El pont tibetà dels Cortals d’Encamp torna a ser accessible

Després dels estudis i treballs realitzats, que han consistir en reforçar l’estructura, canviar els llistons de fusta per un entramat metàl·lic i reforçarà l’entramat lateral amb xarxes de seguretat i han tingut un cost de 27.819,40 euros. Aquest equipament reobre l’accés per esdevenir, de nou, un element d’atracció turística de la zona, ja que vàries rutes a peu hi passen a prop i està a tocar de l’estació intermèdia del Funicamp i del rocòdrom. El conseller Nino Marot, al centre, observa la infraestructura. El conseller de Turisme i Reactivació Econòmica, Nino Marot, ha explicat que “aquest equipament és un atractiu molt interessant per la zona dels Cortals, especialment per ser de fàcil accés, de dificultat baixa, i perquè està dirigit a un públic molt ampli, especialment el familiar”. Des del comú d’Encamp s’està duent a terme un pla de millora i embelliment de la parròquia, que inclou també la millora de les instal·lacions esportives i turístiques, i per això, també s’han fet, a banda de les tasques de millora de la seguretat del pont tibetà, millores i reparacions en el rocòdrom dels Cortals.
Altaveu – Read More

Andorran Banking dona 30.000 euros a Creu Roja per a renovar terminals de teleatenció domiciliària

Aquest recurs va adreçat a aquelles persones que viuen soles o que passen moltes hores sense companyia en el seu domicili, principalment gent gran o persones amb dependència, entre d’altres. Mitjançant diversos aparells, es poden comunicar permanentment, les 24 hores del dia, tot l’any, amb el centre de coordinació de la Creu Roja, que s’ocupa de donar una resposta immediata. L’objectiu principal d’aquest servici és que els usuaris se sentin segurs sense renunciar a la seva autonomia i que puguin mantenir així les relacions personals i veïnals. En l’acte de signatura, la directora general d’Andorran Banking, Esther Puigcercós, ha manifestat l’alegria de l’entitat per poder seguir col·laborant amb Creu Roja i, sobretot “en aquesta iniciativa que cerca que la gent gran pugui, tot prement un botó, contactar amb professionals per allò que pugui menester”. Per la seva banda, el president de Creu Roja Andorrana, Josep Pol Padrós, ha expressat l’agraïment a l’entitat per la seva contribució “a la millora de l’esperança i qualitat de vida de les persones que més ho necessiten”.
Altaveu – Read More

El deute de Govern enfronta Jover i López enmig d’un ball de xifres

López s’ha referit a la mala gestió dels comptes públics que ha fet el Govern i que és la “crònica d’una mort anunciada”, com ja s’ha vingut advertint des de fa temps per part del PS. “El Govern vol que validem que el dèficit s’hagi duplicat de 65 milions a 129 milions. I que encara creixerà més”. Ha argumentat que “la gestió ha estat pèssima i sense rigor i que s’ha abusat de les contractacions directes, que també és un dels motius de l’augment del dèficit”. Ha fet esment a la manca de control amb els ERTO. “Una mesura necessària, però que s’ha implementat sense garantir una correcta aplicació. ¿Com es pot demostrar als ciutadans i als empresaris que els seus diners s’han aplicat correctament i sense abusos?”. Ha emfatitzat que l’endeutament contractat per l’Estat és de 1.700 milions d’euros. “Si traduïm la xifra a cada un de nosaltres són 21.500 euros per persona. Comença a ser hora de ser rigorosos i seriosos i de gestionar bé els diners públics” aquest impacte ha estat major als països dependents del turisme, com el nostre” Jover acusa López de “llençar provocacions” i de fer “previsions sobrenaturals” Eric Jover ha acusat López de “fer-me perdre la paciència”, “de llençar provocacions” i d’efectuar “previsions sobrenaturals” i ha manifestat que el va qualificar de “mentider” sobre el cost anual de l’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI). Ha defensat l’aprovació d’un pressupost extraordinari per al 2021, per ajudar la ciutadania en el context de pandèmia i ha indicat que no s’ha pogut complir amb la llei d’estabilitat de les finances públiques i que, per aquest motiu, s’ha hagut de fer un pla d’equilibri financer, i ha coincidit amb Pintat en “la situació d’incertesa actual”. Així mateix, ha parlat de la disminució d’ingressos a causa de la pandèmia amb les recaptacions a la duana i el descens de visitants”. Amb el suport de dades ha expressat la seva confiança en una ràpida reactivació econòmica. Ha anunciat que “continuarem diversificant el deute” i “buscarem no tenir els venciments massa concentrats”. De cara a l’any vinent es vol tenir el pressupost actiu el més aviat possible. Pere López ha contestat que “els 75 milions que diuen que no compten de l’FMI si que estan allí i que no es poden no comptar. Té raó que hi ha 100 milions que no s’havien comptabilitzat des del PS, però que tot i així l’endeutament contractat és de 1.540 milions d’euros”. El debat s’ha produït en el primer punt de la sessió del Consell General que ha rebutjat l’esmena de Terceravia al Projecte de llei d’aprovació d’un pressupost extraordinari i d’actualització del Pla d’equilibri financer del pressupost extraordinari, destinat al finançament de les despeses i als menyscaptes derivats de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus. La majoria -Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos- hi ha votat en contra i els socialdemòcrates s’han abstingut. Per Pintat, la pandèmia va aturar la recuperació d’Andorra de la crisi del 2008 El president de Terceravia, Josep Pintat ha dit en presentar l’esmena que “la pandèmia va aturar la recuperació d’Andorra de la crisi del 2008 i ens va situar en la casella de sortida”. Ha demanat al Govern que “davant la incertesa, polítiques prudents”, i ha subratllat que “l’evolució de l’economia dependrà de l’evolució sanitària”. Segons Pintat es preveu que el dèficit s’incrementi en 87 milions d’euros i ha sol·licitat que tots els actors siguin coneixedors de la realitat (Govern, Comuns, Consell General, i representants actors econòmics i socials). Ha acabant afirmant que “és clau intentar legislar amb menys presses”.
Altaveu – Read More

L’FC Andorra jugarà al Nacional després que l’atletisme es tanqui en banda amb el Comunal

La solució acordada no és pas la que s’havia apuntat des de l’Andorra. El club entenia que pel seu estil de joc i pel fet que la gespa del Comunal és natural, l’exigida per jugar a partir de la campanya 2022-23 a Primera RFEF, la millor sortida era acabar jugant al Joan Samarra, encara que temporalment, i a l’espera que es fessin les obres necessàries per adaptar les instal·lacions, es comencés la lliga al Nacional. Això, però, finalment no serà possible. En els darrers dies, i davant aquesta possibilitat, la Federació d’Atletisme, fins i tot amb el suport del Comitè Olímpic, havia manifestat la seva oposició. El mateix Pol Moya, el representant masculí, via invitació, als Jocs de Tòquio, havia saltat a les xarxes socials per defensar aquesta postura. El principal argument era la por a perdre dos dels carrils del malmès tartan del Joan Samarra davant la demanda de l’Andorra de poder disposar d’un terreny de joc més gran que s’adaptés a l’estil de futbol pel qual s’aposta des de l’entitat. [related:articles:1] La pressió ha tingut efecte i, finament, l’opció del Comunal ha quedat descartada. En una reunió celebrada aquest dimecres amb representants del Govern, ministra Riva i cap inclosos, les cònsols d’Andorra la Vella i Encamp, representants dels rugby i del club s’ha tancat l’acord pel qual els tricolors tindran el Nacional com a la seva nova casa. Per fer-ho possible, sí que hi haurà alguns equips de l’oval que aniran al Joan Samarra, però caldrà buscar una cohabitació que, admeten totes les parts, no és presenta senzilla. Per ara, el que està clar és que els entrenaments del primer equip tricolor hauran de ser obligatòriament al matí. A partir de les cinc de la tarda, el camp haurà de quedar lliure pel rugby. A més s’haurà de tenir en compte l’ús que n’hagi de fer la Federació de Futbol, principalment per a la selecció. Tot un trencaclosques que no sempre serà fàcil d’encaixar. Un dels punts que es demanaran serà intentar que els calendaris permeti jugar de forma alterna amb e VPC. Cal tenir en compte un altre detall que fa que la solució adoptada potser sigui vàlida únicament per una temporada. Segons es va indicar des de la Federació, els clubs de la Primera RFEF hauran de tenir un camp de gespa natural. Es dona, però, una moratòria d’un any, però, si res canvia, a partir de la 2022-23, el terreny de joc haurà de ser d’herba i, per tant, el pròxim estiu podria ser necessari fer un replantejament. Paral·lelament, fonts del club també admeten que ara els toca estar molt pendents de com avanci el comú d’Encamp amb el projecte de reforma de Prada de Moles. S’espera que la corporació ultimi el plec de bases que ha de servir per adjudicar tant les obres com la concessió de l’estadi.
Altaveu – Read More

El PS troba “una aberració total” equiparar la Creu Roja a empreses privades de transport sanitari

Jordi Font ha deixat clar que ni ell ni el PS volen malmetre la imatge de la Creu Roja, ben al contrari, s’ha mostrat favorable -“no ens molestaria”, ha dit- que es fes en favor de l’ONG una adjudicació directa d’una part del servei en concurs o d’algunes altres de les activitats que presta. Però no posar l’entitat “en competència” amb empreses, una equiparació que segons Font “fa un mal favor” a la pròpia ONG més enllà de la competència deslleial que fa a les empreses del sector. El parlamentari socialdemòcrata ha posat de relleu el canvi al seu entendre “barroer” que hauria fet el Govern el març passat en el reglament sobre el transport sanitari terrestre, que promovia una mena d’equiparació en alguns aspectes de les empreses amb les organitzacions de caràcter sanitari o sociosanitari. Font ha insinuat que tot fa pensar que aquell canvi ja es va fer tenint en compte el concurs ara concurs pel SAAS. [related:articles:1] No obstant, i a tenor del que deixa entreveure el nou reglament modificat, aquesta variació s’hauria fet de pressa i corrent i evidencia mancances o elements no prou ben resolts. Però que servirien per intentar justificar la inclusió de la Creu Roja al concurs pel transport sanitari malgrat que la convocatòria de dit procés, ha recordat el conseller, parla obertament d’empreses. I la Creu Roja només ho seria a partir de l’equiparació que se’n fa en aquell reglament esmentat. En tot cas, Jordi Font ha deixat clar que no tenen res en contra de l’ONG. Ben al contrari, ha deixat clar que s’ha de buscar la manera de “premiar-la”, “d’ajudar-la”, més encara en un moment de molta feina i dedicació enmig d’una pandèmia. D’aquí que se’ls podria fer una adjudicació directa d’alguns serveis, parcialment o totalment, però no posant-los en competència amb les empreses del sector, que fa dies que estan mostrant la seva elevada indignació.
Altaveu – Read More

Ensurt per un petit foc en una teulada d’una pensió a Escaldes

En no-res el petit foc ha estat extingit enmig encara de la mobilització d’altres dotacions d’agents del cos de salvament que han fet que s’aixequés una elevada expectació pel que pogués estar passant. El petit incident ha passat pels volts de 3/4 de 4 de la tarda. Vins minuts abans, també s’havia hagut de mobilitzar els bombers per un altre incident, en aquest cas al carrer Prada de Moles d’Andorra la Vella. En aquest cas, algú ha fet esclatar un petard dins d’una paperera del mobiliari urbà. El petard ha cremat la brossa que hi havia al seu interior i el foc ha pres una mica. Les flames haurien afectat lleument un vehicle que hi havia estacionat a la zona. El foc ha estat apagat abans no arribessin els bombers per l’operari d’uns treballs de construcció que hi havia en les immediacions del lloc on ha passat l’incident.
Altaveu – Read More

Els comuns presenten el recurs administratiu pel conflicte de les transferències

D’altra banda, també s’ha acordat col·laborar de forma econòmica amb l’ArtCamp, que se celebrarà del 14 al 23 de juliol. Concretament, a l’esdeveniment li mancaven 2.470 euros, que s’han dividit entre 400 per comú, deixant de banda Ordino, que ja fa la seva pròpia aportació de 10.000 euros i que també facilita locals per acollir l’exposició. -seguirà ampliació-
Altaveu – Read More

Miquel reafirma que la política de prevenció de blanqueig de BPA “tenia més abast” que la legislació

Després d’una tensa jornada de dimecres, la darrera sessió judicial de la setmana, que s’ha iniciat repassant novament alguns detalls en relació amb els tres casos que serien essencialment objecte de la nota del FinCEN (‘Emperador’, ‘Petrov’ o ‘Clotilde’, i ‘Veneçuela’), ha tornat al camí del relat per part de l’ex-CEO de com treballava el banc i quin model de prevenció aplicava. En aquest sentit ha assegurat que «la política compleix a bastament amb tota la normativa legal» i que es va anar adequant amb el temps com no podia ser d’una altra manera. Per exemple, Joan Pau Miquel ha explicat que des de sembre, ja molt abans que s’establís l’obligació legal, es mirava de poder assegurar qui era el beneficiari final d’un compte. El bancari ha tornat a lamentar «la voluntat criminalitzadora massiva» de les autoritats andorranes, «dit amb el degut respecte a com es fa la feina des de les institucions» No obstant, ha recordat que no sempre era possible, menys encara quan els clients mentien i la perícia dels gestors, dels controladors interns de l’entitat, no arribava a descobrir certes pràctiques anòmales. De fet, Miquel ha recordat que hi ha límits a la responsabilitat d’una empresa com pot ser un banc i que no es pot traspassar a l’entitat bancària la culpa perquè un client acabi sent eventualment condemnat. Ho ha dit, per exemple, explicant el ‘cas Petrov’, tot recordant que el directiu que estava implicat en l’afer finalment va ser absolt. De fet, ha estat en aquest marc, recordant la situació dels tres casos enunciats en altres jurisdiccions, que Miquel ha tornat a lamentar «la voluntat criminalitzadora massiva» de les autoritats andorranes, «dit amb el degut respecte a com es fa la feina des de les institucions». L’ex-CEO ha tornat a defensar que el banc havia de defensar els treballadors de l’empresa que podien resultat imputats en algun cas concret, entre altres coses, perquè preval «la presumpció d’innocència» sense treure que s’obrís un expedient disciplinari per aclarir «una situació excepcional i anòmala». Joan Pau Miquel ha explicat que en aquesta matèria, al 2012 es va plasmar «una política que fins i tot emanava de la manera de fer del Banc d’Espanya». I és que, en general, tot i l’evolució que van anar tenint les polítiques de prevenció del blanqueig i els protocols d’actuació davant de determinats casos concrets al llarg dels anys, sense que el comportament de manera general de l’entitat «representés cap incompliment» de la normativa, el funcionament va modificar-se de manera molt important a partir del moment que, al 2011, BPA adquireix Banco Madrid i això «fa variar el prisma perquè la política del grup ha d’englobar aquest negoci» subjecte a un règim legal menys flexible i més normativitzat com pot ser l’espanyol. Fins llavors «no es prestava especial atenció a si (normes estrangeres) eren aplicables a una petita filial que hi havia a Espanya o a una oficina de representació que teníem a l’Uruguai». Joan Pau Miquel, que ha deixat clar que no tots els empleats coneixien fil per randa tota la normativa en polítiques de prevenció igual com no tots sabien dur a terme les més de cinc-centres operacions transaccionals, ha explicat que a partir del 2012, la política de prevenció de blanqueig de BPA estava subjecta als que s’executava a Banco Madrid. I «aquesta política complia els estàndards» de la legislació espanyola atès que les autoritats del país veí «no ens han recriminat absolutament res en relació amb la gestió del banc».
Altaveu – Read More

L’UdA convoca un nou ajut per a personal investigador

L’ajut es concedeix per un període inicial de 10 mesos (curs 2021-2022) i es podrà renovar un màxim de tres vegades, de manera que podrà tenir una durada màxima de 40 mensualitats, tenint en compte que el programa de Doctorat de l’UdA té una durada de tres cursos a temps complet. L’import mensual de l’ajut és de 1.250 euros i també inclou el cost de la matrícula al programa de Doctorat (import màxim de 1.500 euros per curs acadèmic). Les persones interessades en rebre l’ajut no poden ser beneficiàries d’un ajut amb el mateix objecte ni exercir qualsevol tasca professional que resti exclusivitat a la dedicació a la investigació doctoral. Han de disposar de la residència a Andorra o estar en condicions d’obtenir-la, tenir competència lingüística en llengua anglesa, i estar en possessió de la titulació que permeti l’accés al programa de Doctorat de l’UdA (Mates IV). La data límit de lliurament de les sol·licituds és el 10 de setembre del 2021. Es poden consultar les bases reguladores de la convocatòria en aquest enllaç. Es tracta del segon ajut d’aquestes característiques que convoca la Universitat d’Andorra, un cop dipositada la tesi doctoral de la primera doctoranda a temps complet de l’UdA, centrada en la formació inicial de mestres des d’un enfocament competencial i plurilingüe. A diferència de la primera convocatòria, que estava enfocada a temàtiques relacionades amb el Grup de recerca interdisciplinari en Educació, aquest nou ajut està obert als àmbits d’estudi de tots els grups de recerca de l’UdA.
Altaveu – Read More

La xifra de gossos i gats registrats arriba a la xifra més alta dels darrers deu anys

Al llarg de l’any passat es van registrar 1.408 altes, 552 de gats i 856 de gossos. Si es té en compte l’històric dels darrers deu anys, es constata que l’any 2020 va ser el que més altes va registrar, superant la xifra més elevada fins al moment, que era la de 973 altes el 2016. Pel que fa a les parròquies en les quals consten censats els animals, Andorra la Vella, registra el nombre més important (2.576 gossos i 698 gats); seguida de la Massana (1.746 gossos i 471 gats); d’Escaldes-Engordany (1.707 gossos i 455 gats) i Encamp (1.708 gossos i 401 gats). Sense tenir en compte els gossos creuats, la raça més comuna és la de yorkshire terrier amb 1.082 animals el 2020, seguida del llaurador i del border collie. Pel que fa als gats, el comú europeu és la raça més nombrosa seguida del persa i del siamès a molta distància.
Altaveu – Read More