El Centre Nacional d’Intel·ligència va rebre autorització judicial per espiar a 18 persones de l’entorn independentista, segons publica aquest dissabte La Vanguardia. Això va permetre al CNI perfilar un mapa del moviment independentista el 2019 i el 2020.
Entre els espiats hi ha personalitats de la política i també empresaris com són Pere Aragonès, aleshores vicepresident de la Generalitat; Jordi Sànchez, secretari general de Junts per Catalunya; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium; Jordi Bosch de Borja, membre de la junta d’Òmnium; Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont; Joan Matamala, amic de l’expresident; Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Waterloo.
En aquesta llarga llista també es troben noms com Xavier Vendrell, empresari i exconseller d’ERC; Elsa Artadi, vicepresidenta i líder de Junts a Barcelona; Albert Batet, diputat de Junts; David Bonvehí, president del PDECat; Marc Solsona, secretari general adjunt del PDECat i alcalde de Mollerussa; Sergi Miquel Gutiérrez, director de l’estructura tècnica de la Casa de la República; i Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives, empresaris de tecnologia, segons detalla La Vanguardia.
El CNI només es fa responsable d’aquestes 18 intervencions de les 65 persones que, segons va publicar Citizen Lab, van ser infectades amb Pegasus o Candiru per ser espiades. Les preguntes que sorgeixen són múltiples, des de saber si realment el CNI té a veure amb la resta de persones espiades, si realment aquestes van ser espiades, saber si l’espionatge només va tenir lloc a partir del 2019 i en el cas de ser anterior entendre com el CNI no va esbrinar on eren les urnes utilitzades al referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Aquestes 18 intercepcions s’haurien produït durant l’octubre del 2019, en el marc de la sentència del procés i de les protestes convocades per Tsunami Democràtic. La Vanguardia assegura que “el CNI prova en la seva investigació de teixir la xarxa de relacions de les diferents sensibilitats de l’independentisme, de la CUP a Junts. I sobretot: interessa qualsevol que tingui contactes amb Carles Puigdemont”.
L’informació del diari ha provocat les reaccions d’alguns dirigents independentistes. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha afirmat al seu Twitter que “aquesta informació confirma l’extrema gravetat de l’escàndol. En cap democràcia s’espien les negociacions entre formacions polítiques. Ni les estratègies de defensa jurídica. Ni el que es planifica per la campanya electoral o pels pactes polítics posteriors”.
Aquesta informació confirma l’extrema gravetat de l’escàndol. En cap democràcia s’espien les negociacions entre formacions polítiques. Ni les estratègies de defensa jurídica. Ni el que es planifica per la campanya electoral o pels pactes polítics posteriors. https://t.co/sXuFZiyFRs
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 14, 2022
Per la seva banda, el diputat Albert Batet -un dels espiats segons la llista que publica el diari- ha manifestat a les seves xarxes que “CNI va espiar-me amb autorització judicial durant el 2019. Un jutge ho va avalar simplement per la meva proximitat amb el president Puigdemont i per obtenir informacions sobre estratègies i negociacions polítiques. És una barbaritat monumental. Això és propi d’una dictadura”.
CNI va espiar-me amb autorització judicial durant el 2019. Un jutge ho va avalar simplement per la meva proximitat amb el president Puigdemont i per obtenir informacions sobre estratègies i negociacions polítiques.
És una barbaritat monumental. Això és propi d’una dictadura. pic.twitter.com/9xOvRF7Y1a
— Albert Batet Canadell???? (@albertbatet) May 14, 2022
Font: e-noticies: Última hora –