Biblioteques convertides en atraccions turístiques

Fa deu anys, les biblioteques s’enfrontaven a un dilema. En les seves funcions bàsiques -proporcionar llibres i accés a la informació per al públic- estaven sent substituïdes per Amazon, els llibres digitals i el wifi públic. Lluitant per la supervivència, les biblioteques van buscar quin altre paper podrien jugar. “Van inventar-se iniciatives fascinants que ara finalment s’estan posant en pràctica”, diu la presidenta de l’Associació de Biblioteques dels Estats Units, Loida Garcia-Febo. Els últims anys desenes de biblioteques amb un nou perfil han obert arreu del món i no tenen res a veure amb la funció de dipòsit de llibres que tenien en el passat.

Per atraure visitants del país i de fora, moltes biblioteques tenen instal·lacions avançades, fins i tot estranyes. Algunes disposen de jardins a la teulada, espais per jugar, sales per a adolescents, sales de cinema, galeries d’art, restaurants i altres coses. La nova biblioteca d’Aarhus, a Dinamarca, té un gong enorme que sona cada vegada que una dona de l’hospital del costat dona a llum. Garcia-Febo reconeix que moltes biblioteques proporcionen espais gratuïts de treball per al creixent nombre d’emprenedors. Sense haver de pagar res, és una opció molt més barata que no pas gastar-se centenars d’euros per una taula en un coworking o en un despatx a WeWork.

Les biblioteques estan oferint al públic altres funcions que la gent no troba a casa. Fa vint anys eren llibres. Ara és tecnologia nova i cara com les impressores 3D, talladors làser i estudis per projectar pel·lícules. També capten persones que, simplement, volen jugar amb eines innovadores que no poden pagar. Convertir-se en un espai de confluència de diferents necessitats requereix un edifici sofisticat, i moltes biblioteques estan contractant els millors arquitectes del món perquè creïn dissenys espectaculars. Els nous edificis estan transformant l’horitzó de les ciutats, es tornen virals a les xarxes socials i atreuen turistes d’arreu del món. Per a moltes d’aquestes biblioteques, els llibres han quedat a l’ombra de la resta de serveis.

Biblioteca central d’Hèlsinki

El 6 de desembre del 2018, Finlàndia celebrava el 101è aniversari de la independència. Un dia abans, els finesos rebien un regal conjunt: la nova biblioteca central Oodi. Amb una façana feta de fusta d’avet de Finlàndia i una estructura de ferro i vidre, l’Oodi és una creació de l’estudi d’arquitectura ALA. L’Ajuntament d’Hèlsinki va aportar al projecte 68 milions d’euros i una ubicació privilegiada, davant del Parlament finlandès (el govern federal hi va destinar 30 milions d’euros més). Només un terç de l’espai de la biblioteca és per als llibres (transportats per uns robots especials): la resta consisteix en àrees comunitàries. Al Cel dels Llibres, a l’últim pis, els visitants s’escampen entre els arbres i les catifes de llana creades específicament per a la biblioteca. Un workshop urbà al segon pis té màquines de cosir, escàners i impressores, com també espais per soldar i, fins i tot, per tocar la bateria.

Al març, l’Oodi va donar la benvinguda al seu visitant número un milió. “Tenim sobretot turistes d’Europa, la Xina, el Japó i Amèrica -explica la directora de la biblioteca, Anna-Maria Soininvaara-. Venen a experimentar a l’espai creatiu i pregunten on són els llibres, perquè els prestatges estan mig buits perquè la majoria de títols estan prestats”.

Biblioteca Central de Calgary

Un tren travessa la Biblioteca Central de Calgary, al Canadà, ja que l’espai va ser dissenyat per incloure una línia ferroviària activa que ja existia. El vestíbul és un pont que permet que les locomotores passin per sota, i hi ha unes sales especials on el públic pot seure en cadires giratòries per veure-les passar. La biblioteca, que va obrir el novembre passat, va ser construïda per substituir l’edifici del centre de la ciutat. “La vella biblioteca era massa petita des del moment en què va obrir. La població de Calgary s’ha duplicat, des d’aleshores”, diu la vicepresidenta de desenvolupament del projecte, Kate Thompson. El nou edifici ofereix un 60% més d’espai.

A mesura que els visitants pugen per l’escala de cargol, la biblioteca passa de la diversió a la seriositat. Als pisos de sota hi ha dos cafès, un centre per a adolescents, un espai infantil i un cinema de 320 butaques. El pis més alt és la Gran Sala de Lectura, un espai tradicional envoltat de taulons de fusta. “No hi ha cartells a les parets demanant silenci, però la sala sempre està en un estat de calma. La gent ve aquí a llegir i a estudiar”, diu Thompson.

Biblioteca Nacional de Qatar

Dissenyada per l’arquitecte holandès Rem Koolhaas, la Biblioteca Nacional de Qatar va obrir l’abril del 2018 i és, simbòlicament, una representació física de “la dedicació del país al coneixement”. L’entrada és plena de prestatgeries on hi ha gairebé un milió de llibres, dels quals 137.000 són infantils i 35.000 són per a adolescents. “La manera com estan construïdes, en pendent, fa que sembli que surten directament de terra. Eleven els llibres i el coneixement que la gent hi busca”, assenyala la directora executiva de la biblioteca, Sohair Wastawy.

El sostre, de més de 21 metres d’alçada, és tot de vidre per transmetre el missatge que la llum és essencial per aprendre. L’espai dedicat al patrimoni, que consta d’onze sales plenes d’objectes històrics de Qatar, s’endinsa sis metres sota terra i simula una zona d’excavacions arqueològiques. L’objectiu de la biblioteca és arribar al màxim de públic possible, i això es percep també en la programació. Cada mes, l’Orquestra Filharmònica de Qatar hi ofereix un concert gratuït. És un dels gairebé noranta actes que organitza mensualment i de manera gratuïta la biblioteca. També hi ha laboratoris per escriure música, espais de projecció i sales de jocs per a nens i nenes de totes les edats. “A la ciutat, la gent no tenia aquest tipus d’espais comunitaris per trobar-se. Només bars i botigues. Ara la biblioteca és un lloc on pot venir tota la família sense avorrir-se”, diu Wastaway.

Biblioteca Tianjin Binhai

La Biblioteca Tianjin Binhai es va construir amb un objectiu pràctic: donar servei a la nova zona de Binahi, que es va crear el 2009 a partir de la unió de tres districtes de Tianjin, una ciutat portuària del nord-est de la Xina. La biblioteca va obrir l’octubre del 2017 i té tot el que es podria esperar: sales de lectura, espais d’aprenentatge, un magatzem de llibres i un gran arxiu. Però la majoria de visitants no la trepitgen per utilitzar aquests serveis, sinó per veure l’espectacular edifici creat per l’estudi holandès MVRDV i arquitectes locals de Tianjin.

Els més d’11.000 metres quadrats de l’edifici estan totalment pintats de blanc. Al centre hi ha un auditori esfèric anomenat L’Ull i, al voltant, les prestatgeries formen ones fins al sostre. Als prestatges inferiors hi ha llibres reals, mentre que als més elevats s’hi han col·locat plaques d’alumini amb els lloms dels llibres pintats per qüestions de seguretat en cas d’incendi. Les escales per accedir a les lleixes més altes estan incorporades als prestatges i s’han convertit en un lloc popular per fer-se selfies i fotos que acaben a Instagram.

Biblioteca Central d’Austin

La Biblioteca Central d’Austin va obrir les portes l’octubre del 2017 amb la creença que com més gran millor. Amb sis pisos i més de 60.000 metres quadrats, l’edifici de la capital de Texas ocupa el doble que l’antiga biblioteca i se situa a tocar del llac Lady Bird, en una àrea d’una gran bellesa natural. Precisament, part de les instal·lacions aprofiten la ubicació, com ara un conjunt de porxos que funcionen com a sales de lectura. L’espai infantil també té un porxo adjacent i uns escacs gegants a fora. “El disseny et transmet una sensació de pau”, diu la presidenta de l’Associació de Biblioteques dels Estats Units.

L’edifici, que genera energia solar i recull l’aigua de la pluja per reutilitzar-la, compta amb una biblioteca de llavors i els usuaris se les poden endur per plantar-les a casa. Una de les instal·lacions més estranyes és el Zoo Tecnològic, en què els visitants poden jugar amb nous aparells que encara no han pogut comprar.

Biblioteca Deichman Bjørvika

Al barri de Bjørvika, a Oslo, s’està portant a terme la construcció de la nova biblioteca pública de la capital noruega. Amb l’obertura prevista per a la tardor de l’any vinent, l’equipament serà una càpsula del temps i un hub d’entreteniment per a la ciutat. Es tracta d’una biblioteca dissenyada per veure i per ser vista. Tindrà entrades monumentals a l’est, l’oest i el sud per donar la benvinguda als visitants des de diverses direccions. A la nit, la biblioteca canviarà de color en funció dels esdeveniments que hi tinguin lloc.

Des de dins, hi haurà zones amb vistes espectaculars al fiord d’Oslo i als turons que envolten la ciutat. Entre les sales previstes n’hi haurà una que emmagatzemarà manuscrits secrets fins al 2114. És una idea de l’artista Katie Paterson: cada any, des del 2014 fins al 2114, un escriptor rellevant crearà un text únic escrit en un paper especial fet d’arbres noruecs. A partir del 2114, els manuscrits es faran públics.

Copyright The New York Times

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: