Categoria: ALTAVEU.COM – Andorra

La taxa, doncs, serà una realitat l’any vinent. Espot ha afirmat que “s’ha consensuat amb els actors empresarials i amb els representants dels sectors directament afectats” i ha de convertir-se en un “impost finalista” que “ha de servir per finançar projectes que contribueixin a millorar la qualitat dels serveis turístics, desestacionalitzar l’afluència de visitants, diversificar l’oferta del país i maximitzar al màxim l’experiència positiva dels clients”. En declaracions posteriors, ha assegurat que tots els detalls estan “gairebé tancats”. De fet, ha donat entendre que també ho estan els imports que es pagaran, però no els ha volgut revelar. Sí que ha volgut aclarir que les xifres seran similars a les de països o zones de l’entorn. Així, ha assegurat que serà més baixa que la que s’aplica a Barcelona, que oscil·la entre els 0,65 euros per persona i dia i els 2,25 en funció del tipus d’establiment on s’allotgi el turista. [related:articles:1] Part dels ingressos dels primers anys de vida de la taxa turística serviran per impulsar un projecte que es considera clau: la construcció del recinte multifuncional. Espot ha confirmat que anirà davant de l’edifici del Govern, a l’aparcament que hi ha al costat de l’antiga seu del COEX, ara convertida en centre de vacunació. En aquest sentit, ha destacat “la cooperació amb el comú d’Andorra la Vella”, que serà qui es faci càrrec del lloguer d’aquelles parts de la parcel·la que encara són de propietat privada, inclosa la de l’edifici on ara es concentra el procés de vaccinació. Sobre aquest punt, ha volgut posar en relleu aquesta col·laboració i fer una reflexió. “Tenint en compte les dificultats de finançament del Govern, hi ha més projectes que potser hem de treballar amb cooperació entre administracions”, ha indicat.

Altaveu – Read More

A l’escola bressol laurediana els protocols es mantindran com fa un temps enrere, tot i que Govern els havia relaxat una mica, permetent als pares pujar fins a l’aula per deixar els fills. En el cas de Laurèdia Xics, serà l’educadora qui rebrà els nens a l’entrada, per una major protecció i seguretat. A més de la gran novetat del canvi de nom, s’ha presentat un nou canal de comunicació entre el centre i els pares. Fins ara, s’estava treballant mitjançant missatges a les agendes. Fent un pas endavant, s’ha creat una aplicació que permetrà una relació més directa i ràpida entre educadors i famílies. Durant un temps, ambdues possibilitats coexistiran, però finalment romandrà l’app. 🆕 L’escola bressol comunal 👶🏻 inicia el nou curs amb un canvi de nom: 👉 Laurèdia Xics 🐿 ▪️ hi ha una 30a de nenes i nens inscrits #infants #escolabressol #renovacio pic.twitter.com/9wu4lDgVEJ — Comú Sant Julià (@comusantjulia) September 15, 2021

Altaveu – Read More

Però, els empresaris s’han mostrat satisfets amb el que s’ha acordat. “Ha sigut molt millor del que esperàvem, estem contents amb els resultats”, explica un dels portaveus del sector, Carlos Nascimiento. Fa unes setmanes, s’havia plantejat entre el col·lectiu fer una mobilització en cas que no es posés un pla de reobertura aviat. Finalment, sembla que ha arribat i amb bones condicions. En un principi, es tracta d’un estudi que funcionarà tots els caps de setmana del mes d’octubre. Segons indica Marc Montalvo, director de màrqueting de l’Eivissa Experience, se’ls permetria estar oberts des de dijous fins diumenge, “però l’activitat nocturna a Andorra comença divendres”, així que al local, segurament, obriran dues nits setmanals. De fet, asseguren que el dia 1 ja alçaran la persiana perquè la gent pugui tornar a omplir l’espai, i ja estan començant a moure tots els preparatius, contactar amb el personal i revisar l’establiment. [related:articles:1] No hi ha res segur, ni tan sols les mesures estan clares. “No ens volem pronunciar perquè és possible que es canviïn en els pròxims dies, però així i tot estem contents”, assegura Montalvo, “esperem que tot surti bé i que es pugui restablir l’activitat de forma definitiva”. De moment, sembla que el més important és poder veure, per fi, el final d’aquest tancament. “Es té una data per a obertura, una previsió i dóna moltes ganes de continuar endavant i poder treballar com abans”, indica Nascimiento.

Altaveu – Read More

La Comissió Europea (CE) ha anunciat aquest dimecres que ha adoptat l’equivalència del certificat digital Covid per a Andorra però també per a Mònaco, Israel, el Marroc, Albània, les illes Fèroe i Panamà. L’equivalència ha entrat en vigor aquest mateix dimecres. Amb aquesta mesura, s’assegura que aquests territoris estiguin connectats al sistema del club comunitari i que els certificats emesos per les autoritats de tots ells s’acceptin a la Unió Europea (UE) sota les mateixes condicions que el document dels Vint-i-set. Al mateix temps, els set països acceptaran el certificat de la UE per a viatjar des de l’espai comunitari. [related:articles:1] El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, ha destacat, en un comunicat, que “més i més països” no pertanyents a la Unió s’estiguin unint al sistema comunitari. Segons ha dit, a més dels vint-i-set estats de la UE, altres quinze que no en formen part han vist declarat equivalent el seu certificat covid i el de la Unió.

Altaveu – Read More

L’objectiu de la recerca de Pesado ha estat analitzar els recursos hídrics d’Andorra i la seva sostenibilitat futura mitjançant el model WEAP (‘Water Evaluation And Planning System”), combinant escenaris climàtics i d’usos del sòl amb escenaris socioeconòmics, com l’evolució de la població, del turisme, entre d’altres. D’aquesta manera, ha analitat si l’impacte del canvi climàtic, en els seus diferents supòsits, pot comprometre la capacitat de satisfer la demanda d’aigua del país en un futur, per tal de poder dissenyar les mesures d’adaptació i planificació sostenible de l’aigua.

Altaveu – Read More

L’àmbit social s’ha emportat una bona part de l’hora i 45 minuts aproximats que ha durat l’al·locució d’Espot al Consell General. No ha negat que la dificultat per accedir a un habitatge a un preu raonable és un dels grans problemes de la ciutadania, però s’ha mostrat confiat que es podrà donar resposta. De fet, l’any vinent han de començar a cristal·litzar dos projectes que es consideren claus. El primer serà gràcies a la cessió per part de la Fundació Privada Armor de la Casa Aristot Mora. El Govern, ha explicat Espot, l’ha de rebre a inicis de l’any vinent i, a partir d’aquest moment, impulsarà la creació de pisos de protecció pública per a “persones que no tenen pràcticament recursos” i que els hauran de servir “com una primera pedra, una base per a nou projecte de vida”. El segon es destinarà a persones que, tot i tenir uns ingressos estables, tenen dificultats per accedir a un pis. Es tracta de l’edifici que s’ha de construir a la Borda Nova. La voluntat del Govern és poder tirar endavant el projecte al llarg del 2022. En aquest sentit, el finançament l’aportarà l’Institut de l’Habitatge, via un fons al qual ja es dotarà de deu milions d’euros. A banda, ha recordat que es vol mantenir la congelació de la majoria de lloguers i que es tramitarà una llei d’ordenació de l’edificació, com a pas important “en la modernització del nostre ordenament jurídic i que va encaminada a donar les garanties pertinents a tot el sector de la construcció”. Pensions i salari mínim Espot també ha avançat que “en la línia del que hem fet els darrers anys, seguirem apujant el salari mínim i les pensions contributives més baixes per sobre de l’IPC, per arribar progressivament al 60% del salari mitjà, tal com marca la Carta Social Europea”. Ha recordat que aquest increment “també redundarà en un augment del Llindar Econòmic de Cohesió Social i, per tant de totes les pensions i prestacions no contributives”. A la vegada, ha volgut fer una referència al treball inicial al Consell General per a la reforma del sistema de jubilació. En aquest sentit, ha expressat el seu desig i esperança que aquesta tasca pugui ser la llavor d’un pacte d’Estat que garanteixi la sostenibilitat del model. “L’Estat ha de garantir -per la via de la CASS i per la via de les polítiques socials- una vellesa digna; i la càrrega social que es deriva d’aquest sistema no pot comprometre el desenvolupament econòmic”, ha apuntat. Altres anuncis fets en aquesta matèria ha estat la implementació de la història social compartia, que “ha de servir per fer un millor seguiment de les persones i una gestió més eficient i efectiva dels recursos públics”. En l’àmbit sanitari, ha afirmat que l’any vinent també es podrà aprovar definitivament la cartera de serveis, ara en “fase d’anàlisis” entre els col·legis professionals implicats. També es treballa el Pla Integral de Salut Mental i Addicions, amb l’esborrany en mans de les associacions perquè facin “les observacions pertinents durant la tardor”.

Altaveu – Read More

Fa unes setmanes, Sobré ja advertia que patia un fort estrès però ningú podia pensar el fatal i sobtat desenllaç. La seva defunció està causant impacte i commoció entre el seu entorn més immediat i especialment al centre penitenciari, on fins aquests darrers dies havia estat prestant serveis amb normalitat. Tenia el grau de sotsoficial dins de l’àrea de detenció, on havia retornat després de voltar a nivell laboral per altres llocs de l’administració. El vaivé laboral va ser producte del greu incident que Sobré va protagonitzar i que li va valdre la seva detenció i condemna -amb algunes setmanes d’empresonament inclòs- per vexar algunes internes i companyes. De fet, aquest episodi també el va fer apartar de la vida sindical més pública malgrat que encara ara era el suplent d’Ubach en representació a l’USd’A al consell econòmic i social (CES). Hores d’ara encara no se sap quan serà la vetlla, si n’hi ha, de Sobré i l’eventual funeral o acte de comiat que per voluntat pròpia o de la família del malaurat funcionari s’acabi decidint.

Altaveu – Read More

El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit no admetre a tràmit el recurs d’empara presentat per la representació processal de l’home que va intentar violar una amiga -que va haver d’explicar fins a vuit vegades els fets i que sempre va mantenir la mateixa versió- i que es troba en aquests moments complint condemna al centre penitenciari de la Comella per un període de dos anys. El lletrat del condemnat havia presentat recurs el mes de juny passat per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut, a la defensa i a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. [related:articles:1] El 12 de març del 2021, el Tribunal de Corts va dictar una sentència mitjançant la qual condemnava l’acusat com a autor d’un delicte major d’agressió sexual constitutiva de violació, en grau de temptativa, a una pena de 2 anys de presó, dels quals 1 de ferm i 1 de condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i a una pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de 6 anys, així com al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, el Tribunal de Corts el condemnava al pagament a la víctima de 3.000 €. El lletrat de l’acusat va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió i, el 23 de juny del 2021, la sala penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què decidia desestimar aquest recurs i confirmar la sentència de la primera instància. [related:articles:2] El processat, que va negar en tot moment els fets, s’enfrontava a una pena de tres anys de presó. Els fets es remunten a l’any 2017. La denunciant va explicar durant la vista que es van conèixer en un bar mentre ella sortia d’una relació difícil que li va provocar una addicció a l’alcohol. D’allà va sorgir una amistat. Mesos després, segons el relat de la dona, l’home va intentar abusar sexualment d’ella després d’un dinar al domicili de l’agressor, però ella va ser capaç de fugir abans que ell es descordés el pantaló. [related:articles:3]

Altaveu – Read More

Les mesures sanitàries que s’aplicaran en aquest encontre seran úniques per a aquest dia. Segons ha explicat el director de comunicació, Gabriel Fernández, són aquests partits, contra equips ‘grans’ com el Reial Madrid o el Barça “els que marquen la frontera d’assistència”. Per tant, ha indicat que aquest 40% establert “és una mica diferent”, en el sentit que no es basa en la distància entre butaques, sinó pel manteniment i accés amb grups bombolla. Fernández també ha assegurat que s’estan mantenint reunions amb Govern per intentar recuperar un 100% d’aforament, però, amb acreditació d’estat Covid-19. Respecte a les entrades, Fernández ha indicat que es tracta d’un partit ‘premium’, per tant, el preu serà de 45 euros, i es podran aconseguir el dia 22, en cas que els socis no les hagen esgotat. Els menors de sis anys tindran accés gratuït, però serà necessari que acudeixin al club per poder traslladar la situació i que se li reservi butaca.

Altaveu – Read More

Així ho ha explicat durant el discurs en la primera jornada del Debat d’Orientació Política. En concret, es reformarà la imposició directa, fent especial incidència en aquestes dues figures. Espot ha assegurat que els canvis no tindran “estrictament -o exclusivament- un afany recaptatori” sinó que es vol “revisar el règim de deduccions. L’objectiu, ha indicat, és “garantir que aquelles empreses que guanyen diners contribueixen de forma efectiva -dins d’uns mínims- al sosteniment de les finances públiques”. Això, ha apuntat, no vol dir que es vulgui incrementar la pressió fiscal. Espot ha assegurat que “volem mantenir Andorra com un país de fiscalitat moderada” però, a la vegada “equitativa”. I és que, ha afirmat, “així serà un model més just”. Des del Govern s’ha volgut destacar que les finances de l’Estat han patit un fort cop per culpa de la pandèmia. En gran part, per les ajudes que s’han impulsat per permetre la resistència del teixit econòmic. En aquest sentit, Espot ha indicat que, fins a la seva finalització -amb petites excepcions- el 30 de juny, els ERTOs van suposar una despesa de 59 milions d’euros. A aquesta s’han de sumar altres programes de suport, incloent-hi els crèdits tous. Unes ajudes que, ha volgut remarcar, han tingut fruits. Segons ha explicat, el PIB del segon trimestre d’enguany -coincidint amb la recuperació progressiva de la mobilitat amb els països veïns- va ser un 25% superior en comparació al del mateix període de l’any passat. I aquesta dada, cal recordar, no té en compte els mesos d’estiu, amb una notable afluència turística. “De fet, el repunt ha estat pràcticament equivalent a la davallada sobtada que l’economia va experimentar llavors”, ha destacat, a més de comparar la dada amb la d’Espanya (19,8%) i França (18,7%). -seguirà ampliació-

Altaveu – Read More