Calma tensa al Suprem: La sentència contra els presos es cou a foc lent

El silenci només és trencat pels avions de l’Exèrcit espanyol. Estan assajant per la desfilada militar del Dia de la Hispanitat, el pròxim dissabte, i aprofiten per a sobrevolar el Convent de les Salesas de Madrid, on està el Tribunal Suprem. Però això és l’únic que trenca el silenci a la sala segona de l’alt tribunal espanyol. Els seus magistrats, els que han de dictar la sort dels presos polítics independentistes, porten tota la setmana reclosos en un búnquer ben hermètic. No en surt res, de les deliberacions. L’hermetisme imposat per Manuel Marchena ha aconseguit, de moment, frenar les filtracions a mitjans, que s’han de conformar amb especulacions.

A aquestes altures, del poc que se sap és que els magistrats del tribunal encara no han tancat el veredicte. Fonts de la sala insisteixen que busquen la màxima unanimitat, evitar fissures que s’expressin amb vots particulars. És la gran obsessió. El perquè segurament cal buscar-lo a Estrasburg. L’hora és prou greu com per evidenciar una divisió dins del mateix poder judicial. Hi ha deliberacions cada dia, com n’hi ha hagut durant els últims mesos. No se sap ni quan comencen ni quan acaben; només es pot intuir per algun magistrat que es deixa veure fugaçment pels passadissos del Tribunal Suprem. De moment, es van traient carpetes del damunt, com l'exhumació de Franco o els joves d'Altsasu.

Ara mateix hi ha més incerteses que certeses. Els magistrats no volen deixar un cap per lligar. El pla inicial era tancar-ho tot aquest dimarts, després de deliberar durant dos dies. Però la cosa s’ha anat allargant en els últims serrells, però també en els més importants: les condemnes i les penes que s’imposen als acusats. El debat, com des de l’inici del judici per part de les acusacions, està entre la sedició i alguna mena de temptativa per a la rebel·lió. L’assumpte és prou important com per evitar que hi hagi vots particulars en la sentència més important de la democràcia espanyola.

Les previsions, però, sí que van variant. Ja està descartat que la sentència es faci pública aquest dijous 10 d’octubre. En el cas del divendres 11, vigília del Dia de la Hispanitat, la porta encara està mig oberta, però les possibilitats són més aviat remotes. Ara per ara les especulacions apunten cap al dilluns 14, quan se celebra la vista oral a Luxemburg per la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. Però tampoc no està descartat que se’n vagi més enllà. La fiscalia ja ha demanat una vista per prorrogar la presó provisional dels Jordis, que finalitza el dimecres 16 d’octubre. La sala ha donat trasllat a les parts perquè presentin al·legacions. Les defenses han demanat l’alliberament. Aquesta vista tampoc no suposaria gaires problemes logístics: els dos presos podrien participar-hi per videoconferència.

Des de fa setmanes, des del Tribunal Suprem s’han mostrat compromesos a avisar del momentum 24 hores abans de fer pública la sentència. Mentrestant, a Madrid, tot és hermetisme. Surten ben poques coses de la sala presidida per Manuel Marchena. Tot és silenci, només interromput pels avions de l’Exèrcit espanyol sobrevolant casualment el palau que ocupa l’alt tribunal espanyol. El veredicte es cou a foc lent. Anaven lents perquè anaven lluny.

La Guàrdia Civil no és un col·lectiu vulnerable

Aquest dimecres, però, sí que hi ha hagut activitat pública al Tribunal Suprem. L'alt tribunal ha corregit les condemnes als joves d'Altsasu, rebaixant les penes en retirar l'agreujant per discriminació. Curiosament, un dels magistrats que ha emès un vot particular és Antonio del Moral, també integrant de la sala del Suprem. Juntament amb un altre magistrat, ha rebatut que la Guàrdia Civil sí que és un col·lectiu que pot patir discriminació. La decisió del Suprem pot tenir repercussió en altres casos judicialitzats a Catalunya.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: