Catalunya

Rate this post

-Crec en Catalunya -em deia el foraster il·lustre-, perquè he assistit al concert d’un orfeó. (Entràvem al poble, tornant del passeig per la carretera.) … De no importa quin orfeó. Posem que fos el més primitiu dels nostres. El més antiquat de gust, el més imperfecte en l’execució. La impressió hauria estat la mateixa. Només d’entendre cantar una colla ben associada dels nostres homes i d’entendre-la cantar amb aquell braó, aquell ordre, aquella puresa, tot cor amant o simplement tot cor simpàtic, ja s’obre als millors esperançaments.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »