Cartes a la Directora 20/11/2019

Dia de l’Infant

Aquest estiu vaig estar de voluntariat a Calcuta, a l’Índia. A la vorera de l’hostal on m’allotjava hi vivia una família de 7 en una barraca de no més de 3 metres quadrats. Eren 5 germans. La gran es deia Maria, i tenia uns 6 anys. La més petita tenia uns 3 mesos i encara no tenia nom. Aquests nens vivien al carrer, i l’havien fet el seu parc particular. Jugaven amb qualsevol cosa que trobaven: bastons, pedres o ampolles de vidre trencades. Quan plovia, els bassals eren la seva joguina preferida. Molts matins sortíem de l’hostal i allà hi havia la Maria amb el seu somriure i sense sabates, esperant que juguéssim amb ella i els seus germans. Ella era molt llesta. Malgrat no parlar el mateix idioma, aconseguia entendre’ns amb facilitat. No anava a l’escola, i probablement mai podrà fer-ho. Avui és el Dia Mundial de l’Infant. I tant de bo tots els nens tinguessin la felicitat de la Maria i tant de bo nens com la Maria poguessin tenir una educació i una sanitat garantides. Salvaguardem el benestar de la infància, són el nostre futur.

ANDREA MOTOS PIQUER

BARCELONA

Diàleg dins la llei

Ho repeteixen com un mantra: “Diàleg dins la llei”. I l’únic que fan és encotillar la democràcia. La política passa imprescindiblement pel diàleg però a partir de les necessitats, aspiracions i prioritats de les parts. Si les converses porten a canviar una llei, quin és el problema?

PILAR PORCEL I OMAR

SABADELL

Defensant la sanitat pública

Milers de manifestants vestits amb bata blanca marxaven pels carrers de París el dia 14 de novembre per defensar la sanitat pública francesa. Aquesta vaga nacional volia denunciar una precarització de les condicions laborals que traduïa en la supressió de llocs de treball, el tancament de llits o serveis i l’esgotament del personal sanitari, entre altres perjudicis.

Paral·lelament, des de fa uns anys Espanya viu un panorama de retallades sense precedents. Des del 2008 el sector sanitari ha sigut un dels més castigats per la crisi, amb reduccions de plantilla i la precarització de les seves condicions de treball.

La plataforma Aturem la Llei Aragonès va convocar diumenge passat una manifestació contra la proposta de llei de la contractació de serveis a les persones impulsada pel vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa pretén que serveis, entre els quals també hi ha els sanitaris, puguin qualificar-se com a contractes de concessió per promocionar-ne la qualitat i la professionalitat.

El personal hospitalari tem que una externalització dels serveis de sanitat comporti subrogacions, la reducció de personal, jornades a temps parcial, baixades salarials o fins i tot la rescissió de contractes laborals. Aquesta proposta, que podria estendre’s a l’àmbit estatal, tindria com a inconvenient essencial la diferent prioritat d’objectius entre el model empresarial de les subcontractacions i la gestió/atenció als drets socials pròpia dels serveis públics. Potser hauríem de seguir l’exemple del poble francès i sortir als carrers a defensar la sanitat pública i el futur de tots.

MERITXELL SACASAS SOCARRADES

SAINT-DENIS

Sense maquillatge estàs més guapa

No és la primera vegada que sento aquest comentari dirigit a mi o a altres dones: “Per què et maquilles? Sense maquillar estàs més guapa”. L’altre dia em pintava els llavis a l’andana del metro i un home se’m va acostar per fer-me aquestes dues preguntes. Qui ho diu creu que ens afalaga però fa tot el contrari. Les dones que ens maquillem ho fem per nosaltres mateixes i perquè volem, no pretenem acontentar a ningú i els judicis de valor gratuïts sobre els nostres cossos no són benvinguts. Afortunadament cada vegada som més les dones empoderades que decidim lliurement si maquillar-nos o no, i que ens vestim, pensem i parlem com volem.

GEMMA PALLÀS PUJADAS

BARCELONA

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: