Bèlgica marca el camí a Espanya

Rate this post

La bufetada de la Justícia belga a l’espanyola és d’una dimensió tan gran que, en un país seriós, el fiscal general de l’Estat ja hauria dimitit després de la decisió adoptada diumenge a la nit a Brussel·les sobre l’immediat alliberament del president Carles Puigdemont i dels seus quatre consellers. Però Espanya és diferent i el ministre de Justícia i el fiscal José Manuel Maza poden seguir al càrrec malgrat haver estat reprovats pel Congrés dels Diputats. Els governants i els partits que els donen suport tenen paner de sobres per esquivar el que és un cop des del cor d’Europa a l’abús que practica l’Estat espanyol amb les demandes catalanes.

És cert que no és la primera vegada que passa i que una euroordre és denegada en primera instància per la Justícia d’un país de la UE. Però no estem davant d’un cas judicial normal sinó davant del que el govern espanyol ha alimentat convenientment per presentar-lo com un cop d’estat. Així, amb aquest fals relat, han acabat en dues presons de la comunitat de Madrid el vicepresident Oriol Junqueras i uns altres set consellers. Així, amb aquestes mentides, són a la presó d’Alcalá Meco Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Aquest relat, ara per ara, l’ha fet miques la Justícia belga. I ha obert en canal el debat sobre la separació de poders a Espanya. Ho saben perfectament els diaris de Madrid que en un nou exercici d’autocensura van optar aquest dilluns per ocultar en moltes de les edicions la notícia de la llibertat de Puigdemont i els consellers. Semblaven portades més polítiques que no pas informatives.

S’obren ara dos debats simultanis: l’anàlisi més a fons de la Justícia belga sobre si es donen les condicions per a una futura extradició, que s’allargarà alguns mesos; i la confrontació política i diplomàtica entre els governs belga i espanyol. En el primer cas, la comparació amb el que ha fet l’Audiència Nacional serà diària. Seria raonable que amb un caràcter immediat s’adoptés a l’AN una decisió similar i es posés fi a la presó provisional. El fiscal general de l’Estat o la jutgessa Lamela hi estan obligats.

En el pla polític, el PP ha utilitzat el seu eurodiputat Esteban González Pons per saltar al terreny de joc i repartir tota la llenya possible contra els polítics belgues. És, sens dubte, un mal camí i de diplomàcia més que discutible. La realitat és que la crisi entre tots dos governs no s’acabarà circumscrivint a un debat entre els dos països. És qüestió de temps. El que necessita l’independentisme per revalidar la majoria al Parlament i posar de nou sobre la taula les seves demandes.

Anar a la font
José Antich

Powered by WPeMatico

Translate »