Territori preveu construir una galeria àmplia per substituir les canonades a la zona de Bixessarri

En una resposta tramesa a l’Altaveu aquest dimarts a una demanda d’informació plantejada la setmana passada, les fonts oficials consultades asseguren que segons el ministeri de Territori i Habitatge, “les dimensions de les canonades que canalitzen l’aigua del riu d’Aixàs a la zona de Bixessari són correctes. Tanmateix, en moments excepcionals, com és el cas de la torrentada de dilluns de la setmana passada, les pedres i la matèria orgànica que baixa pot afectar la canalització”. [related:articles:1] Vista la situació, el fet que les excepcions no ho són tant perquè els darrers anys hi ha hagut més d’una complexitat i també davant la reclamació feta davant el cap de Govern mateix per Majoral, “el ministeri planteja una solució definitiva amb la construcció d’una galeria àmplia per substituir les canonades en aquesta zona”.
Altaveu – Read More

Castex promet suport a l’hora d’abordar les espines de la negociació per l’acord d’associació

Segons ha indicat Govern un comunicat, durant la trobada Castex ha reiterat el suport de França i la seva voluntat d’accelerar i facilitar el procés durant la presidència del consell que el país gal assumirà al llarg del primer semestre del 2022. Especialment, s’hauria expressat “el compromís d’acompanyar significativament en aquells àmbits de la negociació que requereixen arbitratge polític, com són la política migratòria, els serveis financers, l’accés a mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu o el mercat de les telecomunicacions”. Sobre la política migratòria, ha apuntat Liechtenstein com una possible solució, amb un sistema de quotes que es revisa ada cert temps: “Crec que podem aspirar a una sortida d’aquestes característiques” Espot ha expressat el seu optimisme a la sortida de la trobada. “Crec que França està disposada a ajudar-nos a obtenir certes especificats sempre que estiguin fonamentades en qüestions raonables i justificades amb precedents”, ha apuntat. A la vegada, ha deixat clar que “no podem demanar la lluna ni un acord d’associació amb alguna cosa contrària als principis de la UE”. Un exemple l’ha volgut posar amb la lliure circulació de persones, apuntant ja quina podria ser una solució on Andorra s’hi trobés relativament còmoda: el cas de Liechtenstein. “Ells tenen un sistema de quotes, que es va revisant amb el temps; crec que podem aspirar a una sortida d’aquestes característiques”, ha apuntat. Un tercer punt clau tractat a la reunió ha estat el desenclavament geogràfic d’Andorra. Totes dues parts haurien coincidit en la necessitat d’impulsar projectes que facilitin les comunicacions transfrontereres i han acordat treballar en accions unitàries a través dels programes europeus POCTEFA. Així, “hem parlat de treballar en un projecte conjunt” que també implicaria Espanya i que “condueixi a solucions de desenclavement de tota la zona” segons ha indicat el cap de Govern. Espot ha admès que “el tren, entre altres, és una opció”, però ha avançat que “també es pot parlar de millores de connexió per carretera”. El que està clar, ha advertit que “ara es tracta de començar a treballar la possible presentació”. Tots dos països buscaran la complicitat espanyola per un projecte conjunt de desenclavament en el marc del programa POCTEFA amb el tren o millores a la xarxa viària com a possibles eixos A banda, el Govern s’ha mostrat disposat a participar de forma més significativa en projectes que suposin la millora de les connexions, un aspecte que s’abordarà en el diàleg transfronterer previst per al mes de juliol. En aquest àmbit, el primer ministre francès ha informat al cap de Govern del projecte legislatiu relatiu a la diferenciació, la descentralització, la desconcentració i sobre diverses mesures de simplificació de l’acció pública local, que es troba actualment a tràmit al Senat. Així, Castex ha convidat Andorra a associar-se a la regió d’Occitània, una vegada aprovat el text, pel que fa als eixos de la RN-20 i RN-116. “Andorra podria tenir un rol més present i important del que té fins ara, no només en la presa de decisions sinó també en les decisions del finançament”, ha indicat Espot. Suposaria, ha explicat, “poder participar en major mesura” un fet que “hem de celebrar perquè les decisions que es prenen allà tenen impacte moltes vegades en la nostra mobilitat”. En la trobada, també hi ha participat el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, el secretari d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, César Marquina, i l’ambaixadora d’Andorra a França, Eva Descarrega. El primer ministre francès ha estat acompanyat per la consellera Europa i secretària general del SGAE, Sandrine Gaudin, la consellera diplomàtica, Pauline Carmona, el director de la Unió Europea del Ministeri d’Europa i d’Afers Exteriors, David Cvach, així com l’ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tribolet.
Altaveu – Read More

“El banc no ha fet compensacions ni en el ‘cas Pallardó’ ni en cap altre”

I la sentència, l’afirmació, no és gratuïta. La compensació és una pràctica que pot afavorir molt el blanqueig, que el pot facilitar. I en certa manera, a l’aute de processament del ‘cas BPA’ es ve a dir que l’entitat havia ideat un mecanisme per facilitar la compensació dinerària. Joan Pau Miquel ha deixat clar que en cap cas aquest va ser el cas. BPA va facilitar durant un temps -com la resta de banca de la plaça financera, ha matisat sempre Miquel- “l’intercanvi d’efectiu entre comptes”, una operativa que estava sotmesa a un ferreny control intern entre altres coses perquè l’entitat tenia clarament identificades les dues potes de l’operació. Una operació que va decidir ‘capar’ del tot a l’inici del 2014 per evitar dificultats de control. L’ex-CEO de BPA ha fet una mena de classe d’operativa bancària -ha explicat que hi ha un miler de transaccions diferents en el marc d’una institució bancària- a petició dels magistrats, que volien tenir clars alguns conceptes clau per a l’esdevenir del procés. Joan Pau Miquel ha arribat a demanar una pissarra -que a la Seu de la Justícia no hi havia- per poder dibuixar les transaccions i les seves característiques. Ho ha fet en la segona part de la declaració en la sisena sessió de la vista. Miquel ha continuat exposant el sistema de control del banc. Ho ha fet després que s’hagi donat per tancat, almenys per ara, l’afer dels documents que l’INAF havia assegurat que no existien. [related:articles:1] Tots els processats i les seves respectives defenses tenen clar que el regulador ha mentit, i estant estudiant la manera de procedir contra el supervisor alhora que el tribunal els requerirà nova informació. Ja no només les actes que negava, sinó també altres documents o comunicacions que poguessin anar lligats amb aquelles, i que evidenciïn si es va donar a BPA alguna instrucció en el sentit que s’estaven fent bé o malament les coses. El tribunal ha acceptat demanar tot un seguit de material que de tenir-lo, mantenen les defenses, serà cabdal per deixar clar que el regulador mai no va qüestionar els sistemes de control del banc intervingut. ‘Lliçons transaccionals’ Joan Pau Miquel ha explicat al tribunal que un traspàs només es pot donar entre comptes d’un mateix banc. I la transferència és entre comptes d’entitats distintes. És una transferència domèstica l’operació que es du a terme entre entitats andorranes i transferència internacional la que surt de l’àmbit del Principat. Sempre hi ha un càrrec i un abonament. El primer queda registrat al mateix moment de fer-se i el segon, normalment, l’endemà. Aquestes operatives sempre tenen “dues potes”. Com també les té les operatives d’ingrés i de reintegrament. En aquests dos casos, però, l’operació es fa contra la caixa del banc. “Un tema essencial que tenen en comú un intercanvi i una compensació és que els diners no viatgen per la frontera”, ha explicat sense embuts Joan Pau Miquel Més dificultats -ep, que ha costat veure la diferència entre traspàs i transferència i que quedés clar que mai no hi ha diners en efectiu en aquestes dues transaccions, es tracta de ‘produir’ assentaments bancaris, per dir-ho així- han generat les explicacions sobre els intercanvis d’efectiu entre comptes i la “perversa” operació de compensació. L’ex-CEO de BPA ha deixat clar que no tenen res a veure els uns amb els altres. Això sí, “un tema essencial que tenen en comú un intercanvi i una compensació és que els diners no viatgen per la frontera”, ha explicat sense embuts Joan Pau Miquel. No ho deia gratuïtament. Ho deia per il·lustrar el fet que el comunicat que la UIFAnd va emetre el 2005 i que ara aquest òrgan de prevenció intenta fer veure que en virtut d’aquell es prohibien les esmentades pràctiques no és cert. El que es posava era el cascabell al coll d’aquells empleats o col·laboradors bancaris que pretenguessin seguir pujant i baixant diner en efectiu. Res més. Tampoc “no té sentit” dir que els intercanvis estaven prohibits el 2005 si el 2014, ha recordat Miquel, la UIFAnd va dictar un altre comunicat tècnic exigint mesures de diligència reforçada vers aquella operativa. Per tant, si es vol més control és perquè no hi ha res prohibit. També al 2015, com ja havia passat amb anterioritat, l’Associació de Bancs (ABA) va demanar precisions i aclariments sobre algunes de les directius donades des de la unitat de prevenció, com ja havia exposat el bancari en altres ocasions i ha torna a recordar avui. En fi, que ha insistit en què no hi havia res de prohibit. Igual com ha deixat clar que “el banc no ha fet compensacions ni en el ‘cas Pallardó’ ni en cap altre. A consciència segur que no. Ara, que el banc estigui implicat en alguna compensació? Com tots els bancs del món! Perquè no saben que s’estan fent. Si aconsegueixes trencar l’artificialitat, ho pots arribar a identificar. Però no sempre es tenen els mitjans per poder-ho fer”, ha explicat ben clarament i contundentment Joan Pau Miquel després d’exemplificar què era un intercanvi i què era una compensació. En l’aute de processament, “els fets estan ben narrats, però (a l’operativa) li dóna un nom que no correspon (compensació en lloc d’intercanvi) i li vincula les perversions que pot tenir la compensació. I no es feia així!” Una cosa que ha deixat ben clara l’ex-CEO de BPA és que en un intercanvi d’efectiu entre comptes el banc té perfectament identificades les dues potes de l’operació, perquè solen ser dos clients de la mateixa entitat. Per tant, l’operació “té el 100% de traçabilitat” i a nivell de control intern hi ha una connexió evident i inqüestionable entre les dues potes de l’intercanvi. “No desvinculo res artificialment ni uso cap subterfugi ni estic forçant res. Estic fent quelcom molt natural”, ha assegurat Miquel, que ha lamentat algunes de les explicacions de la UIFAnd i ha assegurat que l’INAF tenia molt més clar el concepte. El bancari també ha explicat que en l’aute de processament, “els fets estan ben narrats, però (a l’operativa) li dóna un nom que no correspon (compensació en lloc d’intercanvi) i li vincula les perversions que pot tenir la compensació. I no es feia així!”, ha afirmat l’ex-màxim responsable executiu de BPA tot explicant després que “els intercanvis d’efectiu entre comptes de clients tenen tots els mecanismes de control”. Una altra cosa eren les compensacions, on hi ha un tercer desconegut. Però aquesta no era l’operativa que duia a terme BPA. I Joan Pau Miquel ha recorregut a l’exemple de Rafel Pallardó -gairebé amb reprimenda per part del president del tribunal, Enric Anglada, per posar sempre el mateix actor dalt l’escenari; deu ser perquè realment es tracta d’un judici sobre la causa general i no pas en relació amb el ‘cas Gao Ping- per posar els tres escenaris que tenia per, amb diner en efectiu a Barcelona, pagar una factura a la Xina via Andorra. Fer un ingrés directe i presencial i una transferència posterior. Fer un intercanvi i la posterior transferència també ordenada per ell. O compensar. Hi va haver ‘personal’ de l’entorn de l’empresari xinès que hauria provat el tercer escenari. I quan va ser descobert, BPA li va tallar les ales. Aquí acabava la lliçó. Per aquest dimarts. El dimecres de revetlla continuarà.
Altaveu – Read More

L’ambaixador de la UE per Andorra pren el pols al Principat

En gran mesura, les posicions dels agents polítics, socials i econòmics del país són coordinades en el marc de l’Acord Polític signat al tomb d’aquest projecte. En la reunió s’ha tractat l’avenç de les negociacions i la necessitat de trobar un encaix polític a les demandes d’Andorra en relació a la política migratòria o el mercat de les telecomunicacions. Els parlamentaris han intercanviat també sobre les relacions d’Andorra amb la UE, en particular durant la gestió de la pandèmia i han insistit a prop de l’ambaixador en la importància que té per Andorra el certificat verd digital. Els parlamentaris han fet referència a la resolució acordada pel Consell General a la tardor del 2020 segons la qual s’encomana al Govern que es convoqui el comitè de cooperació previst en l’acord de cooperació entre Andorra i la UE del 2004, i que inclou en el seu articulat una menció expressa a la cooperació en assumptes socials i sanitaris. Didier Lenoir amb Maria Ubach. L’ambaixador Lenoir s’ha reunit també amb la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, per intercanviar sobre la importància que té per Andorra la negociació de l’acord d’associació. Finalment, l’agenda del representant europeu ha incorporat diverses reunions amb actors econòmics i socials del país, que també li han fet part dels seus neguits i expectatives en relació a l’acord d’associació. Aquesta és la segona vegada que l’ambaixador de la UE visita Andorra i té l’oportunitat d’intercanviar amb els diferents col·lectius en unes trobades que són fonamentals perquè pugui copsar la realitat del país. “Aquesta visita m’ha permès percebre de manera concreta els reptes i les expectatives vinculats no només a la negociació de l’acord d’associació sinó a la relació entre Andorra i la UE”, ha afirmat Lenoir L’ambaixador de la UE a Andorra ha tancat la jornada amb una millor comprensió dels interessos dels actors tant polítics com econòmics i socials: “Aquesta visita m’ha permès percebre de manera concreta els reptes i les expectatives vinculats no només a la negociació de l’acord d’associació sinó a la relació entre Andorra i la UE”, ha afirmat Lenoir segons que han recollit la premsa oficial de Govern en un comunicat. La visita de Lenoir seguirà demà amb una reunió amb la delegació negociadora de l’acord d’associació i intercanvis amb representants del Govern per tractar la gestió de la crisi sanitària i els avenços d’Andorra en l’estratègia de finançament internacional. L’ambaixador s’acomiadarà del Principat dijous, després de dinar amb el cap de Govern. Lenoir va ser nomenat ambaixador de la Unió Europea a Andorra a la tardor del 2019 i va efectuar la primera, i fins ara única, visita a Andorra al novembre, acompanyat de la cap negociadora adjunta, Clara Ganslandt. Les visites dels representants europeus al principat són fonamentals perquè puguin conèixer la realitat del país i intercanviar directament amb els diferents actors amb qui el Govern està treballant l’Acord d’associació.
Altaveu – Read More

La digitalització i la innovació seran les claus del comerç post-Covid

La cinquena edició de l’Inntec, titulada ‘Comerç phygital: els camins de l’omnipresència’, ha tingut un centenar llarg d’inscrits, repartits gairebé al cinquanta per cent entre presencials i telemàtics. L’acte ha començat amb un parlament d’Albert Moles. Ha donat la benvinguda als assistents a “una edició que hem volgut dedicar als negocis al detall i als negocis ‘to consumer’ en general, després d’un any molt complicat per als actors del país a causa de les restriccions de mobilitat amb els estats veïns” i ha conclòs amb el desig que fos “una jornada de reflexió productiva i inspiradora, però també una jornada de retrobament personal, de socialització i de tornada progressiva a una normalitat més humana i relacional.” Tot seguit ha pres la paraula Conxita Marsol, cònsol major d’Andorra la Vella, qui ha dit que el comerç andorrà “ha d’estar a la primera línia en l’àmbit digital per poder oferir la millor experiència al comprador presencial”, i ha celebrat que es faci un congrés com aquest, “en que es discuteix com ha de ser el comerç del futur, una qüestió que interessa molt a un país eminentment comercial com Andorra”, Finalment, Jordi Gallardo, ministre de Presidència, Economia i Empresa del Govern, ha enumerat “quatre àmbits rellevants en la transformació digital”: el comerç electrònic (“si els nostres clients són digitals necessitem una botiga virtual”), el ‘business intelligence’ (“entendre la nostra clientela i com oferir-li una proposta que li interessi”), l’omnicanalitat i la innovació constant (“cal interioritzar la cultura de la innovació”), per concloure que “la clau rau en que aquestes eines aportin realment valor al client”. A continuació, el ministre ha lliurat un taló per valor de 5.000 euros a l”startup’ Road Solutions, que ha desenvolupat un sistema per millorar les condicions de carreteres en època hivernal, guanyadora dels ACTINN Awards 2020, mentre que Marsol n’ha lliurat un de 2.000 euros a Parl’APP, la proposta d’emprenedoria social que es va endur el segon premi. La convocatòria per a l’edició 2021 dels premis es farà pública el pròxim dilluns. Després s’han succeït divereses ponències —a càrrec de Luis Font, expert en vendes digitals i emprenedoria; Beatriz Irún, gran coneixedora del comerç internacional i en particular dels mercats asiàtics; Jordi Albanell, especialista en ‘data driven marketing’ i blockchain; Alba Alonso, experta en data analytics; i Sergio Colado, especialista en indústria 4.0 i psicologia cognitiva, dues taules rodones —sobre el model de comerç minorista que emergeix després de la Covid i sobre el culte a la dada— i dos ‘business cases’, dos casos pràctics de com diferents comerços s’estan adaptant al nou entorn.
Altaveu – Read More

Comencen les “caminades per a la gent gran” a Encamp

Avui ha tingut lloc la primera sortida per Encamp, una ruta de dues hores, on les set persones que hi han participat han recorregut el passeig de Mojácar amb el guiatge d’una monitora, tot combinant la caminada amb exercicis d’estiraments. El conseller de cultura i afers socials, David Cruz, ha indicat que aquestes caminades estan pensades per a persones majors de 60 anys que tinguin ganes de practicar esport a l’aire lliure. Els dimarts les rutes seran per Encamp i els dijous s’agafarà un autobús per arribar fins a les rutes de destí, que seran fora de la parròquia. El dijous 24 de juny, per exemple, serà el torn de Canillo i la ruta de la Vall d’Incles, el dia 1 de juliol, es farà la caminada al Rec del Solà a Andorra la Vella, el dia 8 de juliol serà el torn de Sant Joan de Caselles, tornant a Canillo, i així amb diferents rutes durant tot el mes. L’hora de sortida és sempre a les 9 h del matí, des de la plaça de Sant Miquel, tant si la caminada és a Encamp com si és en una altra parròquia, i s’agafarà l’autobús a la mateixa parada davant del parc. L’activitat és gratuïta i les inscripcions es realitzen presencialment al Departament de Cultura i Afers Socials, o bé, trucant al +376 731 670. A més, a partir del dijous, 24 de juny, la gent gran d’Encamp retornarà al seu espai habitual, a la primera planta de l’edifici de la plaça dels Arínsols al Casal del Poble. L’horari serà de dilluns a divendres de 9:30 h a 12:30 h i de 14:00 h a 19:00 h de la tarda i caps de setmana de 14:30 h a 18:30 h. Es disposarà de l’espai polivalent de trobada, per als jocs de taula, billar, o la terrassa remodelada, així com el servei de bar en el mateix horari. El servei de menjador continuarà en format càtering.
Altaveu – Read More

Pol Moya viatjarà a Tòquio

La FAA ha pres la decisió d’escollir a Moya per als jocs després dels resultats de la competició que va tenir lloc el darrer cap de setmana. Les opcions es movien entre el migfondista i Nahuel Carabaña, els dos sent candidats per a obtenir la ‘wild card’ de Tòquio. L’andorrà competirà el dia 31 de juliol a la prova de 800 metres. [related:articles:1] Com ja s’havia fet públic, l’altra representant del país serà la palista Mònica Dòria, classificada per mèrits esportius. Dòria competirà a la prova de Caiac Eslàlom els dies 25 i 28 de juliol.
Altaveu – Read More

Espot exposa a la UNESCO la candidatura d’Andorra com a reserva de la Biosfera

Espot ha explicat Azoulay que, per a Andorra, es tracta d’una oportunitat per posar en valor l’entorn natural del país i un compromís de preservació del medi ambient i d’aposta per la sostenibilitat. En aquest àmbit, ambdós mandataris han destacat la inscripció d’Ordino a la xarxa mundial de reserves de la biosfera del Programa MAB de la UNESCO, que va tenir lloc el passat mes d’octubre. D’altra banda, també han tractat la presentació de la candidatura binacional Andorra/França de les Festes de l’Ós als Pirineus del passat mes de març i la voluntat de Govern per presentar altres candidatures, com la de Sant Julià de Lòria per ser inscrita a la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO. S’ha comentat, a més, l’avançament de la candidatura transnacional entre Andorra, França i Espanya sobre els testimonis materials de la construcció del Principat. Espot ha volgut destacar que aquest, junt a altres projectes, posen en valor el patrimoni cultural i els signes d’identitat del país.
Altaveu – Read More

Pere López demana que es tingui en compte a Andorra a l’hora d’aplicar el passaport Covid

López ha advertit que alguns dels Estats que aplicaran aquesta mesura no són països que conformen l’organisme comunitari i que és de vital importància per a ells que no se’ls deixi de banda. El representant socialdemòcrata ha agraït als ponents “l’excel·lent feina realitzada” i ha destacat que actualment la població europea es troba en un “complicat equilibri” entre la protecció de la salut, els drets dels ciutadans i el foment d’una mobilitat necessària tant per a l’economia com per a les persones. “Tots necessitem poder recuperar tantes coses que no han estat possibles en els mesos anteriors”, ha destacat el conseller general en la seva intervenció. López ha celebrat el passaport Covid com una mesura que dona seguretat al mateix temps que facilita la mobilitat internacional i que es farà d’una forma compatible amb els drets fonamentals de les persones. El parlamentari socialdemòcrata també ha estat present en el debat sobre la recomanació del Consell d’Europa en referència a la Carta Social Europea per superar la crisi de la Covid-19. En aquest sentit, els ponents han exposat la importància del desenvolupament humà, però sobretot han avisat que cal que els Estats ratifiquin i desenvolupin els articles que tenen pendents.
Altaveu – Read More

Correos posa a la venda dos segells especials per a Andorra

Al segell que representa l’escultura en acer de Mauro Staccioli, es reprodueix la imatge de la circumferència. Està considerada símbol de la perfecció i de l’eternitat. És, en aquest espai, una finestra al paisatge que l’envolta i que juga amb la llei de la gravetat, perquè està col·locada com si estigués a punt d’iniciar al descens per la vall. D’altra banda, l’altre segell reprodueix la imatge de la primera carteria d’Andorra. Al final del segle XIX, les cartes que arribaven de la Seu d’Urgell o de l’Hospitalet es deixaven a l’Hostal de cal Calones d’Andorra la Vella, que feia les funcions d’una carteria, sota la responsabilitat de Tomàs Rossell. Un testimoni de l’època descriu l’oficina en un racó del menjador, amb la vidriera de l’Hostal plena de cartes sense reclamar, fet que posa de manifest les limitacions i l’abast del servei a les valls.
Altaveu – Read More