Barcelona no té la seva gran novel·la

Barcelona, tan escrita, no té la seva gran novel·la. Curiós. El temps en què hauria d’haver sorgit, el segle XIX, quan per realisme tocava (Balzac, Zola, Dickens, en altres metròpolis), no la va generar, mentre que, ja a principis del XX, el Modernisme va tirar cap al relat rural (Caterina Albert, àlies Víctor Català, per exemple), i el seu successor, el Noucentisme, va tenir sempre el cap en altres coses, com ara fer de cervell ordenador sociopolític de Catalunya, per la qual cosa, directament, es va saltar el gènere o, com a màxima concessió, el va deixar en la novel·la de regust psicològic (Carles Soldevila i el seu Fanny, per posar un altre exemple).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Barcelona no té la seva gran novel·la

Barcelona, tan escrita, no té la seva gran novel·la. Curiós. El temps en què hauria d’haver sorgit, el segle XIX, quan per realisme tocava (Balzac, Zola, Dickens, en altres metròpolis), no la va generar, mentre que, ja a principis del XX, el Modernisme va tirar cap al relat rural (Caterina Albert, àlies Víctor Català, per exemple), i el seu successor, el Noucentisme, va tenir sempre el cap en altres coses, com ara fer de cervell ordenador sociopolític de Catalunya, per la qual cosa, directament, es va saltar el gènere o, com a màxima concessió, el va deixar en la novel·la de regust psicològic (Carles Soldevila i el seu Fanny, per posar un altre exemple).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: