Carles Porta: “L’any 1997 jo no ho sabia, però ja estava fent ‘true crime'”

Anem a trobar Carles Porta (Vila-Sana, 1963) a Catalunya Ràdio, on tot just acaba d'enllestir un dels seus capítols de Crims a la ràdio. El periodista, que va començar al diari Segre i va ser enviat especial de TV3 a Bòsnia, Ruanda, Kosovo o el Pròxim Orient, es va donar conèixer pels amants del gènere negre seguint la pista dels angoixants assassinats de Tor en un ja mític 30 minuts de l'any 1997, i ara fa temps que treballa exposant crims per les ondes. Fa poques setmanes TV3 estrenava el seu nou programa Crims, el salt a la televisió pública en prime time de les seves investigacions. La cadena va liderar l'audiència durant el seu primer capítol arribant a una quota del 20'4%, convertint el programa en un dels vuit més vistos de Televisió de Catalunya, liderant la seva franja horària. La nova sèrie de no-ficció de TV3 va tenir doncs una gran acollida entre el públic. A La Llança hem volgut saber que en pensa el seu creador.

Com va sorgir la idea de fer un 'true crime' a la ràdio amb crims comesos al nostre país?

Crec que vam començar el setembre de 2018. Vaig començar un any i mig o dos abans explicant històries a l'Estat de Gràcia. El primer que vaig fer a la ràdio van ser les Històries de mitja tarda amb en Roger de Gràcia. Això va ser durant la primera temporada del seu programa. Després vaig parar un temps, vaig tornar a fer la segona temporada amb en Roger de Gràcia abans de dedicar-me íntegrament a Crims.

Com vau fer el pas a la televisió pública?

Vaig proposar a TV3 fer un 'true crime' ara fa 5 anys, però a vegades les coses quadren com quadren. La primera proposta per fer Crims a TV3 va ser a setembre del 2018 amb en Vicent Sanchis a la presentació de Crims ràdio al Museu del Disseny. A part d'en Sanchis també hi havia la Clara Cabezas i els hi va semblar que seria una bona cosa per portar a la tele.

Però és clar, després has de preparar un format, uns pressupostos, la direcció de la cadena adquireix més voluntat o ganes de fer-ho… Tot això va fer que triguéssim un tems en començar a preparar Crims. Mentre ho plantejàvem va aparèixer Goroka, que és la productora que finalment es va ocupar de la part tècnica. Aleshores em va venir a veure en Guille Cascante, qui treballa per la productora. Havia anat al MIPCOM, el mercat que gira al voltant del Festival de Cannes i havia vist que tothom buscava 'true crime', era el que estava més de moda. Em va semblar fantàstic perquè era el que jo volia fer!

Creu que l’èxit del 'true crime' és una moda importada dels Estats Units?

No treballo per modes. Pots mirar-te el reportatge que vaig fer per Tor al 30 minuts l'any 1997. Si l'emetéssim avui crec que tothom diria que és true crime. Queda lleig, crec, dir que jo ja feia 'true crime' l'any 97. Jo no sabia que estava fent aquell gènere, jo no faig coses per gènere, ho vaig fer perquè el cos m'ho demanava.

Vaig fer periodisme durant molts anys, després vaig escriure llibres, he volgut abraçar una altra manera de narrar, i penso que aquesta és la nostra virtut. La manera d'explicar aquests crims encaixa dins del gènere del 'true crime' i dins del que són tendències perquè des de fa 5 o 6 anys, sobretot amb l'aparició de Netflix i HBO, aquest tema s'ha posat més damunt de la taula. Però pel que fa a televisió en obert no s'havia fet. TV3 ha fet una aposta molt valenta perquè és un gènere molt delicat i molt difícil, especialment sent una televisió publica. Crec que hi ha hagut una comunió important entre la valentia de la direcció de TV3, la corporació i la nostra manera de fer; que permet que una televisió pública tregui pit i llueixi un producte molt delicat que en altres circumstàncies podria ser considerat sensacionalista o groc.

TV3 ha fet una aposta molt valenta perquè és un gènere molt delicat i molt difícil, especialment sent una televisió publica

Carles Porta

Son els primers en fer 'true crime' en obert a escala estatal?

No ben bé, ja s'han fet coses. En Justin Webster a Muerte en León ja va fer una cosa molt bona i molt potent al seu dia, sí que és veritat que no es va fer en televisió oberta. A les altres cadenes es va fer El Caso Asunta a Antena 3, era un intent de fer un 'true crime' i déu-n'hi-do el bé que estava… En televisió oberta, la 2 de Televisió Española va fer Ciencia Forense ara fa 2 anys. Hi ha hagut intents, no som tan pioners. En què som pioners? Que una televisió en obert s'atreveix a programar-ho en prime time. I quin és el nostre mèrit, si és que en tenim algun? La manera que ho narrem. Crec que ho fem d'una manera que atrapa molta audiència, això vol dir que alguna cosa bona deu tenir. No fereix, no és considerada groga ni sensacionalista, tot i que sempre hi ha opinions per a tot.

Fugen de la sang i fetge. Creus que són històries que la gent desconeix de casa nostra?

Crec que moltes persones coneixen les històries. El que aportem de nou, o de diferent, és que amb la mirada que li donem et fem veure aquella història d’una manera gairebé nova i aportem material inèdit, que és important.

Com és el treball d'investigació que s'amaga darrere de cada capítol?

Hi ha moltes hores d’investigació. Aquesta feina d’investigació, documentació i guió no està ben considerada tot i ser molt important. Al nostre sector i a la nostra societat encara tenim poc considerats als guionistes, són una clau essencial dels bons relats.

Com treballen cada capítol, doncs?

Fa molts anys que treballo en aquest gènere i conec molts d'aquests casos, conec les possibilitats narratives que té un cas d'aquests. Triem un cas, un cop escollit hem de buscar tots els elements que ens han d'ajudar a construir un programa de televisió. D'una banda és tota la informació possible, s'ha de fer una investigació molt important per trobar sentències, arxius policials, documentació diversa, testimonis, personatges que van intervenir… tot això és vital a l'hora de treballar cada capítol. De l'altra banda també hem de buscar imatges, perquè estem fent televisió. Aleshores hem de buscar tots els recursos visuals que puguem trobar i requereixen una recerca important. Sembla fàcil però no ho és, hi ha imatges que molta gent no sap que existeixen o qui les té li costa molt de cedir-les, o que han estat sotmeses a secret sumarial i aleshores la gent té por d'ensenyar-les. Però per això busquem casos que ja van ser jutjats i aquestes hipoteques ja no hi són.

Un cop comences a tenir tot aquest material entrevistem a qui ha acceptat ser entrevistat, fem converses molt llargues perquè volem molts matisos i materials. Després d'aquestes entrevistes i de tenir tot el material entrem en una fase de guió més detallat. Fer el guió és molt delicat, molt difícil, has de mantenir l'atenció narrativa, el suspens, una mica de trama de thriller i per això necessites hores i temps. Necessites equivocar-te tornar-ho a fer i finalment es munta. El muntatge tampoc es pot fer de pressa, s'ha de fer mantenint el ritme i mirant de descansar quan s'ha de descansar i tornar a incrementar els tempos.

Pel que fa a Crims hem anat molt de pressa, cosa que no m'agrada gens i que no ajuda. Hem hagut de crear 7 línies de treball, una per cada cas diferent. Cada cas ha tingut el seu equip bàsic, després sí que hi ha hagut equips comuns, però cada cas tenia pràcticament un director de capítol i gent al seu voltant que s'hi ha hagut de dedicar. Hem industrialitzat una feina molt difícil, que és una feina d'orfebreria. Però jo estic content del que hem fet i de la feina que estem traient.

Veig que han treballat a un ritme exagerat.

És un tema molt delicat i l'estem fent molt de pressa amb un pressupost molt limitat. És un tema molt delicat, tractem amb persones vives, amb persones difuntes que han sigut víctimes, amb les famílies… hem de tenir molta elegància, hem de tenir un tracte exquisit amb aquesta gent. I tampoc podem ser agressius mediàticament parlant amb els condemnats, perquè ja han estat jutjats, han estat condemnats i estan complint o ja han complert les seves penes. És un tema molt delicat, aquí qui ha fet una aposta molt valenta és Televisió de Catalunya. La Corporació, la tele i la ràdio, han fet una aposta molt valenta per defensar un gènere que és molt difícil. Es demostra que la crònica negra agrada molt a la gent i han defensat i aplaudit aquesta fórmula elegant, solemne i sòbria de narrar la nostra part fosca sense posar el dit a l'ull i sense fer sang.

Als espectadors els agrada aquesta fórmula elegant, solemne i sòbria de narrar la nostra part fosca sense posar el dit a l'ull i sense fer sang

La gent s’ha mostrat disposada a col·laborar amb el programa?

Ha costat perquè és gent que no està acostumada a parlar per la televisió i que continua treballant en aquests àmbits, això els hi genera dubtes i ha sigut delicat. Hem tingut una molt bona col·laboració dels Mossos i dels altres cossos de policia, s'anirà veient amb els casos que fem més endavant, perquè en fem un que surt Guàrdia Civil i un altre amb Policia Nacional. Han col·laborat bé.

Pel que fa a els familiars de les víctimes o els advocats hi ha hagut de tot. N'hi ha que han sigut més col·laboradors i n'hi ha que no els hi ha agradat tant. A la gent li costa una mica. Jo sempre dic una cosa: el més difícil de treballar a televisió és convèncer gent interessant perquè surti a la tele. I el més bonic d'aquest tipus de programes apareix quan has pogut convèncer algú interessant perquè surti a la tele.

Què opina de les crítiques al seu programa?

Hi ha gent que diu que blanquegem els Mossos. Els Mossos s'emmerden sols o es blanquegen sols. És a dir, l'actuació d'un cos policial no depèn d'un programa de televisió, depèn de la seva actuació. Nosaltres expliquem històries en les quals els Mossos o altres cossos són protagonistes. Són protagonistes perquè són els que van a buscar els assassins. A partir d'aquí, qui vulgui llegir que aquest programa està fet per blanquejar els cossos policials no em coneix, no ha vist la meva trajectòria i no ha vist el programa. Que s'hi fixi. Nosaltres el que fem és explicar històries on aquests personatges parlen més com a persones que no com a policies. Però a la darrera hi ha una trama. Hi ha hagut un crim i la policia vol detenir els culpables, tota la crònica negra és això. Si la investigació no és prou bona per part dels cossos policials queda reflectit, és evident. En el cas de Brito i Picatoste van trigar 33 dies a detenir-los, això no deixa especialment bé l'acció d'un cos policial. No sé com algú pot dir que blanquegem un cos quan expliquem que van trigar més d'un mes a detenir els dolents. Ara, tots ens posem les ulleres d'interpretar el que volem, això és la llibertat.

Estaria bé que l'assassí de Tor tingués clar que ja ha prescrit i s'atrevís a explicar com ho va fer

Carles Porta 'Crims' Televisió de Catalunya

Per acabar, quina relació continua tenint amb Tor?

Continuo treballant amb Tor perquè m'ha posseït. Tor m'ha abduït i no podré deixar mai de treballar amb Tor i de tenir Tor a la sang. Ara mateix no ho estic fent, tinc molta feina amb Crims: estic fent Crims ràdio i Crims tele. Ja tornarem a parlar de Tor d'aquí a un temps, ara no. Sí que estaria bé que l'assassí de Tor tingués clar que ja ha prescrit i s'atrevís a explicar com ho va fer. Segurament tindria un impacte important. Jo crec que la gent no s'acaba de creure això de prescripció. Algú que ha matat a una altra persona sempre té por de dir com s'ha fet i de la repercussió que hi pugui haver.

Aquest tema de les prescripcions és un tema molt curiós perquè moltes famílies que tenen difunts per crims violents o desaparicions no volen tant tancar la gent a la presó com saber què va passar. Totes aquestes persones que han matat algú o han intervingut perquè algú desaparegui, si fessin una carta, ni que fos anònima, però que pogués donar pistes sòlides a les famílies que han tingut aquestes víctimes o aquests desapareguts, ajudarien una mica a què aquestes poguessin tenir un descans o una pau emocional i anímica que ara no tenen.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: