Tot ve arran de la demanda judicial que va presentar, justament, l’administrador d’una societat arran que la CASS li denegués una exempció de cotització com a treballador per compte propi, l’agost del 2020. A la Batllia, va guanyar la batalla. En primera instància, la Justícia va donar-li raó: tenia dret a no pagar. A banda, es va condemnar la CASS a tornar-li les quotes ja cobrades. La parapública no hi va estar d’acord i va recórrer al Superior. Entenia que cal considerar que “si els estatuts de la societat no estableixen de forma expressa la gratuïtat del càrrec d’administrador, aquest ha de cotitzar”. En canvi, l’altra part defensava que s’havia de permetre tenir més formes de provar que la tasca que es fa al capdavant d’una societat no és remunerada. En el seu cas, havia presentat una certificació d’un acord adoptat en la junta general on es remarcava que seguiria al càrrec “sense percebre cap tipus de retribució fixa o variable ni cap tipus de compensació”. La sentència recorda que la mateixa Llei de la CASS “permet així que la gratuïtat del càrrec s’acrediti no només amb les previsions estatutàries sinó també pels acords socials de la societat”. Desestima així la pretensió de la companyia, que entenia que aquesta situació es podia assimilar amb la fixada en la Llei de l’Impost de Societats pel que fa a si es poden deduir o no les remuneracions que es paguen a consellers i administradors. Aquest text, segons la parapública, sí que exigiria específicament que estiguin previstes als estatuts, un aspecte que, tot s’ha de dir, els magistrats tampoc acaben de veure clar. En la sentència, els magistrats refermen la resolució inicial de la Batllia. Consideren que la documentació aportada per l’administrador “a manca de prova en contra, es considera suficient a l’hora d’acreditar que (…) no percep una retribució”. Per això, considera que cal refusar el recurs de la CASS que, per tant, no només deixarà de poder cobrar la cotització sinó que, a més, haurà de tornar-li els diners de les quotes ja pagades amb anterioritat a la resolució.
Altaveu – Read More