Més tecnologia i flors elèctriques comestibles per reobrir la Casa Batlló

Després de gairebé set mesos tancada, la Casa Batlló d’Antoni Gaudí torna a obrir les portes aquest divendres plena de novetats. El tancament definitiu el 29 d’octubre, per la pandèmia i pel conflicte amb els treballadors de l’empresa temporal subcontractada encarregats de les visites i el control d’accés, li ha servit a la família Bernat, propietària d’aquest edifici des de la dècada del 1990, per incloure un bon nombre de novetats en la seva visita. La primera és que hi ha 2.000 metres quadrats més d’espai, després d’incloure-hi l’antiga carbonera i la cotxera, que fins ara s’oferien per llogar per a esdeveniments privats. La segona, la incorporació, després de l’aposta decidida per la tecnologia, de dos muntatges immersius en els quals es poden veure les fonts d’inspiració de l’arquitecte i un “viatge a l’interior del seu cervell”, tal com va explicar dijous Gary Gautier Bernat, director general de la Casa Batlló, a la planta noble de l’habitatge.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Christo ressuscitat

El monument a mossèn Jacint Verdaguer situat a l’encreuament entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que llueix un sorprenent embolcall. La lona, col·locada per protegir-lo dels treballs per instal·lar un col·lector a escassos metres, recorda a les intervencions efímeres que van fer famós a l’artista búlgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis com el dedicat a Vittorio Emanuele a Milà (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de París (1985) i el Reichstag de Berlín (1995), entre altres molts. Christo va morir el maig de 2020 sense aconseguir fer realitat un d’aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perquè no ho hagués intentat en dues ocasions: en 1976 i 1984. Ara l’embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d’aquest artista.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Christo ressuscitat

El monument a mossèn Jacint Verdaguer situat a l’encreuament entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que llueix un sorprenent embolcall. La lona, col·locada per protegir-lo dels treballs per instal·lar un col·lector a escassos metres, recorda a les intervencions efímeres que van fer famós a l’artista búlgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis com el dedicat a Vittorio Emanuele a Milà (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de París (1985) i el Reichstag de Berlín (1995), entre altres molts. Christo va morir el maig de 2020 sense aconseguir fer realitat un d’aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perquè no ho hagués intentat en dues ocasions: en 1976 i 1984. Ara l’embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d’aquest artista.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Christo ressuscitat

El monument a mossèn Jacint Verdaguer situat a l’encreuament entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que llueix un sorprenent embolcall. La lona, col·locada per protegir-lo dels treballs per instal·lar un col·lector a escassos metres, recorda a les intervencions efímeres que van fer famós a l’artista búlgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis com el dedicat a Vittorio Emanuele a Milà (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de París (1985) i el Reichstag de Berlín (1995), entre altres molts. Christo va morir el maig de 2020 sense aconseguir fer realitat un d’aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perquè no ho hagués intentat en dues ocasions: en 1976 i 1984. Ara l’embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d’aquest artista.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Enric Miralles, Norman Foster i l’arquitectura de la democràcia moderna

El Parlament escocès de Holyrood, Edimburg, té avui el prestigi gairebé unànime que sol reservar-se a les obres mestres. Només té 15 anys, però ja és un clàssic contemporani, un dels comptats edificis “essencials” que s’han construït al segle XXI, en opinió de l’arquitecte i professor universitari John Kinsley. És tal l’admiració que desperta que gairebé resulta difícil recordar com de controvertit va resultar en els seus orígens, entre l’aprovació del projecte, el 1998, i la seva inauguració, l’octubre del 2004. Aquells dies, personalitats com el periodista televisiu David Dimbleby van liderar una onada de rebuig popular al projecte que avui pot semblar demagògica i miop, però que en el seu moment resultava molt ferma i va suposar un obstacle important.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

11 dies per viure i gaudir de l’arquitectura de Barcelona

Què tenen en comú el taller Masriera, la masia de Can Pere Valent, l’eix comercial de Creu Coberta, la Casa Bloc, la fàbrica Oliva Artés i el Sanatori Antituberculós de Sert, Subirana i Torres-Clavé? Tots són edificis o zones emblemàtiques als districtes on es troben: l’Eixample, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella, respectivament. I són alguns dels espais que acolliran en el marc de la cinquena edició de la Setmana de l’Arquitectura (fins al 16 maig) més de 200 activitats de tot tipus, que després de l’aturada per la pandèmia tornen a ser gairebé totes presencials (un 75% del total). Entitats, associacions de veïns, universitats i despatxos d’arquitectes de cada districte organitzaran al voltant d’aquests edificis icònics visites guiades, xerrades, concerts i tallers amb la intenció de destacar el valor l’arquitectura i la seva funció social i donar-los a conèixer entre els barcelonins.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

11 dies per viure i gaudir de l’arquitectura de Barcelona

Què tenen en comú el taller Masriera, la masia de Can Pere Valent, l’eix comercial de Creu Coberta, la Casa Bloc, la fàbrica Oliva Artés i el Sanatori Antituberculós de Sert, Subirana i Torres-Clavé? Tots són edificis o zones emblemàtiques als districtes on es troben: l’Eixample, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella, respectivament. I són alguns dels espais que acolliran en el marc de la cinquena edició de la Setmana de l’Arquitectura (fins al 16 maig) més de 200 activitats de tot tipus, que després de l’aturada per la pandèmia tornen a ser gairebé totes presencials (un 75% del total). Entitats, associacions de veïns, universitats i despatxos d’arquitectes de cada districte organitzaran al voltant d’aquests edificis icònics visites guiades, xerrades, concerts i tallers amb la intenció de destacar el valor l’arquitectura i la seva funció social i donar-los a conèixer entre els barcelonins.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Joan Margarit, balanç final

Vinyet Panyella homenatja l’arquitecte i poeta Joan Margarit (1938-2021), referent de la poesia contemporània hispànica que «ha viscut en la poesia i per a la poesia». Ressegueix l’evolució de la seva obra, repassa els destacats premis que l’han valorada i les nombroses traduccions que se n’han fet. Comenta alguna de les seves obres més destacades,… Anar a la font – NUVOL.COM

Joan Margarit, balanç final

Vinyet Panyella homenatja l’arquitecte i poeta Joan Margarit (1938-2021), referent de la poesia contemporània hispànica que «ha viscut en la poesia i per a la poesia». Ressegueix l’evolució de la seva obra, repassa els destacats premis que l’han valorada i les nombroses traduccions que se n’han fet. Comenta alguna de les seves obres més destacades,… Anar a la font – NUVOL.COM

Joan Margarit, balanç final

Vinyet Panyella homenatja l’arquitecte i poeta Joan Margarit (1938-2021), referent de la poesia contemporània hispànica que «ha viscut en la poesia i per a la poesia». Ressegueix l’evolució de la seva obra, repassa els destacats premis que l’han valorada i les nombroses traduccions que se n’han fet. Comenta alguna de les seves obres més destacades,… Anar a la font – NUVOL.COM