Camille Claudel: habitar els límits d’un mateix

Rate this post

Qui ens salva de nosaltres mateixos, de les nostres dèries, turments, il·lusions i desil·lusions? Com sabem on és el llindar entre el que considerem normal i l’abisme? I, encara més inquietant, quan som conscients d’haver traspassat el límit, sense retorn? Sovint el límit no el veiem i són els altres els que decideixen quan l’hem creuat, cosa que fa créixer encara més l’abisme.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »