Cap i cua de la Guerra Civil

“Había un cuadrilátero alambrado, con alambrada hasta por arriba. Lo llamábamos la parrilla, pues al que castigaban lo ponían allí desnudo solo con calzoncillos y con el sol que hacía allí de mayo en adelante se quemaba y se lo comían las moscas”. Ho recorda Manuel Bergaz, que fou presoner a Albatera, a Alacant, un dels camps de concentració més durs dels prop de 286 (14 a Catalunya) que va instal·lar el franquisme entre 1936 i 1939. Hi deurien passar entre 700.000 i un milió de represaliats republicans. Un mínim de 10.000 no en sortiren vius, i si ho van fer va ser per ser víctimes de les sacas a mitja nit, quan n’agafaven un grapat i els afusellaven al voral més proper. Ho ha analitzat amb detall científic i profusió de testimonis esfereïdors l’autor del també ja indispensable Los últimos españoles de Mauthausen. La graella d’Albatera no era, tristament, el pitjor: rapats, sense abrics ni mantes (tot requisat), amb jerseis que caminaven sols per la munió de polls i puces que hi havia, sense gairebé res per menjar ni beure, les crueltats i vexacions eren infinites: falsos afusellaments, fuetades, treballs forçats… Amb els presoners no es respectava la Convenció de Ginebra perquè es tractava d’“hordas de asesinos y forajidos”, segons defensaven internacionalment les autoritats feixistes. En realitat eren soldats, però també càrrecs de l’administració republicana, militants d’esquerres… De dones n’hi hagué de tancades en convents-presons: moltes mares o dones de soldats… El càstig de gènere era cruel: de les companyes i filles dels presoners se n’abusava sexualment a canvi de poder-los veure o portar-los roba i aliments. Una derivada serien els 30.960 nens que es van robar a les presoneres… En aquest context, cantar el Cara al solo formar tres cops al dia, o ser reeducat pels violents capellans (alguns amb pistola al cinyell), era, potser, el de menys.

Seguir leyendo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: