‘Buscando la perfección’, un diàleg entre esport i teoria cinematogràfica amb John McEnroe com a matèria primera

Direcció: Julien Faraut. Guió: Julien Faraut. 94 min. França, 2018. Amb John McEnroe i Mathieu Amalric.

Fa uns anys, Julien Farault estava preparant una pel·lícula sobre Gil de Kermadec, antic director tècnic de l’institut francès de tenis i responsable que els films esportius deixessin enrere la rigidesa didàctica per intentar comprendre el joc a partir d’observar amb detall les persones que el practiquen. En una visita als arxius en companyia de De Kermadec, Farault va detectar que la quantitat de bovines dedicades a John McEnroe sobresortia en comparació a la resta. És d’aquest material brut d’on sorgeix ‘Buscando la perfección’, que no és exactament un documental sobre McEnroe –malgrat que el mercurial tenista nord-americà apareix aproximadament en el 90% del metratge– ni, segurament, el film-homenatge a De Kermadec que havia planejat inicialment el director.

A través de la narració de l’actor Mathieu Amalric, la pel·lícula copsa aquests dos homes, el primer entestat a assolir un control total sobre el seu joc, el segon frustrat per com la creixent mediatització de l’esport arraconava la posada en escena en favor de les retransmissions en multiangle. Però, sobretot, ‘Buscando a la perfección’ se centra en el fet mateix de filmar, en l’acció de tornar una vegada i una altra a un motiu, esculpint-lo amb la càmera a mesura que s’aprèn a contemplar-lo. Quan la pel·lícula descobreix la connexió, gairebé transcendental, entre les cintes de De Kermadec i la cronofotografia d’Étienne-Jules Marey, la revelació és aclaparadora: separats per un segle d’imatges en moviment, aquests dos homes no volien altra cosa que radiografiar la veritat d’un cos i del seu gest.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: