Barcelona, el desencant literari

Barcelona, tan escrita, no té la seva gran novel·la. Curiós. El temps en què hauria d’haver sorgit, al segle XIX, quan per realisme tocava (Balzac, Zola, Dickens, en altres metròpolis), no la va generar, mentre, ja a principis del XX, el modernisme va optar pel relat rural (Caterina Albert, àlies Víctor Català, per dir-ne un cas), i el seu successor, el noucentisme, va tenir sempre el cap en altres coses, com ara fer de cervell ordinador sociopolític de Catalunya, de manera que, directament, es va saltar el gènere o, com a màxima concessió, el va deixar en la novel·la de regust psicològic (Carles Soldevila i la seva Fanny, per dir-ne una, de nou).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Barcelona, el desencant literari

Barcelona, tan escrita, no té la seva gran novel·la. Curiós. El temps en què hauria d’haver sorgit, al segle XIX, quan per realisme tocava (Balzac, Zola, Dickens, en altres metròpolis), no la va generar, mentre, ja a principis del XX, el modernisme va optar pel relat rural (Caterina Albert, àlies Víctor Català, per dir-ne un cas), i el seu successor, el noucentisme, va tenir sempre el cap en altres coses, com ara fer de cervell ordinador sociopolític de Catalunya, de manera que, directament, es va saltar el gènere o, com a màxima concessió, el va deixar en la novel·la de regust psicològic (Carles Soldevila i la seva Fanny, per dir-ne una, de nou).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: