Catàstrofe a Mallorca i canvi climàtic

Rate this post

Dotze morts i un nen desaparegut. Terrible. La torrentada al llevant de Mallorca ha estat molt bèstia. Ara cal ajudar les víctimes i intentar que recuperin el seu dia a dia el més ràpid possible. I a continuació fer el possible perquè quan torni a ploure a la zona i en altres, els efectes no siguin tan devastadors. I d’això va aquesta peça.

El risc zero no existeix i quan plou com va ploure dilluns a la zona de Sant Llorenç des Cardassar és molt difícil evitar la catàstrofe. Ara bé, davant la força incontrolable de la natura, els éssers humans tenim dues opcions: atiar-la o apaivagar-la. I tendim a fer el primer. Perquè pensem que no passarà res. Fins que passa.

Si tu construeixes un poble al curs d’un torrent o en la seva desembocadura, el més probable és que un dia, ara o d’aquí a 500 anys, plogui com va ploure dilluns i el torrent faci la seva feina, que és evacuar l’aigua. Els companys d’IB3 van explicar-ho perfectament en aquest vídeo:

És el mateix cas que el de Biescas, a Osca. Allà va ser un càmping, el de la Virgen de las Nieves. Les pluges torrencials del 7 d’agost del 1996 van omplir d’aigua el barranc d’Aràs, a la llera del qual hi havia la instal·lació. Hi van morir 87 persones.

I si ens situem a casa nostra, podem anar al 1962, quan en aquell Vallés que havia crescut desmesuradament i sense cap control, on van construir pràcticament a la llera de les rieres, un gran temporal de pluja va causar 700 víctimes.

I podríem seguir. La Mediterrània és zona de torrentades i riuades. I ho seguirà sent. Per això em va sorprendre molt quan l’altre dia vaig veure i sentir per TV (en un TN de TV3) una persona que parlava en nom de l’Ajuntament de BCN i que culpava el canvi climàtic de les inundacions que pateix últimament el barri del Paral·lel de la ciutat. Lamento no saber el nom ni el càrrec de la persona en qüestió perquè quan vaig topar-me-la ja havia estat presentada. I és una pena no poder posar cara i càrrec a algú que frivolitza d’aquesta manera amb una cosa tan seria com el canvi climàtic.

BCN és una ciutat que sovint pateix aiguats. Un clàssic de la ciutat preolímpica eren les inundacions a la plaça Cerdà. I la situació no es va resoldre fins que algú va solucionar-ho. I la plaça Cerdà no s’ha tornat a inundar mai més. Ni tan sols ara que patim el canvi climàtic.

Fa segles que al Paral·lel de BCN hi plou. I abans no s’inundava. I ara sí. Alguna cosa ha passat. I em temo que la culpa no és del canvi climàtic. Sí, ja sé que el canvi climàtic és molt útil per treure’s les puces de sobre perquè, pobret, no pot defensar-se. Però, què tal si el deixem tranquil·let i ens dediquem a mirar què està passant a la zona del Paral·lel de BCN i que abans no passava i per això no s’inundava com ara?

Sí, ens estem carregant el planeta. I aquest és el problema més greu que té plantejat la humanitat. Bàsicament perquè sense planeta no hi ha humanitat. I és un problema tan greu que banalitzar-lo perquè cada cop que plou una miqueta s’inunda el Paral·lel de BCN és una excusa tan absolutament impresentable que fa riure.

Si no fos perquè un dia hi haurà una desgràcia. I com que la culpa serà del canvi climàtic, ningú haurà fet res perquè el Paral·lel deixi de ser la nova plaça Cerdà. Això sí, farem un enterrament molt bonic.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »