Barcelona Printlife: una exposició on qualsevol pot ser l’artista

Rate this post

El Disseny Hub mostra una exposició amb 3.500 fotografies de 3.500 autors diferents. No han estat triades de cap forma: ni per qualitat tècnica, ni per valor artístic, ni per tema… Tan sols estan classificades per ordre alfabètic d’autor. La Barcelona Printlife, una mostra patrocinada per Fujifilm, no mostra les fotografies pel seu valor artístic, sinó, simplement, perquè tenen valor per al seu autor. Masato Yamamoto, director de Fujifilm Europa, afirma que si alguna persona tria una fotografia per enviar-la a la Printlife, en un temps en què  la gent es fa  milers de fotografies, és perquè li ha provocat una gran emoció, i només per això val la pena imprimir-la, i que tothom la vegi. Per tant, aquesta és una exposició sense comissari, perquè parteix de la base del “tot val”. No hi ha ningú amb autoritat per triar. La mostra es podrà veure fins el 20 de gener, però com que l’espai no permetia exposar les més de 7.000 fotografies presentades s’ha decidit fer torns: la meitat de les imatges s’han exposat ara, i seran substituïdes per l’altra meitat d’aquí a uns dies, de tal forma que tots els fotògrafs amateurs puguin tenir el seu espai.

Printlife Barcelona

Gats, gossos, nens i viatges

La qualitat de les fotografies és molt diversa. Des d’afeccionats que realment tenen capacitat de fer obres de valor artístic, fins a imatges mogudes, desenfocades i amb un enquadrament desastrós. Pel que fa a la temàtica, allò que domina, sobretot, són les mascotes, els nens i els viatges. Tot tipus de gossos i gats, fins i tot els menys elegants, són lluits amb orgull pels seus propietaris. Com a les xarxes socials, els nens són les altres estrelles de les fotografies: en alguns casos en actituds ridícules, però són la satisfacció dels seus pares. Molta gent també aprofita per presumir de les seves vacances: els somnis de molts fotògrafs amateur es plasmen a París, al Japó, a Lisboa, a Londres… O a llocs molt més propersi molt menys exòtics, com Cadis o Barcelona. No falten les imatges més tradicionalistes: trobades familiars, la Setmana Santa, els dinars d’empresa, les falleres,  la primera comunió de la filla, la boda, les fotos d’embarassada, la samarreta del club de futbol favorit…  I, sobretot, les parelles (sembla ser que cal lluir els triomfs amorosos mentre duren…). Hi ha alguns aficionats que escapen lleugerament del guió: des de marxes nocturnes amb final previsiblement horrorós fins a selfies amb un petit toc d’erotisme (els organitzadors diuen que no penjaven les fotografies tan sols si eren ofensives, i el més ofensiu o provocatiu que es pot trobar a les imatges exposades és una matança del porc a Galícia, una espatlla nua o una imatge del Rei en un acte públic…). Un reflex, sens dubte, de les vides quotidianes dels nostres conciutadans, molt menys apassionades del que podrien deixar entendre algunes tòrrides novel·les.

Aterren les Printlife a Barcelona

Fujifilm, la històrica marca de pel·lícules fotogràfiques (i darrerament de moltes altres coses) organitza periòdicament les Printlife amb fotografies de ciutadans anònims. Al Japó aquest tipus de mostres causen furor i molta gent va a veure imatges que poden haver estat fetes pels seus veïns i companys de feina. Des de fa poc, s’han estès aquestes mostres a Europa, a d’altres països asiàtics i a Amèrica. Quan des de Fuji van fer la darrera exposició dedicada a fotografia de tot Europa a Colònia, van constatar que de les 15.000 fotografies, més de 7.000 venien de l’Estat espanyol. Per això van decidir presentar la següent exposició a Barcelona, d’on procedien moltes de les imatges enviades. Les 7.000 fotografies que s’exposen al Disseny Hub, procedeixen, totes, de diferents punts de l’Estat. Aquesta és la primera exposició d’aquest tipus a l’Estat espanyol, i per tant, no se sap com reaccionarà el públic, però FujiFilm espera que la reacció dels visitants sigui tan positiva com la dels fotògrafs. Jordi Pujol creia que els catalans tenien estranyes connexions amb els japonesos. Ara es veurà.

Una aposta pel paper

Segons fonts de la companyia Fuji, l’any 2000 es feien 36 fotografies per persona / any. El 2018 es calcula que se’n feien 2.000. Però poques d’aquestes fotos es passaran a paper i moltes d’elles no sobreviuran al canvi de mòbil o al virus a l’ordinador. Printlife constitueix tota una aposta en defensa de la fotografia en suport paper. Per això, l’exposició compta amb unes taules on els usuaris poden imprimir-se una fotografia del seu mòbil i endur-se-la a casa, el que s’ha pensat com una forma d’incentivar la impressió de fotografies. També s’organitzaran uns tallers, Print Love, per difondre la màgia de la imatge impresa entre els joves. Així mateix hi ha un espai de photocall on s’espera que els visitants puguin endur-se un record fotogràfic de la seva visita. Masato Yamamoto, director de Fujifilm Europa, explica que la fotografia en paper continua tenint uns grans valors: “Veure les fotos en paper és una forma especial de recordar els moments més emotius i la gent que ens és més propera”. “En un moment en què tot és tan voluble, la gent busca alguna cosa més palpable. I la foto en paper continua tenint valor. La gent disfruta de la foto impressa, encara”, explica Yamamoto, qui n’està segur que a desgrat de ser a l’era digital, la fotografia en paper té encara un llarg recorregut pel davant.

Un ajut per a la memòria

Fujifilms és una empresa que està tan implicada en el camp mèdic com en el fotogràfic. I per això ha apostat per vincular la Printlife a un projecte mèdic: la lluita contra l’Alzheimer: finançarà la Fundació ACE, de recerca i tractament d’Alzheimer, amb una quantitat per cada visitant que passi pel Disseny Hub (també hi haurà revisions gratuïtes de memòria per a aquells majors de 50 anys que ho desitgin). Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE, ha explicat  que aquesta vinculació és especialment afortunada, perquè la fotografia serveix com a suport per a millorar la memòria dels malalts: “Veure fotografies genera qualitat de vida”, ha explicat. Boada ha insistit en què cal prevenir l’Alzheimer, i ho ha fet amb un missatge d’esperança: “Els malalts d’Alzheimer poden tornar a recordar, poden tornar a viure”. L’acte ha estat presidit per la directora dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, M. Àngels Torras, qui ha afirmat que aquesta exposició demostra el que deia Stefan Zweig, que l’art produeix un “miracle”. Torras ha volgut tancar l’acte amb un record a Joana Biarnés, la fotògrafa recentment desapareguda, qui afirmava que “disparava des del cor”, com els fotògrafs amateurs que han enviat les imatges que més els commouen a la Barcelona Printlife.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »