Batalla de Talamanca, la darrera victòria militar catalana a la Guerra de Successió

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1714, fa 304 anys, en el context de la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714), es lliurava la batalla de Talamanca (Bages), que enfrontaria, per una banda, l’exèrcit de Catalunya i, per l’altra, l’exèrcit de l’aliança borbònica de les Dues Corones (monarquies hispànica i francesa). Aquell enfrontament se saldaria amb una sonada victòria de l’exèrcit de Catalunya, que no tan sols aconseguiria derrotar els franco-castellans al camp de batalla, sinó que provocaria una precipitada fugida dels borbònics que, durant la jornada següent, correrien en desbandada fins a Sabadell (a trenta quilòmetres de Talamanca).

Les tropes catalanes estaven comandades pel coronel Antoni Desvalls i de Vergòs, marquès de Poal, i estaven formades per 1.500 efectius d’infanteria (fusellers), 1.500 de cavalleria i un destacament de mangraners (artillers). Entre les tropes catalanes hi havia un petit contingent d’hússars hongaresos que s’havien negat a abandonar la lluita després de l’evacuació de l’exèrcit austríac de Carles d’Habsburg (juny de 1713). I les tropes franco-castellanes estaven comandades per José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, i estaven integrades per 2.000 homes que formaven el regiment del Campo Volante de Cataluña, encarregat d’eliminar la resistència catalana a l’interior del país.

Batalla de Talamanca, la darrera victoria militar catalana a la Guerra de Successió. Representació contemporània dels fusellers catalans. Font Devolució

 Representació contemporània dels fusellers catalans / Font: Devolució

Segons les fonts documentals, les tropes de Desvalls van aconseguir la victòria gràcies a un encertat plantejament de la batalla i a un major coneixement del terreny. Carrillo, convençut que les tropes catalanes eren un batibull de pagesos mal armats i de bandolers indisciplinats, va confiar en la teòrica superioritat del seu exèrcit professional atacant pel centre. Quan els franco-castellans es van convèncer que les tropes de Desvalls no eren el que pensaven, ja era tard: la cavalleria catalana havia devastat els flancs dret i esquerre de l’exèrcit borbònic i la part central abandonaria precipitadament el camp de batalla en direcció sud buscant el refugi de la guarnició més propera.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »