“Cal un president amb urgència”

Abans de fer història amb la samarreta del FC Barcelona, Juan Manuel Asensi (Alacant, 1948) va jugar tres temporades en l’Elx. Capità del Barça campió de la recopa de 1979 i protagonista de la final de copa que va perdre l’Elx 10 anys abans, des de la seva retirada del futbol el seu cor d’aficionat es reparteix entre els dos equips que aquesta tarda es veuran les cares al Martínez Valero. Parlem amb ell del partit d’avui i també de l’actualitat blaugrana, que viu amb força preocupació.

El Barça visita Elx. Suposo que és un dia especial per a vostè.
Ja ho crec. Vaig néixer en l’Elx i vaig culminar la meva carrera en el Barcelona. El Barça em va formar, com a esportista i com a persona. Vull que sempre trobi l’Elx a primera divisió.
El 5 de febrer de 1967 va debutar a primera vestint la franja verda al Camp Nou…
Vaig jugar d’extrem esquerre i em marcava el malaurat Julio Benítez. Era un colós, com a futbolista, i una persona meravellosa. Em va animar tot el partit i em deia el que havia de fer, m’aconsellava. Això sí, em va deixar clar que si el superava en alguna jugada, si li feia un túnel, em trencaria les cames [riu].
Tres anys després, el 19 d’abril de 1970, va disputar el seu últim partit en l’Elx, també contra el Barça. Aquest cop a Altabix…
Ens jugàvem la permanència i vam guanyar, 1-0, amb un gol meu. Hi va haver especulacions sobre si el Barça s’havia deixat guanyar, però no era cert. El gol? Vaig rebre una centrada des de l’esquerra que vaig acabar controlant amb la clavícula i, quan baixava la pilota, vaig engaltar un xut que va entrar. Altabix va esclatar.
A Elx va jugar 95 partits. La final de copa perduda el 1969 és el més important?
I el més important de la història de l’Elx. Vam guanyar el desempat de la semifinal, contra la Real Sociedad, un dimecres, i diumenge vam haver de jugar aquella final. L’Athletic va arribar més descansat i en la segona part ens pesaven les cames. Però els vam plantar cara.
Deixem el passat. L’Elx actual pot fer mal al Barça?
No hauria de poder, però després del que s’està veient no és descartable. En tot cas són dos equips, un de modest i un de gran, en hores baixes.
El Barça no podrà disposar de Messi. En la seva època, com vivia els partits en què no podia jugar Cruyff?
No és el mateix sense Messi. És el millor del món i, si no juga, els companys surten al camp pensant que els falta el crac. Amb Cruyff era el mateix: quan el teníem al costat, sortíem convençuts de donar el cent per cent.
Va pel bon camí aquest Barça que, amb Koeman, vol renéixer?
No, perquè no tenim ni president, ni junta directiva… No podem fitxar, no sabem si podrem retenir Messi. No he vist mai el Barça en una etapa tan caòtica. No entenc per què s’han ajornat les eleccions, perquè el club necessita un president amb urgència. La pandèmia? Quan es volen fer les coses bé, es fan bé. Per què no es pot votar i, per exemple, sí que es poden jugar partits? El Barça no pot seguir sense un cap que el dirigeixi. Què pot fer la junta gestora? El moment actual és tan caòtic que em sembla que ens tocarà viure temps molt difícils.
Què creu que és el més urgent que ha de solucionar el Barça de la crisi econòmica, social i esportiva que viu?
Cal un president que, amb la seva junta directiva, prengui el comandament del club. Si no, estem morts. Setién reclama que no se li ha pagat, s’ha d’afrontar la renovació de Messi… I ningú pot assumir responsabilitats! Mai de la vida havia vist el Barça així. Hem perdut els papers. Ho estic patint molt, aquest no és el meu Barça.
Dels tres candidats, Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa, quin li agrada més?
En aquest moment tan difícil, jo votaria per Joan Laporta. El veig especial per afrontar un moment com aquest. Vaig tenir alguns problemes amb ell, però reconec que pot tirar la situació endavant amb garanties.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: