Carmen Lomana: “Letícia ha de tenir mesura amb les operacions d’estètica”

Rate this post

Alguns la podran titllar de superficial i frívola, però darrere la seva imatge, s’amaga una dona generosa, propera, divertida, amb molt sentit de l’humor i sense pèls a la llengua.

Carmen Lomana es va graduar en filosofia i lletres. Es va mudar a Londres a meitat dels anys setanta per estudiar anglès i treballar per al Banc de Santander. Va ser allà, a la capital britànica, on es va forjar el seu caràcter bohemi i cosmopolita i es va reafirmar en la seva gran passió per la moda i l’art. Des d’aleshores, l’empresària és tot un referent de classe, saber estar i moda.

Per aquesta raó, des de febrer i fins al proper 29 d’abril, es pot visitar al Museu del Vestit de Madrid una exposició en la qual s’exhibeixen algunes de les seves millors gales .Y és que Carmen està “molt contenta” amb l’exhibició perquè és “espectacular i el muntatge és súper bonic”. Ens explica que és “la primera vegada en la història d’aquest país que una sola persona, viva i popular, deixa la seva roba. Amb la qual cosa és meravellós poder compartir això perquè hi ha molta gent que mai abans no havia anat als museus i ara estan anant”. A més, ens confessa que l’exposició, on es poden admirar 77 vestits d’alta costura, havia d’acollir fins a 100 models però “no hi havien maniquins per a tants vestits”.

lomana1

L’empresària està tan il·lusionada amb la seva exposició que, segons ens avança en exclusiva per a EnBlau, algun dia li agradaria poder mostrar el seu repertori de sabates perquè “són meravelloses” i té tantes “com un centpeus, i això que al meu mercat ambulant de caritat de nadal venc molts”.

Sempre perfecta, jovial i elegant, la socialité ens revela que “no fa esport, ni gimnàstica” per mantenir-se com està perquè “no sóc d’engreixar i em mantinc bé”. Això sí, procura anar molt amb compte tant amb el seu cabell, com amb la seva pell i per això tots els dies s’aplica “les millors cremes reafirmants i anticel·lulítiques”.

Carmen, qui és el teu dissenyador fetitxe?

Hi ha dissenyadors que han estat mítics. A començaments de segle XX, Chanel va trencar tots els esquemes i em sembla la persona més creativa, brillant i amb personalitat que hi ha hagut fins ara al món de la moda. I en els anys vuitanta també hi havia Mary Quant que va ser una altra enorme trencadora. Després, hi ha dissenyadors que són boníssims com Yves Saint Laurent, Valentino i Galiano, que és un altre dels meus ídols i ha estat i continua sent un geni, encara que sense ell Dior no és el mateix.

Segueixes alguna influencer?

Els estilisme que porta Olivia Palermo he de reconèixer que sempre m’han agradat, encara que ara no tant. Em sembla una dona molt elegant i he tingut el plaer de conèixer-la. En fotos és meravellosa, però al natural em sembla tan petita i poqueta cosa, que passa una mica desapercebuda.

Què opines dels influencers de moda?

Sempre cal estar al dia de tot. Ara hi ha gent amb 18 i 20 anys que són bestials perquè estan pendents de qualsevol cosa que surti per ser els primers en tenir-la. Tot això em sembla la pera i no me’l vull perdre. De fet, organitzaré a casa una quedada amb millennials per saber què és el més important per a ells, quins són les seves tendències, com compren… És un altre món perquè nosaltres mai abans no hem comprat així i això m’interessa. En la vida cal estar en contínua evolució i sortir de la teva zona de confort.

Els donaries algun consell?

El primer és que tinguin una formació cultural de moda. Que s’estudiïn la història de la moda perquè és molt important saber la història de la indumentària i la moda, i saber identificar a quina època pertany una fotografia o pintura. La cultura i la formació són fonamentals, encara que després vulguin ser els més cool i moderns.

Com ha canviat l’elegància al llarg dels anys?

S’estan trencant molts esquemes, ara és una altra història perquè estem per uns camins més de disfressa. A nosaltres ens pot semblar un horror, però és el més cool que hi ha. Per exemple, quan va néixer la moda punk, a molta gent li semblava un horror, però ara, amb el temps, em sembla una moda elegantíssima.

Carmen, digues-me una peça que sigui una aposta segura en el teu outfit.

A l’hivern, el suèter de chasmere negre de coll alt perquè el puc combinar amb una falda ideal de tub, de vol, amb uns pantalons cigarret, texà… De fet, el suèter de coll alt ho tinc en tots els colors perquè em queda bé i m’agrada. I a l’estiu la meva peça fetitxe és el biquini i el banyador perquè m’agrada el mar i sóc molt de platja. M’agraden molt les camises grans d’home amb les mànigues arremangades i un short.

lomana 2

Quina és la peça més cara del teu armari?

No ho sé, n’hi ha algunes però no sé exactament quin seria. Compro perquè m’agrada, em sembla bonic i està bé, però no recordo el preu, de veritat. En proporció amb els vestits que tinc, que són caríssims, tinc una bossa de cocodril birkin d’Hermès que té un preu tremend. No vull qualificar-lo però crec que és el més car que tinc, i això que no deixa de ser una bossa.

I la peça més barata?

Perquè vegis el que és la vida, l’altre dia vaig anar a la perruqueria i vaig veure la perruquera amb un vestit de punt negre que em va semblar la bomba i em va dir que era de Zara. Llavors, li vaig enviar un missatge a la directora de Zara del carrer Serrano i li vaig preguntar si tenien més vestits com aquest. Per sort em va dir que el tenien de súper rebaixa. Valia 40€ i al final em va costar 5€. És meravellós, no m’ho puc creure.

Et molesta que et titllin de frívola per dir que tens habitacions en lloc d’armaris?

Això va ser una frase que em va sortir fa anys de manera inconscient quan no era ni coneguda. Va ser una mala passada d’una periodista que em va preguntar no sé què i li vaig dir això. Però és veritat. Guardo la roba en habitacions, com amb els típics penjadors amb barres de metall de les botigues. I després, tinc un armari enorme amb coses només de Chanel. Però, per què serà frívol? Creus que acusarien de frivolitat una persona amb molts quadres o molt art? No crec que una peça bonica de costura sigui un acte menor i les persones que anomenin això frivolitat són unes ignorants i no m’interessen. Darrere dels vestits d’alta costura, es creen molts llocs de treball i hi ha molta gent que està treballant.

I que et comparin en estil amb Naty Abascal?

No és competència és que no tenim cap relació perquè ha intentat fer-me molt mal, en general, però no ho ha aconseguit. Quan ens veiem i coincidim, per a mi, és transparent, és com si no existís i suposo que per a ella jo sóc igual, com el paper de cel·lofana.

Alguna vegada has comprat als mercats ambulants?

No sóc molt de mercats ambulants, però quan estava fent el programa ‘Les joies de la corona’ vaig comprar en un, crec que van ser dos o tres coses molt boniques, i m’ho vaig passar súper bé. Els mercats ambulants són molt divertits i pots trobar roba. A dir veritat, sí que compro als mercats ambulants. Tots els estius a Saint-Tropez em compro roba en un mercat ambulant, que hi ha tots els dissabtes a la plaça i tenen coses molt hippies i ideals.

Parlant de roba, què et sembla la vestimenta de reina Letícia?

Ha tingut moltes decisions, però cada vegada s’està centrant més. Ella és la representació de la primera institució espanyola i dóna una imatge tant dins com fora d’Espanya. L’únic que de vegades li he criticat és que no es pot vestir com si fos una influencer o it girl perquè és la reina. Ha de tenir una línia i no ha de canviar contínuament d’estil perquè de tant en tant ha posat unes potes… Però bé, així va aprenent.

Sobre els seus retocs estètics, què penses?

Està ideal. Quan Letizia es va casar estava més gran i pitjor del que està ara. Tenia un nas molt gran, amb una barbeta molt prominent i no em semblava una dona guapa. Tanmateix, ara sí me’l sembla. El gran retoc que s’ha fet, i allà s’hauria d’haver plantat, va ser el nas. Després és veritat que es va posar una miqueta de pòmuls perquè tenia una cara molt prima i enfonsada. Penso que ha de tenir mesura perquè si Letizia es continua operant quedarà com el capó d’un cotxe. Acabarà massa canviada i amb la cara massa inflada.

I a Ada Colau, com la veus?

No m’agrada gens la seva actitud davant de la vida, ni la seva forma de ser. Llavors ja la veig amb prejudicis. El seu look em sembla molt avorrit. Em fa la sensació que sempre va igual, amb un suèter de coll caixa. Ada ha aconseguit tenir un look que no és look. És tan neutre que ningú no li pot dir que canviï, ni per bé, ni per malament. No saps ni com va vestida perquè sempre va igual. Sent, que això potser té la seva gràcia perquè ningú no es fixi en ella. Està representant a una ciutat elegantíssima com ha estat sempre Barcelona, però el look de Ada Colau és un horror i li és igual anar al mercat, a la perruqueria o a l’ajuntament.

Creus que la situació política actual podrà afectar a la moda?

És una llàstima perquè adoro Catalunya. Tothom se n’està anant i Madrid ha sortit guanyant amb això perquè ara tot es cou aquí: la moda, la indústria, la cultura, tot. Madrid està pujant i s’està posant amb uns preus astronòmics. La gent vol seguretat jurídica amb els seus diners i a Barcelona no hi ha perquè, si te n’adones, un dia es van carregar el Parlament i es van posar a jugar a republicans i independentistes, amb una falta de respecte vergonyosa cap a tots els catalans que no pensaven com ells.

lomana 3

I a tot això Puigdemont segueix a Brussel·les…

Crec que Puigdemont és un covard i un traïdor. Hauria de donar la cara i assumir el que ha fet. Almenys, i mira que mai no ha estat sant de la meva devoció, Junqueras ha assumit que ha donat un cop d’estat i és a la presó. Però Puigdemont va sortir corrents de Catalunya com una rata de claveguera. No es pot jugar d’aquesta manera. Als ulls de qualsevol persona d’Espanya i d’Europa, això és una pantomima i una falta de serietat que els catalans no es mereixen. A més tot això és també una falta de cultura. Si sabessin la història de Catalunya, s’adonarien de les ximpleries que estan fent perquè sempre que Catalunya ha volgut ser independent els ha sortit fatal la jugada. Quin sentit té que ara Junqueras parli de l’ADN? Parlar així en aquesta època és de nazis. Així van començar a Alemanya i a Iugoslàvia… Si us plau, un respecte.

Carmen, el teu que apareixes molt en televisió, què opines de TV3?

TV3 la tancaria demà mateix. No entenc per què els membres del PP i del PSOE no l’han tancat ja. Si han posat el 155, almenys que el posin bé. El pitjor enemic que té la gent no independentista a Catalunya és TV3 perquè és un pamflet continu, com Catalunya Ràdio. I això que no el veig, ni m’afecta. Però quan he vist coses, m’ha semblat vergonyós perquè estan distorsionant la història de Catalunya i estan enganyant la gent. Els joves haurien d’estudiar una mica i assabentar que els estan explicant unes milongues que no tenen res a veure amb la realitat.

T’agradaria ser alcaldessa de Madrid?

Sempre he dit que si pogués tenir un càrrec polític, m’agradaria ser alcaldessa. M’agradaria organitzar la meva ciutat i tenir-la bellíssima, amb una imatge corporativa i que els ciutadans fossin feliços. No com passa ara a Madrid, que es carreguen els carrers principals i ja no hi ha qui vagi ni a la Gran Via, ni a Santa Engracia. Ens fan la vida impossible. També aprofito per dir als policies que no posin tantes multes perquè ja està bé. En casos importants sí, però moltes vegades, quan pares en càrrega i descàrrega perquè has de recollir un paquet, et posen una multa. Les ciutats són per gaudir-les i perquè els ciutadans, que paguem molts impostos, siguem feliços. Però bo… Quan es fiquen molts podemitas ja l’hem fastiguejat. I tant carril bici… si aquí a Madrid ningú no va en bici!

Parlant de política, el 2015 et vas afiliar al VOX…

Mai no m’he afiliat a VOX, ni a cap partit. Els coneixia i em van dir que em presentés amb ells per donar-los una mica de visibilitat. I així va ser, perquè van ser tres dies trending topic amb el conte que Lomana s’hi havia unit. Però sabia que mai no anava a sortir senadora perquè em vaig presentar per Madrid i era impossible. Si m’hagués presentat per Conca, Sòria o Guadalajara hauria sortit senadora perquè vaig tenir moltíssims vots, i sense campanya perquè no ens deixaven fer campanya enlloc. Estàvem vetats a totes les televisions, menys en Intereconomia i de vegades a Trece, perquè el PP pensava que els trauríem els seus vots.

Continues tenint relació amb ells?

No, mai, només no conec tres persones del partit. M’equivoqui totalment unint-me a VOX. Molta gent es creu que sóc, o era, de VOX i no és cert. Sóc una persona, en general, amb una ment una mica més oberta en algunes coses, en d’altres no, com per exemple, la defensa de la família i que la dona no avorti quan es queda embarassada. Però per exemple, no sóc en contra del matrimoni homosexual.

M’esmentes a les dones. Vas dir que no anaves a fer vaga el passat 8 de març perquè no creus en aquestes ximpleries…

No. Vaig dir que no estava d’acord amb els motius pels quals deien que feien aquesta vaga. Per començar, una vaga és laboral i aquí es reivindica la violència de gènere i el masclisme. Llavors, per a això, vés-te’n a cridar a una manifestació. Després deien que la culpa de tot la tenia el capitalisme, quina culpa tindrà el capitalisme, amb el qual un senyor sigui masclista i amb el qual hi hagi una bretxa salarial? Deien que volien un país democràtic i lliure, què passa, que Espanya no és un país democràtic i lliure? Realment, em sento molt lliure com a dona d’elegir el que vull i el que no. Sempre he treballat i mai no m’he sentit ni menyspreada, ni odiada pels homes. El feminisme és un pamflet polític de l’esquerra i res més. No m’agrada aquest rotllo, ni posar-me en contra dels homes perquè són els meus companys de vida i m’han ajudat tant en la meva vida laboral, com a professional. En fi, que els homes tenen molt pocs drets en aquest moment i si les dones segueixen, els homes han de sortir amb morrió al carrer?

Llavors creus que no s’ha aconseguit res després de la multitudinària vaga feminista…

Però què s’aconseguirà? Res. El 8 de març me’l vaig passar fenomenal. Vaig estar reivindicant tots els èxits que havia aconseguit la dona en 100 anys, des que va aconseguir el dret al vot. Ara no poden pretendre canviar tot. La dona és lliure de viatjar, té el seu passaport sense permís del seu marit, pot decidir si vol obrir un compte o no… Tenim ablació del clítoris? No. No podem fer res sense el permís del marit? No. Les dones tenim una cosa que ens condiciona per damunt de tot i es diu maternitat. Això em sembla la més gran opció que pot tenir una dona i això et condiciona moltíssim, més que un masclisme i altres ximpleries.

lomana 4

Et penedeixes de no haver estat mare?

No em penedeixo perquè no he podi, encara que sí que ho sento. M’hauria encantat ser mare i la meva idea era tenir, almenys, cinc fills. El que mai no he volgut ha estat adoptar.

Per què?

Perquè no m’interessa. Volia tenir fills amb la persona que estimava, que era el meu marit. I volia que els nostres fills fossin una continuació de nosaltres dos. Cada un és molt lliure de pensar el que vulgui, però per a mi la idea d’adoptar i tenir un nen per tenir no em va. La idea de tenir un fill meu sí.

Estàs en contra de l’adopció?

No, per a res, no em sembla meravellós. Però com parlàvem abans, les dones tenim l’opció d’elegir què volem en cada moment. Perquè vegis, tinc una ONG a Tànger de nens abandonats i de moment tenim recollits a 15 nens que són meravellosos.

Anar a la font
Arnau Vila

Powered by WPeMatico

Translate »