Bons Records

Rate this post

Tardor

Sabíeu que la diada de Tots Sants prové d’una festa cèltica anomenada Samain? , sembla que es feia per venerar els morts a les portes de l’època més fosca i freda de l’any: la tardor i l’hivern. Seguint aquesta tradició, el dia 1 de novembre nosaltres els visitem a ells al cementiri i honorem el seu record portant flors, i el dia 2 (dia dels difunts) se suposa que ells ens visiten a nosaltres.

 

Més enllà de creences i tradicions, voldria destacar la importància que te el record de les persones estimades que ens han deixat. Jo vull reivindicar els bons records, que van més enllà de cementiris i flors en un dia assenyalat.

 

Passat el temps de dol i de tristesa que sempre acompanya una pèrdua, podem trobar consol recordant aquesta persona: revisant un àlbum de fotos, olorant una peça de roba, trobant algun objecte o simplement, tancant els ulls. Al costat del buit de la seva absència podem reconèixer tot el que ens ha deixat: els moments compartits, les converses, les vivències, els riures, els silencis…totes les coses que ens han omplert d’una manera o d’altre. Pensar en tot això ens pot arribar a fer sentir molt bé.

 

Però per a tenir bons records (per tal que es quedin ben “gravats” en el nostre cervell) cal una cosa molt important: que estiguem presents, que reconeguem els bons moments com a potencials bons records i ai, això ja no és tan fàcil!

 

Per si us serveix, a casa nostra, com a pares, hem assumit aquesta responsabilitat amb els nostres fills: crear bons moments que siguin bons records. Per això prioritzem les aventures memorables, els moments compartits, les experiències…a casa ens diem sovint que això és divertit, o molt guai, o més que genial (el següent, diria el meu fill)…juguem a reconèixer-los, perquè nomes així es queden a la memòria. Així, mirem d’omplir-los de bons records (a més de molts petons) sabent que algun dia, això és el que els quedarà de nosaltres.

 

I ja veieu, més que pensar en la mort, aquest dia ens ha de fer gaudir de la vida, de cada instant…i que quedi ben gravat.

Powered by WPeMatico

Translate »