia més evident d’un xoc anafilàctic que ens ha de fer anar immediatament a urgències“, diu Renedo.
Aquí podem veure un dels centenars de nius de processionària carregats d’erugues que, aquests dies, posen en perill la vida de persones i animals a Barcelona / Foto: Carlos Baglietto
Els gossos tenen més probabilitats de morir si entren en contacte amb les erugues del pi. De fet les probabilitats de morir són altes si s’empassen l’eruga. “Se les volen menjar, jugar amb elles o simplement mastegar-les i això provoca que la descàrrega del tòxic sigui directament a la boca. Alguns gossos s’empassen l’eruga sencera o bé els pèls urticants i també tenen reaccions a nivell gàstric. Pot provocar vòmits. Ara bé, la reacció anafilàctica també és molt ràpida, igual que els passa a les persones, és qüestió de pocs minuts. De fet, només que se sospiti que el gos ha pogut tocar o jugar amb erugues o si detectem alguna reacció inflamatòria s’ha d’anar immediatament a un centre veterinari”, avisa Pere Renedo. Cada eruga té gairebé 500.000 pèls que són una mena de dards molt tòxics i els disparen quan se senten amenaçades, encara que no les arribem a tocar. “Porten una substància molt irritant que causa una reacció inflamatòria molt potent al punt on es clava el pèl. De fet, no cal que s’arribi a clavar perquè ja passa quan el pèl es trenca. Per això és molt important que, quan detectem que el nostre gos ha agafat una eruga amb la boca, a l’hora de netejar-l’hi ho fem sense fregar perquè trencaríem els pèls i augmentaríem l’alliberament d’aquesta substància fatal“, diu Renedo.
Necrosi: els pot caure la llengua a trossos
Quan els gossos es mengen alguna d’aquestes erugues poden tenir necrosi a la llengua, és a dir que els pot caure la llengua a trossos. “Veurem que la llengua s’inflama moltíssim i es posa molt grossa. Molts gossos ens arriben a urgències amb la boca semioberta perquè no els cap la llengua a la boca. Poc a poc la inflamació fa que la llengua els canviï de color i passa a ser morada o blavosa i s’acaba produint una necrosi. Habitualment té lloc a la punta o des de la meitat de la llengua fins a la punta i els cau el tros afectat o, de vegades, l’hem d’amputar”, explica Renedo. Si s’arriben a empassar l’eruga també poden tenir necrosi de coll.
Pot viure un gos sense llengua?
“Aprenen a menjar i a beure. Necessiten un període d’aprenentatge però al final ho aconsegueixen. En alguns casos molt greus el gos ha d’estar hospitalitzat durant un temps amb una sonda que li porti el menjar a l’estómac però la majoria dels gossos, pràcticament tots, aprenen a menjar i beure amb menys llengua”, diu Renedo en aquesta entrevista que podeu veure sencera en el vídeo que trobareu al principi d’aquesta informació.
Puc comprar corticoides sense recepta?
El tractament consisteix en injectar corticoides d’acció ràpida per via intravenosa o intramuscular. Ara bé, podem anar directament a la farmàcia a comprar i injectar-los aquesta cortisona d’acció ràpida? “No te’ls haurien de donar sense recepta”, diu Renedo. Insistim en la pregunta: ¿i si és un diumenge, no tenim cap centre veterinari d’urgències a prop i veuen que porto un gos que s’està morint tampoc no em donaran corticoides? Resposta del veterinari: “Això ja dependrà de la voluntat del farmacèutic però segurament tindràs un centre veterinari a prop”. Pere Renedo, però, proposa una bona solució, també i sobretot pels que passegen el gos a la muntanya lluny de nuclis habitats, “podeu parlar amb el vostre veterinari i us receptarà l’urbason o altres còrtics d’acció ràpida perquè el pugueu portar a sobre i, en cas d’urgència, pugueu injectar-li al vostre gos. La dosi exacta us la dirà el veterinari en funció del tipus de gos, edat, pes, característiques físiques i de si l’animal té alguna patologia associada o no”.
Se’ls ha de posar la injecció a la part externa de la cuixa o al glutis, mai al coll perquè l’absorció seria molt lenta
“La injecció sempre ha de ser intramuscular a la cuixa, mai al coll on habitualment els posem les vacunes perquè l’absorció és molt lenta. En cas d’haver-los d’injectar corticoides per urgències com aquestes se’ls ha de punxar a la part exterior de la cuixa o al glutis. I mai els hem de donar els corticoides en pastilla perquè l’absorció és molt més lenta i no arribaríem a temps de salvar l’animal”.
Els gossos braquicèfals poden morir en només mitja hora
“Si teniu un gos braquicèfal (aquells que tenen el cap quadrat, el morro curt i la cara aixafada com els bulldog) penseu que ja tenen dificultat respiratòria de per sí. En aquests casos, us heu d’adreçar al veterinari encara més ràpid perquè, al cap de mitja hora, poden morir”, adverteix Pere Renedo.
Moltes zones de Barcelona estan plenes d’erugues processionària que poden ser mortals per a les persones, gossos i gats / Foto: Carlos Blagietto
El meu gos va estar a punt de morir només per olorar una eruga
La Carme ens explica que fa uns dies va haver d’anar d’urgències. El seu gos es diu Mac i té 9 anys. Només va olorar una eruga i ràpidament se li va començar a inflar la llengua. La veterinària li va explicar que només amb els pèls que desprenen les erugues n’hi ha prou per provocar aquesta reacció perquè es rasquen amb les potes i se’ls infla tota la boca. El Mac va estar a punt de morir perquè va patir un xoc anafilàctic. El va salvar una injecció intravenosa de cortisona a temps. “Al cap d’una estona d’haver olorat l’eruga vaig veure com se li inflava la llengua i se li torçava. Vaig anar corrent a urgències i això li va salvar la vida”, recorda la Carme.
El meu fill té pins al jardí i només de netejar-los se li va inflar moltíssim la boca
La Mari Carmen evita les zones del parc on hi ha processionària. Segons ella en alguna zona no hi ha erugues però a dalt del parc no deixa mai les gosses soltes perquè sap que n’hi ha. “Sóc d’un xat de WhatsApp del Putxet i tothom diu que n’hi ha. Sé del cas d’un gos que se li va inflar la boca i amb una cosa que es diu Urbason el van salvar”, explica la Mari Carmen. També diu “el meu fill té pins al jardí i només de netejar-los i cremar els nius de processionària se li va inflar moltíssim la boca”.
El Simon passeja per la zona més alta del Putxet on l’equip d’ElNacional.cat ha detectat diverses files d’erugues pel terra (es poden veure als dos vídeos que inclou aquesta informació). La seva gossa té poc més de dos anys i es diu Luna. Li preguntem com pot ser que la porti sense lligar tenint en compte que hi ha aquestes erugues i que poden ser mortals? Primer ens diu que la seva gossa és prou llesta com per no menjar-se-les. Després, però, quan li donem tota la informació diu “no ho sabia, moltíssimes gràcies per la informació, a partir d’ara la lligaré i la controlaré molt millor“.
Què li diries a l’Ada Colau?: “Que se les mengi!”
En Borja és un altre propietari de gos que passeja sovint pel Putxet i ja fa molts dies que veu erugues quan s’asseu als bancs. Es nota que està enfadat per la presència de processionària perquè quan li preguntem quin missatge faria arribar a l’alcaldessa de Barcelona respon “Que se les mengi!”. Borja té una gossa de quatre anys que es diu Turca. Demana a l’Ajuntament “que es cuidi més del manteniment dels parcs perquè hi ha erugues que són nocives per als gossos i per als humans. Jo no veig ningú que les faci fora, no veig ningú. Les orugues són aquí! Que deixin anar ocells i que se les mengin!”, acaba dient el Borja a les càmeres d’ElNacional.cat.
La Teresa, una altra veïna de la mateixa zona, diu que “l’alcaldessa hi hauria d’estar més a sobre. Parcs i Jardins funciona bastant bé però s’hi ha de posar més remei, potser falta personal per poder controlar la plaga més i millor”. Podeu veure i sentir tots aquests testimonis i els seus gossos en aquest vídeo:
Fa prou l’Ajuntament de Barcelona per evitar l’eruga processionària?
Hem convidat algun representant de l’Ajuntament de Barcelona a venir al Putxet per ser entrevistat juntament amb el veterinari i perquè pugui explicar tot el que fan per eliminar l’eruga processionària de la ciutat però no han volgut o no han pogut venir. Ens han fet arribar la informació a través d’un correu electrònic que podeu veure i llegir íntegrament en el vídeo. “L’Ajuntament fa un seguiment i aplica tractaments preventius de control de l’eruga durant els mesos d’octubre, novembre i desembre que consisteix en la retirada de les bosses que fan les erugues als pins i així minimitzar la posterior presència a l’espai públic”. Ara mateix, diu l’Ajuntament, “no hi ha constància de cap zona crítica respecte la presència d’eruga a la ciutat encara que pot estar present en parcs i jardins amb pins. A les zones forestals d’alguns parcs és on tenim més presència de processionària. Els tractaments preventius són la retirada de les bosses d’erugues dels pins, fomentar la biodiversitat amb la introducció d’aus insectívores perquè la processionària tingui un depredador natural, introducció de caixes niu de ratpenats que són depredador natural de la processionària quan està en la fase papallona, quan ja ha nascut l’eruga processionària s’activa la detecció per part dels equips que gestionen parcs i jardins, es retiren les erugues de les zones de pas, en cas necessari se senyalitza la zona i si hi ha molta presència d’eruga fem un tractament per intentar eliminar-la però només en cas de risc per a les persones per la presència de l’eruga processionària en zones d’estada o de pas”. Aquesta és, en resum, la informació que ens fa arribar l’Ajuntament de Barcelona.
Altres ciutats posen injeccions als pins
Vist el nombre d’exemplars d’eruga processionària que, de fa setmanes, tenim en moltes zones de la ciutat sembla evident que l’Ajuntament de Barcelona no fa prou ni de bon tros. Els plans d’actuació per combatre la processionària que apliquen altres ajuntaments semblen més eficaços. Per exemple, hi ha llocs on, a la tardor, per prevenir, ja posen injeccions amb insecticida als troncs dels pins. Quan arriba la primavera posen anelles als arbres per impedir que les erugues puguin baixar a terra (una persona que passeja el seu gos pel Putxet ens explica que a tot el parc, on hi ha desenes de pins, només han posat anelles en dos arbres”. L’Ajuntament no diu res d’aquestes anelles en el correu electrònic que ens ha fet arribar). També ens consta que en altres municipis, a l’estiu, posen hormones femenines a les branques dels pins per capturar els mascles i evitar que es puguin emparellar amb les femelles. Això també els permet identificar el nivell d’infestació i saber en quin moment naixeran les erugues. “La combinació de tots els mètodes o de quants més mètodes millor seria la millor manera de controlar el tema. La utilització de feromones és important, la utilització de trampes físiques com les anelles, també. Totes aquestes coses ajuden a controlar més i millor les plagues. Evidentment el que s’hauria de fer és evitar que s’arribin a desenvolupar les erugues i no esperar a arribar a aquesta època quan les erugues ja comencen a caminar i es converteixen en un autèntic perill per a les persones i per als animals“, reconeix el veterinari Pere Renedo. També ens consta que, en aquesta època de l’any, ajuntaments com el de Llucmajor, a Mallorca, activen plans per controlar el 90% de la plaga. “La veritat és que les Balears en saben molt d’això perquè sempre ha sigut una terra de molta eruga. Per això tenen uns plans probablement molt millors que els nostres“, diu Pere Renedo.
Pere Renedo, veterinari de Gràcia Veterinaris, ens explica què passa i què hem de fer si el nostre gos es menja una eruga processionària / Foto: Carlos Baglietto
Font: ElNacional.cat –
