Buscant consol a les palpentes

No he agraït mai tant el canvi d’horari com diumenge passat, quan vaig poder veure les cares dels veïns del davant aplaudint als balcons. Des del primer dia soc un fidel participant d’aquests emocionants moments, d’aquestes vuit del vespre en què ens volem sentir part d’un poble disposat a resistir convençut que derrotarem el virus i, com es diu ara, “ens en sortirem”. Fins diumenge només veia siluetes foses en negre. Ahir els vaig reconèixer, em vaig imaginar les seves vides, m’hi vaig sentir a prop, potser a ells els va passar el mateix. En tot cas, l’ovació va semblar més forta que mai.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: