Cartes a la Directora 27/06/2019

Súber: una exposició

Al Museu del Suro de Palafrugell podem veure l’exposició Súber. Fotografies de Manutrillo, fins al 7 de juliol. Són fotografies en blanc i negre que reflecteixen el món del suro a la Mediterrània actual. La mostra està documentada amb textos que ajuden a entendre les suredes mediterrànies. L’antropòleg Agustín Coca és coautor dels textos.

Són retrats d’homes que treballen amb el suro, fets a Andalusia, Catalunya, Sardenya, l’Occident Magrebí i Portugal. També hi ha una fotografia d’un grup d’homes treballadors on es veu només una dona i el text que l’acompanya explica que elles també han contribuït a aquesta feina amb els seus sabers agraris, on normalment han treballat homes.

Tant les fotografies com els textos volen ajudar a conscienciar sobre la preservació dels boscos de la Mediterrània, posant com a exemple les pràctiques sureres i la cultura que les envolta. Es fa la reflexió des d’aquest món global que ha de ser més sostenible en tots els aspectes si volem que perduri per a les generacions posteriors. Reflexió que es fa des del punt de vista científic perquè Manutrillo, a més de fotògraf i documentalista, és biòleg.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Josep Pla i l’art

És ben sabut que Josep Pla va ser un gran coneixedor de l’art i els artistes del seu temps, i dubtava de la legitimitat de les arts anomenades d’avantguarda que es van posar a l’ordre del dia amb suport econòmic institucional durant els anys cinquanta del segle passat substituint les arts figuratives arrelades a Occident des de Grècia i Roma. També el mentor mallorquí de Baltasar Porcel, Llorenç Villalonga, l’autor de Bearn, era del parer de Pla. En una carta que Villalonga va enviar a Porcel el 26 de juny del 1970 s’hi pot llegir aquest fragment: “Tornant a n’això del possible esgotament de la cultura actual, record lo que li digué a Ortega un pintor abstracte: «Sí, a noltres ens ridiculitzen, però què faria vostè si tingués vint anys i un pinzell a la mà? ¿Pintar com Velázquez?» Tenia raó aquell pintor, sols que era una raó desolada, d’esgotament… Avui no es pot pintar com Velázquez o com Rubens, perquè ja està fet. Però no es pot pintar com Miró, perquè Miró no pinta res. Després d’una gran catàstrofe i després d’un nou paleolític podrà tal volta tornar un nou renaixement”.

És evident que els intel·lectuals dels nostres dies han abandonat el camp de l’estètica artística als vents políticament correctes. Els maîtres à penser es limiten a correspondre a les invitacions del formulisme més elemental. Amb la davallada econòmica que estem patint, és possible que l’art esmentat es fongui per donar pas a un nou ordre estètic d’acord amb les necessitats regeneratives que demana la societat. Altrament serà el caos…

JORDI PAUSAS

PARÍS

El tabac

El tabac és una droga addictiva que amb el pas dels anys malmet la salut dels fumadors. Són moltes les excuses per justificar una addicció d’un cost molt superior en salut que els impostos que genera el mateix tabac a l’Estat. Molts antics fumador et diuen: “Fa quinze anys, fa vint anys que no fumo i segons diuen els entesos tinc els pulmons més que nets, ni rastre d’haver fumat”. Doncs en part és veritat, però cada any que es fuma és com si clavessis un clau en els teus pulmons i quan deixes de fumar els anessis arrancant fins que no en queda ni un. Però el forat queda, i amb els anys aquests forats passen factura. Emfisema, MPOC (malaltia pulmonar obstructiva), fibrosi pulmonar, càncer de pulmó, etcètera. El que és més important no és deixar de fumar, sinó no haver fumat mai.

PERE MANUEL GIRALT PRAT

SANT JUST DESVERN

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: