Auctoritas suprema

Per un cop, fins i tot la Fiscalia havia encertat. Recomanava que se suspengués la inhabilitació del president Torra fins que la seva condemna per desobediència fos ferma. Ho aconsellaven també la prudència més elemental i, sobretot, el principi jurídic de in dubio pro reo: en cas de dubte sempre s'ha de dictar una resolució seguint el criteri que resulti més favorable per al reu. Si alguna cosa ha quedat clara aquests dies és que juristes i penalistes de més coneixement i de reconegut prestigi han acreditat que ens trobem davant d'una qüestió jurídicament complexa, que mereix un repòs que ara sembla impossible i un temps per a l'estudi del qual ara no disposem.

La raó jurídica i la prudència política aconsellaven al Tribunal Suprem assumir la petició de la Fiscalia. Així es protegien com mereixen els drets del ciutadà i diputat Joaquim Torra i s'evitava exposar el ja fet malbé prestigi de la institució a una llarga, costosa i inútil disputa judicial que, a més, pot acabar perdent. Tots guanyaven. Ni tan sols perdia la Junta Electoral Central, a la qual no s'havia ni de desautoritzar.

Ni la raó jurídica, ni la prudència política no cotitzen avui a l'alça al Suprem. Sembla que només els preocupa exhibir autoritat i la seva audàcia per exercir-la contra qualsevol que es posi davant

Però no sembla que siguin, precisament, la raó del dret ni la prudència del bon govern els principis que guien en aquest moment la voluntat del Suprem. Més aviat sembla que els empeny el convenciment que a l'alt tribunal li correspon demostrar l'autoritat i la contundència que, en l'entorn polític i mediàtic de Madrid, se li nega al president Pedro Sánchez i al seu govern; caricaturitzats de manera sistemàtica com a ninots sense ànima o patriotisme i lliurats a la deslleial voracitat separatista. Més que aplicar la llei, sembla que els preocupa impedir per qualsevol mitjà necessari la possibilitat que pugui ser canviada; competència que correspon als legisladors, mai als magistrats.

Ni la raó jurídica, ni la prudència política no cotitzen avui a l'alça al Suprem. Sembla que només els preocupa exhibir autoritat i la seva audàcia per exercir-la contra qualsevol que es posi davant. Ja en el dret romà es distingia entre la potestas i auctoritas, per diferenciar entre els qui havien d'imposar el seu criteri valent-se de la força o preeminència de la seva posició institucional i els qui ho feien sobre el reconeixement i respecte als seus iguals. Segons els romans, la situació desitjable per a qui volgués exercir l'autoritat institucional amb garanties requeria acreditar ambdues qualitats.

Tant la Junta Electoral Central com el Tribunal Suprem van sobrats de potestas, però cada dia més mancats d'auctoritas: una cosa que sempre s'acaba en la mort institucional per inanició.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: