Ayuso, un lideratge forjat en el bressol de l’aznarisme

Isabel Díaz Ayuso (Madrid, 1978) ha recorregut en poc més de cinc anys el trajecte que va de portar les xarxes socials del Pecas, el gos de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, a ser ella mateixa la presidenta. Cinc anys en què ha passat de piular per aplaudir -lladruc inclòs- Aguirre -“ Mi rubia castiza s e ha merendado a Carmena. Guau” a fer-ho per assumir el repte de presidir Madrid “ con gran responsabilidad y con la ilusión de traer nuevos tiempos de bienestar, libertad y prosperidad a los madrileños ”. Una carrera tan meteòrica com inesperada, la d’aquesta llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Complutense que ahir va ser investida presidenta de la Comunitat de Madrid amb els vots del PP, Ciutadans i Vox. Ahir va tornar a defensar aquesta aliança amb la ultradreta amb el mateix to desacomplexat que va seduir en el seu moment Pablo Casado, el seu gran valedor i l’artífex de l’aposta del partit per ella com a candidata a les últimes eleccions autonòmiques.

Casado y Ayuso es van conèixer a les Noves Generacions del PP quan ella, amb 24 anys, va tornar a Madrid després de viure durant dos anys a l’Equador i Irlanda. A les joventuts populars va néixer la seva ànima ultraliberal, que cultivaria després a l’ombra de l’aznarisme: primer fent de becària a la fundació FAES, després col·laborant en la campanya al País Basc de María San Gil -representant del sector més dur del PP que va deixar la primera línia política el 2008 per la “tebior” amb què Mariano Rajoy tractava el nacionalisme- i finalment col·laborant amb Aguirre des del seu equip de comunicació.

D’aquesta època és, precisament, d’on li arriben les ombres de sospita per la seva relació amb la trama Púnica. Segons el testimoni de dos dels investigats en la trama, ella hauria estat en contacte freqüent amb els germans De Pedro, els gurús informàtics de la trama. Una relació que Ayuso -que ha fet equilibris desmarcant-se d’Aguirre i Cristina Cifuentes i reivindicant-les després- redueix a “contactes tècnics”, però que és la espasa de Dàmocles que penja sobre ella des del minut u de la legislatura.

‘Enjoy the silence’

Fan de Depeche Mode -porta tatuada a l’avantbraç la rosa amb què el grup musical va il·lustrar el seu single Enjoy the silence -, Ayuso s’ha aferrat en els últims mesos a una de les estrofes més famoses de la cançó: Words are very unnecessary. Un lema amb què ha esquivat aprofundir en les explicacions sobre les sospites de corrupció, però que també l’ha portat a reduir substancialment la seva exposició pública, marcada en l’inici de la campanya per la seva tendència a l’estirabot, com quan va dir que per culpa de Manuela Carmena els madrilenys trobaven a faltar els embussos de trànsit nocturns a l’entrada de Madrid o quan va criticar que es parli de “feines porqueria perquè és ofensiu per a la persona que potser està desitjant tenir-ne una”.

Qui sap si ella va desitjar treballar portant el compte de Twitter del gos d’Aguirre. Han passat més de cinc anys. El Pecasha mort atropellat. Ayuso és presidenta.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: