La fiscalia recorre l’absolució d’un metge espanyol acusat de blanqueig

La fiscalia ha recorregut l’absolució d’un metge espanyol acusat de blanquejar diners a Andorra que provindrien de la venda il·legal d’uns medicaments que, suposadament, ajudaven a perdre pes, però que provocaven greus efectes secundaris. Des del ministeri públic s’ha criticat amb duresa la sentència del Tribunal de Corts, tot lamentant que el principal motiu per desestimar la culpabilitat sigui que no es consideri que les substàncies amb les quals es traficava no eren drogues. Per això, ha reclamat que es condemni tots dos processats i el comú dels fons a favor de l’Estat.

El facultatiu va impulsar entre finals dels vuitanta i inicis dels noranta una consulta especialitzada en nutrició i un laboratori on va desenvolupar una “fórmula miraculosa” per aprimar-se. El producte el va comercialitzar i va acabar rebent fins a 92 denúncies de clients, que van desenvolupar importants efectes secundaris. Malgrat això, va continuar venent el producte per correu. Tot va acabar amb una condemna de l’Audiència Provincial de Còrdova per un delicte contra la salut pública.

Paral·lelament, va ingressar cent milions de pessetes (uns 600.000 euros) a un banc andorrà. També es va casar. I va comprar un pis a Ordino que, el 2007, va posar a nom de la dona. Llavors, la sentència a Espanya va esdevenir ferma i ell va haver d’ingressar a presó. La parella es va vendre l’immoble.

-

Relacionat

Poc després, ella va presentar una denúncia davant la policia. Explicava que l’home l’havia amenaçat des de la presó i, també, assegurava que el pis s’havia comprat amb diners provinents de l’activitat il·lícita per la qual el metge complia condemna. La justícia andorrana va estirar el fil i va iniciar el procediment, que ara fa uns mesos va acabar davant el Tribunal de Corts. Els magistrats, llavors, van entendre que no es podia condemnar ni el facultatiu ni la seva exparella.

La fiscalia ha presentat recurs i, aquest dijous, davant del Superior, ha tornat a demanar la condemna per a tots dos. Ha lamentat especialment el fet que la resolució de primera instància hagi considerat que l’activitat que feia el processat no era pas tràfic de drogues. Que les substàncies que acabava venent, entre elles Diazepan, eren, al cap i a la fi, medicaments. Des del ministeri públic s’ha posat el crit al cel davant aquesta interpretació que, s’ha alertat, va en contra de la que ha estat la doctrina habitual en casos similars per part de la justícia andorrana.

Accés principal a la Seu de la Justícia.

Relacionat

“Aquestes substàncies són estupefaents; diferents dels medicaments”, ha remarcat. Així, ha afirmat que “als anys noranta vendre Diazepan sense recepta era vendre una droga tòxica”. I, per tant, un delicte que comporta que comprar béns immobles amb els diners aconseguits “és blanqueig”. El fiscal ha reiterat que “parlem d’una conducta delictuosa que sempre ha estat tipificada al Principat”. Per tant, entén que cal revocar la sentència i imposar la pena ja demanda davant Corts: tres anys de presó al metge, una multa d’un milió d’euros, l’expulsió definitiva del país i comissar tots els béns de l’acusat, que resten com a propietat de la seva exparella.

A la vista davant del Superior, només ha pogut intervenir la defensa de la dona. La representació lletrada del metge no ha estat autoritzat a parlar, ja que va presentar fora de termini la resposta al recurs de fiscalia. L’advocada vol evitar que es comissin els fons que encara té la seva clienta, provinents de la venda del pis. Ha argumentat, en primer lloc, que el ministeri públic intenta fer “una doble qualificació”, ja que el que demana és una condemna vinculada al tràfic de drogues quan “els fets ja van ser jutjats com a un delicte contra la salut pública”. A banda, ha posat en relleu que no es pot provar que els diners provinguessin directament d’aquella activitat il·lícita, ja que el metge, a banda de la distribució de pastilles, també portava una consulta totalment legal.

Una de les sales del Tribunal de Corts.

Relacionat

altaveu.com

Les dades de població d’Andorra es mantenen, malgrat la pandèmia

Semblava que amb la pandèmia i les dificultats que ha suposat per als veïns d’Andorra, les dades podien patir una davallada, però no ha sigut així. Tal com ha publicat el departament d’Estadística de Govern, la població resident al principat ha ascendit a 78.534 persones, el que suposa un augment del +1,1% (+887) respecte al 30 d’abril del 2020.

Dividint per parròquies, aquest creixement es concentra, principalment, a La Massana (+313 residents, +3,1%), Canillo (+243, +5,6%), Andorra la Vella (+129, +0,6%) i Sant Julià de Lòria (+79, +0,8%). Les que han enregistrat dades més baixes han estat Ordino (+58, +1,2%),  Encamp (+53, +0,5%) i Escaldes-Engordany (+12, 0,1%). Així i tot, continua existint una important inflació als comuns respecte a la població registrada i l’estimada, sent Canillo la que té una major desviació, concretament del 18,9%, per la diferència entre 5.420 persones registrades i 4.559 persones estimades.

Per nacionalitats, l’increment anual mesurat el mes d’abril es concentra en el col·lectiu d’altres nacionalitats, amb un total de +424 (+5,2%), seguit de les persones de nacionalitat andorrana, amb un total de +419 (+1,1%), nacionalitat espanyola, amb +154 (+0,8%) i nacionalitat francesa, amb +40 (+1,2%). Els portuguesos han sigut els que han registrat un decrement de -150 persones (-1,6%) amb respecte al mateix mes de l’any anterior.

El 72,4% de la població total es concentra en el tram d’entre 15 i 64 anys, la següent franja d’edat més prominent són els més grans de 64 anys, amb un 14,5%, i els menors de 15 suposen el 13,1% restant.

altaveu.com

Conveni de col·laboració entre l’UdA i l’Andorra Esports Clúster per crear projectes conjunts

La Universitat d’Andorra (UdA) i l’Andorra Esports Clúster (AEC) han signat un conveni marc amb l’objectiu d’establir les condicions generals de la col·laboració científica, docent, tècnica i administrativa entre ambdues parts. 

El rector de l’UdA, Miquel Nicolau, i el president de l’AEC, David Hidalgo, han explicat que l’acord s’orienta a la creació de projectes conjunts i a l’intercanvi en els àmbits de la docència, la recerca, la innovació, la digitalització, la internacionalització, la promoció del talent, el ‘networking’ i el foment i desenvolupament d’hàbits de vida saludables. L’UdA i l’AEC es comprometen així a col·laborar en accions que contribueixin a la millora de la competitivitat d’Andorra i tinguin un impacte positiu en l’economia, la qualitat de vida de les persones i l’entorn. Concretament hi ha especial interès a fomentar els hàbits de vida saludables a Andorra.

Per aquest motiu, el primer fruit d’aquesta col·laboració conjunta és la creació del curs ‘Com crear entorns laborals saludables (ELS): del mite a la realitat‘, una formació de curta durada que s’impartirà el proper 29 de juny en el marc del programa Aula d’Estiu 2021,  dirigit especialment a les empreses que mostrin interès i sensibilitat per afavorir entorns laborals saludables als seus equips, i a empresaris, directius,  treballadors  i estudiants, que vulguin saber com incorporar hàbits de vida saludables en el seu dia a dia, i compaginar-los amb la seva activitat laboral.

altaveu.com

Conveni de col·laboració entre l’UdA i l’Andorra Esports Clúster per crear projectes conjunts

La Universitat d’Andorra (UdA) i l’Andorra Esports Clúster (AEC) han signat un conveni marc amb l’objectiu d’establir les condicions generals de la col·laboració científica, docent, tècnica i administrativa entre ambdues parts. 

El rector de l’UdA, Miquel Nicolau, i el president de l’AEC, David Hidalgo, han explicat que l’acord s’orienta a la creació de projectes conjunts i a l’intercanvi en els àmbits de la docència, la recerca, la innovació, la digitalització, la internacionalització, la promoció del talent, el ‘networking’ i el foment i desenvolupament d’hàbits de vida saludables. L’UdA i l’AEC es comprometen així a col·laborar en accions que contribueixin a la millora de la competitivitat d’Andorra i tinguin un impacte positiu en l’economia, la qualitat de vida de les persones i l’entorn. Concretament hi ha especial interès a fomentar els hàbits de vida saludables a Andorra.

Per aquest motiu, el primer fruit d’aquesta col·laboració conjunta és la creació del curs ‘Com crear entorns laborals saludables (ELS): del mite a la realitat‘, una formació de curta durada que s’impartirà el proper 29 de juny en el marc del programa Aula d’Estiu 2021,  dirigit especialment a les empreses que mostrin interès i sensibilitat per afavorir entorns laborals saludables als seus equips, i a empresaris, directius,  treballadors  i estudiants, que vulguin saber com incorporar hàbits de vida saludables en el seu dia a dia, i compaginar-los amb la seva activitat laboral.

altaveu.com

Anunci amb tics masclistes, vist i no vist

Ahir al matí saltaven les alarmes a Twitter. Un usuari de la xarxa social alertava de la presència a Instagram d’un anunci d’una empresa de neteja andorrana. A la imatge es podia veure una dona amb tacons, faldilla curta i rul·los als cabells. Associacions, particulars i, fins i tot, el Partit Socialdemòcrata se’n van fer ressò. “La imatge de la dona de nou degradada amb anuncis que no fomenten la igualtat de gènere ni ajuden a la lluita contra aquests estereotips”, indicava la formació política en una piulada.

Tot i que és ben cert que, a la pàgina d’Instagram d’aquesta empresa es pot veure també imatges d’homes, aquest anunci ha estat tot, menys encertat. Històricament, s’ha lluitat per trencar i deixar enrere els estereotips de gènere, incloent-hi aquells “uniformes” amb els que es representava certs col·lectius professionals, sempre en el vessant femení. Per tant, aquesta imatge que, pràcticament segur, no representa la realitat de les netejadores i els netejadors va alçar unes quantes ampolles entre la societat i alguns col·lectius.

Al departament d’Igualtat en van ploure les denúncies, tant de particulars, com de l’associació Stop Violències, que els va fer arribar la imatge en quant en van tenir constància. Enfront a l’evident malestar i el clar tint masclista que es demostrava a l’anunci, es va posar en contacte amb l’empresa, que aquest matí ja no el tenia disponible. “Fan molt bona feina”, han assegurat des de l’associació feminista en resposta a la ràpida actuació del departament. En menys d’un dia, l’anunci ha sigut vist i no vist.  

altaveu.com

Mobilització policial per una ‘webcam’ que enfocava al carrer des d’un pis a la zona de Prada Ramon

La policia s’ha hagut de mobilitzar aquest migdia per mirar de treure l’entrellat sobre la presència d’una càmera tipus ‘webcam’  que, des d’un pis, enfocava a la via pública, a la confluència entre els carrers Riberaygua i Verge del Pilar, a la zona de Prada Ramon, a Andorra la Vella. El fet que hi haguessin diversos establiments en aquell indret hauria fet sospitar que s’estava controlant algun d’ells.

De fet, la policia s’ha activat després que hagués rebut una trucada a la centraleta alertant de la situació. Com que inicialment tot plegat no estava gens clar, una dotació policia s’ha traslladat fins a l’indret per constatar que, efectivament, en una de les finestres d’un pis de la primera planta de l’edifici La Borda hi havia el dispositiu denunciat pel comunicant. Els agents han acudit al pis i inicialment no hi han trobat ningú. Fetes les indagacions corresponents, però, han acabat localitzant l’ocupant del domicili.

webcam
La ‘webcam’ de la ‘discòrdia’.

Els agents haurien demanat al ciutadà en qüestió si estava autoritzat a usar la càmera tot enfocant en la via pública i si l’estava utilitzant per alguna qüestió en concret. L’home ha explicat que desconeixia la normativa i que no s’havia que no podia ‘apuntar’ el dispositiu obertament cap al carrer. I que la seva intenció era tan sols mostrar la via pública a efectes de l’estat de la meteorologia.

altaveu.com

Mobilització policial per una ‘webcam’ que enfocava al carrer des d’un pis a la zona de Prada Ramon

La policia s’ha hagut de mobilitzar aquest migdia per mirar de treure l’entrellat sobre la presència d’una càmera tipus ‘webcam’  que, des d’un pis, enfocava a la via pública, a la confluència entre els carrers Riberaygua i Verge del Pilar, a la zona de Prada Ramon, a Andorra la Vella. El fet que hi haguessin diversos establiments en aquell indret hauria fet sospitar que s’estava controlant algun d’ells.

De fet, la policia s’ha activat després que hagués rebut una trucada a la centraleta alertant de la situació. Com que inicialment tot plegat no estava gens clar, una dotació policia s’ha traslladat fins a l’indret per constatar que, efectivament, en una de les finestres d’un pis de la primera planta de l’edifici La Borda hi havia el dispositiu denunciat pel comunicant. Els agents han acudit al pis i inicialment no hi han trobat ningú. Fetes les indagacions corresponents, però, han acabat localitzant l’ocupant del domicili.

webcam
La ‘webcam’ de la ‘discòrdia’.

Els agents haurien demanat al ciutadà en qüestió si estava autoritzat a usar la càmera tot enfocant en la via pública i si l’estava utilitzant per alguna qüestió en concret. L’home ha explicat que desconeixia la normativa i que no s’havia que no podia ‘apuntar’ el dispositiu obertament cap al carrer. I que la seva intenció era tan sols mostrar la via pública a efectes de l’estat de la meteorologia.

altaveu.com

Presència a Fitur per promocionar els esdeveniments turístics de l’estiu

La fira de turisme de Madrid, FITUR, tornarà a comptar amb un estand d’Andorra, que tindrà com a gran objectiu promoure els esdeveniments esportius i culturals previstos pels pròxims mesos, com l’arribada del Tour, el L’Andart o el Montain Music. El certamen ha començat aquest dimecres a la capital d’Espanya i s’allargarà fins al diumenge. Es preveu que aplegui més de 5.000 participants.

Habitualment, Fitur es feia a l’hivern. Enguany, la pandèmia ha forçat que es faci a la primavera. De fet, es tracta de la primera fira d’aquest estil que es fa en el circuit internacional de grans esdeveniments del sector turístic. Evidentment, seguint un seguit de protocols, tant per als expositors com per als participants, amb la voluntat de minimitzar el risc de contagi amb el coronaviurs.

Des d’Andorra Turisme es referma que l’aposta per estar a Fitur es fa per estar presents a la fira més important del mercat espanyol i la segona en l’àmbit internacional. A més, s’emmarca en un objectiu clau de cara a l’estiu: la recerca dels mercats de proximitat. Per això, s’entén que el Principat “ha de posicionar-se com a destinació de natura, sense aglomeracions i amb una oferta de turisme actiu adaptada per a tots els públics”.

L’estand, de 220 metres quadrats de superfície, servirà per donar a conèixer els esdeveniments previstos al llarg d’aquests mesos estiuencs, com l’Andorra Mountain Music (del 26 de juny al 31 de juliol). La societat assegura que la cita “ha generat interès”, ja que “es tracta d’uns dels primers festivals que es celebraran a l’aire lliure després de la pandèmia”.

També es promocionarà el l’AndArt (de l’1 de juliol al 15 de setembre) i actes esportius com l’arribada del Tour de França, de l’11 al 13 de juliol amb jornada de descans inclosa, i l’Andorra Multisport Festival. En l’estand també hi participen l’Andorra Health Destination i l’Andorra Convention Bureau amb l’objectiu de mantenir diferents contactes amb altres professionals del sector mèdic i de turisme de congressos.

altaveu.com

Acaben els treballs d’eixamplament de la carretera general 6 a Aixovall

Agents del servei de circulació del comú de Sant Julià de Lòria fan aquest dimectes treballs de pintura longitudinal a un tram de la CG-6 a l’alçada d’Aixovall que s’ha eixamplat. D’aquesta manera ja acaben totes les actuacions que s’han fet a la zona i que faran que la carretera estigui a punt per a la festa de Canòlich que tindrà lloc el darrer dissabte d’aquest mes.

L’ampliació abarca els primers 500 metres. Aquestes obres milloren l’accés i l’aparcament al centre educatiu de Formació Professional. Els treballs s’han fet principalment pel marge dret, tot i que també s’han millorar les connexions per voravia pel costat esquerre. S’ha asfaltat i s’han millorat els drenatges de la carretera, així com altres elements d’urbanisme com els fanals i voravies. EL Govern va signatrun conveni amb els propietaris dels terrenys del Camp de l’Hortal de Casa Guineu per poder construir una voravia i habilitar les noves places d’aparcament.

Els treballs van començar el febrer del 2020 i es van interrompre uns mesos a causa de la pandèmia. El tram és el que va de la rotonda de la CG1 fins uns terrenys privats que ara acullen una empresa de construcció. És una obra molt necessària en una via que malgrat ser secundària registra importants nivells de trànsit ja que, a banda d’acollir diverses empreses, comerços i el centre de formació professional, és l’única carretera asfaltada per arribar a Os de Civís.

altaveu.com

Acaben els treballs d’eixamplament de la carretera general 6 a Aixovall

Agents del servei de circulació del comú de Sant Julià de Lòria fan aquest dimectes treballs de pintura longitudinal a un tram de la CG-6 a l’alçada d’Aixovall que s’ha eixamplat. D’aquesta manera ja acaben totes les actuacions que s’han fet a la zona i que faran que la carretera estigui a punt per a la festa de Canòlich que tindrà lloc el darrer dissabte d’aquest mes.

L’ampliació abarca els primers 500 metres. Aquestes obres milloren l’accés i l’aparcament al centre educatiu de Formació Professional. Els treballs s’han fet principalment pel marge dret, tot i que també s’han millorar les connexions per voravia pel costat esquerre. S’ha asfaltat i s’han millorat els drenatges de la carretera, així com altres elements d’urbanisme com els fanals i voravies. EL Govern va signatrun conveni amb els propietaris dels terrenys del Camp de l’Hortal de Casa Guineu per poder construir una voravia i habilitar les noves places d’aparcament.

Els treballs van començar el febrer del 2020 i es van interrompre uns mesos a causa de la pandèmia. El tram és el que va de la rotonda de la CG1 fins uns terrenys privats que ara acullen una empresa de construcció. És una obra molt necessària en una via que malgrat ser secundària registra importants nivells de trànsit ja que, a banda d’acollir diverses empreses, comerços i el centre de formació professional, és l’única carretera asfaltada per arribar a Os de Civís.

altaveu.com