Cara a cara amb una BH Fitnes

No li feia molt cas. Preferia caminar. Anar a pas lleuger —córrer m’ho van desaconsellar— cap al Park Güell o a les bateries del Turó de la Rovira. Uns 45 minuts de marxa rapideta, anar i tornar. Hi solia anar a primera hora del matí, per assegurar que el passeig fos agradable i evitar l’horda de turistes. Així que la BH Fitnes, de nom Ambition, estava coberta amb un llençol en un racó de l’entresolat, més aviat morta de fàstic. L’el·líptica va ser un regal endimoniat que se’m va ocórrer fer a la meva parella i col·lega. Crec que em va perdonar.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: