Barba dels Carbonells, el cap del cop més gran del bandolerisme català

Els Hostalets (la Segarra), 30 de desembre de 1609. Una colla bandolera, liderada per Pere Barba dels Carbonells, i formada per quatre-cents homes a cavall, armats amb arcabussos i bombardes, assaltava un comboi de moneda hispànica, custodiat per dos-cents cinquanta soldats, que feia el trajecte Madrid-Barcelona-Gènova-Brussel·les, i que estava destinat a pagar les nòmines dels Tercios de Castilla aquarterats a Flandes. En aquell cop, els bandolers catalans van aconseguir un botí de tres milions de “ducados” castellans (l’equivalent a 500 milions d’euros). Aquell assalt no era el primer, però sí que seria el cop més gran, l’autèntic “tren de Glasgow”, del bandolerisme català.

Qui era Barba dels Carbonells?

Pere Barba dels Carbonells (Guimerà -Urgell-, 1588 – Barcelona, 1613); conegut popularment com “Barbeta”; no per la seva baixa estatura, sinó per la seva extrema joventut, va ser un dels grans capitans bandolers de la Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII. La seva figura ha quedat eclipsada per les de Serrallonga, Rocaguinarda, o Trucafort, però no és menys important. Si més no, explica tan bé -o fins i tot, millor- el  bandolerisme català del Barroc: la forma genuïnament catalana d’un fenomen més general que, a Sicília, s’anomenava Màfia; a Calàbria, Ndrangheta o a Nàpols, Camorra.

Com deriva Barbeta cap al bandolerisme?

La historiografia espanyola situava el naixement de Barbeta en algun lloc del regne de Nàpols. Però, en canvi, una investigació recent localitza la seva partida de bateig a Guimerà. Les mateixes fonts revelen que Barbeta va quedar orfe de pare als set anys, i la seva mare es va casar en segones núpcies amb un tal Roig, un vidu que els testimonis documentals dibuixen com un home extremadament violent i com el patró dels carbonells (una fàbrica de carbó vegetal prop de Vallfogona de Riucorb). La manifesta relació entre Roig i el bandolerisme, més concretament amb la facció dels nyerros (el bandolerisme senyorial), resultaria decisiva.

Com arriba Barbeta a cap de colla?

Barbeta va créixer en un ambient molt vinculat al bandolerisme. I, molt probablement, va conèixer Pere Roca d’Oristà, més conegut com Perot Rocaguinarda, el gran capità del bandolerisme nyerro que, amb els elements més destacats de la seva colla (el seu “estat major”), sovint es refugiava al castell de Vallfogona de Riucorb, regentat per la família de cavallers hospitalers -i destacats nyerros- Çaportella.  Com Barbeta entra en contacte amb el món bandoler és bastant evident. La qüestió és com escala posicions en aquella jerarquia delictiva. No hi ha documentació que ho expliqui, però, segurament, el jove Barba devia tenir un perfil violent encara més acusat que el del padrastre Roig.

El “cop” dels Hostalets

El comboi de moneda dels Hostalets transportava una quantitat extraordinàriament superior a remeses anteriors. Les fonts oficials afirmen que aquest carregament especial era per liquidar la nòmina endarrerida (d’un any, aproximadament) dels Tercios castellans a Flandes. Però, en canvi, la preparació de l’operatiu, l’extraordinària quantitat de bandolers que participen en l’assalt (quatre-cents homes a cavall), l’armament que utilitzen els atacants (armes de foc i artilleria lleugera) i la massacre (no va quedar cap soldat viu, per allò tan vell que diu que els morts no parlen), resulta, tot plegat, molt sospitós. El repartiment d’aquell botí, i el rocambolesc final de Barbeta, expliquen les sospites.

Cervera i el camí dels Hostalets (segle XVII). Font Museu de Cervera

Cervera i el camí dels Hostalets (segle XVII). Font: Museu de Cervera

El repartiment del botí

Els assaltants van amagar una part del botí, a propòsit, en un castell proper a l’assalt que va ser l’única cosa que van trobar els soldats del virrei hispànic Pignatelli. Amb això es va haver de conformar el gran policia de Felip III a Catalunya. Però, en canvi, les fonts documentals revelen, per exemple, que el destacadíssim nyerro Dalmau de Queralt (el seu fill seria, posteriorment, virrei de Catalunya), poc temps després va reformar totalment el seu castell. I que, personatges de l’aparell d’estat hispànic, com el ministre plenipotenciari Sandoval, duc de Lerma, incrementarien notablement el seu patrimoni i el flux d’inversions personals.

Representació de Felip III i del virrei Pignatelli. Font Museu del Prado. Madrid

Representació de Felip III i del virrei Pignatelli. Font: Museu del Prado. Madrid

La trama de l’assalt

Amb aquests elements, és fàcil traçar un mapa de la trama que s’inicia al despatx de Lerma. El ministre decideix enviar una tramesa de moneda que sap que no arribarà mai a destinació. Però necessita la complicitat del bandolerisme català. La següent “estació” és Luis Fernandez de Córdoba y Aragón, duc de Sessa, membre de la casa nobiliària catalana (i nyerra) Cardona, secretari de Lerma i patró de Lope de Vega. I la tercera “estació” és Vicent Garcia i Ferrandis, rector de Vallfogona de Riucorb, escriptor i amic personal de Lope de Vega, i amic personal, també, de Pere Roca d’Oristà “Perot Rocaguinarda”, capità nyerro, patró de Barbeta i cap del cop a l’ombra. Es tanca el cercle.

Lerma, Sessa, Lope de Vega i Vicent Garcia. Font Museus del Prado, Lope de Vega, Lázaro Galiano i Ciutat de Barcelona

Lerma, Sessa, Lope de Vega i Vicent Garcia. Font: Museus del Prado, Lope de Vega, Lázaro Galiano i Ciutat de Barcelona

El final de Barba dels Carbonells

El final de Pere Barba completa els elements de la trama. Després de l’assalt dels Hostalets, Barba va ser sorprenentment exiliat als Estats Pontificis, potència aliada de la monarquia hispànica. És, manifestament, un exili dirigit per altes i misterioses instàncies i, evidentment, sota control, com ho demostra el fet que, quan Barbeta, des del seu exili daurat, vol vendre el seu silenci, és ràpidament detingut i extradit a Barcelona. Barbeta va ser víctima d’una execució exprés a la capital catalana el 1613 i el seu cos va ser esquarterat i distribuït en gàbies col·locades a les principals entrades de la ciutat. Que quedés clar què passava amb els qui parlaven.

Representació de l'execució i esquarterament de bandolers (segle XVII). Font Blog Coneixer Artà

Representació de l’execució i esquarterament de bandolers (segle XVII). Font: Blog Coneixer Artà

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: