Batlle desvincula Trapero dels plans independentistes del Govern

Albert Batlle, ex director general de la policia que va proposar Josep Lluís Trapero com a major ha desvinculat el cap dels Mossos d'Esquadra de qualsevol estratègia independentista del Govern. Batlle va proposar Trapero per a dirigir el cos amb criteris estrictament professionals tot i que el posicionament en contra d'alguns membres del Govern i ha defensat que mai hi va haver cap intenció de creuar les línies de la legalitat per aconseguir la independència de Catalunya. 

A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Batlle ha explicat la necessitat que el cos tingués un major com ja havia tingut en els seus inicis amb Joan Unió: "Calia recuperar aquesta figura que jo no vaig entendre perquè s'havia suprimit".

 

 

Olga Tubau, advocada de Trapero ha volgut anar més enllà i ha preguntat si la proposta que fos Trapero el major va ser ben acollida. I Batlle ha explicat que no estava vist amb bons ulls perquè no el veien un comissari de la seva corda en qui confiar l'estratègia dels Mossos d'Esquadra perquè tirés endavant tot el dispositiu per garnatir el referèndum. I ho ha explicitat molt gràficament: "Es parlava de punyalada trapera".

 

 

El que va ser director general de la policia ha volgut deixar clar, també, que qui coneixia Trapero sabia que no el podien influenciar per fer-li fer res. I ha relatat una reunió "rara", ha dit, que va convocar Joan Vidal de Ciurana, Secretari del Govern. Ciurana li va preguntar a Josep Lluís Trapero quina legalitat complirien els mossos. El major va respondre, ha dit Batlle, que "de legalitat només n'hi ha una".

A preguntes de l'advocada del major Trapero, Olga Tubau, Batlle ha explicat que tot i que s'havia demanat des del Govern la protecció d'edificis de la Generalitat com ara les conselleries, "no es va atendre la petició dels edificis de la Generalitat". Els Mossos només s'encarregaven de la protecció dels edificis judicials, el Palau de la Generalitat i, "per motius obvis", la conselleria d'Interior. Escortaven aquells edificis dels que en tenien competències per fer-ho. 

L'ex director de la policia també ha volgut deixar clar que la presència de càrrecs polítics en els centres de comandaments, CECOR, era habitual davant dispositius de gran envergadura. I també ha remarcat que en cap cas s'imposaven ordres polítiques.

 

 

"Hi havia situacions de duresa", ha dit Batlle per descriure les relacions entre els comandaments del cos i els sindicats pro independentistes. I sobre les relacions amb Diego Pérez de los Cobos, Batlle ha apuntat que ja hi havia tensions previament als preparatius del referèndu,. En les reunions on es preparava la Junta de Seguretat del mes de juny "hi havia moments de tensió".

La dimissió de Batlle

Albert Batlle va accedir al càrrec de director general de la policia amb Ramon Espadaler de conseller. Després va seguir un any amb Jordi Jané. L'estiu del 2017, abans dels atemptats del 17-A, Batlle dimiteix. L'ex director general de la policia ha explicat davant el fiscal els motius de la seva dimissió, d'altra banda coneguts per tothom. Ha parlat de la "incomoditat per la situació que s'estava produint al país" i que tenia el "coneixement que no comptava amb la confiança del Govern en aquells moments". Albert Batlle no ha amagat les seves discrepàncies amb el Govern per la seva estratègia independentista.

 

 

L'ex director general també ha declarat que un cop ell va plegar va demanar a César Puig i al mateix Josep Lluís Trapero que seguissin en els seus càrrecs. 

Desvinculant Puig i Soler

El Fiscal a preguntat a Batlle si com a director general tenia contacte amb Trapero quan els Mossos feien tasques de policia judicial. La pregunta buscava saber si és habitual que el cap del cos doni informació al cap polític sobre les investigacions judicials per contrastar si correus, molts pocs, que el major havia enviat al conseller Joaquim Forn i al director general de la policia Pere Soler eren pertinents. 

Batlle també ha desvinculat Pere Soler i César Puig. Primer ha deixat clar que les comunicacions entre el director general de la policia i el major són i han de ser habituals. I després ha volgut deixar clara la funció del secretari general d'Interior que no té res a veure amb la que té el secretari d'estat. Les funcions estan associades a tot el relacionat amb les tasques de proveïdor de serveis. 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: