Brígida sobre Europa

Rate this post

Molts de fills i carregada d’energia i caràcter. N’hi havia moltes, abans, de dones com Brígida, avui santa i copatrona d’Europa. Però poques han marcat Europa com ella. Aquesta santa escandinava, Brígida de Suècia (1303-1373), va ser una consellera activa, una dama de cort d’aquelles que es feien escoltar. Avui en diríem una consellera. Si tingués Linkedin, Brígida seria una executive advisor. Loquaç des de petita, no es mossegava la llengua. Era una mística pràctica, diuen els teòlegs. Potser a l’Europa del nord l’evoquen, però per aquí no se’n sent a parlar. Tampoc hi ha gaires nenes amb el nom de Brígida. Quan es va morir el seu marit, va fundar una orde religiosa, les brígides o brigidine, com són conegudes a Itàlia. A Roma posseeixen a Piazza Navona una de les residències de religioses més interessants, que de fet és l’edifici on va morir. Va ser una de les dones que més es va oposar a l’estada dels papes a Avinyó, ja que per ella el Papa de Roma havia de ser, naturalment, a Roma. Els seus viatges són coneguts, com també la seva vida inspirada: rebia missatges espirituals que reclamaven una reforma de l’Església, que veia decadent. Va arribar a fer el Camí de Santiago sense oblidar Terra Santa ni Assís. No és l’única dona interessant del seu moment. També santa Caterina de Cortona, Clara de Montefalco, Orsolina Venerii de Parma i la mateixa Caterina de Siena van ser dones imprescindibles que van fer veure als homes d’estat i d’Església que no anaven bé.

Brígida va néixer al castell Finsta d’Uppsala i ja mostrava maneres de petita, tot i que no la van destinar a la vida religiosa, sinó que va ser una decisió seva a partir dels 50 anys. Aristòcrata, mare de vuit fills, juntament amb el seu marit —el noble Ulf Gudmarsson— estudiava la Bíblia i ja demostrava un interès més que natural per la qüestió religiosa. Ja vídua, va ser la fundadora de l’orde del Santíssim Salvador, i el papa Bonifaci IX la va declarar santa el 1391. L’abadia de Valdstena a Suècia en recorda les petjades i està considerada la casa mare.

Deia que Brígida sovint mantenia converses amb Jesucrist, que la visitava i li donava consells. Els llibres de pregàries que va deixar escrits han influït generacions de cristians suecs i de tot el món, que han vist en aquesta dona una interessant manifestació espiritual de reforma. Les seves revelacions s’entenien com a avisos, advertiments per combatre desordres i excessos. 

Brígida, que ja quan tenia tres anys parlava pels descosits. Una de les seves visions va ser el naixement de Jesucrist, i les descripcions del que veia (homes i dones presents) han marcat tota la iconografia de l’època.

Brígida va ser molt crítica amb el seu món i amonestava sense problemes els reis i al Papa. Una filla seva va ser santa (Caterina). Brígida era una dona bíblica que, segons la seva biògrafa Paola Giovetti, “integra el centre i la perifèria”.

Ara que l’Església catòlica està en ple procés de reforma, quan cal obrir finestres, portes i porticons perquè corri molt d’aire, hi ha algunes paraules de Brígida que adquireixen molt de sentit: “La cúria romana no vol ovelles sense llana: escolta a qui dona, i a qui no dona, li tanca la porta als morros”. Brígida és autora de frases com “el món tindria pau només si els polítics seguissin l’Evangeli” o  “la font de la justícia no és la venjança, sinó la caritat”. No és exactament el que veiem avui, quan la justícia i la venjança formen un binomi perillós que no s’extirpa, sinó que es ramifica perillosament.

Anar a la font
Míriam Díez

Powered by WPeMatico

Translate »