Categoria: ART

La Barcelona més personal de Jaime Beriestain

El dissenyador i interiorista Jaime Beriestain (Santiago de Xile, 1969) va estudiar Disseny Gràfic i el 1999 va aterrar a Barcelona per completar la seva formació a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona). No tenia cap intenció d’instal·lar-se a Espanya, però la vida no sempre va com un preveu. “Les coses van succeir inesperadament. Mentre estava estudiant vaig participar en un concurs per fer l’hotel Hilton i em van adjudicar el projecte. Així que em van canviar els plans, em vaig establir a la ciutat i vaig començar a muntar el meu estudi”, recorda. Ell no va escollir Barcelona per viure, sinó que la ciutat li va anar oferint certes coses que han fet que es quedés. I ja fa més de dues dècades que hi és.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Barcelona més personal de Jaime Beriestain

El dissenyador i interiorista Jaime Beriestain (Santiago de Xile, 1969) va estudiar Disseny Gràfic i el 1999 va aterrar a Barcelona per completar la seva formació a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona). No tenia cap intenció d’instal·lar-se a Espanya, però la vida no sempre va com un preveu. “Les coses van succeir inesperadament. Mentre estava estudiant vaig participar en un concurs per fer l’hotel Hilton i em van adjudicar el projecte. Així que em van canviar els plans, em vaig establir a la ciutat i vaig començar a muntar el meu estudi”, recorda. Ell no va escollir Barcelona per viure, sinó que la ciutat li va anar oferint certes coses que han fet que es quedés. I ja fa més de dues dècades que hi és.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Manel torna el directe a la Monumental

Plaça de toros Monumental de Barcelona a una hora tan poc taurina com les 18.45 hores. El cel està ennuvolat, però les previsions dels meteoròlegs vaticinen que no plourà. Però que els antitaurins no tremolin: buides les graderies i la tribuna, desertes les llotges, abandonats els refugis, òrfena de sentit la porta gran, solitari el corredor, avui no hi haurà montera prenent vol, de la mateixa manera que peülla ni cap ‘manoletina’ trepitjaran l’alber. Inútil la porta de torils, l’arena no fa olor de sang i por. Al seu lloc hi ha una cosa tan prosaica com centenars de cadires plegables, en les quals 800 persones assistirien a una nova reinvenció dels espais per a la música en directe. I a la música en directe ha arribat el model que per als museus representa el Chillida Leku: tot a l’aire lliure i les obres exposades amb distància social entre elles. Això sí, mentre les sales de concerts segueixin tancades, per molt bonic que sigui l’entorn seguirem mig sords.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX

La història d’una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d’arrasar l’anterior i les restes d’aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l’asfalt. Quan es va decidir crear l’Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s’acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d’aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX

La història d’una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d’arrasar l’anterior i les restes d’aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l’asfalt. Quan es va decidir crear l’Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s’acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d’aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX

La història d’una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d’arrasar l’anterior i les restes d’aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l’asfalt. Quan es va decidir crear l’Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s’acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d’aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El monòlit que va aparèixer en una platja de la Costa Brava serà traslladat després de ser vandalitzat

El monòlit metàl·lic de més de dos metres que va aparèixer dimarts passat a la platja de Sa Conca, una cala que pertany al municipi de Castell-Platja d’Aro (Girona), de complicat accés en vehicle si no es viu a la zona privada de Sa Gavina, a S’agaró, serà traslladat a un espai escultòric després que dijous fos vandalitzat. El monòlit va aparèixer dimarts en aquesta platja de la Costa Brava, i recorda al que es va trobar al desert d’Utah, als Estats Units, el 2020.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La casa de Julio Muñoz Ramonet explicarà el col·leccionisme al segle XX

Ni biblioteca, ni museu en sentit estricte, ni centre dedicat a estudiar les pràctiques comercials fraudulentes durant el franquisme, com es pretenia durant un temps. La casa de Julio Muñoz Ramonet (Muntaner, 282) “i tot el seu contingut”, en especial una important col·lecció d’art que va deixar l’industrial en herència el 1991 a Barcelona, serà un centre que explicarà el col·leccionisme artístic del segle XX. Com a referències tindrà Ròmul Bosch i Catarineu (origen de la col·lecció) i Muñoz Ramonet i conservarà, interpretarà i posarà de relleu tot el seu llegat a més de generar coneixement i debat sobre l’art, la cultura i la ciència. També serà un lloc obert a la ciutadania dins de la dinàmica de barri on està enclavat i de tota la ciutat. Són alguns punts del Pla Funcional que va aprovar per unanimitat el mes passat el patronat de la fundació que gestiona l’herència en la seva última reunió i que l’Ajuntament ha donat a conèixer aquest dijous.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Tot és a la façana

Al barri de Buenos Aires de River, la façana de l’edifici d’usos mixtos Sáenz Valiente —al campus Alcorta de la Universitat Torcuato di Tella– capgira la lògica: és més lleugera a terra que al cel. Com un arbre, creix en complexitat i es ramifica. Tanmateix, manté les arrels etèries. Com és possible? L’aposta de Josep Ferrando i el seu equip té a veure amb l’objectiu doble de construir alhora un edifici i una part de la ciutat. Així, la planta baixa de l’immoble està rematada per un pòrtic —en línia amb les columnes de la resta de les plantes—, que retarda el tancament metàl·lic i els vidres de la façana d’accés. Aquesta cessió espacial és així per relacionar el nou immoble amb els comerços i usos del barri universitari.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Generalitat declara la Ricarda Bé Cultural d’Interès Nacional

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric la Casa Gomis del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), coneguda popularment com la Ricarda, i delimitar el seu entorn de protecció. La declaració també inclou la protecció de diferents mobles que formen part d’aquest edifici, situat en un espai natural protegit de la costa del delta del Llobregat i considerat una de les obres capitals de l’arquitectura moderna “no només a nivell nacional, sinó també internacional”, ha emfatitzat el Govern.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat