Bernardo, lideratge des de darrere

El mercat d’estiu més incert a Montilivi es va tancar amb un grapat de baixes, que confirmaven el canvi de cicle en una plantilla molt rejovenida. Entre tantes anades i vingudes, hi havia el retorn de Bernardo Espinosa, després d’una cessió a l’Espanyol que va acabar amb el seu segon descens consecutiu. El colombià, a qui Francisco va donar galons des de la primera prova de pretemporada, s’ha acabat quedant després d’una revisió i ampliació del contracte, en un context que no té res a veure amb quan va aterrar a Montilivi procedent del Middlesbrough, després de l’ascens blanc-i-vermell a l’elit.

Lligat ara fins al 2023, el central assegura que s’ha quedat convençut i no pas per les aspiracions d’ascens del Girona. “El projecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, mentalitat i filosofia de treball del tècnic, però no especialment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de treballar primer per tenir una situació tranquil·la i després créixer. No m’atreveixo a dir que em quedo perquè el projecte és per pujar. Les coses han canviat”, va explicar el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apostat per un club que també va apostar per mi, i aquesta és la manera més maca de tornar. La família és feliç a Girona, i s’ajunten moltes coses per treballar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tornar a casa”, va resumir.

I ho ha fet assumint l’autoritat que li ha delegat per a l’eix de la defensa Francisco, que no l’ha fet descansar ni un minut –com a Calavera– tot i la duresa del calendari. “Em sento agraït. El mister ha apostat per fer-me sentir el líder de la defensa i continuo aprenent. El futbol m’ha demostrat que s’ha d’estar preparat per a tot”, va explicar un dels veterans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’ajudar.”

Bernardo, que va patir al darrere sobretot en les primeres jornades, considera tan positiva l’evolució de l’equip com lògica l’entrada en competició amb dubtes i males sensacions, enmig d’un escenari ple d’incertesa: “Han estat la pretemporada i el començament més atípics de la meva carrera, amb molts condicionants. Era lògic pensar que l’inici no seria tan sòlid. Són moltes peces noves, algunes sense experiència, i has d’anar greixant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gairebé impossible. Em quedo amb la línia ascendent de l’equip.” Els valors innegociables són clars: “Em sento orgullós de com treballa i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que creixerem a partir de competir bé.” I l’equip, segons Bernardo, ho està aconseguint: “Ha estat una qüestió d’engranatge. La competitivitat, l’hem demostrat sent sòlids, defensant i atacant, sent rocosos i difícils de superar, amb moltes ajudes. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dimecres, es veu la projecció.”

Per aprendre’n

La taca fa mal, perquè els dos gols rebuts en el temps afegit a Saragossa són de molt mal digerir. “És pràcticament impensable que puguis concedir un empat i perdre dos punts que tenies a la butxaca”, va reconèixer l’exjugador de l’Espanyol. “El futbol et dona una lliçó i et recorda que la competitivitat en aquesta categoria és màxima. Fan falta tots els sentits per aconseguir victòries.” Païda la decepció, la intenció és que serveixi com a aprenentatge per a un equip tendre que està en procés de creixement: “Crec que ens servirà en el futur per saber el que no podem permetre que passi. Quedant tan poc, hem de matar el partit. La solidaritat defensiva que vam tenir a Almeria hi ha de ser. Serà una lliçó per als molts partits i situacions compromeses que encara ens queden per viure”, va defensar Bernardo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Bernardo, lideratge des de darrere

El mercat d’estiu més incert a Montilivi es va tancar amb un grapat de baixes, que confirmaven el canvi de cicle en una plantilla molt rejovenida. Entre tantes anades i vingudes, hi havia el retorn de Bernardo Espinosa, després d’una cessió a l’Espanyol que va acabar amb el seu segon descens consecutiu. El colombià, a qui Francisco va donar galons des de la primera prova de pretemporada, s’ha acabat quedant després d’una revisió i ampliació del contracte, en un context que no té res a veure amb quan va aterrar a Montilivi procedent del Middlesbrough, després de l’ascens blanc-i-vermell a l’elit.

Lligat ara fins al 2023, el central assegura que s’ha quedat convençut i no pas per les aspiracions d’ascens del Girona. “El projecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, mentalitat i filosofia de treball del tècnic, però no especialment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de treballar primer per tenir una situació tranquil·la i després créixer. No m’atreveixo a dir que em quedo perquè el projecte és per pujar. Les coses han canviat”, va explicar el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apostat per un club que també va apostar per mi, i aquesta és la manera més maca de tornar. La família és feliç a Girona, i s’ajunten moltes coses per treballar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tornar a casa”, va resumir.

I ho ha fet assumint l’autoritat que li ha delegat per a l’eix de la defensa Francisco, que no l’ha fet descansar ni un minut –com a Calavera– tot i la duresa del calendari. “Em sento agraït. El mister ha apostat per fer-me sentir el líder de la defensa i continuo aprenent. El futbol m’ha demostrat que s’ha d’estar preparat per a tot”, va explicar un dels veterans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’ajudar.”

Bernardo, que va patir al darrere sobretot en les primeres jornades, considera tan positiva l’evolució de l’equip com lògica l’entrada en competició amb dubtes i males sensacions, enmig d’un escenari ple d’incertesa: “Han estat la pretemporada i el començament més atípics de la meva carrera, amb molts condicionants. Era lògic pensar que l’inici no seria tan sòlid. Són moltes peces noves, algunes sense experiència, i has d’anar greixant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gairebé impossible. Em quedo amb la línia ascendent de l’equip.” Els valors innegociables són clars: “Em sento orgullós de com treballa i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que creixerem a partir de competir bé.” I l’equip, segons Bernardo, ho està aconseguint: “Ha estat una qüestió d’engranatge. La competitivitat, l’hem demostrat sent sòlids, defensant i atacant, sent rocosos i difícils de superar, amb moltes ajudes. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dimecres, es veu la projecció.”

Per aprendre’n

La taca fa mal, perquè els dos gols rebuts en el temps afegit a Saragossa són de molt mal digerir. “És pràcticament impensable que puguis concedir un empat i perdre dos punts que tenies a la butxaca”, va reconèixer l’exjugador de l’Espanyol. “El futbol et dona una lliçó i et recorda que la competitivitat en aquesta categoria és màxima. Fan falta tots els sentits per aconseguir victòries.” Païda la decepció, la intenció és que serveixi com a aprenentatge per a un equip tendre que està en procés de creixement: “Crec que ens servirà en el futur per saber el que no podem permetre que passi. Quedant tan poc, hem de matar el partit. La solidaritat defensiva que vam tenir a Almeria hi ha de ser. Serà una lliçó per als molts partits i situacions compromeses que encara ens queden per viure”, va defensar Bernardo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Bernardo, lideratge des de darrere

El mercat d’estiu més incert a Montilivi es va tancar amb un grapat de baixes, que confirmaven el canvi de cicle en una plantilla molt rejovenida. Entre tantes anades i vingudes, hi havia el retorn de Bernardo Espinosa, després d’una cessió a l’Espanyol que va acabar amb el seu segon descens consecutiu. El colombià, a qui Francisco va donar galons des de la primera prova de pretemporada, s’ha acabat quedant després d’una revisió i ampliació del contracte, en un context que no té res a veure amb quan va aterrar a Montilivi procedent del Middlesbrough, després de l’ascens blanc-i-vermell a l’elit.

Lligat ara fins al 2023, el central assegura que s’ha quedat convençut i no pas per les aspiracions d’ascens del Girona. “El projecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, mentalitat i filosofia de treball del tècnic, però no especialment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de treballar primer per tenir una situació tranquil·la i després créixer. No m’atreveixo a dir que em quedo perquè el projecte és per pujar. Les coses han canviat”, va explicar el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apostat per un club que també va apostar per mi, i aquesta és la manera més maca de tornar. La família és feliç a Girona, i s’ajunten moltes coses per treballar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tornar a casa”, va resumir.

I ho ha fet assumint l’autoritat que li ha delegat per a l’eix de la defensa Francisco, que no l’ha fet descansar ni un minut –com a Calavera– tot i la duresa del calendari. “Em sento agraït. El mister ha apostat per fer-me sentir el líder de la defensa i continuo aprenent. El futbol m’ha demostrat que s’ha d’estar preparat per a tot”, va explicar un dels veterans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’ajudar.”

Bernardo, que va patir al darrere sobretot en les primeres jornades, considera tan positiva l’evolució de l’equip com lògica l’entrada en competició amb dubtes i males sensacions, enmig d’un escenari ple d’incertesa: “Han estat la pretemporada i el començament més atípics de la meva carrera, amb molts condicionants. Era lògic pensar que l’inici no seria tan sòlid. Són moltes peces noves, algunes sense experiència, i has d’anar greixant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gairebé impossible. Em quedo amb la línia ascendent de l’equip.” Els valors innegociables són clars: “Em sento orgullós de com treballa i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que creixerem a partir de competir bé.” I l’equip, segons Bernardo, ho està aconseguint: “Ha estat una qüestió d’engranatge. La competitivitat, l’hem demostrat sent sòlids, defensant i atacant, sent rocosos i difícils de superar, amb moltes ajudes. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dimecres, es veu la projecció.”

Per aprendre’n

La taca fa mal, perquè els dos gols rebuts en el temps afegit a Saragossa són de molt mal digerir. “És pràcticament impensable que puguis concedir un empat i perdre dos punts que tenies a la butxaca”, va reconèixer l’exjugador de l’Espanyol. “El futbol et dona una lliçó i et recorda que la competitivitat en aquesta categoria és màxima. Fan falta tots els sentits per aconseguir victòries.” Païda la decepció, la intenció és que serveixi com a aprenentatge per a un equip tendre que està en procés de creixement: “Crec que ens servirà en el futur per saber el que no podem permetre que passi. Quedant tan poc, hem de matar el partit. La solidaritat defensiva que vam tenir a Almeria hi ha de ser. Serà una lliçó per als molts partits i situacions compromeses que encara ens queden per viure”, va defensar Bernardo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Bernardo, lideratge des de darrere

El mercat d’estiu més incert a Montilivi es va tancar amb un grapat de baixes, que confirmaven el canvi de cicle en una plantilla molt rejovenida. Entre tantes anades i vingudes, hi havia el retorn de Bernardo Espinosa, després d’una cessió a l’Espanyol que va acabar amb el seu segon descens consecutiu. El colombià, a qui Francisco va donar galons des de la primera prova de pretemporada, s’ha acabat quedant després d’una revisió i ampliació del contracte, en un context que no té res a veure amb quan va aterrar a Montilivi procedent del Middlesbrough, després de l’ascens blanc-i-vermell a l’elit.

Lligat ara fins al 2023, el central assegura que s’ha quedat convençut i no pas per les aspiracions d’ascens del Girona. “El projecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, mentalitat i filosofia de treball del tècnic, però no especialment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de treballar primer per tenir una situació tranquil·la i després créixer. No m’atreveixo a dir que em quedo perquè el projecte és per pujar. Les coses han canviat”, va explicar el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apostat per un club que també va apostar per mi, i aquesta és la manera més maca de tornar. La família és feliç a Girona, i s’ajunten moltes coses per treballar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tornar a casa”, va resumir.

I ho ha fet assumint l’autoritat que li ha delegat per a l’eix de la defensa Francisco, que no l’ha fet descansar ni un minut –com a Calavera– tot i la duresa del calendari. “Em sento agraït. El mister ha apostat per fer-me sentir el líder de la defensa i continuo aprenent. El futbol m’ha demostrat que s’ha d’estar preparat per a tot”, va explicar un dels veterans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’ajudar.”

Bernardo, que va patir al darrere sobretot en les primeres jornades, considera tan positiva l’evolució de l’equip com lògica l’entrada en competició amb dubtes i males sensacions, enmig d’un escenari ple d’incertesa: “Han estat la pretemporada i el començament més atípics de la meva carrera, amb molts condicionants. Era lògic pensar que l’inici no seria tan sòlid. Són moltes peces noves, algunes sense experiència, i has d’anar greixant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gairebé impossible. Em quedo amb la línia ascendent de l’equip.” Els valors innegociables són clars: “Em sento orgullós de com treballa i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que creixerem a partir de competir bé.” I l’equip, segons Bernardo, ho està aconseguint: “Ha estat una qüestió d’engranatge. La competitivitat, l’hem demostrat sent sòlids, defensant i atacant, sent rocosos i difícils de superar, amb moltes ajudes. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dimecres, es veu la projecció.”

Per aprendre’n

La taca fa mal, perquè els dos gols rebuts en el temps afegit a Saragossa són de molt mal digerir. “És pràcticament impensable que puguis concedir un empat i perdre dos punts que tenies a la butxaca”, va reconèixer l’exjugador de l’Espanyol. “El futbol et dona una lliçó i et recorda que la competitivitat en aquesta categoria és màxima. Fan falta tots els sentits per aconseguir victòries.” Païda la decepció, la intenció és que serveixi com a aprenentatge per a un equip tendre que està en procés de creixement: “Crec que ens servirà en el futur per saber el que no podem permetre que passi. Quedant tan poc, hem de matar el partit. La solidaritat defensiva que vam tenir a Almeria hi ha de ser. Serà una lliçó per als molts partits i situacions compromeses que encara ens queden per viure”, va defensar Bernardo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Bernardo, lideratge des de darrere

El mercat d’estiu més incert a Montilivi es va tancar amb un grapat de baixes, que confirmaven el canvi de cicle en una plantilla molt rejovenida. Entre tantes anades i vingudes, hi havia el retorn de Bernardo Espinosa, després d’una cessió a l’Espanyol que va acabar amb el seu segon descens consecutiu. El colombià, a qui Francisco va donar galons des de la primera prova de pretemporada, s’ha acabat quedant després d’una revisió i ampliació del contracte, en un context que no té res a veure amb quan va aterrar a Montilivi procedent del Middlesbrough, després de l’ascens blanc-i-vermell a l’elit.

Lligat ara fins al 2023, el central assegura que s’ha quedat convençut i no pas per les aspiracions d’ascens del Girona. “El projecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, mentalitat i filosofia de treball del tècnic, però no especialment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de treballar primer per tenir una situació tranquil·la i després créixer. No m’atreveixo a dir que em quedo perquè el projecte és per pujar. Les coses han canviat”, va explicar el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apostat per un club que també va apostar per mi, i aquesta és la manera més maca de tornar. La família és feliç a Girona, i s’ajunten moltes coses per treballar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tornar a casa”, va resumir.

I ho ha fet assumint l’autoritat que li ha delegat per a l’eix de la defensa Francisco, que no l’ha fet descansar ni un minut –com a Calavera– tot i la duresa del calendari. “Em sento agraït. El mister ha apostat per fer-me sentir el líder de la defensa i continuo aprenent. El futbol m’ha demostrat que s’ha d’estar preparat per a tot”, va explicar un dels veterans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’ajudar.”

Bernardo, que va patir al darrere sobretot en les primeres jornades, considera tan positiva l’evolució de l’equip com lògica l’entrada en competició amb dubtes i males sensacions, enmig d’un escenari ple d’incertesa: “Han estat la pretemporada i el començament més atípics de la meva carrera, amb molts condicionants. Era lògic pensar que l’inici no seria tan sòlid. Són moltes peces noves, algunes sense experiència, i has d’anar greixant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gairebé impossible. Em quedo amb la línia ascendent de l’equip.” Els valors innegociables són clars: “Em sento orgullós de com treballa i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que creixerem a partir de competir bé.” I l’equip, segons Bernardo, ho està aconseguint: “Ha estat una qüestió d’engranatge. La competitivitat, l’hem demostrat sent sòlids, defensant i atacant, sent rocosos i difícils de superar, amb moltes ajudes. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dimecres, es veu la projecció.”

Per aprendre’n

La taca fa mal, perquè els dos gols rebuts en el temps afegit a Saragossa són de molt mal digerir. “És pràcticament impensable que puguis concedir un empat i perdre dos punts que tenies a la butxaca”, va reconèixer l’exjugador de l’Espanyol. “El futbol et dona una lliçó i et recorda que la competitivitat en aquesta categoria és màxima. Fan falta tots els sentits per aconseguir victòries.” Païda la decepció, la intenció és que serveixi com a aprenentatge per a un equip tendre que està en procés de creixement: “Crec que ens servirà en el futur per saber el que no podem permetre que passi. Quedant tan poc, hem de matar el partit. La solidaritat defensiva que vam tenir a Almeria hi ha de ser. Serà una lliçó per als molts partits i situacions compromeses que encara ens queden per viure”, va defensar Bernardo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: